ALIMENTACIÓ MUNDIAL
COM L´ESSER HUMÁ FORMA ELS
D´ON PROVENEN ELS ALIMENTS?
Provenen del sector primari (amb
diferents constrastos que depenen
de les característiques del país)
FACTORS QUE INFLUEIXEN LES
ACTIVITATS AGRARIES
Tant FACTORS FÍSICS .
Com FACTORS HUMANS.
Com HISTÓRICS , POLÍTICS I ECONÓMICS
TEMA 3
PAISATGES AGRARIS
L´espai rural (pobles , espais naturals)
L´espais agraris (modificats pel esser humá)
La parcel.la
COM ES CULTIVA?
Es cultiva amb les parcel.les , que
es treballen amb diversos sistemes
de cultius que es donen lloc a
diferents sistemes agraris.
-Comerc just (Igualtat entre home
i dones,condicions laborals i salaris
adequats, no-explotació infantil i
respectar el medi ambient)
 ALIMENTACIÓ MUNDIAL II
SISTEMES AGRARIS TRADICIONALS
ALTERNATIVES A LA PESCA
Sistemes agraris tradicionals .
Que frena la productivtat? -Sistemes de pesca.
Els SIPAM , qué es? -Zones pesqueres.
-L´aquicultura , una alternativa?

SISTEMES AGRARIS EVOLUCIONATS

-Tipus de sistemes agraris evolucionats

-Qué es l´agricultura ecológica ? te LA UE AL SECTOR PRIMARI
benefcis?
-El futur es l´agricultura inteligent? -Socialment

-Política agrária comuna
-Política pesquera comuna
RAMADERIA ACTUAL
-Tipus de sistemes ramaders
-Es sostenible?
-La ramaderia ecológica

ÍNDICE II
 Els nostres aliments
Agricultura

Ramaderia
D´ON Es a dir , del sector primari (totes les
PROVEN? Pesca activitats que obtinguen recursos de la
natura)
Recursos
Els nostres forestals

aliments -% molt baix (3% població , 1,3% PIB)

Paisos -Alt tecnficació , gran productivtat i ingressos
desenvolupats -Els agricultors son els propitaris de les terres,
doncs tenen acces a financiament i a mercats.
CONTRASTOS

-% molt alt (55% població , 19,6% PIB)

-Tecnficació baixa, poca productivtat i pocs
Paisos menys ingressos
-Explotacions agraries de tipus familiar amb
desenvolupats
dificultatsal acces de terres , financiament i mercat
 FACTORS FACTORS HUMANS
FACTORS FÍSICS
PRESSIÓ DEMOGRÁFICA

CLIMA En llocs molts poblats , explotacions agraries intensives. (Arros a l

´Ásia)
Principal condició , ja que cada especie es desenvolupa en En llocs poc poblats , explotacions agraries extensives (Ramaderia
condicions com son la temperatura i humitat (blat i creilla , a l´África)
als climes oceánics. L´oliveira al mediterrani...)

RELLEU
Cóm son l´altitud , orientació dels vessants e inclinació del
terreny. (con menys altitud , mitjor cultius . Vessants imposades
al sol , mitjor terreny i terreny inclinant , pitjor , ja que dificulta el
pas de la mecanització)
DESENVOLUPAMENT TECNOLÓGIC
Factor que ha superat les limitacions físiques com: la manca d´aigua
sistemes d´irrigació), baixes temperatures (hivernacles) ,
escassetat del sól (cultius hidropónics/sense terra) , escassa forca
humana (maquinaria)

AIGUA HISTÓRICS , ECONÓMICS I POLÍTICS

SÓL
On es depen de la textura (capacitat
de retenció d´aigua), gruix, quantitat
de materia orgánica i mineral, i l
´acidesa que limita la fertilitat
Afecta a la mena de cultiu, astó ,
ens diu que l´us excessiu de l´aigua
pot danyar l´ecosistema . Per aixó ,
existeixen técniques de reg , que
aprofiten l´aigua
Com son els costums agrícoles , formes de cultius...
També , les explotacions d´autoconsum (varietat) diferent de la de
mercat (especitalitzades). Lligades al tamany de les parceles.
A més , varía pel cost d´obra o si els governs subvencionen als
certs cultius
 Formació dels paisatges agraris

ESPAIS RURALS (pobles i espais naturals) ESPAIS AGRARIS(naturals , modificats pel humá)
-Sector primari & secundari (industria -Finalitat d´obtenir productes del sector primari
agroalimentária, producció energies) -L´espai on es desenvolupa l´agricultura es l
-Serveis (turismes, sanitaris , educatius) ´espai agricola.

PARCEL.LA (porció de terreny amb ús agrari)

HABTITAT RURAL(espai rural amb us
Es diferencien per la grandaria (menudes ,
residencial com a habitatge principal)
mitjanes grans). Limits (obertes o tancades) i l
-Concentrat:Habitatges agruptas ,
´us (agrícola , ramader, forestal, mixt...)
formants nuclis rurals
El productor pot ser el propietari, a més ,
-Intercalar:Alguns habitatges aislats
explotar-les en forma d´arrendament o en régim
,peró propers a nuclis rurals.
de parceria.
-Dispers: Habitatges de forma disseminada
Depdendent de la grandária
-Minifundis (-10 ha)
-Mesofundis (entre 10 100 ha)
-Latifundis (+100 ha)
 COM ES CULTIVA?
SISTEMES DE REG VARIETAT D´ESPÉCIES CULTIVADES
-Cultius de regadiu (Creixen per l´aportació d´aigua artificial) -Monocoltiu: Únic tipus de conreu
-Cultius de secá (nomes de l´aigua de la pluja) -Policoltiu: Diferent tipus de vegetals

APROFITAMENT DE PARCELES
-Agricultura intensiva: Aprofita al máxim (técnics avancats , modern sistema de reg , fertilitzants...)
-Agricultura extensiva: Gran parceles peró no utilitza els mitjans avancats. (Producció alta i poca productivitat

SISTEMES AGRARIS
SISTEMES AGRARIS TRADICIONALS SISTEMES AGRARIS DE MERCAT

-Policultiu -Monocultiu
-Escassa mecanització , técniques rudimentaries -Técniques avancades (agrobiotecnologia) i alta mecanització
-Absencia de fertilitzants i productes fitosanitaries -Productes fertilitzants i fitosanitaries
-Escassa inversió (baixa productivitat) -Alta inverssió (alta productivitat)
 SISTEMES AGRARIS TRADICIONALS

TIPUS QUE HO FRENA? SIPAM

Agricultura itinerant amb artitatge -Absencia de tecnologia i Sistemes Importants del Patrimoni
-Conca de l´Amazonas , Sud-Est asiatic. formació. (Ús poc eficient) Agrícola Mundial (Resposta a
-Consisteix en la tala i crema de boscos -Maca d´inverssió (llavors , tendéncies que afebleixen l
-Les cendres fertilitzen el sól fertlitzants , eines..) ´agricultura familiar).
-Productus durant 3/4 anys perque el sól s´esgoten amb rapidessa -Falta d´acces a la terra (joves i
-Es caracteritza per l´equilibri amb el medi dones) Criteris:
Agricultura extensiva de secá: -Mercats innacesibles (absencia -Seguretat alimentaria i mitjans de
-Sabanes d´América , África i Ásia d´infrastructures) subsisténcia.
-Es bassa en l´associació de l´activitat agrícola i ramaderia. -Volatilitat dels preus (dels -Reflecir una agrobiodiversitat rica
-Les terres es divideixen en 3 parts (cereal , mil o dacsa i sense cultivar) productes agrícoles) -Coneixements i tecnologies
-Les parceles segueixen la rotació triennal i s´assegura la fertilitat -Violéncia (Impedei el tradicionals.
Agricultura irrigada monsónica: desenvolupament de les -Comptar us valors culturals forts
-Ásia monsónica (Vietnam , Cambodja) comunitats)
-Monocoltiu (d´arros)
-Parceles menudes i s´inunden d´aigua
-Mecanització escassa
-Diverses collites a l´any
 SISTEMES AGRARIS EVOLUCIONATS
TIPUS
AGRICULTURA AGRICULTURA
Agricultura extensiva dels "paisos nous" ECOLÓGICA INTEL.LIGENT
-Estats Units , Canadá i Austrália
-Grans parceles dedicades al monocoltiu.
Policultiu , que afavoreixen la -Geoposicionament: Navegació
-Técniques coneixements mes avancats amb una producció molt elevada
biodiversitat i resistencia de les GPS a tractors, per a conseguir
amb escassa má d´obra.
plantes. Utilitza plantes silvestres, agricultura de precisió.
Agricultura extensiva de plantació
jnsectes... per garantir equilibri -Aplicacions móbils: Gestionar els
-Zones tropicals , agricultura molt tecnificada i monocultiu intensiu
ecológic. sistemes de reg, meteorologia,
-Plantacions propietat dels multinacionals , gran beneficis má d´obra i salaris
Té cura dels sóls per mitja d´accions gestió d´explotacions...
baixos i costos de producció molt baixos
com la rotació de cultius ,utiltzació d -Sistemes d´informació
-Crea ocupació i infraestructures de transport de transport , que presenta
´adobs orgánics (fem i compost), geográfica: Visualització del
aspectes negatius com la perdúa de biodiversitat i ruina de productors.
No empra productes fitosanitaries ni territor i referenciar mapes i bases
-La major part s´exporta i aixó , genera deficit d´aliments per la població local
espécies modificades genéticament. de dades.
Agricultura comercial tecnifcada
Compleix la normativa que fa -Teledetecció espacial: Permet
-América del Nord , Europa , Japón, Nova Zelanda , d´Austrália , Argentina...
referencia a la producció i elaborar mapes de cultius més
-Ús de práctiques agrícoles avancades (ús maquinária d´última generació,
etiquetatge de productes ecológics precisos.
selecció de llavors i us de productes fitosanitaries) , es a dir , agricultura
intel.ligent
-Agricultura especialitzada en productes seleccionats.

Ramaderia actual
És la cria d´animals per disposar d´aliments
SISTEMES RAMADERS
TRADICIONALS
-Complementa l´agricultura i está orientada a l
´autoconsum i excendent. Son de tipus familiar.
-Els animals s´alimentan de restes de collites.
-S´inverteix poc en maquinária i cures.
-Majorment sedentária , exceptuant zones
molt seques o molt fredes.
-África , Llatinoamérica , Sud-Est asiátic...
Ramaderia actual
SISTEMES RAMADERS
EVOLUCIONATS
-Vendre el producte als mercats.
-Inversions elevades, automatització de les
tasques, alimentació...
-Explotacions grans per millorar la
rendibilitat.
-S´especialitzen en la producció de carn.
-Tipus: extensiva (mercat internacional) e
intensiva (Establos)
RAMADERIA INDUSTRIAL
-Molt contaminant , ja que emet gasos d
´efecte d´hivernacle.
-Es questiona el benestar , per la
sobreexistencia dels anmals als naus
-Poc eficient
RAMADERIA ECOLÓGICA
-La qualitat de la carn es molt bona ,
per que es cria a l´aire lliure
-Animals mengen herba que es
fertilitza
-No hormones ni antibiótics .
-Explotacions menudes i carácter
familiar.
 08 Pesca de captura

Sistemes
-Pesca litoral: embarcacions menudes Aquicultura
amb prou faenes s´allunyen de la costa
durant el día
Zones pesqueres La pesca ha provocat la sobreexplotació dels
-Pesca d´altura: embarcacions grans i coladors. Una alternativa es l´aquicultura.
-Plataformes continentals: árees marines
estan diversos dies al mar
de poca profunditat (mar del Nord,Xina,Japó)
-Pesca de gran altura:Gran vaixells , Consisteix en la cria d´especies en agua dolca o
-Zones de contacte entre els corrents
estan pescant en alta mar durant mesos salada. Es una técnica molt desenvolupada a
oceánics fred i cálids (est d´América del
Ásia , Xina
Nord , nord-est d´Ásia.
-Zones d´aflorament d´aigues profundes
Tipus: Peró presenta problemas com : amenacen als
i corrents freds (Perú, Xile , Mauritania..)
-Artesanal: Aparell de pesca senzills i ecosistemes costaners, captura en excés...
les captures , es destinen al mercat local
-Industrial: Vaixells grans i aparells
complexos, comercialitzen a escala
mundial
 LA EU EN EL SECTOR PRIMARI

Socialment Política agrária Política pesquera

comuna comuna
-Aliments de bona qualitat
El sector primari aporta Concedeix ajudes a les explotacions -Assegure un nivell de vida just per
1,3% al PIB, i 4,4% de la agráries . a les comunitats pesqueres.
població. -Garantir un subministrament segur d -Es fomenta l´aquicultura i limiten
El sector agroalimentari ´aliments de qualitat de preus. als caladors
sumat al primari , generen -Ajudar a combatre el canvi climátic
bens per valor de 418.000 -Conservar dioversitat i vitalitat de l
milions d´euros (6% PIB) ´agricultura
i genera 46 milions de
treballs