Ins La Serra Departament de Matemàtiques

4.- FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES

En aquest apartat s'enuncien i es demostren les principals fórmules de la trigonometria plana

que ens portaran a un millor coneixement de les funcions trigonomètriques.

Aquestes fórmules estableixen la relació entre les raons trigonomètriques d'un angle α i les
del seu angle doble 2α , i també la relació amb les raons trigonomètriques de l'angle meitat
d'ell.

També establirem les fórmules que relacionen les raons trigonomètriques de dos angles α i β
i les dels angles α + β , que s'obté en sumar-los, i α − β , obtingut en restar-los.

La primera de totes les fórmules que veurem és la de l'angle diferència de dos angles α i β , i a
partir d'aquesta fórmula deduirem la resta.

4.1.- Fórmules per a la subtracció d'angles: (α − β)

4.1.a.- Cosinus de la diferència de dos angles: cos (α − β)

∠ ∠
Sobre una circumferència de radi unitat es construeixen els angles XOA = α i XOB = β .
∠
Així, l'angle BOA = α − β .

El punt A té de coordenades A(x, y) ⇒ A(cos α, sin α) i les coordenades del punt B són
B(x, y) ⇒ B(cos β, sin β) .

Y
A(x, y) ⇒ A(cos α, sin α)

radi r = 1 α−β
B(x, y) ⇒ A(cos β, sin β)
α
β
X
O

29
Ins La Serra Departament de Matemàtiques


→  →
Els vectors OA i OB són dos vectors unitaris.


→  A(cos α, sin α)
OA =  = (cos α, sin α)
 O(0, 0)


→  B(cos β, sin β)
OB =  = (cos β, sin β)
 O(0, 0)

→  →
L'angle que formen els vectors OA i OB és α − β . Per determinar aquest angle utilitzarem el

→  →
concepte de producte escalar de dos vectors: OA ⋅ OB


→  →  → 
→
OA ⋅ OB = OA ⋅ OB ⋅ cos (α − β)


→  →
OA ⋅ OB = (cos α, sin α) ⋅ (cos β, sin β) = cos α ⋅ cos β + sin α ⋅ sin β

igualant les dos expressions tenim i tenint en compte que els mòduls dels vectors són unitaris

cos (α − β) = cos α ⋅ cos β + sin α ⋅ sin β

4.1.b.- Sinus de la diferència de dos angles: sin (α − β)

(1) (2)
sin (α − β) = −cos  π2 + (α − β)  = −cos   π2 + α  − β  =
 

(1) Aplicant les fórmules trigonomètriques que relacionen els angle A i  π2 + A  :

cos  π2 + A  = −sin A i sin  π2 + A  = cos A

(2) cos (A − B) = cos A ⋅ cos B + sin A ⋅ sin B

(1)
= −  cos  π2 + α  ⋅ cos β + sin  π2 + α  ⋅ sin β  =
 
(1)
= −[−sin α ⋅ cos β + cos α ⋅ sin β] = sin α ⋅ cos β − cos α ⋅ sin β

sin (α − β) = sin α ⋅ cos β − cos α ⋅ sin β

30
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

4.1.c.- Tangent de la diferència de dos angles: tan (α − β)

sin (α−β) sin α⋅cos β−cos α⋅sin β (1)

tan (α − β) = cos (α−β)
= cos α⋅cos β+sin α⋅sin β
=

(1) Per simplificar aquesta expressió, podem dividir numerador i denominador per
cos α ⋅ cos β

sin α⋅cos β cos α⋅sin β

−
cos α⋅cos β cos α⋅cos β tan α−tan β
= cos α⋅cos β sin α⋅sin β = 1+tan α⋅tan β
+
cos α⋅cos β cos α⋅cos β

i així arribem a l'expressió:

tan α−tan β
tan (α − β) = 1+tan α⋅tan β

Aquesta expressió és vàlida per a qualsevol valor, positiu o negatiu, dels angles α i β .

Exemple:

Calcula les raons trigonomètriques principals de l'angle 15º.

L'angle α = 15 = 45 − 30

cos 15 = cos (45 − 30 ) = cos 45 ⋅ cos 30 + sin 45 ⋅ sin 30 =

2
⋅
3
+
2
⋅ 12 =
2  3 + 1
2 2 2 4  

sin 15 = sin (45 − 30 ) = sin 45 ⋅ cos 30 − cos 45 ⋅ sin 30 =

2
⋅
3
−
2
⋅ 12 =
2  3 − 1
2 2 2 4  

2  3 −1   3 −1 
sin (45 −30 )     4−2 3
tan 15 = = = = = =2− 3
sin 15 4
cos 15 cos (45 −30 ) 2  3 +1   3 +1  2
4    

31
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

4.2.- Fórmules per a l'addició d'angles: (α + β)

4.2.a.- Cosinus de la suma de dos angles: cos (α + β)

Si tenim en compte que α + β = α − (−β) podrem aplicar l'expressió que ens permet
determinar cos (α − β)

(1) (2)
cos (α + β) = cos [α − (−β)] = cos α ⋅ cos (−β) + sin α ⋅ sin ( − β) =

(1) cos (A − B) = cos A ⋅ cos B + sin A ⋅ sin B

(2) Aplicant les relacions existents entre les raons trigonomètriques d'angles oposats:
cos (−A) = cos A i sin(−A) = −sin A

(2)
= cos α ⋅ cos β − sin α ⋅ sin β

cos (α + β) = cos α ⋅ cos β − sin α ⋅ sin β

4.2.b.- Sinus de la suma de dos angles: sin (α + β)

(1) (2)
sin (α + β) = −cos  π2 + (α + β)  = −cos   π2 + α + β  =
 

(1) Aplicant les fórmules trigonomètriques que relacionen els angle A i  π2 + A  :

cos  π2 + A  = −sin A i sin  π2 + A  = cos A

(2) cos (A + B) = cos A ⋅ cos B − sin A ⋅ sin B

(2) (1)
= −  cos  π2 + α  ⋅ cos β − sin  π2 + α  sin β  = −[−sin α ⋅ cos β − cos α ⋅ sin β] =
 

= sin α ⋅ cos β + cos α ⋅ sin β

sin (α + β) = sin α ⋅ cos β + cos α ⋅ sin β

32
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

4.2.c.- Tangent de la suma de dos angles: tan (α + β)

sin (α+β) sin α⋅cos β+cos α⋅sin β (1)

tan (α + β) = cos (α+β)
= cos α⋅cos β−sin α⋅sin β
=

(1) Per simplificar aquesta expressió, podem dividir numerador i denominador per
cos α ⋅ cos β .
sin α⋅cos β cos α⋅sin β
+
cos α⋅cos β cos α⋅cos β tan α+tan β
= cos α⋅cos β sin α⋅sin β = 1−tan α⋅tan β
−
cos α⋅cos β cos α⋅cos β

i així arribem a l'expressió:

tan α+tan β
tan (α + β) = 1−tan α⋅tan β
Aquesta expressió és vàlida per a qualsevol valor, positiu o negatiu, dels angles α i β .

Exemple:

Calcula les raons trigonomètriques principals de l'angle 75º.

L'angle α = 75 = 45 + 30

cos 75 = cos (45 + 30 ) = cos 45 ⋅ cos 30 − sin 45 ⋅ sin 30 =

2
⋅
3
−
2
⋅ 12 =
2  3 − 1
2 2 2 4  

sin 75 = sin (45 + 30 ) = sin 45 ⋅ cos 30 + cos 45 ⋅ sin 30 =

2
⋅
3
+
2
⋅ 12 =
2  3 + 1
2 2 2 4  

2  3 +1   3 +1 
sin (45 +30 )     4+2 3
tan 75 = = = = = =2+ 3
sin 75 4
cos 75 cos (45 +30 ) 2  3 −1   3 −1  2
4    

33
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

4.3.- Fórmules de l'angle doble: (2α)

Per calcular les raons trigonomètriques de l'angle doble, 2α , utilitzarem les fórmules deduïdes
en el apartat de addició d'angles.

Només cal tenir en compte que si en les expressions de les fórmules per a l'addició d'angles
fem que l'angle β = α ens apareixeran les "fórmules de l'angle doble":

4.3.a.- Cosinus de l'angle doble: cos (2α)

cos (2α) = cos (α + α) = cos α ⋅ cos α − sin α ⋅ sin α = cos 2 α − sin 2 α

cos (2α) = cos 2 α − sin 2 α

4.3.b.- Sinus de l'angle doble: sin (2α)

sin (2α) = sin (α + α) = sin α ⋅ cos α + cos α ⋅ sin α = 2 sin α ⋅ cos α

sin (2α) = 2 ⋅ sin α ⋅ cos α

4.3.c.- Tangent de l'angle doble: tan (2α)

tan α+tan α 2 tan α

tan (2α) = tan (α + α) = 1−tan α⋅tan α
= 1−tan 2 α

2 tan α
tan (2α) = 1−tan 2 α

34
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

4.4.- Fórmules de l'angle meitat:  α2 

4.4.a.- Cosinus de l'angle meitat: cos  α2 

Si prenem la fórmula del cosinus de l'angle doble que relaciona un angle (x) amb el seu angle
doble (2x)
cos (2x) = cos 2 x − sin 2 x

hi emprem la relació fonamental de la trigonometria 1 = sin 2 x + cos 2 x , podrem substituir

sin 2 x per sin 2 x = 1 − cos 2 x

cos (2x) = cos 2 x − sin 2 x = cos 2 x − (1 − cos 2 x) = 2 cos 2 x − 1

expressió que ens permet aïllar cos x i arribar a la fórmula

cos x = ± 1+cos 2x
2

Observa com aquesta expressió relaciona el cosinus d'un angle amb el sinus del doble
d'aquest angle.

Si ara canviem la notació i posem 2x = α la fórmula anterior se'ns transformarà en la que es

coneix com a fórmula del cosinus de l'angle meitat

cos  α2  = ± 1+cos α
2

La duplicitat del signe que apareix en la fórmula només podrà ser aclarida si hom coneix el
quadrant en què està situat l'angle α2 .

4.4.b.- Sinus de l'angle meitat: sin  α2 

La fórmula del sinus de l'angle meitat s'obté de forma anàloga a la del cosinus de l'angle
meitat:
cos (2x) = cos 2 x − sin 2 x

35
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

utilitzant la relació fonamental de la trigonometria, substituïm cos 2 x per cos 2 x = 1 − sin 2 x

cos (2x) =  1 − sin 2 x  − sin 2 x = 1 − 2 sin 2 x

aïllant sin x obtenim l'expressió

sin x = ± 1−cos 2x
2

canviant la notació 2x = α , l'expressió anterior se'ns transformarà en la fórmula del sinus de

l'angle meitat:

sin  α2  = ± 1−cos α
2

La duplicitat del signe que apareix en la fórmula només es pot aclarir si es coneix el quadrant
en què està situat l'angle α2 .

4.4.c.- Tangent de l'angle meitat: tan  α2 

Per calcular la fórmula que determina la tangent de l'angle meitat, podem dividir la expressió
del sinus de l'angle meitat per la del cosinus de l'angle meitat:

sin  α2  ± 1−cos α

tan α = =
2
=± 1−cos α
2 sin  α2  ± 1+cos α 1+cos α
2

tan  α2  = ± 1−cos α
1+cos α

La duplicitat del signe que apareix en la fórmula només es pot aclarir si es coneix el quadrant
en què està situat l'angle α2 .

36
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

4.5.- Fórmules de transformació de sumes en productes i de productes en

sumes.

En algunes ocasions, i per força demostracions matemàtiques, cal expressar sumes i

diferències de raons trigonomètriques en forma de productes.

4.5.a.- Transformació de suma i diferència de cosinus en productes.

Considerem les expressions del cosinus obtingudes en les fórmules d'addició:

cos (α + β) = cos α ⋅ cos β − sin α ⋅ sin β

cos (α − β) = cos α ⋅ cos β + sin α ⋅ sin β

Si sumen aquestes expressions terme a terme tenim que

cos (α + β) + cos (α − β) = cos α ⋅ cos β − sin α ⋅ sin β + cos α ⋅ cos β + sin α ⋅ sin β

cos (α + β) + cos (α − β) = 2 cos α ⋅ cos β (1)

α + β = A  α = A+B
Fem el canvi  ⇒ 2
i substituïm aquestes noves expressions en
α − β = B  β =
A−B
2
l'expressió (1)
cos  A+B
2 
 ⋅ cos  A−B  = cos A+cos B
 2  2

cos A + cos B = 2 cos  A+B

2 
 ⋅ cos  A−B 
 2 

Si restem terme a terme les expressions del cosinus de les fórmules d'addició

cos (α + β) − cos (α − β) = cos α ⋅ cos β − sin α ⋅ sin β − cos α ⋅ cos β − sin α ⋅ sin β

cos (α + β) − cos (α − β) = −2 sin α ⋅ sin β (2)

Fem el mateix canvi que en (1) i substituïm aquestes noves expressions en l'expressió (2)

sin  A+B
2 
 sin  A−B  = − cos A−cos B
 2  2

cos A − cos B = −2 sin  A+B

2 
 sin  A−B 
 2 

37
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

4.5.b.- Transformació de suma i diferència de sinus en productes.

Considerem les expressions del sinus obtingudes en les fórmules d'addició:

sin (α + β) = sin α ⋅ cos β + cos α ⋅ sin β

sin (α − β) = sin α ⋅ cos β − cos α ⋅ sin β

Si sumen aquestes expressions terme a terme tenim que

sin (α + β) + sin (α − β) = sin α ⋅ cos β + cos α ⋅ sin β + sin α ⋅ cos β − cos α ⋅ sin β

sin (α + β) + sin (α − β) = 2 sin α ⋅ cos β (3)

α + β = A α = A+B
Fem el canvi  ⇒ 2
i substituïm aquestes noves expressions en
α − β = B β =
A−B
2
l'expressió (3)

sin A + sin B = 2 sin  A+B

2 
 cos  A−B 
 2 

Si restem terme a terme les expressions del sinus de les fórmules d'addició

sin (α + β) − sin (α − β) = sin α ⋅ cos β + cos α ⋅ sin β − sin α ⋅ cos β + cos α ⋅ sin β

sin (α + β) − sin (α − β) = 2 cos α ⋅ sin β (4)

Fem el mateix canvi que en (1) i substituïm aquestes noves expressions en l'expressió (4)

sin A − sin B = 2 cos  A+B

2 
 sin  A−B 
 2 

Totes aquestes expressions ens permeten passar de sumes o diferències a productes.

38
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

Però i si el que volem és passar un producte a una suma o bé diferència?.

Com totes les fórmules que es puguin estudiar, les fórmules que ens permeten passar de
sumes o diferències a productes també tenen "dues lectures": d'esquerra a dreta i de dreta a
esquerra. Aquesta segona lectura ens donarà la transformació de productes a sumes.

De les expressions (1), (2), (3) i (4) podem deduir les fórmules que ens permetran passar un
producte a una suma o una diferència, segons el cas:

De l'expressió (1):

cos (α + β) + cos (α − β) = 2 cos α ⋅ cos β ⇒ cos α ⋅ cos β = 12 [cos (α + β) + cos (α − β)]

cos α ⋅ cos β = 12 [cos (α + β) + cos (α − β)]

De l'expressió (2):

cos (α + β) − cos (α − β) = −2 sin α ⋅ sin β ⇒ sin α ⋅ sin β = − 12 [cos (α + β) − cos (α − β)]

sin α ⋅ sin β = − 12 [cos (α + β) − cos (α − β)]

De l'expressió (3) o (4):

sin (α + β) + sin (α − β) = 2 sin α ⋅ cos β ⇒ sin α ⋅ cos β = 12 [sin (α + β ) + sin (α − β)]

sin α ⋅ cos β = 12 [sin (α + β) + sin (α − β)]

Exemple:

Expressa sin 5x ⋅ cos 3x en forma de suma.

L'expressió que cal fer servir és sin α ⋅ cos β = 12 [sin (α + β) + sin (α − β)]

sin 5x ⋅ cos 3x = 12 [sin (5x + 3x) + sin (5x − 3x)] = 12 [sin 8x + sin 2x]

39