La bomba del Liceu

Eldrene John Reyes

Fionn Malone
Pau Castro
Daniel Doz
Marc Torner
 Índex
1a etapa
1. Introducció i descripció del fet…………………………………………………….......2

1.1 Abans de l’explosió

1.2 Moment de l’explosió

1.2.1 La bomba Orsini

1.3 Després de l’explosió

1.3.1 Auxili als ferits

2. Context sociocultural…………………………………………………………………..5

2.1 Els nous estaments

2.2 L’Anarquisme

3. Protagonista del fet……………………………………………………………….........6

4. Conseqüències del fet…………………………………………………………….........7

2a etapa
5. Fet similar 100 anys després: “11-S”…………………………………………….........8

5.1 Perquè hem triat aquest fet

5.2 Descripció del fet

5.3 Semblances i diferències amb l’atemptat de “La Bomba del Liceu”

6. Conclusió i valoració

1
 Introducció
1.1 Abans de l’explosió
L’atemptat conegut com a “la Bomba del Liceu” va ser una massacre terrorista fruit de
l’anarquisme. Va tenir lloc el 7 de novembre de 1893 a les 11:15 de la nit, al Gran Teatre del
Liceu.

En aquella nit s'inaugurava la temporada amb l’obra “Guillem

Tell” de Rossini i 3600 espectadors de classe burgesa (als
seients de la platea i primers pisos) i classe mitja-alta (als
últims pisos dempeus) van assistir al teatre. L’autor d’aquesta
tragèdia, Santiago Salvador, va passar desapercebut entre els
espectadors més humils, ja que al tenir localitat als últims
pisos, la seva entrada al teatre era pel carrer Sant Pau.
Adamo Didur (1874-1946)
interpretant Gesler, de Guillem Tell.

1.2 Moment de l’explosió

Poc després de la mitja part, a l’àrea més
destacada de l’òpera, va deixar caure dues
bombes “Orsini” que duia amagades sota la
faixa. La primera bomba va explotar contra el
respatller de la butaca número 24 de la fila 13,
prop del passadís central. L’altra va caure sobre
la falda de la senyora Basília Cardellach, parent
d’una víctima d’un atac similar, que al no rebre
un impacte suficientment fort, no va detonar.
Imatge del diari “Le petit Journal”

2
1.2.1 La bomba Orsini
La bomba Orsini va ser un artefacte explosiu inventat l’any
1857 pel revolucionari italià Felice Orsini. A diferència d’altres
bombes, que sovint s’activaven per una espoleta o un
cronòmetre, aquesta s'activava per contacte mitjançant uns
ressalts plens de fulminat de mercuri, que feien que l’artefacte
explotés a l’impacte.
Dibuix d’una bomba Orsini (1858)

1.3 Després de l’explosió

La detonació de la bomba va matar a les vint persones que seien al lloc de l’explosió, però tot
i això va deixar sense vista ni oída momentàniament als espectadors de la platea. És per això
que el primer intent d’evacuació va ser inútil. No va ser fins a una minuts més tard, quan el
fum va començar a esvair-se, que la gent va poder trobar la sortida.

Els cossos restants, completament destrossats per l’explosió, no van tardar en ser mencionats
als diaris. Aquest és un fragment de la capçalera d’un diari nacional de l’època: En la fila
catorce, bañada en sangre que formaba un gran charco que se extendía hasta la fila 12,
yacía una señora vestida de blanco con la cara completamente destrozada lo mismo que la
parte superior del tronco, de tal manera abierta que dejaba al descubierto la cavidad
torácica convertida en una masa uniforme sanguinolenta.1

1.3.1 Auxili als ferits

Minuts després de l’incident, el Cercle del Liceu es va convertir en un hospital improvisat per
els metges que havien assistit a l’espectacle. Els ferits més greus van ser traslladats als divans
de les sales annexes a la sala principal. Gràcies a la seva ajuda, trossos de fusta de les
butaques van poder ser extrets dels cossos amb vida.

Mentrestant, els homes que havien sortit il.lesos de l’accident duien en braços les dones
ferides en busca d’ajuda fora del Liceu. Locals com la Casa de Socors del carrer Barberà o les
farmàcies més properes al Liceu van obrir les seves portes per acollir als ferits.

3
1
Fragment d’un diari de l’època (desconegut)
Quan la notícia va escampar-se per la ciutat, els bars de la Rambla van quedar buits i la
calçada col.lapsada de carruatges. No va ser fins a la matinada del dia següent que els auxilis
van acabar. Llavors la policia va portar els cadàvers a l’Hospital de la Santa Creu, on amb
dificultat, van poder ser identificats. Va ser
en aquesta operació quan van descobrir la
segona bomba (sense detonar) sota una
butaca. També van descobrir que algú
havia robat les joies de les víctimes, però
mai es va trobar al lladre.

Pintura sobre l’evacuació dels civils

4
 Context sociocultural

2.1 Els nous estaments

Des de feia més de 50 anys, la burgesia havia evolucionat. Des de la de tipus comercial,
d'origen medieval, se'n va crear la burgesia de tipus industrial, sorgida dels nous
procediments econòmics derivats del capitalisme i la industrialització. Aquesta nova burgesia
va anar ascendint fins a tal punt que molts propietaris d’empreses van comprar títols
nobiliaris. Tot i l’èxit que van tenir els burgesos, l’estament eclesiàstic va conservar el seu
poder, ja que va estar molt present en el terreny educatiu i el cultural.

D'altra banda, el procés d'industrialització va crear un nou estament conegut com el

proletariat, obrers sense estudis i de classe baixa. Les seves condicions laborals eren
precàries, amb jornades de 16 hores i sense vacances, jubilació, estabilitat o assegurança
mèdica. La majoria residien als barris del Raval i Sant Pere, que eren a prop de les fàbriques
on treballaven. A més, la seva dieta se centrava en fècules (pa, llegums i patates), bacallà i
sardines. Per això, la desnutrició, juntament amb el tifus i la tuberculosi, eren els principals
problemes de salut que solien tenir. Amb totes aquestes malalties presents en les seves vides,
l'esperança de vida era de 38,3 anys per els més afortunats i 19,7 anys per als més humils.

2.2 L’Anarquisme
L’Anarquisme és un pensament opositor a l’estat i l’esglèsia, ja que creu que
no hi ha d’haver ningú que governi. Els anarquistes solen ser crítics de la
relació dels individus amb la societat de la seva època amb l'objectiu de
promoure el “canvi social cap a una futura societat.
Símbol Anarquista

Tots aquests problemes en la societat van desencadenar en diferents moviments socials, entre
ells l’anarquisme. Els primers atacs anarquistes a Espanya van ser contra propietaris de
fàbriques tèxtils. Degut a la incapacitat dels policies per arrestar els culpables, la venta de
dinamita va augmentar dràsticament. A més, la influència d’altres països com França, on ja hi
havien hagut atacs d’aquest tipus, van intensificar els atemptats contra la classe burgesa, que
cada vegada quedava més lluny del proletariat. En els anys 90’, els atacs van augmentar tan
dràsticament a Barcelona que la ciutat es va apostar com “la Rosa del Foc”.
5
 Protagonista del fet

Santiago Salvador Franch va ser un anarquista aragonés nascut l'any 1862 a Castellseràs,
Baix Aragó i mort el 21 de novembre de 1894 a Barcelona.

Els seus pares eren camperols acomodats i als 16 anys va decidir anar a Barcelona, on hi va
viure tres anys seguits, però no s’hi va establir definitivament fins que es va casar. La seva
primera feina va ser de taverner, però el negoci va resultar un fracàs i un temps després va
treballar de jornaler. Abans de cometre l'atemptat es dedicava a vendre alcohol il.legalment.

Va estar vinculat des de jove a diversos grups anarquistes i va participar en diverses accions
de violència revolucionària. Segons ell “El meu desig era destruir la societat burgesa, a la
qual l'anarquisme té declarada la guerra oberta; i em vaig proposar
atacar l'organització actual de la societat per implantar el
comunisme anàrquic. No em vaig proposar matar a unes persones
determinades. M'era indiferent matar uns o uns altres. El meu desig
consistia a sembrar el terror i l'esglai.”2 Tot i això es creu que el
veritable motiu de l’atemptat era la venjança del seu company
anarquista Paulí Pallàs, perseguit i executat, ja que abans de morir
va jurar venjança.

Després de cometre l’atemptat va ser executat al Garrot Vil.

Santiago Salvador Franch

2
:Fragment de l’interrogatori de Santiago Salvador Franch: Wikipedia, La Bomba del Liceu
 Conseqüències
La Bomba del Liceu va ser la gota que va fer vessar el got. Després de la tragèdia es va
declarar la llei marcial a Barcelona (situació en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a
les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de
l'ordre públic3). El principal objectiu d’aquest estat de guerra era erradicar els moviments
anarquistes, però les forces armades ho van aprofitar per eliminar qualsevol premsa, sindicat i
organització d’aquesta ideologia.

Rambla de Barcelona

7
3
Fragment de: Viquipèdia, Llei Marcial.
 Fet similar 100 anys després: “11-S”
5.1 Perquè hem triat aquest fet
Terrorismo:

1. m. Dominación por el terror.

2. m. Sucesión de actos de violencia ejecutados para infundir terror.

3. m. Actuación criminal de bandas organizadas, que, reiteradamente y por lo común de

modo indiscriminado, pretende crear alarma social con fines políticos.4

Al llarg de la història hi ha hagut molts atemptats terroristes que han marcat un abans i un
després en la nostra societat. En un context territorial
més proper hauríem de mencionar l’atac terrorista que hi
va haver a la rambla fa 5 anys, on 15 vianants van morir
atropellades per una furgoneta. Tot i això, tenint en
compte el marge de temps donat de 100 anys, hem volgut
mostrar el que fins ara ha sigut l’atac terrorista més
important de l’història conegut com a “11-S”.
Fotografia de la segona col·lisió
5.2 Descripció del fet
L’11-S va ser un atemptat terrorista que va tenir lloc el 11 de setembre de 2001. En aquest
atac 19 membres del grup islàmic Al-Qaeda (https://es.wikipedia.org/wiki/Al_Qaeda) van
repartir-se en quatre avions de passatgers amb l’objectiu de prendre’ls i estavellar-se contra
les institucions més importants de l’estat: (les Torres bessones, el Pentàgon i la Casa Blanca).
El seu objectiu era sembrar el terror als americans, que donaven suport a Israel, van invadir
Irak i la seva política exterior en Orient Pròxim acusava els principis de l’Islam.5

Los cuatro aviones secuestrados habían despegado desde los Aeropuertos de Boston,
Washington-Dulles y Newark. Tenían por destino California, de manera que sus depósitos de
combustible estaban llenos con cerca de 91.000 litros, lo suficiente para tener tiempo de
maniobra aérea. Según las cajas negras de los aviones, los secuestradores se hicieron al
control de los vuelos portando navajas simples con las que mataron a las azafatas de vuelo y
al menos a un piloto.6

4
Definició de: RAE, Terrorismo. https://dle.rae.es/terrorismo
5
Atentado del 11S, directo al corazón de EE UU: Muy Historia.
https://www.muyhistoria.es/contemporanea/articulo/atentado-del-11s-directo-al-corazon-de-ee-uu-371441
896023
6
11-S: Historia de los atentados que cambiaron el planeta: France24.com
https://www.france24.com/es/programas/historia/20210910-11s-atentados-torres-gemelas-historia-alqaeda
Els dos primers avions (el vol 11 de “American Airlines” y el vol 175
de “United Airlines”) tenien com a destí les Torres Bessones, on
estaven les oficines de World Trade Center. El primer es va estavellar
contra la torre nord del World Trade Center (1 WTC) entre les
plantes 93 i 99 i poc després, a les 9:03 AM un avió es va estavellar
contra la torre sud del World Trade Center (2 WTC) entre les plantes
77 i 85. Totes les persones a bord dels avions van morir.
BBC: Mapa dels
quatre avions de l’11-S

Malgrat la infranquejable estructura de les torres bessones, que durant 3 anys van ser les més
altes del planeta, no van poder resistir les altes temperatures de l’explosió del combustible de
les aeronaus. A les 9:59 AM la torre sud es va ensorrar, seguida de la nord, que va caure a les
10:28 AM. Aquesta, va causar la destrucció de l’hotel Marriott, localitzat a la base de les
dues torres.

El tercer avió (el vol 77 de “American Airlines”) va anar directe cap al pentàgon, la seu de
Defensa dels EUA, causant la mort de tota la gent a bord de l’avió i 125 persones que estàven
dins de l’edifici. Per últim, el quart avió (el vol 93 de “United Airlines”) va errar en el seu
objectiu d'estavellar-se contra el Capitoli a Washington a causa de la insistència dels
passatgers que s’havien adonat del pla dels terroristes. Finalment l’avió va caure en un camp
obert de Pennsilvània.

El recompte total de morts va ser al voltant de 3000 persones. A més, van desaparèixer 24
persones i hi van haver més de 25000 ferits.

5.3 Semblances i diferències amb l’atemptat de “La Bomba del Liceu”

Malgrat les diferents magnituds dels atacs, els dos atemptats van ser de caràcter terrorista i
tenen molts aspectes en comú.

5.3.1 Semblances
- Els dos atemptats tenien com a objectiu sembrar el terror en un col.lectiu determinat
(en el cas de la Bomba del Liceu a la burgesia i en el cas de l’11-S als no-islamistes).

- Tots dos atacs van causar víctimes mortals i van aconseguir el seu objectiu de sembrar
el terror en la societat.

5.3.2 Diferències
- L’11-S va ser un atemptat suïcida ja que els 19 membres de l’organització terrorista
van jurar la seva vida a Al-Qaeda. En canvi, Santiago Salvador no es va exposar a
l'explosió de la bomba.

- L’11-S va ser un atac molt més organitzat que la Bomba del Liceu, malgrat els
contratemps que hi van haver en un dels avions.
9
 Conclusió

Guerra: 1 1 f. [LC] [DE] [HIH] [PO] Lluita armada entre dos o més pobles, entre els
exèrcits de dos o més estats.7

Des dels principis de la humanitat hi ha hagut conflictes bèl·lics. De fet, sempre s’han
utilitzat com la solució per a qualsevol discussió quan es tractava de política o religió.

Després de treballar aquest tema amb profunditat ens hem adonat de la crueltat que l’ésser
humà pot arribar a tenir per tal d’aconseguir els seus objectius. A més, creiem que aquestes
agressions són totalment injustes ja que les víctimes sempre acaben sent les persones
innocents. Creiem que hi ha altres formes de discutir aquests afers sense acudir a la violencia
deliberada i prendre la vida de civils, que no tenen la culpa dels errors dels seus líders.

En aquests moments, podem posar l’exemple de la guerra a Ucraïna, que ara mateix és la més
propera a nosaltres. Milers d'habitants ucranians estan morint en mans de les forces armades
russes per l’avarícia d’un governant que en comptes de diàleg i pacte decideix sang i morts.

Amb tot això concluim aquesta recerca que ens ajudat a entendre aquest fet del passat tan
atroç. Almenys esperem que aquests coneixements ens ajudin a construir un futur millor tots
plegats.

7
Definició de: DIEC2, Guerra.
https://dlc.iec.cat/Results?IdE=0008169&DecEntradaText=guerra&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0
&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGra
m=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False