DEMOGRAFIA I MIGRACIONS

Estructura del tema

● La Síndrome d’Ulises com a resultant. Però quins són els condicionants?
● Inportància determinant de la composició de la població
● Factors que estimulen les migracions
● Europa com a receptor
● La importància de l’estructura de l’hàbitat en el omportament i el benestar
● Volum de la població desplaçada. Migracions de curta i llarga distància.
● Migracions i població estrangera a Barcelona i Catalunya.
● Sentir-se a casa. Processos psicosocials implicats en el ‘chez-soi’
● Homogeneïtat protectora o ‘mixité’ (barreja) integradora?
● Teories psicosocials que ens ajuden a entendre part del fenomen:
○ Mixofòbia, antropofàgia, antropoèmia
○ Teoria de les Relacions Cícliques de Park i Burgess, Escola de Xicago
○ Amir (1969) Teoria de les 'hipòtesis del contacte cultural’
○ Teoria Ecològica de Berry (1990)
○ Teories del Self I la identitat social

Piràmides demogràfiques o de població

Es diuen piràmides perquè tenen forma de piràmide.
➔ Les piràmides de l'esquerra són de països poc desenvolupats
➔ Les piràmides de la dreta dels països desenvolupats.
En els 2 hi ha elements de distorsió per valors tecnològics, polítiques globals, etc.
Les piràmides de l’any 2000
Pot haver-hi una distorsió de representació del lector. Que hi hagi poc per abaix ens informa
de la natalitat.
Taxa de reposició de població: neixen menys nens que els que caldria reposar per la població.
L’esglèsia té un paper molt important → Quan i per què es liberalitza?
Vies de socialització de l’estat: transferència de valors, etc. Abans era l’esglèsia la que
transmetia els valors. Fins que no hi ha un grau de coneixement científic seguirà igual.

coneixement
Socialització
Als anys 60 hi han uns canvis:
❖ Conflicte generacional: conflicte entre les generacions. Hi ha un canvi de
socialització. La socialització passa a ser el patrimoni de l'església i passa a haver-hi
uns altres que son els mitjans de comunicació (tv, cinema). Però no tenen la
presència majoritària fins als 60. La socialització es fa a través d'aquestes
tecnologies. Les noves generacions adopten nous valors per vies alternatives i eren
mirades socials diferents entre altres, la llibertat sexual, desvincular les relacions
sexuales de les de parella. Es produeix una crisi forta, però el conflicte generacional
desapareix. La socialització pares i fills tenen els mateixos valors i per tant, no hi ha
conflicte.
➢ Ara hi ha un nou conflicte generacional → noves tecnologies: aquestes són
molt diferent entre els fills i els pares. La composició de la població no la
podem entendre si no entenem això.

1
Es produeixen canvis ideològics que tenen a veure amb les noves tecnologies de la
comunicació, que genera canvi en la composició social. El sistema genera aquest canvi,
procés d’envelliment.
Esperança de vida: expectativa d’anys quan neixes. (85-87) segon els grafics
Pot haver sobrepoblació o envelliment de la població → efectes socials, productius, tecnològics.
Som una població subsidiada (dependent). Ajudes més o menys grans a les gràfiques.
➔ ⅓ de la població és dependent, subsidiada.
➔ ⅓ població activa, els que paguen subsidis dels vells i joves, força de treball
important.
Els problemes socials venen per desequilibris socials, tenen solucions. 69.

Mauritania
La barra d’abaix està alterada, hi ha un eixamplament perquè la població occidental no
aguantem la mortalitat infantil i la perinatal, així que hi ha una exportació de tecnologies
sanitaries per protegir la gestació o els primers anys de vida. A partir dels 5 anys és igual.
En efecte, s'ha produït aquesta mortalitat, si exporten la tecnologia que permet una reducció
de mortalitat infantil, i perquè no el control de natalitat? No es pot exportar perquè no va
amb els principis, desequilibra la població. No facilita transferencia de coneixement pero fins
a un punt.
Hondures
El cas de Hondures s’ha transformat molt la piràmide, s’han adoptat patrons de
comportament de la població occidental, ho veiem en uns altres. Els efectes dels mitjans de
comunicació fa. Això en els països empobrits és diferent dels països subdesenvolupats

Catalunya
A finals dels 80 record→ país de taxa natalitat més baixa d’europa, pais catòlic
Al 2017 les bases es recuperen gracies a la natalitat associada a la immigració. un
immigrant a frança i neix a frança es frances. La població catalana incrementa la
reproducció entre altres coses per la percepció de minorització, increment de la natalitat en
els últims anys.

Món 2017
En el món 2017 no tenim el mateix desequilibri. que provoca les migracions? L’estat natural
de l'ésser humà és ser migrant. Fins que hi ha un canvi tecnològic i fixa el territori, neix
l'agricultura, i la propietat privada. Si som migrants ens hem de plantejar si la població
catalana es una població etnica?
Catalunya és un lloc de pas. Quan parlem de població autòctona→ població que ha arribat abans, 10
anys, 2 o moltes generacions. Hi ha una població autòctona, no es etnica, sino que comparteix un
territori. Els moviments es fan per sobreviure, però hi ha una sèrie de factors pel moviment. Països
emissors: venen una situació de colonització anterior. Una majoria de població d’un país va cap a un
altre país i no cap al costat. En funció d'experiències culturals anteriors.
Quan castella descobreix america: genera un desequilibri social, extermini de poblacio,
redefinició de l'univers simbòlic, exporta ideologia, l’exportament el fa soldats i capellans.
Colonitzacions directes→ imposició de la ideologia
La globalització és la imposició d’unes mirades dels rics i dels pobres. Hi han factors que
incideixen amb això. Tot contacte incrementa capacitats tecnològiques del país invadit.
- Exporta tecnologies parcials i obsoletes.

2
 - Generen una sobreexplotació de recursos, desequilibris humans. Dimensio que
trenca, s’ha de plantejar en marxar.
- Funcions de les missions → forma d’exportar de mirades ideologies etc. → ara tenim
poquetes. → defensors de les poblacions indígenes i és perillós.
- La comunicació→ 3er element que no te consciencia normalment→ transferencia de elements
ideològics→ ONG→ organitzacions no governamental, transmeten formes de fer, hàbits que
no son naturals de la població que estan ajudant i generen desequilibri.
Asolible→ el que no veiem asolible no ens vellugen.
Cap a on van les migracions?→ europa cap amériques→ EEUU lo pitjor europa, i asia se’n va cap
EEUU.
Europa era emisor i ara receptor. Les taxes d’immigracions son mes baixes de les que es
diuen o perceben.
migració→ mobilitat laboral.
EUROPA COM A RECEPTOR
➔ Caiguda en xifres absolutes de les taxes d’immigració
◆ però Increment de distàncies culturals i religioses
➔ Demografia: Taxa de Reposició, però amb comportaments diferents segons:
◆ Quota de població ‘autòctona’ o ‘integrada’
◆ Quota de població ‘ètnica’
➔ Inversió Piràmide Població
➔ Desequilibri impositiu
◆ Crisi Estat del Benestar
◆ Crisi Global
➔ Necessitat de Població Marginal i Economia Submergida

L’HÀBITAT OCCIDENTAL
❖ Segregació Social i Funcional de les Ciutats
Aquesta segregació incrementa les emissions, el problema de canvi climatic. Canvia la forma
d’interacció entre les persones. La rambla fenòmen social→ interaccionar, enriqueix la vida. LA
rambla necessita tenir el comerç, activitats diverses, però segregacio social → aquesta gent que vivia
els centres i se’n va a viure àrees residencials mes protegides, la gent se’n va a viure amb els seus
iguals, és una tendència natural de l’ésser humà. Consolida separacions socials que van més enllà de
separació social de classe. LA població migrant va a viure amb els seus iguals pero interacciona amb
els que no ho son. Incrementa percepció d’inseguretat i diferència més gran.

❖ El Disseny i la Globalització:
➢ Diferenciador de Status
➢ Uniformitzador social i cultural
➢ Inhibidor participació popular
❖ Inducció de Nous Hàbits Relacionals, més restringits a Grups d’Iguals
❖ Increment Desequilibris Territorials en Macrourbes
❖ Reaparició del Gueto i la Por a la Diferència
❖ Reforçament de Signes d’Identitat Grupal com a forma de Crear-Mantenir Identitat
Personal i Social
❖ Conflicte entre el ‘Dret de la Terra’ i el ‘Dret de les Comunitats’

3
Són coses que passen actualment. Pluralitat de població.
Estructura física no obliga a res, però impedeix. Amb la ciutat passa el mateix, hi ha molts
problemes socials, aniran a llocs on consoliden la intervenció. Intervenció arquitectónica
espai signe d’identitat de grup, ets sents més còmode amb un lloc “teu”.

Nombre de població migrant (Bierbrauer i Pedersen, 1996)

➔ Oscila entre 25 i 30 milions de treballadors legals,
➔ Es dobla amb els familiars
➔ Es molt més gran si es consideren els ilegales (Castles i Miller, 1993; Potts, 1990),
➔ Arriba fins els 100 millones
➔ Refugiats, segons la definició o l’agència que ho valori: oscil·la entre 20 i 500 milions
de persones
Quan parlem de migracions depèn de la forma de mesurar-la. Segons com ho mesurem hi ha molts o
pocs migrants. Hi ha molta mobilitat laboral, pero si ets del marroc, vas i tornes es migrant→ això és
a causa de la classisme o racisme.
El nombre pot creixer més si es consideren
➔ Les segones generacions
◆ els fills dels migrants que han nascut aquí.
◆ Les segones generacions s’identifiquen amb les altres generacions. Procés
d'identificació genera els termes d’identitat i valors que s’associen.
En les legislacions d’alguns països es consideren ciutadans nacionals, però viuen en les
mateixes condicions
● d’indefensió,
● dependència i
● referents culturals, religiosos i lingüístics que els seus progenitors,
● constituint autèntics guethos ètnics (Berry, 1990).
Això planteja una situació que no és nova, però si que té uns paràmetres diferents de
situacions similars prèvies.

Tipos:
1. Migraciones de corta distancia:
- áreas geográficas cercanas,
- con un mínimo de valores compartidos,
- situaciones políticas similares o parecidas, o
- tener cierta cercanía lingüística
2. Migraciones de larga distancia:
- las de procedencia geográfica lejana
- os niveles de desarrollo entre regiones son muy distintos
- Experiencias de socialización diferentes
- Costumbres y conductas cotidianas marcadas por la influencia de valores diferentes, etc
- Pot ser cultural

4
mapa migracions del 2005
2017
zones d’alts nivells sants
2018
2019
col.lectiu migrant més nombrosa es el italians.
94-96 abans eren espanyoles
Et sents acollit, part natural al procés migratori.
➔ Barris tancats→ se senten exclosos, no es neutre el lloc ni com t’agrupes. Afecte l’ús de
l’espai públic → espai comú d’interacció, identificació.

● Dispersió a la ciutat (però amb un cert reagrupament per països d’origen segons el
barri),
● Migració de població ‘més antiga‘ en el lloc, vers nous barris de cases unifamiliars a
la perifèria metropolitana
● Alts preus de l’habitatge al centre-ciutat que fa que només es puguin llogar els pisos
si s’està disposat a viure ‘molt densificats’ en un habitatge compartit
Tot això canvia el paisatge i l’utilització de l’espai públic
➢ En alguns barris antics dels centres urbans l’immigració arriba al 47%, amb el risc
d’esdevenir un ghetto etnic, malgrat les fortes inversions públiques per millorar
l’espai urbà.
➢ La situació actual no és obertament conflictual però es pot intuir una certa tensió i
rebuig amb risc de ghetto.
➢ La onada de migracions des de 1996 ha canviat l’estatus i l’autopercepció dels
migrants dels 50-60, que ja no es veuen a si mateixos com a immigrants i s’han
convertit en ‘autòctons’ que desconfien dels nous migrants
➢ Dispersió a la ciutat, però con un cert reagrupament per països d’origen segons el
barri
➢ Migració de la població ‘més Antigua‘ del lloc, vers nous barris de cases unifamiliars
a la perifèria metropolitana
➢ Alts preus de la vivenda en el centro-ciutat que fa que només es puguin llogar els
pisos si s’està disposat a viure en un habitatge compartit Tot això canvia el paisatge
i la utilització de l’espai públic
➢ L'homogeneïtat del barri permet una millor construcció del ‘chez-sois’ en un primer
estadi (a la casa, al carrer, al comerç ètnic), però comporta l’exclusió social i la no-
adaptació a la societat de recepció, ni la possibilitat de mestissatge.
➢ Com ha estat descrit a la Teoria de les Relacions Cícliques de Park i Burgess, els
teòrics de l’Escola de Chicago fa molt temps, i la seva posterior correcció, el ghetto
com a espai social homogeni deixa de funcionar per a la integració quan s’hi barreja
la dimensió d’etnicitat

Risc de les poblacions homogenies

efecte de la moda de les cases unifamiliars:
escola de chicago
estudia situació d’efectes migratoris d’EEUU. van trobar que el barri homogeni s’integri. El
barri homogeni dificulta la integració, no facilita la acolida
Locotori: punt de trobada, podien socialitzar-se amb els seus col·legues,

5
 ● Comerç d’alimentació (en el cas dels arabs, carnisseries per raons religioses, en el
cas dels indus pel control del comerç d’alimentació general i electrònic, en el cas
xinès accés a productes barats), etc.
● El que esdevé més important en la construcció del ‘chez-sois’, alhora que el més
obertament conflictual, són els centres de culte (els oratoris i les mesquites) o els
centres de reunió en general.
● Pels immigrants que no presenten una ‘diferència’ religiosa (els Llatinoamericans en
general), els bars juguen un paper referencial especial, però sobre tot els locutoris i
les seus públiques d’Internet, que també han esdevingut llocs de rencontre cultural i
ètnic.
És mes important poder viure barrejats.

Principals migracions dels darrers 150 anys:

➔ Diverses onades d’immigracions atretes per esdeveniments especials:
◆ la industrialització des de la fi del S.XVIII, i especialment a partir de 1830
◆ les expo de 1888 i (1927) 1929,
◆ la construcció del metro a Barcelona a començament del S.XX
➔ Principals lloc d’origen:
◆ De zones agràries de Catalunya
◆ del sud d’Espanya (Murcia) i Aragó
➔ Processos d’integració-assimilació més o menys ràpids.
➔ Però...
➔ Els immigrants d’alt nivell (funcionaris, professors, militars, policia, etc.) rarament es
van integrar a la cultura de recepció
Després de la Guerra Civil (1936-1939)
➔ Procedència:
◆ De tot Espanya, especialment d’Andalusia, la Galicia, l’Aragó i Extremadura

➔ Raons
◆ Raó de base principal: migració per a la supervivència
◆ Però: el franquisme impulsa i manipula els moviments migratoris dins les
estratègies uniformistes i genocides de la cultura i la identitat catalana
➔ Dimensió:
◆ als anys 60’s (S.XX) arriba a ser més del 52% de la població de Catalunya
➔ Integració:
◆ l’esforç per una certa integració és el ‘preu’ per a la mobilitat social
ascendent,
◆ això porta a adoptar alguns patrons de comportament de la societat de
recepció,
◆ les capes immigrants del poder, són reactants a qualsevol integració, ja que
consideren que són a Espanya….
➔ Resultats:
◆ 50/60 anys després, la hipòtesi del melting pot s’ha acomplert poc o molt

6
 ◆ ‘Nova identitat catalana que ha sabut mantenir més o menys el seu caràcter
diferencial com a un element d’identificació positiva que dóna cohesió a la
societat civil, amb una aparença d’alt nivell d'homogeneïtat malgrat la
diversitat
◆ En els estadis inicials d’aquesta onada migratòria, les diferències eren
realment fortes a nivell de la cultura, les tradicions, els hàbits de la vida
quotidiana i sobre la qualitat, l’estètica i l'emplaçament de l’habitatge
L’habitat
➔ Malgrat una certa ‘mixité’ (barreja) a la ciutat,
➔ l’emplaçament dominant era l’auto construcció en barris perifèrics, més o menys de
barraques, i
➔ la construcció de nous barris
➔ la població provinent d’ un mateix origen tendia a concentrar-se en un mateix
emplaçament
Construcció del Chez-soi:
➢ la màxima expressió d’apropriació de l’espai urbà era la proliferació de bars amb
noms geogràfics que actuaven de centre de retrobament informal de les persones
d’origen comú.
➢ No es van convertir en ghettos però hi van estar molt aprop.
➢ Les polítiques urbanes i socials dels darrers 30 anys han ‘catalitzat’ la ‘mixité’ i les
diferències s’han minimitzat.
2. Aclarando términos:
★ ACULTURACIÓN: proceso de cambio cultural que una persona experimenta cuando
entra en contacto con gente de otra cultura
○ Diferentes formas de adecuación del inmigrante a la sociedad receptora
★ Asimilación: la persona adquiere la cultura y las costumbres y relega a un segundo
plano o abandona la suya de origen, desapareciendo así su condición de ‘diferente’.
★ ‘Melting pot’ parte de que en el contacto entre la población antigua y la población
recién llegada se construye una nueva cultura de síntesis.
★ Pluralismo cultural o Multiculturalidad: ni la población antigua ni los recién
llegados quieren perder sus rasgos de identidad. La adaptación entre los distintos
grupos culturales se producirá a través de la adopción por parte de todos de unos
mínimos comunes de convivencia, manteniendo cada colectivo sus peculiaridades.
★ Integración: En este caso, la persona quiere mantener la cultura de origen y a la
vez aprender la nueva.

Tractament del tema des de la Psicologia

● Rogler, (1994), articles publicats entre 1974-1993 a les 21 principals revistes de
psicologia:
● Només el 1% dels més de 30.000 articles tenia alguna relació amb el tema de les
migracions.
● La dada no deixa de ser sorprendent, donat que el fenòmen migratori,
○ de major o menor distància,
○ de major o menor volum,
○ amb causes notablement canviants, des de la
○ migració forçada pels 'esclavistes' fins
○ l’expulsió' per raons de supervivència,
● és una constant en la història de la humanitat.

7
 ● Punts de focalització en els processos migratoris des d’ una perspectiva psicosocial:
○ * origenes
○ *causes
○ *procesos psicosociales
● relacionats amb:
○ 1. el país d’origen
○ 2. problemes, formes d’adaptació i processos vinculats a l’ immigrant i el seu
grup
○ 3. processos psicosociales de les comunitats de recepció.
● Tradicionalment la psicologia s’ha centrat:
● més en el tercer, algo en el segon, bastant en els punts de fricció, poc en el primer.
● A l’actualitat, aquesta tendència sembla canviar.

1- origens, causes i processos psicosocials relacionats amb el país d’origen

➔ Per Bergere (1996) cal remontar-nos a conceptes vinculats als procesos
colonizadores, com el darwinismo social, o la 'mixofòbia' de Gobineau (1854) i de Le
Bon:
◆ cal evitar l’homogeneització social de classe, raça i sexes (Le Bon 1929,
p195) que porta a la degeneració de la civilització i valors 'pròpis' Societat,
Salut i Benestar Demografia i Migracions - E Pol
➔ Des de la psicologia dels pobles, hem de saltar fins els noranta per a tornar a trobar
cert interès sobre els països d’origen de les migracions.
2- Problemes, formes d’adaptació i processos vinculats a l’immigrant i el seu grup.
➔ Teoria de les Relacions Cícliques de Park i Burgess, Escola de Xicago. Tres etapes
o processos:
◆ * conflicte
◆ * acomodació
◆ * assimilació
➔ El prejudici no és atribut de l’individu sinó de la relació entre grups, per tal de
preservar distàncies socials en l’acomodació.
➔ Els territoris ètnics faciliten l’adaptació dels immigrants a la nova societat, aspecte
qüestionat i/o matisat en els plantejaments actuals.
Amir (1969) Teoria de les 'hipòtesis del contacte cultural':
➢ el conflicte, en condicions favorables, tendeix a l’harmonia
➢ en condicions desfavorables tendeix a augmentar la desharmonia,

Condicions que redueixen l’hostilitat.

➢ Contacte d’igual status
➢ Contacte entre representants de majories i minories d’alt status
➢ Clima social positiu pel contacte
➢ Contacte íntim més que casual
➢ Contacte agradable i valuós
➢ Resultats funcionalmente importants

Condicions que incrementen l’hostilitat

➢ Contacte que produeix competició entre grups
➢ Contacte involuntari o desagradable
➢ Contacte que degrada el prestigi d’un o ambdós grups

8
 ➢ Contacte que porta a la frustració o a trobar ‘caps de turc’
➢ Quan els estandars morals i ètics d’una o ambues parts són violats

Teoria Ecològica de Berry (1990)

➔ Amplia el concepte de migració al de 'Grups ètnics', que inclouen a persones de
segona o de tercera generació que s’identifiquen amb una herència comú vinculada
al lloc d’origen dels progenitors.
➔ En el model ecològic d’aculturació de Berry (1990, 1994) individu i context són
interactius. L’adaptació a un nou context esdevé una nova identitat.
➔ Desenvolupa un model bidimensional d’aculturació centrat en la desitjabilitat de
mantenir-se en la cultura heretada i en la
desitjabilitat de mantenir un contacte positiu amb
la nova cultura. En resulten 4 situacions:
◆ Assimilació: la persona rebutja la cultura
original i tracta de ser un membre de la
nova cultura.
◆ Integració: la persona vol mantenir la
cultura d’origen i alhora aprendre la nova
◆ Separació: vol mantenir la cultura
d’origen i evita la nova
◆ Marginació: rebutja ambdues cultures

Relative Acculturation Extended Model

➔ -RAEM- (Navas et al., 2005 )
➔ Aculturación: proceso de cambio cultural que una persona experimenta cuando entra
en contacto con gente de otra
Teoria de Markus i Kitayama (1991)
➔ Si el Self de les persones es forma a partir del seu entorn social, hem de focalitzar-
nos en com les relacions socials, valors i normes varien a través de les cultures.
➔ Quan una persona es percep a sí mateixa com algú la qual identitat i self no té res
que veure amb el grup o la comunitat, es considera menys implicat amb els vincles i
els factors contextuals.
➔ Quan perceb la seva identitat o self com definit per relacions i obligacions socials
properes, està més disposat a implicar-se o a dependre dels factors del marc
contextual.
Model ortogonal d’identificació cultural de Beauvais (1991)
➢ Incrementar la identificació amb una cultura no requereix disminuir la identificació
amb altres,
○ multiciplitat d’identitats.
➢ Hi ha plantejaments que patologitzen la migració i el xoc cultural.
○ La migració està inclosa en el DSM III i IV com a un estressor que ajuda a les
patologies
○ Síndrome d’Ulises
3- Procesos psicosocials de les comunitats de recepció.

9
 ➔ Abordatge tradicional:
◆ Des dels prejudicis i els estereotips en relació a la conceptualització del
racisme.
◆ Freqüentement sense considerar que es trata de processos històricament
causats, dinàmics i canviants.
➔ Perspectives actuals
◆ Tendeixen a enfocar el tema com a col·lectius en contacte i en conflicte, en el
que els prejudicis juguen un paper en els processos categorials etnocentrats.
➔ Tajfel (1984) els prejudicis són una expressió individual i una expressió de propietats
estructurals de la societat en els processos de categorització.
➔ Tajfel i Turner (1986) la mera percepció de pertinència a un grup és suficient per sí
sola per produir una actitud positiva vers l’endogrup i discriminar l’exogrup.
➔ Friedman (1994) Tendència de tots els grups a veure als altres com a competidors
pels mateixos recursos limitat.
Per Triandis (1990) la gent...
➢ La gent tendeix a definir la seva forma de fer, sentir o pensar com la natural, i les
altres com a no naturals i incorrectes.
➢ La gent tendeix a creure que les normes, valors i rols de l’endogrup són
absolutament correctes i a comportar-se de manera que afavoreixi el seu endogrup,
a sentir-se orgullós del seu grup i a actuar de manera hostil vers els membres
d’altres grups.
➢ Alguns nivells d’etnocentrisme semblen ser universals
➢ En els processos migratoris hi ha etnocentrisme tant en els migrants com en els
receptors.

Fisher (1990) relació entre etnocentrisme i conflicte

➢ Les característiques percebudes, reals o falses, causen etnocentrisme
➢ L’etnocentrisme redueix la confiança i contribueix a l’escalada de conflictes
➢ El conflicte incrementa la comunicació inefectiva i la ineficàcia de les tàctiques de
contenció
➢ El conflicte incrementa la distorsió perceptual i els biaixos cognitius que
contribueixen a l’escalada conflictual.
➢ Alhora redueix la competència de resolució de problemes degut a que regidifica i
restringeix les normes en relació a l’exogrup.
Segons Wieviorka (1991)
➔ es relega l’estudi de les característiques de les ètnies i de les races i
➔ es dóna prioritat a l’anàlisi dels contactes i conflictes reals,
➔ situant-lo en els seus nivells físics, geogràfics, territorials, econòmics i culturales.

Bérgère (1996:282) assenyala el perill de

➔ reducir el prejuicio racial a una expresión de resistencia al cambio del orden social y
renunciar a cuestionar la noción de raza, marginando el hecho de que esta es una
construcción social e histórica.
Moscovici (1993)
➔ El migrant sempre ha tingut una consideració ambigua, que l’ha portat inclús a
assumir la seva pressumpta perillositat com a transgressor d’allò comú, depent de la
situació econòmica de la societat receptora.

10