1.

La reproducció
La reproducció és el procés mitjançant el qual es formen nous éssers vius a partir d'éssers
vius ja existents. Sense reproducció, els éssers vius no tindrien descendència i desapareixeria
la vida sobre la Terra.

Dones i homes

Les persones, igual que els altres animals, ens reproduïm sexualment. Perquè la reproducció
sexual sigui possible, són necessaris dos sexes, el masculí i el femení. En les persones, els
individus de sexe femení són les dones i els de sexe masculí són els homes.

L'aparell reproductor

Els homes i les dones tenim aparell reproductor. A diferència del que passa amb els altres
aparells, l'aparell reproductor és diferent en cada sexe. El motiu és que realitzen funcions
diferents:

 L'aparell reproductor femení produeix les cèl·lules sexuals femenines, anomenades

òvuls. A més, al seu interior es produeix la fecundació de l'òvul per part de
l'espermatozoide, que donarà lloc al nou ésser.

 L'aparell reproductor masculí produeix les cèl·lules sexuals masculines, anomenades

espermatozoides.

 La reproducció és el procés que permet formar un nou ésser viu a partir d'éssers vius
existents.

1. La reproducció
La reproducció és el procés mitjançant el qual es formen nous éssers vius a partir d'éssers
vius ja existents. Sense reproducció, els éssers vius no tindrien descendència i desapareixeria
la vida sobre la Terra.

Dones i homes

Les persones, igual que els altres animals, ens reproduïm sexualment. Perquè la reproducció
sexual sigui possible, són necessaris dos sexes, el masculí i el femení. En les persones, els
individus de sexe femení són les dones i els de sexe masculí són els homes.

INTERNAL
 L'aparell reproductor

Els homes i les dones tenim aparell reproductor. A diferència del que passa amb els altres
aparells, l'aparell reproductor és diferent en cada sexe. El motiu és que realitzen funcions
diferents:

 L'aparell reproductor femení produeix les cèl·lules sexuals femenines, anomenades

òvuls. A més, al seu interior es produeix la fecundació de l'òvul per part de
l'espermatozoide, que donarà lloc al nou ésser.

 L'aparell reproductor masculí produeix les cèl·lules sexuals masculines, anomenades

espermatozoides.

 La reproducció és el procés que permet formar un nou ésser viu a partir d'éssers vius
existents.

2. L'aparell reproductor femení

L'aparell reproductor femení és molt diferent del masculí. El motiu és que la funció que
realitza la dona en la reproducció és també diferent. La dona, a més de produir els òvuls,
acull en el seu cos la fecundació i el desenvolupament de l'embrió i, un cop ha nascut,
l'alimenta amb la llet que produeix.

L'aparell reproductor femení està format pels ovaris, que produeixen els òvuls, les trompes
de Fal·lopi, l'úter, la vagina i la vulva.

Estructura:
 Els ovaris són dos òrgans en forma d'ametlla. La seva funció és produir els
òvuls.
 Les trompes de Fal·lopi són els conductes que comuniquen els ovaris amb
l'úter.
 L'úter o matriu és la cavitat on es desenvolupa el nou ésser. Té forma de pera
invertida.
 La vagina és una cavitat de parets elàstiques on s'introdueix el penis en la unió
sexual. Comunica l'úter amb l'exterior.
 La vulva són uns replecs de pell en forma de llavis que protegeix, a més de
l'entrada de la vagina, l'orifici de la uretra i un petit òrgan anomenat clítoris.

INTERNAL
 Funcionament

A partir dels 10-13 anys, els ovaris comencen a produir òvuls. En una ovulació, un dels ovaris
deixar anar un òvul, que s'introdueix a la trompa de Fal·lopi i, després de recórrer aquest
conducte, arriba a l'úter.

Les ovulacions es produeixen cada 28 dies, i comporten un seguit de canvis en l'úter. Així, en
ovular, les parets de l'úter es comencen a recobrir d'una mucosa fortament irrigada de sang,
que té com a funció acollir l'òvul fecundat.

Si l'òvul arriba a l'úter sense haver estat fecundat, la capa que s'ha format a les parets de
l'úter es desprèn i, juntament amb l'òvul i una mica de sang, s'expulsa del cos. Aquest procés
s'anomena menstruació o regla. Dura de tres a cinc dies, i es repeteix cada 28 dies. Si l'òvul hi
arriba fecundat, s'implanta a les seves parets i es comença a formar el nou ésser.

La maduració sexual de la dona

En general, el desenvolupament sexual i el creixement comença una mica abans en les noies
que en els nois. Vegem a continuació els canvis físics que experimenten les noies:
 Cap als 10-12 anys, s'accelera el creixement i l'augment del pes. Es comencen a

desenvolupar les glàndules mamàries i es produeix la primera menstruació. També es

comença a formar el pèl púbic.
 Cap als 13-14 anys, la majoria de noies ja tenen la menstruació. Es comença a formar

pèl a les aixelles. Les glàndules mamaries comencen a ser actives.

INTERNAL
  Cap als 16-17 anys la menstruació ja és regular. S'eixamplen els malucs i les cuixes. Els
pits estan completament desenvolupats. També s'ha format del tot el pèl púbic i el pèl
de les aixelles.

Igual que en el cas de l'home, aquestes edats són aproximades. Així, algunes noies no tenen
la primera menstruació fins als 14 anys.
L'aparell reproductor femení està format pels ovaris, les trompes de Fal·lopi, lúter, laa seva
funció és reproduir els òvuls i acollir la fecundació i la formació del nou ésser.

3. L'aparell reproductor masculí

L'aparell reproductor masculí està constituït per diversos òrgans: els testicles, els conductes
deferents, les vesícules seminals i el penis. La seva funció és produir els espermatozoides o
cèl·lules sexuals masculines, que, un cop s'uneixin als òvuls, formaran un nou ésser.

Estructura
 Els testicles són dues glàndules de forma arrodonida. Produeixen els
espermatozoides.
 Els conductes deferents són dos tubs que comuniquen els testicles amb l'uretra.
 El penis és un òrgan musculós situat a l'exterior del cos. Està travessat per l'uretra.
 Té dues funcions: expulsar el semen i l'orina. El semen només es por

expulsar quan està en erecció.

 Les vesícules seminals són dues glàndules que produeixen el líquid seminal, un
líquid viscós i blanquinós que permet als espermatozoides nedar.
 La pròstata és una glàndula que produeix el líquid prostàtic. El líquid prostàtic és
abocat als conductes deferents. La barreja formada pels espermatozoides, el líquid
seminal i el líquid prostàtic constitueix el semen.

Funcionament

INTERNAL
 Per arribar a l'òvul, s'ha de produir la unió sexual. En la unió sexual, el penis es posa en
erecció, és a dir, es posa rígid, s'introdueix a la vagina de la dona i ejacula. En l'ejaculació, el
penis expulsa el semen, on neden milions d'espermatozoides. Gràcies a la seva cua, els
espermatozoides poden nedar pel semen i avançar en direcció a les trompes de FaI·lopi, a la
recerca de l'òvul. De tots els espermatozoides, només un acabarà fecundant l'òvul.

La maduració sexual de l'home

Les persones, en néixer, no tenen els òrgans sexuals desenvolupats. El desenvolupament

dels òrgans sexuals s'inicia cap als 11-12 anys i s'allarga fins als 17-18 anys, quan la persona
queda completament formada. Aquest desenvolupament va acompanyat de notables canvis
físics externs. Vegem els canvis que experimer un noi:
 Cap als 11-12 anys, els testicles es comencen a desenvolupar i apareix el pèl púbic. Es

produeixen les primeres ejaculacions.

 Cap als 13-15 anys, els nois augmenten molt en pes i alçada. Se'ls eixamplen les

espatlles i el tòrax i els canvia la veu. Els comença a aparèixer pèl a la barba, al pit, a les
cames i a les aixelles.
 Cap als 17-18 anys, el penis ha augmentat de mida. També se'ls ha desenvolupat el

pèl del pubis, de les aixelles, de la barba, del pit i de les cames. El cos està totalment
format.

Aquestes edats són aproximades. El cos d'alguns nois experimenta un desenvolupament més
ràpid que el d'altres. De fet, hi ha algunes persones que als 21 anys encara creixen en alçada.
L'aparell reproductor masculí està format pels testicles, els conductes deferents, el penis,
les vesícules seminals i la pròstata. a seva funció és produir els espermatozoides.

5. La pubertat i l'adolescència

Canvis físics

La transformació física del cos i la maduració sexual durant aquesta etapa marquen el
començament de l’adolescència. En un temps breu, els adolescents experimenten canvis
físics molt acusats: el desenvolupament accelerat en pes i alçada, desenvolupament de les
característiques sexuals secundàries i adquisició de la capacitat reproductiva. La pubertat
comença amb secrecions hormonals, que desencadenen un ràpid creixement, en les noies a
partir dels 11 anys i en els nois a partir dels 13. Durant aquest procés, es desenvolupen els
caràcters sexuals primaris (maduració dels òrgans reproductors, ovaris i testicles) i els
caràcters sexuals secundaris (trets no reproductors). Mentre que en ambdós sexes apareix el
borrissol pubià i axil·lar, la gran diferència és que en les noies es produeix un augment en la
grandària dels pits i els malucs i en els nois apareix el borrissol facial i la veu més greu. La
pubertat pot determinar-se amb senyals objectives: en les noies apareix la menstruació, que
indica la maduració sexual de la dona, i en els nois el borrissol púbic i la capacitat

INTERNAL
 d’ejaculació. La data de la menarquia (primera menstruació) no només depèn de factors
maduratius. S’ha comprovat que, en general, s’avança a les ciutats i als països més càlids,
mentre que es retarda en els països on fa més fred.

Canvis psicològics

L’adolescència segueix la pubertat, i pot situar-se entorn dels 16–18 anys, quan el
desenvolupament físic ha acabat. La imatge que els adolescents i les adolescents van
elaborant del seu cos és una dimensió molt important en la progressiva construcció de la
personalitat. El final de l’adolescència és difícil de precisar, perquè depèn de factors
psicològics i socials (per exemple, la independència econòmica, accedir al món laboral o fer
una carrera universitària). L’adolescència és una fase de reafirmació del jo, l’individu pren
consciència de si mateix i adquireix més control emocional. Els problemes relacionats amb el
procés de creixement, el desenvolupament dels òrgans genitals i les conseqüències derivades
dels caràcters sexuals secundaris fan de l’adolescent un ésser diferent, ambivalent, de
vegades acomplexat i en lluita permanent amb la seva imatge corporal. En aquesta etapa es
produeix un desig d’assolir més independència i llibertat. L’adolescent vol més autonomia i
busca noves experiències, perd la confiança bàsica en la família, cosa que fa que se senti
estrany i angoixat en un món amb el qual no se sent plenament identificat. Als pares els costa
comprendre que el seu fill ha crescut i necessita descobrir noves maneres de ser.
L’adolescent no té una actitud de fugida, sinó de cerca, no vol marxar de casa, sinó viure-hi
d’una altra manera. Aquesta situació conflictiva origina que l’adolescent tingui un
comportament susceptible, arrogant i crític, no només amb els pares, sinó amb altres figures
d’autoritat. No en va, cada adolescent mira el seu interior i contempla un món psíquic ric en
possibilitats. Reconeix la maduresa del seu pensament, sap de la seva intel·ligència pràctica i
creativa, és conscient de la seva capacitat de prendre decisions i de ser responsable de les
conseqüències dels seus actes i, a més, posseeix una sexualitat que l’equipara als adults. De
vegades, el retraïment interior s’observa des de fora com un excessiu egocentrisme,
sobrevaloració personal i disconformitat amb qui l’envolta, però aquest procés és necessari
perquè l’adolescent consolidi la seva personalitat, adquireixi un pensament racional i uns
valors d’acord amb la seva realitat circumdant. Aquest període introspectiu comporta una
reorganització dels sentiments, mostrant la necessitat de compartir i solidaritzar-se amb
l’entorn social, lloc on el jove desplegarà la seva manera de ser i estar en el món.

INTERNAL
 6. La fecundació, la gestació i el part

La fecundació

La fecundació es produeix quan s'uneixen un òvul i un espermatozoide, és l'inici d'una nova

vida.

En l'espècie humana, la fecundació és interna, és a dir, es produeix a l'interior de l'aparell

reproductor femení.

Perquè l'òvul i l'espermatozoide es trobin, cal que hi hagi una unió sexual o aparellament. Un
cop en el cos de la dona, els espermatozoides pugen cap a l'úter i entren a les trompes de
Fal·lopi.

INTERNAL
 La fecundació es produeix a l'interior de les trompes de Fal·lopi.

Si en el moment que els espermatozoides es troben a les les trompes de Fal·lopi hi ha un

òvul, aquests l'envolten fins que un d'ells aconsegueix introduir-se dins. En aquest moment
es produeix la fecundació.

Una vegada l'òvul ha estat fecundat, baixa fins a l'úter i s'adhereix a les seves parets; allà es
desenvoluparà, es dividirà en cèl·lules noves i es formarà l'embrió.

De vegades, pot succeir que en les trompes de Fal·lopi es fecundin dos òvuls alhora o que
d'un mateix òvul fecundat es desenvolupin dos embrions. Aleshores es produeix un embaràs
de bessons.

La gestació

INTERNAL
 El procés de la gestació dura aproximadament 9 mesos. S'inicia en el moment que l'òvul és
fecundat i finalitza en el moment del naixement.

És el procés més llarg de la reproducció. L'òvul fecundat s'instal·la a la paret de l'úter, on va

creixent i desenvolupant-se constantment.

Durant els primers mesos, l'embrió desenvolupa els diferents òrgans del cos;és un procés
molt delicat, ja que qualsevol malaltia o substància externa (tabac, begudes alcohòliques,
drogues, medicaments...) poden produir greus danys al futur nadó.

Als tres mesos l'embrió ja té forma humana i s'anomena fetus. El seu creixement és força
ràpid.

El fetus està a dins d'una bossa que s'anomena sac amniòtic, des d'on s'uneix a la placenta de
la mare, a través del cordó umbilical.

El part

El part és el moment final de la reproducció, és quan el fetus surt a l'exterior per la vagina
de la mare.

La vagina s'eixampla, es dilata, i els músculs de la paret de l'úter van empenyent el nadó cap
a l'exterior.

Primer surt el cap, després la resta del cos i finalment la placenta (que el protegia a l'interior
de l'úter). Si això no s'esdevé així, pot ser que hi hagi complicacions durant el part.

Per últim, cal tallar el cordó umbilical que encara hi ha entre el nen i la placenta. En tallar-lo,
ens queda un senyal a la panxa que és el llombrígol o melic.

ELS BESSONS
Els bessons poden ser de dues menes:

 Els bessons univitel·lins s’originen quan l’embrió, format per poques

cèl·lules, es divideix en dos grups de cèl·lules i origina dos embrions, que
comparteixen la placenta. Aquests bessons procedeixen del mateix òvul i del
mateix espermatozoide i, per tant, tenen els mateixos gens. Són del mateix sexe i
sovint són difícils de distingir. També s’anomenen bessons idèntics.

 Els bessons bivitel·lins es formen quan dos òvuls diferents són fecundats
per dos espermatozoides. Només esdevé quan l’ovari expulsa dos òvuls alhora.
Cada embrió té la seva placenta, poden ser del mateix sexe o no i s’assemblen
com els germans nascuts de parts diferents. També s’anomenen bessons
fraterns.

INTERNAL
INTERNAL