Ètica en la investigació

Corpus normatiu
Tenim diferents codis que regulen com ha de ser una investigació.
En moltes casos veiem una certa constància o patró que es
reprodueix en tots els casos i genera un debat que
acaba forçant la creació d’un document o
declaració. La pressió social força l’avenç o
normativització del comportament d’un
investigador dins d’uns paràmetres ètics.

Aquests són els documents bàsics i serveixen d’orientació.

La declaració de Helsinki són declaracions (en plural).
La declaració de drets humans són els documents
bàsics amb el qual es van formar els altres documents.

Tipus d’investigació en psicologia:

1. Investigació amb humans
2. Investigació amb animals

El codi Nüremberg. Precedents.

Aquest Codi potser ens sona pels judicis de Nüremberg que es van realitzar en un marc
d’experiments nazis, es van fer fins a 12 judicis diferents a persones que havien estat
implicades, a part d’aquests experiments principals. Un cop acabada la II GM es va
crear un tribunal AD-HOC. Els experiments es van dur a terme a camps com
Mathaussen.

 Experiments nazis:
 Experiments de Rascher sobre la tolerància al fred: Rascher
experimentava en situacions on baixava la temperatura del cos fins a la
que s’aguantava, situacions de pressions atmosfèriques, etc. Volia crear
eines per ajudar als seus soldats alemanys.
 Experiments Josef Mengele: Experiments amb genètica en bessons.

Cap dels dos va ser jutjat, Rascher va ser assassinat per Hitler i Mengele va fugir.

En l’enciclopèdia veurem moments del judici i documents del que va votar en aquests
judicis. Ens recomana Vencedores y Vencidos.
CONTEXT CODI NÜREMBERG →

 El judici als metges i científics va durar gairebé 140 dies, van haver-hi 85
testimonis i es van presentar uns 1500 documents.
  El veredictes es va pronunciar el 20 d’agost de 1947.
 16 metges varen ser considerats culpables
 7 varen ser sentenciats a mort. Varen ser executats el 2 de juny de 1948

 Codi Nüremberg (1947):

 “Tot experiment ha de ser conduït de tal manera que eviti tot patiment
o injuria física o mental”
 “ És absolutament essencial el consentiment voluntari del subjecte
humà”
 ‘L’experiment ha de ser realitzat únicament per persones científicament
qualificades”
Com a conseqüència de tot això, el tribunal va promoure la redacció d’un decàleg
conegut com el codi de Nüremberg que intenta establir pautes i criteris que tot
experiment en humans ha de complir. Intenta establir límits d’allò que és acceptable.
Això de dalt són algunes de les lleis del codi.
És el primer document que deixa palès que és indispensable el consentiment de la
persona per participar en una investigació.

Informe Belmont
Arrel d’un abús en investigació amb humans. Aquest experiment es coneix com a
Tuskegee.

 Experiment Tuskegee:
 Un estudi d'observació iniciat l'any 1932 i que es va perllongar fins el
1972 fins que va sortir al New York Times. Els subjectes eren homes
negres pobres del sud dels EEUU (població Tuskegee), en la majoria dels
casos analfabets. Població negres amb nivell de pobres elevada. El
govern va detectar que hi havia casos de persones afectades de sífilis.
Sobretot en aquella zona, on els nombres eren molt elevats i aleshores
van decidir posar-hi un remei. Inicialment es va plantejar tractar a les
persones dels centres de salut (únic hospital per a negres, hi havia
segregació), però després de començar es van acabar els fons i van
continuar l’estudi de forma purament observacional.
 Problema: No se'ls va informar de que eren subjectes d'una investigació
ni perquè se'ls sotmetia a reconeixements mèdics. Creien que encara es
tractaven, no sabien el diagnòstic ni perquè estaven fent el que feien.

A més, que l’any 42 es va descobrir que la penicil·lina servia per curar aquesta malaltia.
Pel·lícula Miss ever boys.
  Informe Belmont (1978):
o Quan l’any 1972 es va conèixer el cas Tuskegee, el Congrés dels EEUU va
aprobar la creació d’una comissió nacional per a la protecció dels
subjectes humans en investigacions biomèdiques. El debat social sobre
l’experiment va tenir gran importància en el desenvolupament de la
bioètica
o Se li va encarregar el trovar uns principis ètics que orientéssin la
investigació amb humans
o La comissió va elaborar un informe al 1978, conegut com a Informe
Belmont
o En ell s’associen el procediments específics de la investigació amb els
principis de la bioètica
Va especificar una sèrie de principis que especificaven temes sobre bioètica
(autonomia, etc.) i donava pautes a seguir en investigacions amb humans.
A part, també especifica aplicacions:
- El principi és més abstracte que la norma. Aquí s’especifica aplicacions, normes
i procediments per a respectar aquest principi. Ex. Respecte per les persones →
A través del consentiment informat.

Observem que el principi de beneficiència inclou beneficiència com no-beneficiència.

Però realment NO és el mateix.
Pots obligar a algú a no fer mal i que si ho fa pagui les conseqüències, però NO pots
obligar a algú a fer el bé.

El nivell d’exigència és diferent, per tant, té sentit exigir dos principis diferents.
Algunes característiques de les aplicacions
(1) Consentiment
 Informació: ha de constar el procediment de la investigació, els seus fins, els
riscos i beneficis que s’esperen, procediments alternatius (quan l’estudi està
relacionat amb la teràpia) oferir la oportunitat que faci preguntes, així com la
possibilitat de retirar-se lliurement en qualsevol moment
 Comprensió: És responsabilitat de l’investigador assegurar-se’n que ha entès la
informació.
 Voluntarietat: Aquest element exigeix unes condicions lliures de coerció i
influència indeguda.
o Coerció: Es dona quan es presenta intencionadament una exageració
del perill de la malaltia amb la finalitat d’aconseguir el consentiment. Ex.
S’exageren pronòstics perquè accedeixi a la investigació
o Influència indeguda: Té lloc quan s’ofereix una recompensa excessiva,
desproporcionada o inapropiada per aconseguir el consentiment.
Remunerar o no la investigació és controvertit perquè dependrà del
sentit comú. Hi poden haver diners per cobrir despeses però no sabem
massa fins a quin punt és ètic o no ètic.

Informació, comprensió i voluntarietat són essencials perquè sigui un bon

consentiment.

(2) Riscs / beneficis

 Molt relacionat amb el principi de beneficència.
 Risc: associat a la possibilitat que ocorri algun dany
 Benefici: En el context d’una investigació significa alguna cosa amb valor positiu
per a la salut o el benestar.
 La relació risc/beneficis es refereix a les probabilitats i a les magnituds dels
danys possibles i als beneficis anticipats.
* convé recordar que en una investigació el benefici possible és teòric o hipotètic. El
procés pel qual s’adquireix coneixement pot requerir exposar als subjectes a un cert
risc, el menys que cal exigir és que sigui previsible i, alhora d’efecte limitat (Montero,
Morlans, 2009)

 Una investigació que no procuri beneficis directes als subjectes, també pot ser
èticament acceptable, sempre que hi hagi possibilitats que beneficiï a pacients
futurs o de contribuir a la ampliació del coneixement científic
Balanç equitatiu. Que els danys no superin els beneficis previstos.
Quan parlem en investigació els beneficis són hipotètics, perquè quan fas una
investigació no saps quins beneficis hi haurà, tenim una hipòtesis i anem a comprovar-
ho. El mínim que es pot demanar és que els danys siguin previsibles i d’efecte limitat.

(3) Just distribució i selecció

 La justícia és rellevant en la selecció dels subjectes a dos nivells:
o Individual: Cal que els investigadors siguin imparcials i no ofereixin
participació per raó de simpatia o rebutjar la selecció pel contrari, o triar a
persones vulnerables, per les investigacions més arriscades
o Social: Existeix un ordre de preferència; adults abans que nens, persones
internes en institucions psiquiàtriques o presons, només en certes
circumstàncies justificades
OMS (1982): Estableix com a grups vulnerables:

 Embarassades i lactants, Malalts

 Persones amb trastorns psíquics
 Subordinades a la autoritat (estudiants, membres forces armades..)
 Pobres
 Nens

Hi ha d’haver una ordre de prioritat; si es pot fer amb persones vulnerables millor, etc.

Decaració de Helsinki
N’hi ha vàries (Primera al 64, 75, etc.). (1964, 1975,1983, 1989, 1996, 2000,2008,
2013). Alguns aspectes es van anar rebutjant en altres declaracions.

Adoptades per l’Assamblea Mèdica Mundial

(1) La investigació amb éssers humans s’ha d’ajustar a principis científics
(2) S’haurà de sotmetre a un comité independent per a que l’examini
(3) La responsabilitat recau en el personal qualificat científicament, tot i tenir
consentiment
(4) Se l’informarà dels riscos i avantatges i es demanarà el seu consentiment
(5) protecció especial de les poblacions o grups vulnerables
(6) S’accepta l’ús del placebo (2008)
(7) Consentiment per representació

Aquesta declaració es dona quan alguna persona per alguna circumstància no té

capacitat per declarar per ella mateixa i s’instaura la figura de consentiment per
representació.
Normes CIOMS
 Elaborat per pel Consell d’Organitzacions Internacionals de les Ciències
Mèdiques
 Van reafirmar i detallar principis d’anteriors documents, però van afegir un
aspecte fonamental, van reflexionar sobre l’aplicació de les normes ètiques en
països en vies de desenvolupament → Neixen, per tant, amb una voluntat
universal

Totes aquestes normatives i declaracions tenen caràcter universal i haurien de ser

aplicades a tot arreu.

Com a resum:

Documents Aspectes ètics incorporats

Codi Nuremberg (1947) Consentiment informat

Consentiment informat per
Declaració de Helsinki (1964) representació

Comitè d'ètica d'investigació (que

Declaració de Helsinki (1975) avali una investigació)

Informe Belmont (1978) Principis ètics i les seves aplicacions

Universalitat de l’ètica de la
Cioms (1982) investigació

En l’informe Belmont neix en un entorn d’investigació i la gran fita de Boscham i

Vhildren és que aprofitem els diferents ppis i el plantejen com a eina per resoldre
dilemes ètics. L’origen d’un document on parteix aquesta bioètica és d’investigació i
s’estén a altres ètiques.

COPC
Art. 45. Els professionals de la psicologia, en el seu exercici, han de contribuir al
progrés de la psicologia, investigant d'acord amb les exigències del treball científic i
donant a conèixer els resultats mitjançant les publicacions científiques i les activitats
docents.
Art. 46. En les investigacions que dugui a terme el professional de la psicologia ha
d'obtenir el consentiment informat dels participants o, si no és possible, dels seus
representants legals, als quals ha d'haver informat prèviament dels aspectes següents:
(1) el propòsit de la investigació, la durada prevista i els procediments, (2) el dret a
negar-se a participar i de retirar-se un cop iniciada, (3) les conseqüències, si n'hi ha, de
la retirada, (4) els riscos, les molèsties o els efectes adversos possibles de la
participació, (5) els beneficis potencials de la investigació, (6) els límits de la
confidencialitat, (7) la persona que els pot resoldre dubtes de la investigació
Art. 47. Si la investigació requereix ocultar-ne els objectius als participants, el
professional de la psicologia s'ha d'assegurar de no causar cap dany als participants i
d'explicar-los la necessitat del disseny tan aviat com sigui possible o al finalitzar la
investigació.

Art. 48. Els professionals de la psicologia que investiguin mitjançant l'experimentació

amb animals n'han de tenir en compte els drets i han de considerar les previsions
legals segons la legislació corresponent. Sempre que sigui possible, s'han de recórrer a
procediments alternatius als que causin dolor, estrès o privació als animals

Comitès d’ètica

1960 a l’hospital de Seattle van veure que tenien un volum de pacients molt duperior
que màquines d’hemodiàlisis. I van haver de decidir qui passava. Per aquesta decisió
van pensar que no només havia de recaure en metges sinó que hi havia un sacerdot,
ciutadana, etc.
Aquesta estructura es manté, són comitès mixtes (àmbit filosòfic, dret, ciutadania).
Lorigen d’aquests comitès el situem als anys 60 a EEUU.

Comitès d’ètica. Tipus (Moratalla, 2018)

 Comitès d’ ètica assistencial o comitè de bioètica. Tenen com a finalitat
assessorar al personal sanitari i als ciutadans vinculats a un centre o àrea de
salut. Les seves decisions no són vinculants. L’ única excepció al caràcter no
vinculant és l’emissió d’un informe preceptiu en cas de donant d’òrgans viu
(assegurar que el seu consentiment és vàlid) RD 2070/1990 de 30 de desembre
  Comitès nacionals de bioètica. Tenen com a finalitat assessorar les
administracions públiques en matèries relacionades amb implicacions ètiques i
socials de la biomedicina i les ciències de la salut.
 Comitès ètics d’investigació. Tenen com a finalitat vetllar per la qualitat de la
investigació i protegir-los de possibles abusos.
 Mentre el comitès d’investigació són preceptius en tot els centres sanitaris
segons la llei del medicament (RD 1090/2015 de 4 de desembre), l’existència
dels comitès de bioètica depèn de la legislació de cada CCAA

https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Sistema_de_salut/CBC/xarxa_comites/le
gislacio/ordre_14_desembre_1993.pdf


On no és obligatòri el comitè d’ètica? A dia d’avui aquí no. Però a les investigacions sí
perquè depèn de la llei del medicament.

PREGUNTES
Els abusos s’han continuat cometen amb l’existència de normes, d’aquesta forma si la
persona no ho interioritza com a persona no se solucionarà.

Classe 23 de maig

Què fa que una investigació sigui ètica?

Emanuel (2003) proposa tenir en compte els següents elements (resumeix
declaracions sobre criteris d’una investigació per moure’ns en paràmetres ètics):
1. Valor: per a que sigui ètica, una investigació ha de tenir valor, ser important i
conduir a millores en la salut o el benestar de la població. El valor és un requisit
mínim i bàsic perquè els recursos són limitats i s’ha d’evitar sempre l’explotació
A qui beneficia l’estudi? Quina utilitat té? La resposta a aquesta pregunta té
connotacions ètiques.

Tipus de pressions que pot afectar directament la selecció del tema:

 Competitivitat entre investigadors: Per aconseguir més prestigi que un altre, en
detriment d’altres aspectes no tant reconeguts acadèmicament.
 Possibilitats de finançament: Moltes vegades determina que es puguin assolir
alguns estudis i altres no, fet que perjudica a alguns afectats per tenir, per
exemple, malalties minoritàries, etc.
 Pressions per publicar
 Abusos de poder entre els propis investigadors (junior vs sènior)

Que hi hagi una sèrie d’interessos no vol dir que la investigació estigui mal feta però cal
veure l’objectiu real de la investigació i aquestes pressions que poden afectar l’elecció.

2. Validesa científica: La mala ciència no es ètica. Per tal que un protocol sigui ètic
cal ajustar-se als requisits del mètode científic, amb l’ ús de procediments
vàlids.
 3. Selecció equitativa dels subjectes: Cal seleccionar grups ajustats als fins de la
investigació (no per raons de marginació o vulnerabilitat). Es justifica amb el
principi d’equitat distributiva. Tenir en compte com es seleccionen i perquè els
estem seleccionant.

4. Proporció favorable de risc/ benefici. Tot i que certa incertesa està en la base
de tota investigació, això només pot justificar-se quan els riscos potencials es
minimitzen i els beneficis potencials es maximitzen, són proporcionals o
excedeixen els riscos. Els beneficis són anticipats, però en l’equilibri han de
guanyar els beneficis prevists vs els riscs.

Tradicionalment, quan pensem amb els danys d’una investigació, pensem amb danys
en l’àmbit biomèdic (podem pensar que són més greus). Malgrat això, som
coneixedors de que es produeixen danys als subjectes moltes vegades. Un autor parla
de que en el nostre camp d’estudi es produeixen 3 tipus de dany:

Danys psicològics. Si bé els danys generalitzats (greus) sembla que no s’han detectat,
els riscos de trastorns individuals més o menys greus (fins i tot a nivell que l’individu
necessiti teràpia psicològica) no són descartables, la qual cosa porta a extremar la
prudència). No són molts casos però aquest risc hi és present.

Danys morals. Es pot produir quan la investigació indueix als individus a comportar-se
de forma perjudicial amb d’altres persones, castigant, mentint...o en investigacions
que impliquen violació de drets de l’individu (li creen malestar). Quan es vulnera
privacitat, confidencialitat, intimitat.

Danys socials. Com quan un individu és etiquetat com a part d’un grup socialment
estigmatitzat. Un exemple és una investigació dels anys 70 que és el tearoom trade.

Estudi Tearoom Trade

Humphreys (1970) estudià el comportament d’homosexuals en banys públics
registrant les seves activitats sense que ho sapiguéssin. L’objectiu era conèixer si hi
havia diferències d’estil de vida i sòcio-econòmiques amb homes heterosexuals.

Va trobar que no hi havia diferències però va incomplir moltes normes ètiques:

 Va escollir els banys d’un parc públic de la ciutat

 Va copiar matricules i donant informació falsa a la policia va aconseguir els
noms i adreces
 Va contactar amb ells, un any després i els va fer entrevistes per sol·licitar
informació sòcio-econòmiques i estils de vida al·legant que era un estudi de
mercat
 5. Avaluació independent: Perquè es compleixin requisits ètics també implica que
ha de ser avaluada per experts que no siguin propers a la investigació i que
tinguin autoritat per aprovar, esmenar o cancel·lar-la, donat el cas que no es
compleixin.

6. Consentiment informat. Fer que la investigació sigui compatible amb els

valors, preferències i interessos de la persona. El consentiment és un procés, é
a dir, pot acabar amb un document escrit (en investigació sí), però el document
no ho és o no ho hauria de ser només. La informació, assegurar-nos que ho ha
entès, entendre valors de la persona,.. això no es registra en el consentiment
(implica parlar, interactuar, etc.).

7. Respecte als subjectes inscrits:. Si volem respectar als subjectes hem de fer
més que no únicament demanar el consentiment, anar més enllà. Emanuel
assenyala unes altres cinc tasques:
 Permetre que el subjecte canviï d’opinió i es retiri sense sanció
 Protegir la privacitat i traçabilitat en tot moment de la informació
obtinguda, per a garantir la confidencialitat i que no tothom pugui accedir
als resultats de la investigació i les dades. S’ha de fer en tot moment.
 Informar de riscos o beneficis addicionals
 Establir mecanismes de comunicació dels processos i resultats de la
investigació: Siguin els que siguin els resultats, s’han de publicar els
resultats. Encara que no surti el que s’esperava, és vàlida i cal publicar-la
perquè la comunitat científica (anar per un altre camí).
 Atendre al benestar del subjecte en totes les fases de la seva participació

Algunes postures consideren que s’ha de fer però altres consideren que
cal anar molt amb compte perquè depèn de com ho comuniquis, biaixarà
o farà que la investigació no vagi tant bé. La postura majoritària és
desvetllar els resultats finals sense entrar en resultats particulars de
l’individu. En termes generals. I això se li explica i si no li sembla bé, no cal
que participi, no donarà el consentiment.

Algunes qüestions ètiques més...

- L’engany
- Conflicte d’interessos
- Interpretació prejudiciosa de l’investigador

Engany
Un problema relacionat amb el consentiment sorgeix quan en informar als subjectes
d’algun aspecte pertinent de la investigació és probable que perjudiqui la validesa del
mateix i com que saben què estan mesurat, ho pot perjudicar.
Però, en molts casos és suficient en indicar-los que alguns aspectes no seran revelats
fins a que la investigació conclogui. Es trobarà justificat. És estrany perquè no revelar
algun tipus d’informació pot vulnerar el principi d’autonomia.
En els casos que es requereixi informació incomplerta, està justificat si (requisits):
1. La informació incomplerta (allò que no diem) és veritablement necessària per a
aconseguir els objectius de la investigació. És clau perquè si no l’alteraria.
2. Si el que se li oculta al subjecte no són els riscs, excepte si aquests són mínims.
Si et pregunten pels riscs no pots mentir, menys si són mínims.
3. Si existeix un pla adequat per a informar-los quan sigui precís, i per a comunicar
els resultats de l’experiment. Ha d’estar planificat. En molts casos, es pot dir
que algunes dades no es poden dir ara però quan s’acabi la investigació ja se li
dirà.

“La información acerca de los riesgos no debería nunca ocultarse, y sus preguntas
directas en relación con el experimento deberían darse siempre respuestas verdaderas.
Se deberían tomar medidas para distinguir aquellos casos en los que la manifestación
destruiría o invalidaría la investigación de aquellos otros en los que la revelación
causaría simplemente inconvenientes al investigador” (Moratalla, 2018)

Conflicte d’interessos
Honestedat com a investigadors de ser conscients si hi ha algun tipus de pressió. La
responsabilitat recau en l’investigador i no del comitè.

Pressió per publicar

- La pressió per publicar por portar a alguns autors a cometre irregularitats, frau
i males pràctiques. Cal considerar totes aquestes conductes com a frau científic.
El frau no el pot cometre qualsevol, has de tenir un bon coneixement del
funcionament del sistema de revisions, el sistema, etc.

“Un fraude científico no es algo que pueda cometer cualquiera. Es una estafa
perpetrada con pericia científica y a la vista de una comunidad científica. Para
cometerla es necesario saber bastante, lo suficiente para engañar a quienes lo evalúan.
En esto es igual a la falsificación de moneda o de pinturas famosas” (Bunge, M, 2000)

1. El frau científic vulnera el principi d’integritat d’una investigació (Moratalla, 2018)

El principi d’integritat, es concreta en:
 Honestedat: en la presentació de les finalitats i intencions de la investigació, en
la comunicació precisa dels mètodes i procediments
 Fiabilitat: en la manera de conduir la investigació i en la comunicació dels
resultats
 2. Tipus de frau científic
 Falsificació: inclou la manipulació de processos d’investigació, canvi o omissió
de dades
 Fabricació: suposa la invenció de dades i el seu registre com si fossin reals.
 Plagi: apropiació indeguda de propietats intel·lectuals i no fas referència.

Conflicte d’interessos econòmics

- Una de les formes més habituals dels conflictes d’interessos són els d’índole
econòmic ( per ex, quan el propi investigador ha invertit en les companyies que
promocionen la investigació. Ex. Promociona un tipus de fàrmac però té
interessos en aquella companyia. La millor manera per evitar-ho és la
TRANSPARÈNCIA. No és incapacitant però ha de ser conegut i valorat.

A qui ha de revelar l’investigador un possible conflicte d’interessos econòmics? Els

conflictes de interessos econòmics han de revelar-se al comitè d’ ètica de la
investigació.

Interpretació prejudiciosa de l’investigador

“Existeixen en la subjectivitat dels investigador certes predisposicions epistemològiques

a acceptar com a veritables determinades hipòtesis i a rebutjar altres com a falses”
(Howard, 1985)
És il·lús pensar que la predisposició subjectiva de l’experimentador no juga un rol a
l’hora de fer hipòtesis, seleccionar i prioritzar certes dades que recolzen la teoria
subjacent de l’investigador.
Per molt objectiu, som persones i no és estrany que en un moment determinat (per la
teoria de base) hi hagin tendències a decantar-se per un tipus d’hipòtesis i de forma
més o menys conscient ens focalitzem en allò que volem.

Estratègies per a prevenir el frau

França-Tarragó (2011)
 Aconseguir una adequada transparència en la percepció i publicitat de les
pressions i oportunitats.
 Disposar de forma pública de les dades bàsiques que constitueixen la “matèria
prima” dels articles publicats. Per tal que altres investigadors puguin replicar
l’estudi amb les dades que s’han publicat.
 Disposar de mecanismes accessibles per a denunciar els fraus científics a les
autoritats responsables → Si la persona que ha comès frau té bastant poder és
complicat denunciar-lo sense que tingui repercussions per a tu. Hi ha d’haver
mecanismes de protecció per a qui denuncia.
El frau no s’acabarà, hem de ser-ne conscients. Però hem d’intentar minimitzar-ho.

Comunicat EFPA sobre el frau en psicologia

L’any 2013 va EFPA va emetre un comunicat davant l’augment de casos de frau en
investigació, i proposa com a mesures:

 Mejorar el control institucional de la calidad de la investigación científica, a fin

de prevenir, descubrir y revelar un posible fraude: Més mecanismes sobre què
arriba i què acaba sent publicat.
 Los institutos de investigación y las revistas científicas deberían impulsar la
replicación de estudios: Les pròpies revistes tenen culpa per publicar articles de
gent amb cert renom que no són correctes.
 Introducir cambios en el sistema de Premios, tales como la eliminación de los
beneficios excesivos que recibe un investigador por un rendimiento académico
e investigador “extraordinario”: Això de premiar la carrera acadèmica
(necessitat de publicar en revistes acadèmiques) acaba sent perjudicial perquè
sembla que sigui la única manera de tenir un bon currículum.
 Establecer mecanismos para revocar las publicaciones, con el fin de neutralizar
los efectos nocivos del fraude: Filtres d’institucions que regulin què es publica.
 Proteger a los investigadores (noveles) de las consecuencias derivadas del
fraude que puedan cometer otros investigadores (expertos): A vegades es
troben involucrats alguns doctorants perquè els hi mana el seu professor de
tesis i es poden veure afectats per això.

Anàlisis cas Stapel

Aquest home va ser un cas conegut que va realitzar frau. Li van retirar les publicacions
que tenia, però a part, va suposar danys per a la professió (desprestigi) i no només per
ell.

Va publicar més de 50 treballs falsificats i va graduar a estudiants sense fer cap

experiment real. S’inventava les dades després que s’analitzessin i ho podia fer pels
seus contactes amb altres investigadors. Ex. Amb alumnes, proposant ser coautor
d’altres investigadors.

- Quin tipus de frau va cometre? Falsificació, Fabricació, Plagi

- Quins principis/criteris ètics d’una investigació hauria vulnerat?

Qüestionari

Sessió 3 investigació 25 maig

Ètica en la investigació amb animals

- Justificació a l’experimentació amb animals?
- Existeix una alternativa?
 - Quin grau de patiment podem permetre que pateixin els animals?

Repàs històric
- Des dels inicis de la medicina, ja es feien experiments amb animals (durant
aquests segles, no hi havia un debat o un interès sobre el patiment dels animals):
o En el Corpus Hipocràtic (350 aC) apareixen experiments realitzats amb
porcs.
o També estan documentats experiments a la Xina del segle VI i a Roma (s.
II) tenim constància dels experiments de Galè a qui es considera el pare
de la vivisecció.

o Ib Zuhr (metge andalusí s. XII) va començar a aplicar cirurgia en animals.

o La vivisecció es practicà poc a Occident fins el Renaixement, es va
desenvolupar molt en el segle XVII amb Harvey (1578-1657) que va
descobrir el funcionament de la sang.

- Punt d’inflexió al segle XVIII a Anglaterra: Jeremy Bentham planteja el

“problema ètic” del patiment dels animals.
o Sorgeix “l’emotivisme moral”, corrent que desenvolupa una major
sensibilitat cap el dolor animal.

- Durant el segle passat, l’experimentació amb animals ha estat clau pel

coneixement: Pasteur, Pavlov...
- Paral·lelament també han proliferat les crítiques a l’ús d’animals com a subjectes
d’investigació.

Cap a una legislació i guies en experimentació animal

- Marshall Hall (1831) proposà 5 principis:
1. L’experimentació no ha de realitzar-se si es pot substituir per observació.
2. Cap experiment ha de realitzar-se sense un objectiu clar.

3. Els científics han d’estar ben informats dels experiments dels seus
col·legues per evitar repeticions.
4. Els experiments han de dur-se a terme amb el menor dolor possible.
5. Cada experiment ha de realitzar-se sota circumstàncies que donin lloc a
resultats clars i evitin la seva repetició.

o En essència són els mateixos principis que trobem actualment proposats

en diverses lleis, nacionals, i internacionals, protocols i guies d’actuació
(són l’essència de les normes actuals).
 - Declaració Helsinki (1964): La investigació biomèdica en l’home ha de ser
recolzar-se sobre el sòlid fonament de l’experimentació en animals curosament
realitzats.
o En l’àmbit de la biomedicina, abans de provar amb humans, s’ha d’haver
provat amb animals. És a dir, es recolza l’ús de l’experimentació amb
animals.

Mètodes alternatius i la regla de les 3r

- Principals of Humane Experimental Technique (Russell i Burch, 1959): Principi
de les 3Rs. Són els criteris fonamentals a seguir en l’experimentació amb animals:
o Reemplaçament: Substitució de l’animal, quan sigui possible, per proves
microbiològiques, tècniques basades en la imatge, programes
informàtics….
▪ Ens hem de preguntar... És imprescindible l’ús d’animals?
o Reducció del número d’animals a utilitzar.
▪ Ens hem de preguntar... Podem utilitzar menys animals?

o Refinament de les condicions de realització dels experiments buscant

reduir el dolor provocat.
▪ Assegurar condicions de benestar en estabularis, ús analgèsics i
anestèsics, criteris de punt final (definir símptomes i signes que
ens portaran a finalitzar la investigació).

▪ Ens hem de preguntar... Podem realitzar els experiments de

manera que no causin danys o dolor als animals?

Legislació sobre animals d’experimentació

! No ens les hem de saber, només és per veure que hi ha molta normativa, és un
àmbit molt regulat.
- Europea: Directiva 2010/63/UE del Parlament Europeu.
- Espanyola:
o Real Decreto 1386/2018, de 19 de noviembre, por el que se modifica el
Real Decreto 53/2013, de 1 de febrero, por el que se establecen las
normas básicas aplicables para la protección de los animales utilizados en
experimentación y otros fines científicos, incluyendo la docencia.
o Ley 32/2007, de 7 de noviembre, para el cuidado de los animales, en su
explotación, transporte, experimentación y sacrificio.
 - Catalana: Llei 5/1995 de protecció dels animals utilitzats en experimentació i
altres finalitats científiques.
o Article 1: Aquesta Llei té per objecte la protecció dels animals utilitzats o
destinats a ésser utilitzats amb finalitats experimentals, científiques o
educatives, per tal d'evitar que se'ls pugui causar cap tipus de dolor o
patiment injustificats, d'evitar qualsevol duplicació inútil de
procediments d'experimentació i de reduir al mínim el nombre d'animals
utilitzats.
POSTURES
- Animalistes: S’ha d’eliminar qualsevol experimentació amb animals.

- Antiproteccionistes: Els animals són un medi, un mitjà per a obtenir nous

coneixements. Només accepten l’autoregulació dels investigadors. Alguns, fins i
tot, consideren que els animals no pateixen.
- Al mig d’aquestes dues postures extremes, trobem l’ètica de la responsabilitat:
o Autoregulació: Balanç riscos-beneficis.
o Reducció, reemplaçament i refinació.
o Legislació sobre experimentació animal.
o Avaluació i seguiment per comitès d’ètica independents.

Preguntes
- L´ús de models computacionals, de mètodes In Vitro o de l'ús d'organismes
unicel·lulars, serien exemples de mètodes alternatius que respectarien la regla
de:
o Reducció.

o Refinament.
o Reemplaçament.
o Cap de les anteriors.
- En l'experiment de Milgram, alguns subjectes van patir danys mínims en forma
de malestar, però no es va detectar cap cas de gravetat.

o Veritat.
o Fals.
- El consentiment voluntari (i el dret a retirar-se voluntàriament) que té tot
individu que participa en un experiment va quedar establert a:

o Declaració de Hèlsinki.
o Codi Nuremberg.
 o Informe Belmont.

o Normes CIOMS.
- Quina afirmació és certa respecte l’experiment de Zimbardo?
o No es va demanar el consentiment als participants.
o Els investigadors van obtenir el consentiment només dels qui havien de
fer el rol de presoners.
o Es va obtenir el consentiment però aquest no va garantir el respecte a la
dignitat humana.
o Cap resposta és correcta.
- El frau científic comès pel Stapel, va consistir en la fabricació de dades dels
seus estudis.
o Veritat.
o Fals.
- Segons el principi de Respecte a les persones (informe Belmont) aquest inclou
la consideració ètica de:
o els individus han de ser tractats com a agents autònoms.
o Les persones amb autonomia disminuïda tenen dret a protecció.
o Els procediments de selecció de subjectes han de ser justos.

o a i b són correctes.
- En base a l' informe Belmont, el consentiment informat, en és una aplicació
de:
o El principi de Beneficència.

o El principi de Respecte a les persones.

o Justícia.