Ins La Serra Departament de Matemàtiques

6.- APLICACIONS DE LA TRIGONOMETRIA

La topografia té com a objectiu mesurar extensions de terra. Amb aquesta finalitat, el

topògraf mesura amb aparells topogràfics (teodolit, taquímetre, nivell...) angles sobre el
terreny i gràcies a càlculs matemàtics aconsegueix obtenir distàncies horitzontals i verticals,
àrees i volums. Vegem-ne tot seguit alguns exemples.

6.1.- Determinació de l'altura de peu accessibles.

L'angle d'elevació del penell d'una torre C

és de 35º, a una distància de 50 metres de
la base de la torre. Si la visual de l'aparell
topogràfic està situada a 1.60 m sobre el
terra, calcula l'altura de la torre. H

H = h + h'
h
tan α = h
AB
⇒ h = AB ⋅ tan α α = 35

h = 50 ⋅ tan 35 = 35, 01 m h' = 1.60 m

H = 35,01 + 1,60 = 36,61 m A AB = 50 m B

6.2.- Determinació de l'altura de peu inaccessible.

Un observador està situat a la riba C

d'un riu i veu un arbre de l'altra riba
amb un angle de 10º. Si s'allunya 25 m
de la riba passa a veure'l amb un angle ∧
de 7º. Calcula l'alçària de l'arbre. C
H
El triangle ACD és rectangle. Per poder
resoldre'l es necessari conèixer la
hipotenusa AC. Per determinar la
hipotenusa utilitzarem el triangle ABC: ∧
α = 10 A β=7
∧
A = 180 − 10 = 170 D A AB = 25 m B
∧ ∧ ∧
C = 180 −A −C= 180 − 170 − 7 = 3

Aplicant el teorema del sinus

AB
sin C
= AC
sin β
= BC
sin A
⇒ 25
sin 3
= AC
sin 7
⇒ AC = 25 ⋅ sin 7
sin 3
⇒ AC = 58, 21492 m

Resolent el triangle rectangle

sin α = h
AC
⇒ h = AC ⋅ sin α ⇒ h = 58, 21492 ⋅ sin 10 ⇒ h = 10, 108915 ≅ 10, 11 m

68
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

6.3.- Determinació d'un punt inaccessible des d'un punt accessible.

Som al punt A i volem calcular la distància que ens separa de B. Entremig hi ha un riu i no la
podem mesurar directament, això fa que per a nosaltres el punt B sigui inaccessible.

Però sí que podem fer això: anar fins a C,

C
punt accessible des d'A, per tal de mesurar la
distància AC i de manera que puguem
observar els angles α i γ .
γ

Exemple: Calcula la distància AB si hem

mesurat AC = 200 m, α = 61 i γ = 54 .

β = 180 − α − γ ⇒ β = 180 − 61 − 54 = 65
β
Com AC = 200 m, aplicant el teorema del α
B
sinus tenim: A
BC
sin α
= AC
sin β
= AB
sin γ
⇒ AB
sin 54
= 200
sin 65
⇒ AB = 200 ⋅ sin 54
sin 65
⇒ AB = 178, 53 m

6.4.-Determinació de la distància entre dos punts inaccessible.

Imaginat que estem situat en una riba d'un riu i que volem esbrinar quina és la distància que
hi ha entre dos punts de l'altra riba. Aquest dos punts són inaccessibles per a nosaltres.

Per calcular la distància AB podem

mesurar la distància que hi ha des de
A B
C a un punt accessible D de la
mateixa riba. Des d'aquests dos
punts, C i D, podem determinar els
angles amb què observem els punts
inaccessibles A i B. Amb totes
aquestes dades i utilitzant la
trigonometria podrem esbrinar la
distància AB.

α δ

Exemple: Calcula la distància que β γ

hi ha entre els punts A i B del C D
dibuix, si sabem que CD = 450 m i
α = 68 , β = 32 , γ = 43 i δ = 80

69
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

Per resoldre aquest problema aïllarem tres triangles: Per trobar la distància AB utilitzarem el
triangle ABC. Però per poder resoldre aquest triangle és necessari conèixer les distàncies CB i
AC. La distància AC la determinarem utilitzant el triangle ACD i la distància CD la
calcularem en el triangle CBD.

1) En el triangle ACD calculem la distància AC. A

∧ ∧ ∧
A = 180 − α − γ ⇒ A = 180 − 68 − 43 = 69 A = 69

Apliquem el teorema del sinus:

α = 68 γ = 43
AC
sin γ
= CD
sin A
⇒ AC
sin 43
= 450
sin 69
⇒ AC = 450 ⋅ sin 43
sin 69
C 450 m D
⇒ AC = 328, 7337 m
B

2) En el triangle BCD calculem la distància CB. ∧

B= 68
∧ ∧
B = 180 − β − δ ⇒ B = 180 − 32 − 80 = 68

β = 32 δ = 80
Aplicant el teorema del sinus:
C 450 m D
BC
sin δ
= CD
sin B
⇒ BC
sin 80
= 450
sin 68
⇒ AC = 450 ⋅ sin 80
sin 68

⇒ BC = 477, 9672 m A B

AC = 328,7337 m

∧
3) Calculem la distància AB en el triangle ABC. C = 36
∧
C = 180 − 68 − 32 = 36 BC = 477,9672

Aplicant el teorema del cosinus, C

∠
AB 2 = AC 2 + BC 2 − 2 ⋅ AB ⋅ BC ⋅ cos C ⇒

AB 2 = (328, 7337) 2 + (477, 9672) 2 − 2(328, 7337 ⋅ 477, 9672 2 ) ⋅ cos 36 ⇒

AB 2 = 82286, 6369 ⇒ AB = 286, 8565 ≈ 286, 86 m

Entre els punts A i B hi ha una distància de 286,86 m.

70
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

6.5.- Exercicis:

1) Sigui AB l'altura d'una torre amb el peu accessible, situat en terreny horitzontal. Des del
punt C situat a 23,41 m de A, amb un aparell topogràfic situat a C a un metre del terra, es
dirigeix una visual a B, que forma un angle de 40º 12' amb l'horitzontal. Quant fa l'altura
AB?.

2) L'Anna, en Lluís i en Pere volen escalar una muntanya de la qual desconeixen l'alçària. A
la sortida del poble han mesurat l'angle d'elevació, que fa 30º. Han avançat 100 metres cap al
peu de la muntanya i han tornat a
mesurar l'angle d'elevació, que ara és de
45º. Calcula l'alçària de la muntanya.
(Rta: 136,4 m) figura 1

3) Determina l'altura H de la muntanya

representada en la figura (Rta: 524,54 m) H
72º 18' 60º 32'
62º 5'
4) Volem saber l'alçària d'un arbre situat
a la riba oposada d'un riu. La visual de
l'extrem superior de l'arbre des d'un cert d = 500
punt forma un angle d'elevació de 17º. Si
ens aproximem 25,9 m cap a la riba en la direcció de l'arbre, l'angle és de 31º. Calcula
l'alçària de l'arbre. (Rta: 16,12 m)

5) Siguin A i B dos punts inaccessibles, però tots dos visibles des d'uns altres punts
accessibles C i D, separats per la longitud 73,2 m. Suposant que els angles ACD = 80º 12',
BCD = 43º 31', BDC = 32º i ADC = 23º 14', determina la distància AB.

6) Volem saber l'alçada d'una antena situada sobre un edifici de peu inaccessible. Per fer-ho,
observem des d'un punt els angles que, amb l'horitzontal, formen les visuals dirigides al peu i
al cim de l'antena. Ens allunyem 25 m i llavors mesurem l'angle que forma l'horitzontal amb
el peu de l'antena. Si els angles han estat els del gràfic, calculeu l'alçada de l'antena. (Rta: 30,8
m)

13º

10º 12º

A 25 m B

71
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

7) Dues motores surten d'un mateix punt d'un port amb direccions que formen un angle de
70º, amb velocitats constants de 50 km/h i 40 km/h respectivament. Calcula la distància que
les separarà després de 10 minuts. (Rta: 8,711 km).

8) Dos fars A i B estan separats 32 km. En un moment determinat des del punt A s'observa un
vaixell de manera que l'angle del vaixell-A-B és de 75º i des del punt B es mesura l'angle
vaixell-B-A que és de 32º. Al cap d'una hora els angles han passat a ser, respectivament, de
50º i 80º. Calcula la velocitat del vaixell. (Rta: 26,16 km/h)

9) Entre dos punts A i B, separats per una muntanya, s'ha de construir un túnel. Per tal de
conèixer la longitud del túnel es mesuren les distàncies de A i B respectivament a un punt O,
i són de 315 m i 375 m. L'angle que formen les direccions OA i OB és de 46º 54'. Calcula la
longitud del túnel. (Rta: 280'05 m).

D C
10) Observa la figura plana següent i,
sabent que AB = 6 km i que els
angles α = 48º, β = 45º , χ = 30º i δ
= 50º, determina la distància entre els
punts C i D.

S11) L'angle entre els dos costats α δ

iguals d'un triangle isòscles és de 40º
i el costat desigual té una longitud de
40 cm. Quina és la longitud de cada β γ
un dels costats iguals d'aquest A B
triangle?.

S12) El circ és a la ciutat i s'ha d'instal·lar. L'especialista a muntar-lo encara no ha arribat i els
altres no saben la quantitat de cable d'acer que necessiten. Un dels operaris recorda que, un
cop tensat el cable des de l'extrem del pal principal fins a un punt determinat del terra amb el
qual forma un angle de 60º, calen dos metres més de cable que si forma amb el terra un angle
de 70º. En total han de posar sis cables tensats formant amb el terra un angle de 60º. Quants
metres de cable necessiten?.

72