JAN ESCALAS CAPDEVILA / P0WER 5: ESTRUCTURA (4)

Estructura i funció del múscul durant l’exercici (lV)

Tipus de fibres musculars: la majoria dels músculs contenen aquests tipus de fibres.

1. Fibres tipus 1 (slow – twitch ST) característiques:

- Capacitat oxidativa alta.
- Capacitat glucolítica baixa.
- Velocitat de contracció lenta.
- Resistència a la fatiga alta.
- Força per unitat motora baixa.
- Fibres vermelles, molts mitocondris.
- Màxim de 300 fibres per motoneurona.
- Motoneurona més petita.
- Velocitat de conducció de la motoneurona més lenta.
- Velocitat de la contracció lenta (110 ms)
- Tipus lent d’ATPasa.
- Poc desenvolupament del reticle endoplasmàtic.

2. Fibres tipus 2 (fast – twitch FT) característiques:

Fibres tipus IIa
- Capacitat oxidativa moderadament alta.
- Capacitat glucolítica alta.
- Velocitat de contracció ràpida.
- Resistència a la fatiga moderada.
- Força per unitat motora alta.
- Fibres blanques o roses.
- Mínim de 300 fibres per motoneurona.
- Motoneurona més gran.
- Velocitat de contracció de la motoneurona més gran.
- Velocitat de contracció ràpida (50 ms).
- Tipus ràpid d’ATPasa.
- Gran desenvolupament del reticle endoplasmàtic.

Fibres tipus IIx

- Capacitat oxidativa baixa.
- Capacitat glucolítica la més alta.
- Velocitat de contracció ràpida.
- Resistència a la fatiga baixa.
- Força per unitat motora alta.
- Fibres blanques – baixes en mioglobina, pocs mitocondris.
- Mínim de 300 fibres per motoneurona.
- Motoneurona més gran.
- Velocitat de conducció de la motoneurona més gran.
- Velocitat de contracció ràpida (50 ms).
- Tipus ràpid d’ATPasa.
- Gran desenvolupament del reticle sarcoplasmàtic.

Composició mitjana de la majoria de músculs:

- Fibres tipus I un 50%.
- Fibres tipus IIa un 25%.
 JAN ESCALAS CAPDEVILA / P0WER 5: ESTRUCTURA (4)

- Fibres tipus IIx gairebé un 25%.

- Fibres tipus IIc tant sols del 1 – 3%.

• Les fibres tipus I estan millor preparades per l’exercici de resistència de baixa intensitat
(aeròbic): marató, caminar...
• Les fibres tipus IIa per exercici més curt i intens que l’anterior: córrer 1.500m, nedar 400m...
• Les fibres tipus IIx s’activen en l’exercici altament explosiu: córrer 100m llisos, nedar 50m...

Determinació del tipus de fibra:

• Les neurones solen determinar el tipus de fibres.

• El 90% és genètic i menys del 10% entrenament.
• Entrenament de resistència i també de força: reducció del % IIx i increment de % IIa.

Patró de reclutament de fibres musculars:

• Respostes de tot o res de les unitats motores (com més reclutades, més força).
• En activitats de baixa intensitat, la força es generada per les fibres tipus I.
• Si la intensitat augmenta, es recluten les fibres tipus IIa.
• A intensitat encara més altes s’activen les fibres tipus IIx.
• Mateix patró de reclutament durant activitats de llarga durada.

Tipus de fibra i èxit esportiu:

• El percentatge de cada tipus de fibra muscular es diferent segons la disciplina esportiva.

• La composició muscular, per si sola, no prediu l’èxit esportiu.
• Altres factors importants: aparell cardiovascular, mida dels músculs, entrenament,
motivació...

Tipus de contracció muscular:

• Acció concèntrica (dinàmica): escurçament del múscul.

• Acció estàtica o isomètrica: es genera força, però la longitud del múscul no canvia.
• Acció excèntrica (dinàmica): es genera força, però la longitud del múscul augmenta.

Producció de força: factors

1. Nombre i tipus d’unitats motores activades i mida del múscul.

o Com més unitats motores reclutades, més força.
o Les unitats motores tipus II (contenen més fibres i més grans) generen més força que
el tipus I.
o Músculs més grans (més fibres), produeixen més força.
2. Freqüència d’estimulació de les unitats motores.
 JAN ESCALAS CAPDEVILA / P0WER 5: ESTRUCTURA (4)

3. Longitud de la fibra muscular i del sarcòmer (nombre d’unions òptim).

4. Velocitat de la contracció del múscul.

o Contraccions concèntriques: més força com més lenta la contracció.
o Contraccions excèntriques: més força com més ràpida la contracció.