L’origen de la

filosofia
El naixement de l’actitud
racional
La ciència i la filosofia no són habituals
Al llarg de la història de la humanitat, el pensament irracional és la
norma, la manera habitual de respondre a les grans qüestions sobre
l’home i la naturalesa.

La humanitat ha trobat desde temps immemorials la resposta a aquestes

grans qüestions en la religió i els mites.

Per aquest motiu, l’aparició de la filosofia i la ciència, és a dir, de l’actitud

racional envers el món, és un fet excepcional, al qual ens referim com el
pas del mite al logos.
Mithos
La religió i els mites
Entre la religió i els mites no hi ha una frontera clara. Podem dir que la majoria
de religions contenen mites. Així, la mitologia egípcia forma part de la religió
egípcia, etc.

Les grans religions com el cristianisme o l’Islam contenen mites en els seus
textos sagrats, però avui dia la majoria d’interpretacions consideren que aquests
tenen un caràcter només simbòlic o al·legòric.

Però això no sempre ha estat així...

Què són els mites
El mite explica una història sagrada, relata un esdeveniment que va tenir lloc en
els temps primordials, el temps fabulós dels “inicis”. (text Hesíode)

El mite explica com gràcies a les proeses d’uns éssers sobrenaturals una realitat
ha vingut a l’existència, sigui aquesta la realitat total (el cosmos) o senzillament un
fragment: una illa, un cultiu, un comportament… (Text Perseu)

Els mites revelen la irrupció del sobrenatural en el món, gràcies a la qual el món
mateix i tot el que hi ha en ell pren un sentit.(Text Prometeu i Pandora)

El mite és un principi organitzador de la vida: ens diu perquè el món és com és i

com hem de comportar-nos.
La mitologia grega
Es codifica gràcies a l’obra de dos autors:

Homer

● La Ilíada
● L’Odisea

Hesíode

● La Teogonia
● Els treballs i els dies
Tipus de mites
● Cosmogònics
● Teogònics
● Antropològics
● Etiològics
● Escatològics
● Morals
El pas del mite al logos
Perquè sorgeix aquesta nova actitud racional?
Un conjunt de factors fan que es perdi la confiança en els relats
tradicionals i es busqui altres explicacions basades en la raó.

Aquests factors tenen a veure, en bona mesura, amb l’ambient que es

vivia a les colònies gregues de l’Àsia menor ( Jònia)
Vegeu el vídeo i expliqueu què significa el pas del mite al
logos i quins factors l’expliquen
On i quan neix la filosofia i la ciència?
Factors...
● Creixement de l’activitat econòmica i desenvolupament una nova classe
comercial que té temps per pensar (oci)
● Una més gran llibertat i igualtat política (no hi ha una casta sacerdotal lligada
al poder que vigili l’ortodòxia)
● Ambient cosmopolita: barreja de poblacions amb experiències i creences
distintes (relativitat de les religions) i entrada de nous sabers (astronomia i
geometria)
● Desenvolupament de la cartografia (els mapes reals no coïncideixen amb els
dels relats mítics)
● Existència d’uns mites ja racionalitzats i de caràcter antropomòrfic
El pas del mite al logos implica un canvi d’actitud envers la
realitat i envers nosaltres mateixos
Filòsofs milesis: Tales, Anaximandre, Anaxímenes…

● No accepten acríticament la validesa dels relats mítics

● Consideren que la realitat (la natura, la fisis) té un ordre. És cosmos i no caos.
● Aquest ordre pot explicar-se amb la raó (el logos) sense necessitat de
recórrer a la intervenció del sobrenatural.
 Mite
● Misteriós (desconegut)
El món és... ● Arbitrari (imprevisible)
● Màgic (sotmès a forces
sobrenaturals)
● Caos (desordre)
● Irracionals (Ni lògiques, ni
Les explicacions del producte de l’experiència)
món són... ● Dogmàtiques (No es poden
posar en dubte)
● El mite ho explica tot.
Constitueix la saviesa antiga
Logos
● Cognocible (es pot conèixer)
● Regular (previsible)
● Necessari (sotmès a lleis)
● Cosmos (ordre)
● Racionals (segons les lleis
de la lògica i l’observació)
● Crítiques (es poden discutir)
● Reconeixem que no ho
podem saber tot. L’actitud
és “d’amor a la saviesa
Llegiu el següent text...
“La filosofía griega parece arrancar de un disparate, de la proposición de
que el agua es origen y matriz de todas las cosas. ¿De veras es necesario
detenerse en ella y tomarla en serio? Ciertamente: por tres razones:
primera, porque esta tesis enuncia algo acerca del origen de las cosas;
segunda, porque lo hace sin valerse de la alegoría ni de la fábula; y tercero,
porque comporta, aunque tan sólo en forma embrionaria, el concepto de
que "todo es una y la misma cosa"

F. Nietzsche. La filosofia en la epoca trágica de los griegos. 1873