Assignatura Codi Data inici Data finalització

Psicologia de la Personalitat 10.529 05/12/2022 02/01/2023

PAC 3
Nom: Laura
Cognoms: Lacal Martín
Resolució de la PAC
Pregunta 1: Avaluació de la personalitat de la Lídia des de la classificació tipològica de Sheldon (1940, citat a Jayme,
2020a): Encaixa en una constitució ectomorfa, doncs és extremadament prima, el que s’associaria a un
temperament cerebrotonia, caracteritzat per la introversió, gust per la intimitat i solitud. S’observa en la seva
infància, on va ser víctima de bullying, inferint que no tenia molts amics, i en les dificultats en la gestió de les
relacions interpersonals.
Avaluació de la personalitat de la Lídia des de la proposta de McCrae i Costa (sd, citats a Jayme, 2020b): model dels
cincs factors de personalitat (Big Five). Desenvolupen un qüestionari per a poder avaluar-lo (NEO-PI-R). Així doncs,
seguint Ortiz-Tallo et al. (2011), podem inferir que presentaria: 1)Neuroticisme: elevada puntuació, “mostra
impulsivitat”; “ansietat molt reactiva”; “declarada en situació de desemparament”, tendència a experimentar
emocions negatives i vulnerabilitats. En les facetes: 1.1.Ansietat i 1.2.Vulnerabilitat: puntua alt, normalment no és
una persona calmada, ”ansietat molt reactiva.” No pot controlar situacions complicades sense estressar-se (en les
visites al seu fill se sent desbordada i l’agredeix); 1.3.Depressió: puntuació elevada “S’aprecia clínica depressiva”;
1.4.Hostilitat/1.5.ansietat social: elevades. Tendència a enfadar-se i experimentar ira (agressions al seu fill i
problemes per gestionar relacions interpersonals; 1.6)Impulsivitat: elevada. Tot i que després pugui empenedir-se, té
impulsos que no pot controlar (agredeix el fill/mostra impulsivitat durant les entrevistes). 2)Extraversió: baixa. No té
tendència a experimentar emocions positives, sociabilitat ni assertivitat. De fet té problemes per gestionar relacions
interpersonals. Facetes: 2.1.Cordialitat: baix. No sembla una persona formal, però es veu reservada i distant, podent
resultar hostil; 2.2.Gregarisme i 2.3 Activitat: mitjanes. No s’observa que tingui molts amics o estigui rodejada de
gent i no sembla que necessiti estar sempre en actiu (no va finalitzar els seus estudis i pendent confirmar si
treballa/realitza alguna d’activitat); 2.4.Assertivitat/2.5.Cerca d’emocions/2.6.Emocions positives: puntua baix. No
sembla una persona dominant, animosa ni destacada socialment. Va patir bullying i ha estat maltractada. No
experimenta felicitat/alegria. La seva complicada infància i haver perdut la custòdia del seu fill, han pogut marcar
aquesta faceta. 3)Obertura: puntuació mitjana. No és conservadora i amb un comportament convencional, però
sembla sentir-se còmoda amb el que li resulta familiar (no té un model de família estàndard, però vol recuperar el
seu fill). Facetes: 3.1.Sentiments: elevada. Experimenta emocions positives i negatives de manera profunda, per això
s’exalta; 3.2.Estètica: baixa sensibilitat estètica “A consulta es presenta [...] i altres dies molt deixada”; 3.3.Idees:
mitjana. No s’observa tendència motivacional a pensar, però té la necessitat d’aprendre, “està llegint per millorar les
seves habilitats de criança”; 3.4.Fantasia/3.5.Accions/3.6.Valors: baixes. Mostra dificultats per realitzar accions que

Pàgina 1 de 7
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Psicologia de la Personalitat 10.529 05/12/2022 02/01/2023

comportin un canvi i accepta l’autoritat. 4)Amabilitat: baixa. No mostra altruisme, empatia ni confiança
interpersonal. Facetes: 4.1.Confiança/4.2)Franquesa: baixes. No acaba de ser confiada i té cautela, fruit de les seves
experiències personals; 4.3.Actitud conciliadora/4.4.Sensible als altres/4.5.Modèstia: baixes. No sembla que presti
ajuda als altres ni especialment sensible, podent mostrar la seva agressivitat. No es sent superior als altres.
4.6.Altruisme: mitjana. No sembla una persona que simpatitza amb els altres deixant de banda els seus interessos,
però sí que es preocupa pel benestar del fetus evitant conductes de risc. 5)Responsabilitat: mitjana. S’observa
perseverança per recuperar el seu fill, però no és escrupolosa ni planificada. Facetes: 5.1.Competència/5.2.Ordre:
baixes. No és percep una persona preparada i segura, ni organitzada/ordenada; 5.3.Deliberació: baixa. Sovint pot
precipitar-se i actuar sense pensar en les conseqüències; 5.4.Sentit del deure/5.5.Necessitat d’aconseguir: baixes. No
sembla fiable a l’hora de complir amb les seves obligacions (ha perdut custòdia del fill). No busca l’èxit a la vida,
observable en la seva trajectòria vital. No s’observen ambicions; 5.6.Autodisciplina: baixa. Relacionat amb l’elevat
nivell d’impulsivitat, es desanima amb facilitat i té poca motivació per fer coses.
Podríem concloure que la Lídia no és una persona calmada, trobant dificultats per enfrontar-se a situacions que
siguin estressants. Li agrada la soledat essent reservada. No és una persona amb un comportament convencional.
És desconfiada, poc responsable i poc equilibrada. Pot prendre decisions sense haver deliberat suficientment.
La meva valoració sobre aquests dos sistemes d’avaluació de personalitat és que amb la classificació de Sheldon
(tradició medicoclínica) m’he trobat amb limitacions, tant a nivell professional com de cara a la pacient, doncs és un
sistema basat en categories, on les característiques es mesuren en termes de presència/absència, sense contemplar
la possibilitat de característiques “dimensionals” (presents en major/menor mesura a tota la població). La manca de
perspectiva de gènere és també també una. Tampoc té en compte la influència ambiental (possibilitat de canvis per
factors exògens), on potser, en un altre moment, no estaria tan prima. En canvi, en fer l’avaluació amb el model i
qüestionari Big Five de McCrae i Costa (perspectiva dimensional o de trets), el fet que l’estructura de la personalitat
s’expliqui mitjançant cinc grans dimensions que recullen les comportamentals, experiències emocionals o cognitives i
realització de tasques i, que cadascun d’aquests factors/dimensions sigui conformat per sis facetes, m’ha ofert
avantatges com que els trets són: 1)mesurables i quantificables; 2)unipolars o bipolars; 3)presents a tots els
individus; 4)transituacionals i 5)analítics, permetent una millor classificació, descripció, predicció i explicació de la
conducta. Determinades combinacions de trets, quan són extrems, poden arribar a conformar un trastorn de
personalitat (TP) o trets disfuncionals de personalitat, essent un avantatge per a la pacient, permetent un
diagnòstic i tractament més precís, essent el que empraria si hagués de fer una avaluació de personalitat i un
posterior informe.
Pregunta 2: Seguint Bandura (1977, citat a Jayme, 2020b) el concepte modelatge es refereix als canvis conductuals,
cognitius i afectius que es produeixen en els individus arrel de l’observació de la conducta d’un model, així com de
les conseqüències derivades de la realització d’aquesta conducta. És a dir, a partir de l’observació de la conducta

Pàgina 2 de 7
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Psicologia de la Personalitat 10.529 05/12/2022 02/01/2023

d’altres persones i de les conseqüències d’aquestes conductes, els individus aprenen i reprodueixen comportaments
que anticipen conseqüències desitjades. Els principals processos que intervenen en el modelatge són atenció al
model, retenció d’allò observat (recordar), reproducció de la conducta observada i motivació/incentiu, el que
implica haver percebut que la conducta del model té conseqüències positives. Quant més similar a l’individu sigui el
model i més desitjables siguin les conseqüències de la conducta, major probabilitat hi haurà que es produeixi el
modelatge.
Sí que podem parlar de modelatge en el cas de la Lídia. Observant els que han estat els seus models, trobem una
mare que l’ha maltractat física i verbalment durant la seva infància fins els 14a. El seu pare abandona a la seva
mare quan queda embarassada i es desentén de la seva cura. Observem com la Lídia ha parat atenció al model de la
seva mare, ha retingut allò observat (maltractaments) i reprodueix la conducta observada ja a l’adolescència,
relacionant-se amb companys conflictius i fent autolesions. Als 17a queda embarassada d’un home que també la
maltracta i ella sosté la situació durant 4 anys, fins que intervé la policia, empresonen al pare del seu fill i li treuen al
nen, repetint-se la mateixa història que ella va viure, quan als 14a va ser declarada en situació de desemparament.
Quan visita el nen, mostra agressivitat cap a ell perquè es sent desbordada per la situació, recorre a la violència,
doncs és el model que ha vist, que ha retingut i que finalment reprodueix i, com hem vist a Bandura et al. (1963,
citats a Jayme, 2020b) ser testimoni de violència, comporta conductes violentes. Però tot i això, sembla que
l’incentiu/motivació percebut a hores d’ara ja no és positiu, doncs la Lídia ha après de l’experiència vicària (basada
en càstigs vicaris), amb conseqüències negatives (la seva mare va perdre la seva custòdia i ella va perdre la custòdia
del seu primer fill), el que porta a la Lídia a intentar modificar la conducta, no seguir imitant-la, doncs els resultats
que obté no són gratificants. Dins el modelatge que va fent al llarg de la seva vida, observem com troba un altre
perfil que li servirà de model: la nova parella. Lluís ha estudiat i treballa, sense indicis que sigui un maltractador ni
que faci conductes de risc, aportant-li estabilitat emocional. La Lídia para atenció a aquest nou model, reté allò
observat (estabilitat, responsabilitat, etc.) i reprodueix la nova conducta observada, evitant conductes de risc, com
deixar de fumar cànnabis per no afectar el seu fetus o llegir sobre criança per tenir cura del seu primer fill sense cap
tipus de negligència, on l’incentiu/motivació percebut té conseqüències positives, essent un model més interessant
per a la Lídia, comportant que vulgui replicar-lo. La conducta de la Lídia es va modificant (modelant) gràcies a la
interrelació d’influències externes (models) i internes (la seva personalitat).
Pregunta 3: En la pregunta anterior, des d’una perspectiva cognitivista, hem vist com l’aprenentatge es veu implicat
en el desenvolupament d’unes certes àrees de la personalitat, fruit dels processos del modelatge, on la conducta es
va modulant segons els models que observem. En la proposta que ofereixen les teories homeostàtiques,
emmarcades dins una perspectiva motivacional, observem com són els estímuls els que guien la conducta dels
individus, és a dir, no és a través d’un aprenentatge per observació que presentem una conducta o una altra, sinó
que és per la necessitat de satisfer un impuls per a reduir la tensió. Si seguim la Teoria dels instints i la motivació

Pàgina 3 de 7
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Psicologia de la Personalitat 10.529 05/12/2022 02/01/2023

de Freud (1856-1939, citat a Jayme, 2020b), la conducta de la Lídia vindria determinada per drives (impulsos),
pulsions o instints, tot i que ella no sigui conscient, amb l’objectiu de satisfer el seu instint, per tant no seria fruit
d’un aprenentatge per observació. Seguint la seva Teoria hedonista de reducció de la tensió, la Lídia evita el
desplaer, per tant, quan es mostra agressiva amb el seu fill, la finalitat és reduir la tensió que li provoquen aquestes
visites, observant com el que impulsa la seva conducta és el seu benestar. Des de la dinàmica de la personalitat, l’id
de la Lídia és impulsiu i irracional, el seu jo busca un equilibri, intentant que el superjò no comporti una repressió,
deixant anar la seva agressivitat. L’ansietat reactiva manifesta és fruit de conflictes entre diferents impulsos, com
tenir l’impuls d’agredir i reprimir-lo perquè socialment no és acceptat, però no per un modelatge.
Si seguim Hull (1884-1952, citat a Jayme, 2020b), també observem en la Lídia un estat biològic intern que li
comporta tensió, induint desplaer i esforços per a descarregar-la mitjançant la conducta, orientada a reduir
aquesta tensió interna i desencadenant de tot el procés, és a dir, la Lídia es mostra impulsiva i amb ansietat reactiva
per reduir els seus drives, essent les seves necessitats les que mouen la seva conducta, per tal de reduir la seva
ansietat. Segons aquest autor podríem operacionalitzar la conducta de la Lídia afermant que la seva conducta
agressiva és igual al potencial evocador de la seva ansietat, el que és igual al drive multiplicat per la quantitat i la
qualitat de la recompensa obtinguda, multiplicat per la força d’aquest hàbit.
Si seguim Murray (1893-1988, citat a Jayme, 2020b), la personalitat de la Lídia té aspectes conscients i inconscients
(com per a Freud). La mou la necessitat, influint en la seva conducta i el seu coneixement (el que percep, pensa i la
seva intenció), provocant-li estats de tensió psicològica i fisiològica, així com la necessitat de satisfer-los per relaxar
el seu estat d’ansietat, si no mostra la seva agressivitat, i per tant no els satisfà, es mostraran d’una altra manera. La
necessitat d’agredir el seu fill, que en aquest cas és secundària (no és una qüestió de supervivència); oberta (no la
inhibeix) i reactiva (resposta davant una situació estressant, provocada per la pressió provinent del seu entorn).
Així doncs, veiem com la conducta de la Lídia no vindria determinada tant pels aprenentatges, sinó que vindria
determinada per les seves necessitats, i obeir-les o no, comporta satisfacció/frustració, i per tant s’associa al seu
benestar individual, la seva conducta ve marcada per les coses que li fan sentir bé, donant-se la homeòstasi.
Pregunta 4: Per a Millon (1976, citat a Jayme, 2020b) la personalitat és un continu, el que defineix com a
continuïtat sindròmica, anant des de la normalitat fins al comportament patològic, sense línies divisòries , donat
que tant la normalitat com la patologia, són regides pels mateixos principis i comparteixen els mateixos trets bàsics.
Des del model biosocial, les conductes són enfocades en la cerca de reforços, especificant les estratègies amb les
que cada individu afronta els esdeveniments vitals, definint tres dimensions bipolars. Per definir la personalitat de la
Lídia dins aquestes tres dimensions, començarem per definir què cerca en els reforços ( dimensió plaer-dolor). La
Lídia no sembla cercar reforços positius, sinó més aviat evitar el dolor de tot el que li ha passat, des de la seva
adolescència fa conductes de risc, es relaciona amb companys conflictius i abandona els seus estudis, evidenciant
que la seva cerca no és de plaer. Amb això, observem com la cerca d’aquests reforços és activa, no espera a què

Pàgina 4 de 7
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Psicologia de la Personalitat 10.529 05/12/2022 02/01/2023

l’entorn li proporcioni (dimensió actiu-passiu), és ella qui fa conductes de risc, és ella qui busca amistats conflictives i
és ella qui busca aquesta parella. En quant a la dimensió subjecte-objecte, cerca els reforços tant en si mateixa
(realitzant conductes de risc) com en els altres (amistats i parella), el que Millon defineix com a ambivalent
(combinació de depenent i independent). Amb les dimensions actiu-passiu i subjecte-objecte emmarcaríem a la Lídia
amb un tipus de personalitat sensitiva que s’associaria amb un trastorn passiu-agressiu (TPA), però manquen
dades per definir en quin punt de la continuïtat sindròmica es troba (personalitat normal o en algun grau de
trastorn).
Després de definir la personalitat de la Lídia des del model biosocial, podem afirmar que és en consonància amb el
diagnòstic de TPL. El TPA ja no es considera un trastorn com a tal, doncs no compleix amb els criteris diagnòstics
basats en trets per a cap TP específic, però comparteix algunes característiques amb el TPL, com un patró
d’inestabilitat de les relacions interpersonals, impulsivitat intensa o por a ser abandonats. Amb les dades que
disposem, tal com ha estat la trajectòria vital de la Lídia, sembla que podríem inferir que sí que pateix algun tipus de
TP, doncs presenta trets (com impulsivitat o agressivitat) desadaptatius i disfuncionals, interferint negativament en el
seu dia a dia, podent-los considerar patològics.
Pregunta 5: Seguint el model evolutiu de Millon (1990, citat a Jayme, 2020b), les característiques que defineixen el
TPL i que podem observar en la Lídia són: 1)Patró penetrant de violació de les normes socials, com conducta
criminal (agredeix al seu fill); 2)Comportament impulsiu: “presenta impulsivitat”; 3)Emotivitat excessiva: presenta
labilitat emocional i 4)Acting-out , com l’agressivitat manifesta. Grandiositat no s’observa. Seguint l’adaptat de
Millon i Davis (1996, citats a Jayme, 2020b) també observem: 1)Comportament irregular, decideix ser mare però
perd la custòdia, i ara la vol recuperar; 2)Comportament interpersonal paradoxal, els seu fill és important segons
amb la parella que hi és; 3)Estil cognitiu capritxós, abandona els estudis però és capaç de pensar estratègies per
recuperar el seu fill; 4)Imatge de si mateixa insegura, necessita reforç de tercers “sempre que ha tingut contenció
externa ha recuperat l’ordre”; 5)Representacions objectals, incompatibles amb la realitat i nocives per a ella;
6)Mecanisme de defensa la regressió, tornant a un estadi evolutiu anterior, tot mostrant un comportament passiu
vers els estudis, fins abandonar-los; 7)Organització morfològica, manca informació; 8)Estat d’ànim làbil “mostra una
alta labilitat emocional”.
El diagnòstic d’esquizofrènia derivat del biotip Leptosomàtic proposat per Kretschmer (1888-1964, citat a Jayme,
any 2020a) és basat en la morfologia de les persones (constitució), on persones primes i altes tindrien una
personalitat amb dificultats d’adaptació, essent sentimentals i especulatius. Tenen un temperament esquizotímic i
tendència esquizoide, i el seu caràcter oscil·laria entre una elevada sensibilitat i la frialtat. Avui dia, vincular
mesures corporals amb trets psicològics, manca de fonament. La psicologia de la personalitat ha anat
evolucionant, a través de diferents aproximacions en els seus estudis, sistematitzant els principals models i
analitzant diferents perspectives, fins arribar a un punt on determinats trets físics o de personalitat no es poden

Pàgina 5 de 7
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Psicologia de la Personalitat 10.529 05/12/2022 02/01/2023

associar a risc de patir esquizofrènia, precisa d’altres criteris diagnòstics inclosos en els DSM (com al·lucinacions i
deliris), així com un estudi de les diferents dimensions que conformen la personalitat. L’evolució d’aquest
diagnòstic provinent del somatotip Leptosomàtic a un TPL passa doncs per un canvi conceptual del constructe
personalitat, entenent-lo ara com a un conjunt de dimensions que interactuen, i oferint-nos el coneixement que
disposar d’algun tret disfuncional de personalitat, no és sinònim de patologia mental. Intervenen ara altres
instruments per a explorar totes aquestes dimensions que detecten possibles patologies mentals, com les eines
estandarditzades proposades per diferents autors, doncs és precisa de més informació que unes característiques
físiques, per a poder concloure un trastorn mental. Tot i que la Lídia en temps anteriors a l’estudi científic de la
personalitat hauria estat etiquetada de Leptosomàtica, avui dia no es relacionaria amb major risc de patir
esquizofrènia sota aquests criteris. El temperament esquizotímic atribuït atén a persones distants i introvertides,
però ha quedat en desús. Els trets de personalitat que presenta la Lídia, si seguim el model evolutiu de Millon (1990)
es correspondrien a un tipus de personalitat amb problemes interpersonals i amb dèficits estructurals, propis dels TP
del Grup B de l’actual DSM-5, on és inclòs el TPL. Si seguim les característiques dels TP segons els àmbits de
personalitat de Millon i Davis (1996, citats a Jayme, 2020b), la Lídia podria correspondre a un Límit o a un Antisocial i,
si seguim avançant en el seu model, observem que formaria part del Grup B – dramàtics, emotius o inestables.
Administrant el NEO-PI-R (McCrae i Costa, sd) que avalua el Big Five podríem mesurar combinacions de trets, podent
oferir una orientació diagnòstica, observant com abans alguns d’aquests trets es relacionaven amb major risc de
patir esquizofrènia i ara es relacionen amb un TPL.
Així doncs, observem com l’estudi de la psicologia de la personalitat, en els seus inicis, es basava en unes
característiques físiques que comportaven un temperament i predisposaven a un determinat trastorn,
evolucionant fins convertir-se en disciplina científica que estudia múltiples variables del constructe personalitat,
entenent-la com a un constructe conformat per diferents factors i facetes, el que ha dut a poder mesurar
quantitativament quan és present una patologia o, simplement, un tret que -tot i ser disfuncional, rígid i
desadaptatiu- no es correspon amb un TP. En el cas de la Lídia, hi ha continuïtat evolutiva en impulsivitat, ansietat
reactiva i agressivitat, comportant-li malestar i problemes en totes les esferes de la seva vida, amb la qual cosa, el
podríem considerar com a un TP.
Referències
Jayme, M. [María] (2020a). L’estudi científic de la personalitat: concepte i definicions de personalitat. A Jayme, M.

Guia de psicologia de la personalitat. (4a ed. pp. 5-32). FUOC.

https://campus.uoc.edu/annotation/e31bb69599bcb33e1da063ab91d3bca4/894226/PID_00277195/

PID_00277195.html

Pàgina 6 de 7
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Psicologia de la Personalitat 10.529 05/12/2022 02/01/2023

Jayme, M. [María] (2020b). Perspectives teòriques en psicologia de la personalitat. A Jayme, M. Guia de psicologia de

la personalitat. (4a ed. pp. 5-76). FUOC.

https://campus.uoc.edu/annotation/28e5304e426fc05a391e515dd7be3e98/894226/PID_00277193/

PID_00277193.html

Ortiz-Tallo. M, Cardenal, V. i Santamaria, P. (2011). Inventario de Evaluación de la Personalidad (PAI). Informe

Profesional. TEA Ediciones https://web.teaediciones.com/Ejemplos/Informe_PAI.pdf

Pàgina 7 de 7