SITUACIÓ D’APRENENTATGE 4

1.LA TECTÒNICA DE PLAQUES.

2.MATERIALS TERRESTRES.

3.EL TEMPS EN GEOLOGÍA.

4. RISCOS GEOLÒGICS I CANVI CLIMÀTIC.

QUE SABEM?
 Recordeu les capes de la terra?
 Que és una placa tectònica?
 Sabeu quantes hi han i on es situen?
 En quina placa es troba la península Ibèrica?
 Per què es produeixen terratrèmols?
 Sabeu que es una energía renovable?
 Coneixeu la geocronologia?
 Com sabrem els anys que te un arbre?
 Vivim a la sisena extinció. Sabeu que vol dir?
 ÍNDEX.
 1. L´estructura interna de la Terra. Tectònica de plaques.
1.1 Módel Geoquímic.
1.2 Módel Dinámic.
1.3 Plaques tectóniques.
1.4 Tectònica de plaques. Moviment de plaques.
1.5 L´anell de foc
 2. Materials terrestres. Aplicacions a la vida quotidiana.
2.1 Geotèrmia
2.2. El coltan.
 3. El temps en geología.
3.1 Datacions relatives.
3.2. Datacions absolutes.
3.3 Distribució del temps geològic.
 4. Riscos geológic i canvi climàtic.
4.1 Extincions massives.
4.2 La sisena extinció.
1. L´ESTRUCTURA INTERNA DE LA TERRA.

1.1 MODEL GEOQUÍMIC: estudie la

composició química de la Terra.

•Nucli. Capa més interna de la Terra dividida,

constituit per ferro i una quantitat menor de
níquel. Arriba fins als 6371 km de
profunditat.

•Mantell. Capa intermèdia amb roques en

estat sòlid a altes temperatures: peritodites.
Arriba vins als 2900 km de profunditat.

•Escorça: capa exterior. Rígida i freda.

•Escorça oceánica: formada per roques

volcániques. Gruix entre 6-10 km

•Escorça continental: formada per roques.

Predomina el granit. Gruix màxim de 70 km.
MODEL GEOQUÍMIC.
1.2 MODEL DINÀMIC: estudie el comportament físic i
mecànic de la Terra.

. Litosfera: formada per l´escorça i el mantell superior sòlid. Tot

el conjunt encara que amb diferent composició química té un
mateix comportament físic. Pot ser litosfera oceánica o
continental.
Profunditat de 70 a 300 km.

. Mantell superior o sublitosfèric: es troba sòlid, peró ès molt

plàstic. Arriba fins al 670 km.
. Mantell inferior o mesosfera: roques sòlides més rígides-
menys plástica.

. Astenosfera: es troba baix la litosfera i està composta pel

mantell superior o sublitosfèric.

. Nucli extern: L´única capa que es troba en estat líquid.

Profunditat 5150 km.

. Nucli intern: Composició semblant a l´extern però en estat

sòlid.
El model dinámic es el responsable de la teoría de la tectónica
de plaques, que explica els procesos geològics interns.

La litosfera (rígida) es deplaça sobre el mantell (té plasticitat).

La litosfera no es contínua, está fragmentada en plaques

litosfèriques.

7 grans plaques. Desenes de plaques secundáries i

microplaques.

CORRENTS DE CONVECCIÓ.

Les plaques no son estátiques, es desplaçen, aquest moviment

es posible per la calor interna que puja des de el nucli fins la
litosfera: corrents de convecció.

L´interacció entre plaques generen la major part d´activitat

sísmica i volcánica, la majoría d´aquesta activitat geológica es
produeix a les vores de les plaques. Quan es genera al interior
de les plaques s´anomenen processos interplaca
1.3 PLAQUES TECTÓNIQUES.
1.4 TECTÒNICA DE PLAQUES. Moviment de plaques.

Al moure's les plaques poden: separar-se,

xocar o llisar de costat. En cadascun dels casos
es forma un relleu diferent i hi ha una
conseqüència diferent.

A. Moviment divergent o constructiu: les

plaques se separen es forma una dorsal i pot
produir volcans i terratrèmols submarins.

B. Moviment convergent o destructiu: les

plaques xoquen formen muntanyes, foses i
serralades, pot produir terratrèmols,
serralades i foses foses oceàniques.

C. Moviment transformant: si llisquen de

costat les plaques poden formar falles i es
poden produir terratrèmols forts (perquè els
moviments son rapits.)
 A. LÍMITS DIVERGENTS O CONSTRUCTIUS
Les vores divergents corresponen amb grans cadenes
muntanyenques submarines denominades dorsals
mesoceánicas, amb longituds majors a 5,000 km. De fet
són les cadenes muntanyenques més llargues
observades a la Terra.

La major part dels límits divergents es troben sota el mar

i donen lloc a dorsals oceàniques.

A la zona de rift de les dorsals és comú observar activitat

volcànica de tipus fisural. És a dir, el magma s’injecta a
la llarg de fractures o fissures sense formar volcans
 B. LÍMITS CONVERGENTS O DESTRUCTIUS
En les vores destructives conflueixen plaques litosfèriques. Una d’elles s’introdueix per
sota de l’altra (placa subducida) i va descendint en profunditat augmentant la seva
temperatura i la seva pressió destil·lant materials cap a l’escorça i incorporant la resta
de la placa al mantell.

Les característiques de les vores convergents depenen del

tipus de litosfera de les plaques que xoquen.
Col·lisió Litosfera Oceànica amb
Litosfera Continental

Col·lisió de Litosfera
Oceànica amb Litosfera
oceànica
Col·lisió Litosfera
Continental amb Litosfera
Continental
La col.lisio convergent entre litosfera
oceánica i continental és el que es dóna
a la costa pacífica d’Amèrica del Sud, on
la Placa de Neixi, totalment oceànica,
deriva cap a l’est i col·lisiona amb la
Placa Sud-americana que deriva cap a
l’oest, el magma ascendent ha format la
serralada dels Andes, amb centenars
de volcans actius i una intensa activitat
sísmica.
C. LÍMITS TRANSFORMANTS: desplaçament lateral d’una placa tectònica respecte a
l’altra.
La seva presència és notable gràcies a les discontinuïtats del terreny.
Aquest tipus de falles connecta les dorsals mesoceánicas, altres simplement acomoden
el desplaçamententre plaques continentals que es mouen en sentit horitzontal. La falla
transformante més coneguda és la Falla de Sant Andrés, a Califòrnia (EE. UU.).
 1.5 L´ANELL DE FOC.
L'anell del foc és una àrea de 40.000 km en forma de ferradura d'intensa activitat
volcànica i sísmica, que segueix les vores de l'oceà Pacífic.
Rep el seu nom pels 452 volcans actius que hi ha dins.

L 'Anell del Foc inclou el 75%

dels volcans actius del món i
també és responsable del 90%
dels terratrèmols del món.

On és l'anell del foc?

L'anell del foc és un arc de muntanyes, volcans i

trinxeres oceàniques que s'estenen des de Nova
Zelanda cap al nord al llarg de la vora oriental
d'Àsia, a l'est a través de les illes d'Alaska, i
després al sud a les costes occidentals d'Amèrica
del Nord i del Sud.
2. Materials terrestres. Aplicacions a la vida quotidiana.
2.1 GEOTÈRMIA
És l’energia que es pot obtenir mitjançant la
calor dins de la terra.
Energia emmagatzemada a la calor a les
roques, sòls i aigües subterrànies, sigui quina
sigui la seva temperatura i profunditat.

En un sentit més ampli, l’energia geotèrmica

és l’energia calorífica que la Terra transmet
des de les seves capes internes fins a la part
més externa de l’escorça terrestre.

https://www.fontgas.com/blog/la-energia-geotermica/
ACTIVITATS.

1.Quin tipus d’energia és la geotèrmia?

2.Descriu els avantatges i desavantatges

de la geotèrmia.

3.Per què podem utilitzar la geotèrmia en

el nostre dia a dia a casa nostra?
2.2 EL COLTAN.

Barreja de dos minerals (columbita i tantalita) extrets del

subsòl.

Propietats que el fan especial:

1. Superconductor elèctric
2. Gran condensador (emmagatzemar la càrrega elèctrica)
3. Resistent a la calor, corrosió i alteració.

ACTIVITATS.

4. Per a què serveix el coltan i en quins instruments

el podem trobar?

5. On són les mines d´aquest mineral?

6. Llegeix i fes una explicació pròpia del problema

humanitari derivat del coltan?

https://www.elindependiente.com/futuro/2018/02/04/colta
n-congo-antonio-pampliega/
3. EL TEMPS EN GEOLOGIA.
La geocronologia és la ciència que té com a objectiu determinar l'edat i
la successió cronològica dels esdeveniments geològics en la historia.
MESURAMENT DEL TEMPS GEOLÓGIC.

3.1 DATACIONS RELATIVES: per ordenar les roques per antiguitat.

Trata d`ordenar els esdeveniments quin va ocórrer abans i quin després.

Principi de superposició dels estrats.

Els sediments es dipositen en capes o estrats horitzontals
superposats de manera que els superiors són els més recents i
els inferiors els més antics.
Aquest principi es pot aplicar sempre que els estrats no hagin
estat deformats per esforços tectònics.
Es pot aplicar també a colades de lava i a mantells de cendres
volcàniques.
3.2 DATACIONS ABSOLUTES: permet atribuir una edat concreta a un
material. Dues tècniques, les biològiques i les radiomètriques.

Rellotges biológics.

Dendrologia: estidi dels creixement dels anells dels arbers,

cada any genera un parell d´anells un clar i un fosc.

El gruix d´aquestos anells es relaciona amb les condicions

ambientals en les que ha crescut l´arbre.

Métode radiométric. Datació radiométrica.

Estima l´edat d´un material basant-se en els percentatges que

té l´element inicial i de l´element resultant per desintegració.
Els isòtops radioactius presents a la naturalesa en desintegrar-
se transformen en altres elements.

El temps que triguen aquests elements a disminuir-ne la

quantitat a la meitat s'anomena període de vida mitjana.

Exemple: el carboni-14 són 5730 anys mentre que el Potasi-40

és de 1300 m.a.
Quan l'organisme mor, la quantitat de Carboni-14 disminueix de manera
exponencial.
Cada vegada que la quantitat de Carboni-14 (isòtop pare) es redueix a
la meitat en transformar-se en Nitrogen-14 (isòtop fill), es consumeix
una semivida, fet que suposa 5.730 anys.
3.3 DISTRIBUCIó DEL TEMPS GEOLÒGIC.
 4. RISCOS GEOLÒGICS I CANVI CLIMÀTIC.
4.1 EXTINCIONS MASSIVES.
El planeta té més de 4.500 milions d'anys
d'evolució. En tot aquest temps hi ha hagut diversos
canvis que han provocat que moltes espècies
duguin a terme la seva extinció.
Aquests períodes de extincions massives no són
res nous per al planeta terra.

Extinció de l'Ordovícico-Silúric
Extinció del Devònic-Carbonífer
Extinció Pèrmic-Triàsic
Extinció Triàsic-Juràssic
Cretaci – Paleogen
Extinció massiva de l'Holocè o sisena extinció
massiva
Il·lustració de l'impacte de l'asteroide que va provocar l'extinció del Cretaci-
Paleogen
4.2 LA SISENA EXTINCIÒ.
L’ activitat humana multiplica per cent el ritme d’extinció d’espècies.
Això provocarà que una cinquena part de totes les espècies d’éssers vius estiguin en perill d’extinció el
2050.
Un milió d'espècies en risc d'extinció a causa de l'activitat humana.

QUINES CONCLUSIONS EXTRAUS D´AQUESTES IMATGES?