TEMA 1: EL PACIFISME

¿Què són els drets humans?

Són una declaració universal que van signar els països. Llibertats, facultats, institucions o
reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana,
per tal de garantir-li una vida digna.
● Justicia social: per ser persones han de ser equitatiivament iguals
● Justicia legal: tots tenen els mateixos drets legalment.

Entenem per problemàtica social:

Situacions controvertides amb implicacions socials i un impacte directe amb l'entorn que requereixen
solucions i propostes d'actuacions complexes.
● Origens: Poden ser diversos i han que ser tractades des de la justicia social.
● Generen controversia: perquè poden existir posicionaments diferents que han de ser debatuts
i argumentats.

La justicia social
Es basa en l'igualtat d'oportunitats. És un concepte que va més enllà de la justicia legal. Basada en
l'equitat i és imprescindible perquè cada persona pugui desenvolupar-se aconseguint el seu màxim
potencial i per una soocietat en pau.

El canvi social i la conformació (forma real) de la societat enfronta, al mateix temps que nodreix els
valors com la Solidaritat, la pau, la justícia, la tolerància i el respecte a la diversitat, ens garantitzen
una vida social més justa i equilibrada.

EL PACIFISME
Distrina o conjunt de idees i actituds d'un moviment social que es caracteritza per la seva oposició
moral a la guerra com a mètode per arribar a fins polítics. A favor d'establir la pau permanent amb
l'ús de mètodes no violents per arribar als objectius.

La definició de pacifisme i de pau es configura a partir dels seus antagonistes (lluita) , els bel·licisme i
la guerra.
Un país està en pau quan no viu ni en guerra ni sota altres formes de violència, es sent capaç de
canalitzar les tensions internes i les divergències amb altres estats a través de mecanismes com el
diàleg, la negociació i d'acord.
A nivell general podem simplificar aquesta diversitat a través del grau de rebuig de la violència de
cada grup

Existeixen 3 tipus de violència:

Directa, estructural i cultural

Violència → Conseqüència del conflicte resolt

El conflicte no és violent → Fruit de tensions entre 2 punts de vista diferents.
Realment: Ens podem fer molt de mal i de bé.

Cultura de pau:
● Educació
● Llibertat d'expressió
● Llibertat d'opinió
No violència:
● Se li dona un contingut
● Resulta una manera de veure el món
● Una manera d'estar o viure al món

ELS ORIGENS DEL PACIFISME

De la moral cristiana a la pau com imperatiu racional
La guerra ha estat la forma tradicional de resoldre les divergències entre grups humans al llarg de tota
la història.
L'origen de la violència a través de societats organitzades amb èxits, ens remuntem a:
● L'imperi Assiri ( 2000 a.C - 612 a.C )
● L'imperi Persa ( 700 a.C - 651 a.C )
Els 2 imperis contaven amb cavalleria i armament sofisticat.

Al llarg de la història els motius que han conduït a les hostilitats entre territoris on en el sí d'una
mateixa societat, han estat molt diversos:
 1. La confrontació pel control de recursos naturals
2. Per raons religioses o culturals
3. Pel manteniment o conquesta del poder polític
4. Per disputes econòmiques o territorials

Independentment dels motius, totes les guerres comporten en sí mateixes el patiment i el risc de
perdre la vida per totes les persones que es veuen envoltades per un conflicte.

Però malgrat que la violència ha guiat bona part de la història, el concepte de pacifisme no es
comença a articular fins l'arribada de les idees il·lustrades als segles XVII i XVIII.

Perspectiva cultivada per la majoria de religions

Fins l'aparició de les idees il·lustrades, la defensa de la pau només existia com a directiu moral contra
la violència entre individus (no societats)

La defensa de la Pau: moral contra la violència entre indvidus

La tradició cristiana separa en el sermó de la montanya pronunciat per Jesús de Natzaret ( 4 a.C - 29
d.C ), recollit per l'Evangeli segons Sant Mateu ( 80 d.C ).

L'esglèsia com institució del cristianisme: Es limita a reglamentar que és il·lícit i que està prohibit en
el marc d'un conflicte, desenvolupant una tasca de regulació de la guerra: ex: prohibició de la guerra
a setmana santa.

Abat Oliva ( 971 - 1046 )

A Catalunya, aquesta tendència pren especial rellevància amb la mov. de les Assamblees de Pau i
Treva que va promoure amb el suport de la pagesia per fer front als constants abusos de poder dels
nobles feudals. Les assemblees de P. i T. esdevenen l'embrió dels futures Corts Catalanes, l'organ
normatiu de Catalunya des del s XII - XVIII.

Va viure en 1ra persona el paisatge de la violència i de terror que, a cavall de l'any 100, es va
desfermar arreu d'Europa i que culminaria amb la transformació dels vells règims senyorials en els
règims feudals.
Marsil de Pàdua ( 1275-1342 ) Defensor pacis ( 1324 )
Un tractat sobre la pau avançat en el temps on el pensador italià:
● Critica per 1ra vegada el paper polític desenvolupat per la Santa Creu.
● Advoca la contrucció d'un poder estatal al marge de les autoritats eclesiàstiques, en la qual ha
de tenir el manteniment de la Pau com a una de les seves premises bàsiques.

La pau a l'Edat Moderna

La guerra dels 80 anys ( 1568 - 1648 ) entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides d'Holanda,
conjuntament amb la Guerra dels 30 anys ( 1618 - 1648 ) a nivell europeu, incentiven l'aparició de les
1res propostes modernes encaminades a preservar la Pau.

80 anys de guerra
Del 23/05/1568 - 30/01/1649, els actuals P. Baixos, Bèlgica, Alemanya, Canal de Mànega, Mar del
Carib, Oceà Atlàntic i Pacífic.
Felip II: 42 anys de regnat, 6 mesos de Pau

Guerra dels 30 anys

Conflicte europeu que va modificar continuament les fronteres de nombrosos estats i que es va
prolongar entre França i la Monarquia Hispànica fins al 1659.

Al llarg del s.XVIII proliferen obres i projectes que advoquen el manteniment de la Pau com a ideal de
convivència, allunyant-se de forma progressiva de la influència moral cristiana.

Abat de Sant Pierre ( 1658-1743 )

Destaquem les seves aportacions en les negociacions del Tractat d'Ultrech ( 1713 ) en les quals
esbossa el seu projecte de crear un govern mundial que asseguri la pau universal entre nacions.

Les idees il·lustrades

Nova forma de pensament que lluita contra l'absolutisme monàrquic, la noblesa i l'esglèsia ( l'Antic
Règim ). Es fonamenta en:
● Racionalisme: l'home és capaç de compendre tot allò que passa a través de la seva
intel·ligència. Només és real el que pot ser comprés a través de la raó.
● La recerca de felicitat a través de la llibertat, igualtat i la propietat privada
 ● Laïsme: 1r cop a la història on es superposa el laïsme ( no ceure en Déu ) en la cultura front la
religió.

El tractat de Utrech
Tractats que van facilitar la pau entre la Corona de Castella, França, i P.Baixos, abril 1713. Fi de la
guerra de successió espanyola.

Pacifistes
Rosseau ( 1712 - 1778)
Filòsof Francés que dubta davant la possibilitat d'aconseguir pactes internacionals de pau.
Considera que des del punt de vista dels monaques, la guerra és més beneficiosa econòmicament que
la diplomàcia. És difícil que renuncïn a ella per disminuir els conflictes internacionals.

Immanuel Kant ( 1724 - 1804 )

Al seu assaig filosòfic "La Pau Perpètua" ( 1795 ), Kant esbossa el seu pensament polític per acabar
amb els conflictes entre els estats d'Europa del s. XVIII.
La Pau entesa com a imperatiu racional:
En l'obra de Kant, recupera la crítica a Rosseau al paper de la monarquia com inductor dels conflictes.
Afirmant que els règims republicants són més proclius a la Pau en considerar que sota aquest sistema
els ciutadans són els dipositaris de la Sobirania, per la qual cosa tenen la darrera paraula sobre la
participació a la guerra.

La Pau a l'Època Contemporànea

Al llarg de la 1ra meitat del s. XIX apareixen les 1res crítiques a les transformacions provocades per la
rev. Industrial, el liberalisme polític, identificant el sistema capitalista com una de les causes principals
dels conflictes Nacionals i Internacionals.
Conflicte internacional ← Capitalisme → Conflicte nacional
Karl Marx
● Deia que els conflictes bèl·lics al llarg de la història eren causa de la lluita de classes per les
desigualtats i destruir el sistema eco-nòmic que tenim. Critica al capialisme de forma madura. (
1818 - 1883 ).

Socialisme científic
● No es limita a denunciar les injusticies social i a dibuixar una societat ideal
● Proposa la creació a través de la pràctica revolucionària d'un nou ordre social fonamental en la
pau, la llibertat i igualtat.

Les societats de Pau

De forma paralel·la a l'articulació de les idees socialistes apareixen les 1res organitzacions polítiques:
● New York Pace Society ( 1815 )
● American Pace Society

Aquestes societats, han desenvolupat ( fins a dia d'avui ) una important tasca de promoció de la pau
com a valor essencial per la societat. La influència de les societats per la pau Nord-Americanes arriven
aviat a Europa:
● 1816 - Londres
● 1820 - París
● 1830 - Ginebra

Aquest procés d'Internacionalització fa un pas endevant:

1r congrés de Societats per la pau

↧
On coincideixen i s'uneixen aquests col·lectius i les personalitats més destacades pacifistes d'arreu del
món.

↧
Celebrada a Londres al 1843 esdevé l'Embrió dels Congresos Internacionals per la Pau.
PACIFISME COM A MOVIMENT SOCIAL
moviment social ↔ moviment alternatiu

Moviment social: no volen formar part dels programes electorals, reivindiquen el que o es fa desde
les institucions. És una acció col·ectiva amb l'objectiu de generar canvis en la societat.
Característiques
● La conclusió no vinulant o il·legal per part dels règims polítics
● La negativa a la institucionalització per part dels mateixos moviments socials

Fa referència a un grup de persones on la seva activitat està orientada a promoure o a resistir-se al

canvi social.
Tan vàlida és la hipòtesi de que els moviments socials són productes del canvi social, com la contrària.

Àmbit d'acció dels moviments socials

● Un espai de política no institucional ja que la seva experiència no està regulada
● Orientada a la constitució de resultats beneficiosos per la societat en el seu conjunt i no
únicament per als membnres de cada moviment.

NACIONS UNIDES
Quan la 2na G.M està a punt d'acacabr, al 1945, el món estava en desconcert i les nacions en tunies.
El món volia Pau.
Representants de 50 països es van reunir a Sant Francisco en una conferència. La van anomenar
nacions unides.
Durant els següents 2 mesis es van procedir a firmar la carta de l'ONU i es va crar una nova
Organització Internacional amb l'objectiu d'evitar una altra guerra.

On és l’edifici?
La seu de les nacions unides està situada a New York, a la vora de l’Estat Riven, al barri de
Turtle Bay ( Manhattan ).
Es va inaugurar el 9 de gener de 1951.

A l’interior d’aquest edifici s’hi desenvolupa l’activitat de 5 dels 6 òrgans principals de l’ONU.
 ● L’assemblea nacional: Integrada per 193 representants dels estats membres ( al món es
calcula que hi han uns 200 estats )
● El secretariat: L'equip humà d'assessorament al Secretari de l’ONU.
● Consell de tutela: encarregat de vigilar els territoris posats sota tutela
● Consell econòmic: encarregat de la distribució dels recursos econòmics
● Consell de seguretat: òrgan més poderós de l’ONU, encarregat de mantenir la Pau i la
seguretat entre les nacions.

● Tribunal Internacional de justicia: Té la seva seu a L’Haia

Els principis de l’ONU

● La igualtat de tots els seus membres
● El respecte de la independència dels estats

Objectius:
● Promoure el manteniment de la pau i la seguretat internacional
● Impulsar la cooperació internacional per a la resolució dels conflictes de caràcter
econòmic, social, cultural i humanitari

La major part de les acusacions concretes de l’ONU i les duen a terme diferents òrgans i
institucions especialitzades:
● UNICEF: Org de les Nacions Unides per l’Educació
● UNESCO: Org. per a l’Educació
● FAO: Org. per a l’agricultura i l’alimentació
● OIT: Org internacional del treball
● OMS: Org mundial de la salur

Els estats fundadors són: EEUU, Rússia, Regne Unit, França, Xina
Avui en dia formen part tots els estats de la terra. Entre esl òrgans de govern de l’ONU
destaquen:
● Assemblea Nacional: òrgan principal, formada per tots els membres, cadascun té dret a
1 vot.
● Consell de Seguretat: el seu principal comès és el manteniment de la Pau i la seguretat
internacional. Constituit per 5 membres permanents: EEUU, Xina, França, Regne Unit i
Rússia (els fundadors). Amb el dret a vet que permet decidir sobre els acords.

El formen 5+10, elegits per assemble per un període de 2 anys:

Albania, Ghana, Brasil, Índia, Emirats Àrabs Units, Kenia, Mèxic, Noruega, Gabón.