El nou mapa del cervell

NEUROCIÈNCIES, L’ÚLTIMA FRONTERA. LA VANGUARDIA

Cartografiades 97 regions desconegudes del sistema nerviós
El cervell humà disposa d’un nou mapa d’alta resolució que descriu en detall un centenar de regions
fins ara desconegudes de l’ escorça, la part més externa que recobreix els dos hemisferis cerebrals i
que ens distingeix de la resta de primats. Els autors del treball, que es presenta avui a la revista
Nature, han delineat un total de 360 àrees corticals (180 per hemisferi), de les quals 97 són regions
que no havien estat identificades anteriorment. A més, han definit una eina matemàtica per obtenir
l’atles, de manera no invasiva, segons les peculiaritats del cervell de cada persona.
La neurocirurgia és un dels àmbits que podria beneficiar-se de forma “més immediata i important”
d’aquesta troballa, destaca en entrevista telefònica Matthew F. Glasser, neurocientífic de la
Universitat de Washington a Saint Louis ( Missouri, E UA) i primer autor del treball.
Fins ara els neurocirurgians només tenien el mapa de les 52 regions corticals definides per
Brodmann al principi del segle passat. Juan Antonio Barcia, cap del servei de neurocirurgia de
l’hospital Universitari Clínic San Carlos a Madrid, compara l’avenç amb el fet de passar
d’orientar-se amb un mapa del navegant renaixentista Amerigo Vespucci a fer-ho amb un modern
GPS. “No canvia el concepte, sinó que el millora”, assenyala Barcia.
A llarg termini les noves dades també poden contribuir a la millor comprensió de les malalties
psiquiàtriques, en les quals hi ha alguna alteració en la funció de les regions cerebrals. “Sens dubte,
no ara”, assenyala amb prudència Glasser.
L’estudi descriu des de la regió “més gran” de 300 mil·límetres quadrats ( mm2), implicada en les
primeres etapes del procés visual, fins a la més petita de 150 mm2. Tot i això, encara es desconeix la
funció de la majoria d’elles.
Els neurocientífics Thomas Yeo i Simon Eickhoff, que no han participat en la investigació, la
descriuen en un altre article publicat a Naturecom “un avenç anhelat” que actualitza el mapa de
l’escorça cerebral i promet convertir-se en un “trampolí cap a una comprensió més gran de la funció
cerebral i les malalties”.
El nou mapa del cervell és per a la neurociència el que va ser la seqüenciació del genoma humà per
a la genètica, segons Antonio Dávalos, director de l’àrea de neurociències de l’hospital Germans
Trias i Pujol a Badalona.
En la mateixa línia, Xurxo Mariño, investigador del grup de neurociència i control motor de la
Universitat d’A Coruña, adverteix que una cosa és tenir el catàleg de les àrees cerebrals i una altra
poder fer coses profitoses amb la classificació. “A poc a poc se n’extrauran coneixements molt
útils”, afegeix.

Els autors de l’article comparen la situació de la neurociència amb la de l’astronomia, disciplina que
amb els telescopis terrestres obtenia imatges relativament borroses de l’ univers abans de l’arribada
dels telescopis espacials.
Els científics han analitzat el cervell de 210 persones joves, vives, despertes i sanes, que provenen
del projecte del Connectoma Humà, finançat pels instituts nacionals de salut dels Estats Units. Els
mètodes, basats en ressonància magnètica i ressonància magnètica funcional, han permès observar
el cervell en temps real i de forma no invasiva.
El cervell en acció. Imatge obtinguda per ressonància magnètica de l’hemisferi esquerre d’una persona sana
mentre escolta un relat. Els colors vermells i grocs mostren àrees activades. Els blaus i els verds, àrees
desactivades

Els investigadors han parcel·lat cada hemisferi del cervell en 180 àrees corticals específiques.
Malgrat la variabilitat individual, i els canvis que experimenta el cervell amb el desenvolupament,
l’envelliment i les malalties, han aconseguit validar aquesta informació en 210 persones més
mitjançant tècniques d’aprenentatge automàtic, una branca de la intel·ligència artificial, per
reconèixer l’empremta de cada àrea cortical. De moment, els autors del treball han reconegut
l’empremta de cada zona cortical del cervell en el 97% dels casos. “Inesperadament”, comenten a
l’article, han descobert que algunes persones tenen una “organització atípica”.
Els neurocientífics ja tenien el cervell humà analitzat i parcel·lat, però ara s’ha aconseguit una
imatge d’alta resolució amb informació sobre l’arquitectura, la connectivitat, la funcionalitat i la
topografia. “És molt més que això, hem descrit els patrons neuronals dins de cadascuna de les àrees
corticals per delimitar les fronteres”, respon Glasser.
Els mapes anteriors se centraven només en un d’aquests quatre mesuraments; en canvi, la
tecnologia actual ha permès superposar les quatre modalitats i aconseguir “un mapa integral
d’ultraprecisió”, tal com defineix Ignacio Morgado, catedràtic de psicobiologia de l’ Institut de
Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les dades en viu presenten un interès “molt important”, incideix Barcia, a l’hora de determinar la
localització exacta de les funcions mentals. L’escorça cerebral conté l’essència de la nostra espècie:
el llenguatge, el pensament abstracte i una infinitat de funcions mentals complexes que ens fan
únics.
A més els científics posaran a disposició de la comunitat internacional aquest nou model matemàtic
automatitzat que “obre noves vies interessantíssimes”, opina Dávalos.
El nou mètode pot contribuir a explicar les diferències en l’organització cerebral entre individus,
així com les disparitats en la funcionalitat, comportament i trastorns de les persones. Tot això
suposa un pas més en la descripció del funcionament del cervell humà que al final explica com som.
Una de les intervencions més habituals en neurocirurgia és l’extirpació de tumors que afecten
l’escorça cerebral. El repte és no danyar cap àrea important i evitar les seqüeles neuronals. Per això,
durant la intervenció, el neurocirurgià sol fer tests al pacient per assegurar-se que no altera cap de
les seves capacitats cognitives mitjançant eines com l’electroestimulació.
“Un mapa més precís i detallat ens ajudaria a saber per on moure’ns”, valora sobre la possible
aplicació clínica d’aquesta investigació Joan Molet, director del servei de neurocirurgia de
l’hospital de Sant Pau a Barcelona.
L’expert també apunta a l’aplicabilitat d’aquest atles a l’entorn clínic amb el pronòstic de pacients
que hagin patit traumatismes cranioencefàlics. Per la seva part, Dávalos confia en el potencial de
l’avenç per observar la plasticitat i reorganització neuronal de l’escorça cerebral després d’un ictus,
per exemple.
Segons Dávalos a partir d’avui es podran establir correlacions entre les alteracions d’un malalt i les
disfuncions en determinades àrees. Molet també creu que les dades actuals, obtingudes en
voluntaris joves i sans, permetran una comparació amb persones amb patologies per entendre millor
com la malaltia altera la funcionalitat del sistema nerviós.
Els autors del treball apunten que els resultats poden contribuir a ampliar el coneixement sobre
l’evolució cognitiva dels humans, en comparació amb els primats no humans com els ximpanzés i
els bonobos. “Com és possible que els humans moderns siguem tan diferents de la resta
d’animals?”, es pregunta Mariño, que defensa que la possibilitat de dibuixar mapes molt precisos
del cervell amb tècniques no invasives obre la via a una resposta.

Un cop heu llegit la notícia, heu d’elaborar un GLOSSARI dels següents conceptes:
GLOSSARI

● NEUROCIÈNCIA:

La neurociència és l’estudi del sistema nerviós; com es desenvolupa, la seva estructura i les
seves funcions. Aquesta ciència es centra en el cervell i el seu comportament i pensament i
també investiga que succeeix amb el sistema nerviós quan hi han trastorns neurològics,
psiquiàtrics o del neurodesenvolupament.

● ESCORÇA CEREBRAL:

L'escorça cerebral és la capa més externa del cervell, que cobreix la major part dels
hemisferis cerebrals i té una espessor de només uns mil·límetres. És una estructura altament
plegada i plena de solcs i bosses que s'anomenen girs i circumvolucions.
L'escorça cerebral és la regió del cervell que està més directament implicada en la
realització de les funcions cognitives superiors, com ara la percepció, la memòria, l'atenció,
el raonament i la presa de decisions. Està formada per diferents àrees que es poden
classificar en funció de la seva localització i de les seves funcions específiques.
Algunes de les àrees més conegudes de l'escorça cerebral inclouen l'àrea motora, que
controla els moviments voluntaris del cos, l'àrea sensorial, que rep informació sensorial de
tot el cos, l'àrea visual, que processa la informació visual, i l'àrea auditiva, que processa la
informació auditiva. A més, també hi ha àrees de l'escorça cerebral que estan implicades en
la llengua, la comprensió del llenguatge, la resolució de problemes i altres funcions
cognitives complexes.
● HEMISFERIS CEREBRALS:

Els hemisferis cerebrals són les dues estructures simètriques que formen la major part del
cervell i que estan separades per una fissura profunda anomenada fissura interhemisfèrica.
Hi ha dos hemisferis, l'esquerre i el dret, que estan connectats per una estructura de fibres
nervioses anomenada cos callós.

Cada hemisferi cerebral està implicat en diferents funcions cognitives, i estan

interconnectats per permetre la coordinació i el processament de la informació. L'hemisferi
esquerre està més implicat en el llenguatge, la lògica i el pensament analític, mentre que
l'hemisferi dret està més involucrat en les emocions, la percepció espacial i la creativitat.

No obstant això, és important destacar que aquesta divisió en funcions no és completa ni

exclusiva, i que els dos hemisferis col·laboren i treballen junts per processar la informació i
realitzar tasques cognitives complexes.

● ÀREES CORTICALS:

Les àrees corticals són regions específiques de l'escorça cerebral que tenen funcions
especialitzades en el processament de la informació sensorial, motor i cognitiva.
Cada àrea cortical està connectada a altres àrees corticals i subcorticals del cervell, i
treballen juntes per processar la informació i realitzar tasques cognitives complexes. La
comprensió de les funcions de les àrees corticals és important per entendre com funciona el
cervell i com es produeixen els processos cognitius.

● NEUROCIRURGIA:

La neurocirurgia és una especialitat mèdica que es centra en el diagnòstic i tractament

quirúrgic de trastorns del sistema nerviós central i perifèric, incloent el cervell, la medul·la
espinal i els nervis perifèrics.

Els neurocirurgians estan capacitats per realitzar una àmplia varietat de procediments
quirúrgics que aborden diferents trastorns, com ara tumors cerebrals, aneurismes,
malformacions arteriovenoses, lesions traumàtiques, hidrocefàlia, malalties degeneratives i
trastorns de la columna vertebral, entre altres.

La neurocirurgia és una especialitat complexa i altament especialitzada que requereix una

formació rigorosa i extensa en neuroanatomia, neurofisiologia, farmacologia, tècniques
quirúrgiques i cures intensives.
● REGIONS CEREBRALS:

Les regions cerebrals són les diferents àrees o zones del cervell que tenen funcions
específiques.
Algunes de les regions cerebrals més importants són:

→Lòbul frontal: és responsable de les funcions executives, com ara la presa de decisions, la
planificació, el control de la conducta, la resolució de problemes i la comunicació.

→Lòbul parietal: és responsable de la percepció sensorial, el processament de la informació

espacial i la integració multisensorial.

→Lòbul temporal: és responsable de la percepció auditiva, la memòria a llarg termini, el

reconeixement de les cares i l'aprenentatge verbal.

→Lòbul occipital: és responsable de la percepció visual i el processament de la informació

visual.

→El cerebel: és responsable de la coordinació dels moviments i l'equilibri.

→El tronc cerebral: és la part més primitiva del cervell i controla les funcions bàsiques com
ara la respiració, la freqüència cardíaca i la pressió arterial.

Cada regió cerebral està interconnectada amb les altres regions del cervell i treballen en
conjunt per a processar informació i controlar les funcions del cos. Les lesions o danys en
determinades regions cerebrals poden causar problemes específics, com ara problemes de
parla, pèrdua de memòria, dificultats per coordinar els moviments, entre altres.

● TRAUMATISMES CRANEOENCEFÀLICS:

Els traumatismes cranioencefàlics (TCE) són les lesions produïdes en el cervell com a
conseqüència d'una força externa aplicada sobre el cap. Aquests traumatismes poden afectar
les estructures cranials (com ara els ossos del crani) i/o les estructures cerebrals (com ara les
neurones, les connexions entre elles i els vasos sanguinis).

El TCE pot ser de dos tipus: obert o tancat. El TCE obert es produeix quan l'objecte que
causa la lesió travessa l'escorça cranial i penetra en el cervell. El TCE tancat, en canvi, es
produeix quan el cervell es mou dins del crani per la força de l'impacte, sense que hi hagi
una ruptura externa de la pell o l'escorça cranial.

Els TCE poden ser lleus, moderats o greus, depenent de la gravetat de la lesió. Els
símptomes del TCE poden variar segons la severitat de la lesió i la zona del cervell afectada,
però poden incloure confusió, pèrdua de coneixement, dolor de cap, nàusees, vòmits,
dificultat per parlar, visió borrosa, pèrdua d'equilibri, convulsions i altres problemes
neurològics.

El TCE és una lesió greu que pot tenir conseqüències a llarg termini, com ara discapacitat
cognitiva, emocional i física. El tractament del TCE depèn de la gravetat de la lesió i pot
incloure des de vigilància estreta fins a cirurgia cerebral, rehabilitació i teràpia ocupacional.
● INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL:

La intel·ligència artificial (IA) és un camp de la informàtica i la tecnologia que es dedica a

la creació de sistemes que puguin realitzar tasques que requereixen intel·ligència humana,
com ara l'aprenentatge, el raonament, la percepció, el reconeixement de veu o imatge, entre
altres. La IA es basa en l'ús d'algoritmes i models matemàtics per a processar dades i
aprendre a partir d'ells, sense necessitat de ser programats explícitament per a cada tasca.

Hi ha diverses branques de la IA, com ara el processament del llenguatge natural, la visió
per computador, el raonament automatitzat, el reconeixement de veu o imatge, la robòtica i
la automatització de tasques. La IA té aplicacions en molts sectors, com ara la salut, el
comerç, la indústria, la defensa, la seguretat, la gestió de dades i molts altres.

La IA també planteja algunes preocupacions i reptes ètics, com ara la privacitat, la seguretat,
el control i la responsabilitat dels sistemes d'IA, així com el risc d'impacte negatiu en llocs
de treball i la societat en general. Per aquesta raó, és important que el desenvolupament de la
IA es realitzi de manera responsable i ètica, tenint en compte els seus possibles efectes i
conseqüències.

● ELECTROESTIMULACIÓ:

L'electroestimulació és una tècnica que utilitza impulsos elèctrics per a estimular els
músculs i els nervis del cos amb l'objectiu de produir efectes terapèutics o millorar el
rendiment esportiu. Aquesta tècnica es basa en l'ús d'electrodes que es col·loquen sobre la
pell i transmeten corrents elèctrics als músculs o als nervis que es volen estimular.

L'electroestimulació pot ser utilitzada per a diferents finalitats, com ara la recuperació
muscular, la millora de la circulació sanguínia, el control del dolor, la prevenció de lesió, la
millora de l'elasticitat muscular o el tractament de la incontinència urinària. També es pot
utilitzar per a la tonificació muscular, la pèrdua de pes i la millora del rendiment esportiu.

L'electroestimulació es pot aplicar de diferents maneres, com ara amb equips portàtils per a
ús domèstic o en clíniques o centres esportius, on es poden realitzar sessions específiques
amb professionals qualificats. Tanmateix, és important que la persona que utilitza aquesta
tècnica ho faci sota supervisió adequada i amb precaució, ja que una utilització incorrecta
pot provocar lesions o efectes negatius.
● PLASTICITAT NEURONAL:

La plasticitat neuronal és la capacitat del sistema nerviós per adaptar-se i canviar en resposta
a les experiències i l'entorn. Això significa que les neurones i les connexions neuronals
poden canviar la seva estructura i funció en resposta a noves activitats o estímuls, així com a
les demandes de l'entorn.

La plasticitat neuronal té un paper important en molts aspectes de la funció cerebral, com

ara l'aprenentatge i la memòria, la recuperació després d'una lesió cerebral, la compensació
per a la pèrdua de funció cerebral i la formació de noves connexions neuronals.

Hi ha diversos mecanismes que contribueixen a la plasticitat neuronal, com ara la

sinaptogènesi (formació de noves connexions neuronals), la neurogènesi (formació de noves
neurones), la remodelació de les connexions existents i la regulació de l'activitat neuronal.
Aquests processos són influenciats per factors interns i externs, com ara els gens, les
hormones, els neurotransmissors, l'experiència i l'entorn.

● PROJECTE CONECTOMA HUMÀ:

Aquest projecte es va crear l’any 2009

L'objectiu d'aquest projecte és crear un mapa detallat de les connexions entre les neurones
del cervell humà, amb la finalitat de comprendre millor com funciona el cervell i com són
afectades les connexions neuronals per les malalties i les lesions cerebrals.

Per això, el projecte Connectoma Humà utilitza tècniques avançades d'imatge cerebral, com
ara l'imatge de ressonància magnètica (IRM), per a obtenir dades sobre l'estructura i les
connexions del cervell. Aquestes dades són després processades i analitzades per a crear
mapes detallats de les connexions neuronals del cervell.

La comprensió de les connexions neuronals del cervell és important per a la comprensió de

molts aspectes de la funció cerebral, com ara la percepció, la memòria, el pensament i
l'emoció. També és important per a comprendre les malalties i les lesions cerebrals, com ara
la malaltia d'Alzheimer, l'esclerosi múltiple, la lesió cerebral traumàtica i altres trastorns
neurològics.

El projecte Connectoma Humà és un esforç col·laboratiu entre investigadors de tot el món i

va ser iniciat per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) el 2005. A mesura que el
projecte avança, es van obtenint noves dades i descobriments, i la seva contribució a la
comprensió del cervell humà continua sent cada vegada més gran.
Busqueu una imatge anatòmica EXTERNA i INTERNA del cervell, adjunteu-la al document
de treball i indiqueu-hi totes les part. Després pugeu-ho al classroom.