CAS ÈTICA

Per començar, pensem que l’acció és la correcte en aquell moment, ja que la persona no
estava en plenes facultats mentals i físiques, i considerem que l’infermera va fer bé en no
explicar-li la situació ja que potser hagués empitjorat l’estat de la pacient (la mare) degut a
que la mort de la seva filla hagués sigut una noticia molt traumàtica per ella i l'hagués
afectat molt negativament. A més, tot i que l'accident no hagués sigut culpa seva, era ella la
que conduïa i per tant s'hagués pogut culpar a ella mateixa per la pèrdua de la seva filla. Fet
que clarament l'hagués perjudicat potser fins i tot al punt de no tenir ganes de viure més.
Això hagués afectat al seu procés de estabilització i recuperació.

D’altra banda, potser no és del tot ètica la decisió que va prendre la infermera, ja que la
mare estava patint i preguntant constantment sobre la filla i aquesta no rebia cap resposta
clara, fet que feia que seguís neguitosa.çhhh0Mantenen a la pacient sense informació sobre
l’estat de la seva filla fins que arriba el marit.

Ens posem en la pell de la pròpia infermera i entenem que era un moment i situació molt
difícil, i qualsevol de les dues decisions comportaven coses negatives.