03.

511
Dret Civil I

GES 2 (b)

Itinerari d’aprenentatge

▪ Activitats avaluables:

● PAC 2

▪ Activitats no avaluables:

● Lectura de la GES 2 (b)

● Lectura i estudi del mòdul 2 (apartats 9 a 16)
● Realització del qüestionari d’autoavaluació del mòdul 2 (b)
● Lectura de l'enunciat de la PAC 2
● Lectura de les solucions orientatives de la PAC 2

▪ Dedicació estimada: 37,5 hores

Correccions i aclariments del Mòdul 2 (b)

● Solucionari 2.2.b) (pàg. 113): On diu “b) En ser impossible provar la mort de l'Ignasi, caldrà instar
la declaració de la seva mort. En tant que no ha estat possible comprovar el naufragi del vaixell,
s'hauria d'esperar sis mesos des que se'n van tenir les últimes notícies o des de la data de sortida
de la nau”, hauria de dir “b) En ser impossible provar la mort de l'Ignasi, caldrà instar la declaració
de la seva mort. En tant que no ha estat possible comprovar el naufragi del vaixell, s'hauria
d'esperar un mes des que se'n van tenir les últimes notícies o des de la data de sortida de la
nau”.
● Pàgina 82: en el punt 9.3. El domicili legal, on diu “3) El domicili de la persona incapacitada i del
menor sotmès a tutela és el del tutor” ha de dir “3) El domicili del menor sotmès a tutela és el del
tutor”.
● Pàgina 83: en el punt 9.4.El domicili administratiu, on diu “La normativa de dret públic classifica
els residents inscrits en el padró d'un municipi en veïns i domiciliats: 1) Són veïns els espanyols
majors d'edat que resideixin habitualment en el terme municipal i figurin inscrits amb aquest
caràcter en el padró municipal. 2) Són domiciliats els espanyols menors d'edat i els estrangers
residents habitualment en el terme municipal i que com a tals figuren inscrits en el padró municipal.
Aquesta distinció respon a la necessitat d'establir qui formen part del padró municipal a certs
efectes administratius, com, per exemple, els electorals.”, ha de dir “La normativa de dret públic
 estableix que tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s en el Padró del
municipi en el qual resideixi habitualment. (141) Els inscrits en el Padró municipal són els veïns
del municipi. La condició de veí s'adquireix en el mateix moment de la seva inscripció en el Padró.
(141) Arts 15 i 16 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local ”

● Pàgina 89: On diu “2) L'exercici del dret d'opció. a) Si es tracta d'un menor de catorze anys, l'opció
l'exercirà el seu representant legal, amb autorització de l'encarregat del Registre Civil del domicili
del declarant i previ dictamen del Ministeri Fiscal (art. 20.2 a) del CC).”, ha de dir “2) L'exercici del
dret d'opció. a) Si es tracta d'un menor de catorze anys, l'opció l'exercirà el seu representant legal.
En cas de discrepància entre els representants legals del menor de catorze anys sobre la
tramitació de la declaració d’opció, es tramitarà l’expedient de jurisdicció voluntària previst a
l’efecte. (art. 20.2 a) del CC).
● Pàgina 90: On diu “d) Quant a les persones amb la capacitat d'obrar judicialment modificada, cal
distingir al seu torn dos supòsits: • Si la incapacitat és total, únicament el representant podrà
exercitar la facultat d'opció (art. 20.2 a) del CC). • Si la sentència permet l'opció, podrà formular la
declaració l'incapacitat encara que assistit pel seu representant legal (art. 20.2 b) del CC).”, ha de
dir “d) Quant a la persona amb discapacitat, cal distingir al seu torn dos supòsits: • Que aquesta
persona pugui actuar per si mateix, en quin cas ho podrà optar amb els suports i ajustos de
procediment que, si s’escau, necessiti (art. 20.2 d) del CC). • Que aquestes mesures de suport li
impedissin fer l’opció, en quin cas podrà fer-ho per si sol dins dels dos anys següents a l'extinció
d’aquestes de suport (art. 20.2 e) del CC).”
● Pàgina 90: la Nota (157) on diu “(157) Art. 63.2 de la LRC, ha de dir “(157) Art. 223 del RRC”.
● Pàgina 91: On diu “c) Qui hagi estat subjecte a tutela, guarda o acollida d'un ciutadà o una
institució espanyols durant dos anys consecutius, fins i tot si continués en aquesta situació en el
moment de la sol·licitud.”, ha de dir “c) Qui hagi estat subjecte legalment a la tutela, curatela amb
facultats de representació plena, guarda o acolliment d'un ciutadà o institució espanyols durant
dos anys consecutius, fins i tot si continua en aquesta situació en el moment de la sol·licitud”
● Pàgina 96: la Nota (168) on diu “(168)Art. 1.7è. de la LRC.”, ha de dir “(168) Art. 1.5è de la LRC”.
● Pàgina 98: la Nota (175) on diu “(175)Art. 14.5 del CC i 64 de la LRC.”, ha de dir “(175) Art. 14.5
del CC i 68.3 de la LRC.”
● Pàgina 100: On diu “Els estrangers que adquireixin la nacionalitat espanyola, d'acord amb alguna
de les formes previstes en el Codi civil, quedaran subjectes al dret català o balear mentre
mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya o les Balears, sense necessitat de realitzar cap
declaració expressa sobre això (art. 7.2 de l'EAC i 6.2 de l'EAIB)” ha de dir “Els estrangers que
adquireixin la nacionalitat espanyola, d'acord amb alguna de les formes previstes en el Codi civil,
quedaran subjectes al dret català o balear mentre mantinguin el veïnatge administratiu a
Catalunya o les Balears, sense necessitat de realitzar cap declaració expressa sobre això (art.
14.2 de l'EAC i 6.2 de l'EAIB).”
● Pàgina 102: la Nota (179) on diu “(179) Art. 300 del CC.”, ha de dir “(179) Art. 224.-2.2 CCCat”

2
● Pàgina 102: On diu “Ara bé, la Llei 13/1983, de 24 d'octubre, de reforma del Codi civil en matèria
de tutela va introduir la figura general del defensor judicial, declarant en el nou article 299.3r. del
CC que seria nomenat "en tots els altres casos previstos en aquest Codi". Aquesta declaració
final oberta inclou una derogació tàcita de l'article 181 pel que fa al nomenament del defensor.
Per aquest motiu, hem d'entendre aplicable l'article 300 del CC, sense necessitat de respectar
l'ordre de crides de l'article 181 del CC.”, ha de dir “L'article 181.2n. del CC inclou una enumeració
de les persones que han de ser cridades com a defensors del desaparegut, i, segons l'ordre allà
establert, el càrrec recaurà en el cònjuge, si això no fos possible, en el parent de més edat més
pròxim fins al quart grau, i, finalment, en una persona solvent i de bons antecedents.”, ha de dir
“Ara bé, a Catalunya, el CCCat. determina (art. 224-1.e) que el Lletrat de l’Administració de
Justícia ha de nomenar un defensor –entre d’altres—en el “altres casos determinats per la Llei”.
Com sigui que l’art. 224-2.2 ens diu que el nomenament ha de recaure en la persona que el Lletrat
de l'Administració de justícia cregui “més idònia, tenint en compte el fet que determina el
nomenament” (tot sabent que l’art l’article 69 de la Llei 15/2015 de 2 de juliol, de jurisdicció
voluntària preveu el nomenament del defensor judicial en cas de desaparició), això permetrà que
el defensor que es nomeni no hagi de complir necessàriament l'ordre de crides de l'article 181 del
CC.”
● Pàgina 103: la Nota (181) on diu “(181) Art. 302 del CC.”, ha de dir “ (181) Art. 224.-5.1 CCCat”.
● Pàgina 104: On diu “La declaració d'absència s'inscriu en el Registre Civil al marge de la inscripció
de naixement (185)”, ha de dir “La declaració d'absència s'inscriu en el registre individual del
declarat absent en el Registre Civil (185)”.
● Pàgina 104: la Nota (185) on diu “(185) Art. 46 del CC.”, ha de dir “(185) Art. 78 LRC”.
● Pàgina 109: On diu “La declaració de defunció es tramita per mitjà d'un expedient de jurisdicció
voluntària (art. 74 de la LEC)”, ha de dir “La declaració de defunció es tramita per mitjà d'un
expedient de jurisdicció voluntària (art. 74 de la LJV)”.
● Pàgina 117: On diu “La protecció constitucional de la vida exclou l'admissibilitat, de moment, de
l'eutanàsia, entesa com a auxili perquè l'individu que ho vulgui pugui posar fi a la seva vida.
"El TC ha assenyalat que el dret a la vida no es pot configurar com un dret de llibertat que inclogui el dret a la pròpia
mort."
STC 120/1990 de 27 de juny
El dret a la vida opera com a causa de justificació dels actes dirigits a preservar-la, actes que
poden constituir legítima defensa o estat de necessitat.
El Codi penal tipifica com a delictes els atemptats contra la vida aliena amb les figures d'homicidi
i assassinat, amb diverses especificacions quan l'acció recau sobre determinats subjectes –
parricidi, per exemple– (arts. 138 a 143 del Codi penal).”, s’ha de substituir pel següent text: “El
passat 25 de març es va incorporar al nostres ordenament la regulació de l’eutanàsia per la Llei
Orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l'eutanàsia de 2021. Aquesta la Llei regula el
dret que correspon a tota persona que compleixi les condicions exigides, a sol·licitar i rebre l'ajuda
necessària per morir, el procediment que s'ha de seguir i les garanties que han d'observar.

3
 També determina els deures del personal sanitari que atengui aquestes persones, definint el seu
marc d'actuació, i les obligacions de les administracions i institucions concernides per assegurar
el correcte exercici del dret reconegut en aquesta Llei que també estableix els requisits perquè
les persones puguin sol·licitar la prestació d'ajuda per morir i les condicions per al seu exercici.
Tota persona major d'edat i en plena capacitat de decidir pot sol·licitar i rebre aquesta ajuda,
sempre que ho faci de forma autònoma, conscient i informada, i que es trobi en els supòsits de
patiment greu, crònic i impossibilitant o de malaltia greu i incurable causants d'un patiment físic o
psíquic intolerables.
La llei també determina el procediment que s'ha de seguir per a l’execució de la prestació d'ajuda
per morir i les garanties que han d'observar-se en l'aplicació d'aquesta prestació. Així es creen
Comissions de Garantia i Avaluació que han de verificar de forma prèvia i controlar a posteriori el
compliment de la Llei i els procediments que estableix la llei.
D'altra banda, es determinen les garanties perquè tota la ciutadania pugui accedir en condicions
d'igualtat a la prestació d'ajuda per morir, incloent-la en la cartera comuna de serveis de Sistema
Nacional de Salut, garantint el seu finançament públic, però també la seva prestació en centres
privats o, fins i tot, al domicili. A més, es garanteix la prestació sense perjudici de la possibilitat
d'objecció de consciència amb el personal sanitari.
També es determinen les infraccions del que disposa aquesta Llei, que queden sotmeses al règim
sancionador previst en el capítol VI del títol I de la Llei 14/1986, general de sanitat, sense perjudici
de les possibles responsabilitats civil, penal i professional o estatutària que puguin correspondre.
Per últim, cal destacar que es modifica l'apartat 4 i s'afegeix un apartat 5 a l'article 143 del Codi
Penal, de manera que es tipifica que el qui causi o cooperi activament amb actes necessaris i
directes a la mort d'una persona que patís un patiment greu, crònic i impossibilitant o una malaltia
greu i incurable, amb patiments físics o psíquics constants i insuportables, per la petició expressa,
seriosa i inequívoca d'aquesta, serà castigat amb la pena inferior en un o dos graus a les
assenyalades en els apartats 2 i 3 de l' article. No obstant això, no incorrerà en responsabilitat
penal qui causi o cooperi activament a la mort d'una altra persona complint el que estableix la llei
orgànica reguladora de l'eutanàsia.”
● Pàgina 122: la Nota (211) on diu “(211) Art. 117.1 de la CE.”, ha de dir “(211) Art. 17 de la CE”.
● Pàgina 126: En l’apartat Cassació per raó de la matèria on diu “Article 15.2, Llei 62/1978 i 1687.4
de la LEC (1881)”, ha de dir “Article 15.2.”
● Pàgina 173: On diu “16.2.4. Veïnat”, ha de dir “16.2.4. Veïnatge”.
● El 31 de gener de 2020 es va publicar al Butlletí Oficial de les Corts Generals la Proposició de
Llei Orgànica de regulació de la eutanàsia
(http://www.congreso.es/public_oficiales/L14/CONG/BOCG/B/BOCG-14-B-46-1.PDF).

4
Presentació i objectius

La finalitat d'aquesta Guia d’estudi és facilitar a l'estudiant la preparació del Mòdul 2 de

l'assignatura (Dret de la persona) i informar, si escau, de possibles canvis normatius que afectin
les matèries treballades en el Mòdul.

Els objectius del Mòdul són els següents:

● Descriure les categories jurídiques de domicili, veïnatge civil i nacionalitat.

● Assenyalar les diferents situacions d'absència i les seves conseqüències jurídiques.
● Conèixer els drets de la personalitat.
● Estudiar el concepte i el règim jurídic de les persones jurídiques i analitzar en particular el de les
associacions i fundacions.

Continguts

1. Localització de la persona

El domicili constitueix en el nostre ordenament jurídic un criteri objectiu per a la localització de la

persona, per ser un lloc en l'espai en el qual se situa la persona i per representar el lloc d'exercici de
les relacions jurídiques. En el nostre CC s'utilitzen en nombroses ocasions les expressions domicili,
residència i en menor mesura parador. Tot i que de vegades es confonen aquests conceptes, com
succeeix en el propi article 40 CC, cadascun dels mateixos té el seu propi significat jurídic.

D'acord amb l'article 40 CC, el domicili de les persones constitueix el seu lloc de residència habitual,
perquè és allà on exercita els seus drets i compleix les seves obligacions. D'aquesta manera, la
persona física disposa d'un àmbit espacial que per a les lleis civils constitueix el seu domicili, i en
aquest àmbit espacial és on l'individu exerceix els seus drets i dóna compliment a les seves
obligacions civils. Un element caracteritzador del domicili és la voluntat de continuïtat.

La residència constitueix un criteri secundari de localització de la persona. Es tracta, segons DE

CASTRO, del lloc en què conegudament es troba una persona. La residència servirà de criteri de
localització quan el domicili no sigui suficient per localitzar una persona.

Finalment, el parador és el lloc en el qual una persona es troba puntualment. Jurídicament, aquest
criteri de localització actua en darrer terme, quan el domicili o la residència no compleixen aquesta
funció. En aquest sentit, per exemple, si s'ignora el parador d'una persona que ha desaparegut del
seu domicili o de la seva residència habitual, es declara d'acord amb l'article 183.2 CC la situació
d'absència legal.

Quan una persona deixa d’estar localitzable en el seu domicili, creant una incertesa en relació a la
seva subsistència, l’ordenament jurídic preveu un seguit de situacions d’absència per tal de no
deixar en suspens les relacions jurídiques del desaparegut. Les situacions d’absència són les
següents:

5
 ● Desaparició. Es produeix quan una persona s’absenta del seu domicili o lloc d’última
residència sense que s’hagin tingut més notícies d’ella (article 181 CC). Es prendran
determinades mesures per a protegir els interessos del desaparegut que siguin més urgents.
● Absència legal. Té lloc quan la desaparició de la persona es perllonga durant els terminis
legalment establerts, essent necessari prendre mesures de protecció del patrimoni de l’absent
més intenses i duradores (article 183 CC). Requereix declaració judicial.
● Declaració de mort. Degut al temps transcorregut des de la desaparició o les circumstàncies
en què aquesta es produí, es declara judicialment la mort de la persona desapareguda (article
193 i ss. CC). Aquesta declaració extingeix les relacions jurídiques de la persona declarada
morta i suposa l’obertura de la seva successió. No obstant, aquesta declaració serà revocada
si la persona apareix amb vida.

2. Nacionalitat i veïnatge civil

La nacionalitat és la qualitat jurídica que suposa un vincle entre una persona i un Estat de la qual
se’n deriven drets i obligacions. L’adquisició de la nacionalitat pot ser:

● Originària: s’adquireix per filiació biològica o adoptiva, pel naixement a Espanya si es compleixen
determinats requisits o per possessió d’estat continuada durant deu anys (articles 17-19 CC).
● Derivativa: s’adquireix per dret d’opció (article 20 CC), per carta de naturalesa en casos
excepcionals (article 21 CC) o per residència a Espanya durant els terminis i les situacions
establertes per l’article 22 CC.

La doble nacionalitat és possible quan hi hagi un Conveni internacional amb el país d’origen i amb
els països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal.

Per la seva banda, el veïnatge civil és la condició jurídica que determina l’aplicació a un ciutadà d’un
dels diferents ordenaments jurídics civils existents a l’Estat espanyol. El veïnatge civil es pot adquirir:

● Per filiació (article 14.2 i 3 CC): si els progenitors tenen el mateix veïnatge civil, el fill adquirirà
aquest veïnatge. Si tenen veïnatge diferent, els pares podran atribuir-li el veïnatge de qualsevol
d’ells en el termini de sis mesos des del naixement; en defecte d’atribució, el fill tindrà el veïnatge
d’aquell progenitor la filiació del qual s’hagi determinat abans; en el seu defecte, el veïnatge del
lloc de naixement i, en darrer terme, el veïnatge civil comú.
● Per adquisició de la nacionalitat espanyola (article 15 CC): el nacionalitzat espanyol podrà
optar entre el veïnatge del lloc de la seva residència, del lloc de naixement, de l’últim veïnatge
dels seus progenitors o adoptants o del seu cònjuge.

El veïnatge civil es pot modificar:

● Per residència continuada durant dos anys en un lloc diferent al d’origen si es manifesta
aquesta voluntat davant l’encarregat del Registre Civil, o per residència continuada durant
deu anys en un lloc diferent al d’origen, llevat de manifestació de voluntat contrària davant
l’encarregat del Registre Civil (article 14.5 CC)
● Per opció en determinats casos (articles 14.3 in fine i 14.4 CC). Actualment, el matrimoni no
suposa modificació del veïnatge civil, però qualsevol dels cònjuges pot optar en qualsevol
moment pel veïnatge de l’altre. El menor d’edat por optar pel veïnatge de qualsevol dels seus

6
 progenitors a partir dels catorze anys, amb complement de la seva capacitat si no està
emancipat.

3. Drets de la personalitat

Els drets de la personalitat són un conjunt de béns que són propis de l'individu amb el qual s'arriben
a confondre i constitueixen una manifestació de la seva personalitat. L'ordenament jurídic, a més de
considerar a la persona com a titular de drets i obligacions, la considera també en si mateixa i li
reserva una sèrie de drets que es caracteritzen per ser inherents, intransmissibles,
irrenunciables, imprescriptibles i exercitables erga omnes.

La Constitució espanyola de 1978 (CE) estableix en l'article 10 que “la dignitat de la persona i els
drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, constitueixen el
fonament de l'ordre públic”. Així mateix, en els articles 14-29, reconeix el principi d'igualtat de les
persones davant la Llei, el dret a la vida i a la integritat física o moral, i el dret a l'honor, a la intimitat
personal i familiar, a la pròpia imatge, entre d’altres.

La protecció o garantia constitucional d'aquests drets es recull en l’article 53 CE. La protecció civil
s'estableix en diverses normes amb rang de llei, com la Llei 1/1982 relativa a l'honor, la intimitat
personal i familiar i la pròpia imatge; la Llei 2/1984 sobre el dret de rectificació, la Llei Orgànica
15/1999 sobre protecció de dades de caràcter personal; el Real Decreto Legislativo 1/1996 por el
que se aprueba el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual; la Llei 14/2006 sobre tècniques
de reproducció humana assistida; o el Reial Decret 1723/2012 que regula les activitats d’obtenció,
utilització clínica i coordinació territorial dels òrgans humans destinats al transplantament i estableix
requisits de qualitat i seguretat.

4. La persona jurídica: règim jurídic

4.1. Classes

a) Corporacions, associacions i fundacions (article 35 CC): Les corporacions són ens de

naturalesa pública, pertanyents a l'administració central, autonòmica o local.
Les associacions estan reconegudes en l'article 22.1 CE i fan referencia a una pluralitat de
persones que s’uneixen per aconseguir una finalitat. El seu règim jurídic estatal es troba en la
Llei orgànica 2/2002, de 22 de març, d'associacions i el Reial Decret 949/2015, de 23 d’octubre,
pel que s’aprova el Reglament del Registre Nacional d’Associacions. En aquest Registre
s’inscriuen les associacions d'àmbit estatal, aquelles que no desenvolupin principalment les
seves funcions en l'àmbit territorial d'una comunitat autònoma i les associacions estrangeres
que exerceixin activitats a Espanya de manera estable.
Les fundacions es troben reconegudes en l'article 34.1 CE i es configuren com una massa
patrimonial adscrita a una finalitat. S'estableixen unes limitacions semblants a les de les
associacions i se’n proscriu la dissolució o suspensió que no sigui per resolució judicial.

b) Persones jurídiques d'interès públic i d'interès particular: Les persones jurídiques d'interès
públic no tenen ànim de lucre i pretenen afavorir un interès diferent de l’interés dels seus
membres. Així succeeix amb les fundacions, que han de tenir sempre interès general, amb
algunes associacions civils (per exemple, una associació per a la defensa de la naturalesa), o
amb les corporacions. En canvi, les persones jurídiques d'interès particular són les que

7
 persegueixen una finalitat de lucre per als seus membres. Així succeeix amb algunes
associacions civils (com les associacions professionals, per exemple) i societats mercantils
(anònimes, comanditàries, etc.).

c) Persones jurídiques de dret privat i de dret públic: Les persones jurídiques de dret privat són
creades per particulars i, les de dret públic, per l'Estat amb submissió al dret públic. Poden haver
persones jurídiques de dret privat amb interès públic (fundacions, per exemple, o associacions
l’interès de les quals sobrepassi el dels seus membres) i persones jurídiques de dret públic amb
interès privat (com els col·legis professionals, que persegueixen primordialment satisfer l’interès
professional dels seus membres). Així mateix, els organismes públics poden constituir societats
privades per prestar serveis públics.

4.2. Constitució

Segons l’article 321-5 CCCat, la inscripció de les associacions no té caràcter constitutiu, sinó
mers efectes de publicitat (“Les associacions s'han d'inscriure, només a efectes de publicitat, en el
Registre d'Associacions”). Les associacions adquireixen personalitat jurídica amb la seva
constitució.

En canvi, les fundacions adquireixen personalitat jurídica en el moment de la inscripció de

l’escriptura pública de constitució (article 331-1.4 CCCat: “Les fundacions adquireixen
personalitat jurídica definitiva amb la inscripció de la carta fundacional en el Registre de
Fundacions”). Aquesta inscripció no és un acte discrecional per a l'administració, sinó reglat.

4.3. Òrgans

Els òrgans de les persones jurídiques són els instruments o mitjans necessaris per formar la seva
voluntat i manifestar-la. La llibertat de creació i organització constitucionalment reconeguda
determina que cada entitat pugui organitzar-se internament de múltiples formes. Les associacions
solen tenir una assemblea general, que agrupa tots els associats i decideix els assumptes de més
rellevància, i un òrgan de representació. Les fundacions tenen un patronat, que és l'òrgan de
govern encarregat de complir les finalitats fundacionals i dur a terme l'administració de la fundació,
i un protectorat que, més que un òrgan intern de la societat és un òrgan exterior, una autoritat
administrativa que té com a finalitat assessorar i recolzar la societat i vetllar pel compliment dels fins
fundacionals.

4.4. Patrimoni i responsabilitat

El patrimoni està integrat per tots aquells béns i drets dels quals la persona jurídica és titular. Les
persones jurídiques responen amb el seu propi patrimoni, ja sigui exclusivament (com succeeix a
les associacions, societats anònimes, societats de responsabilitat limitada, etc.), ja sigui de manera
principal (subsidiàriament respon el patrimoni dels socis si el de la persona jurídica és insuficient).
En aquest darrer cas, la responsabilitat dels socis podrà ser mancomunada (com en el cas de les
societats civils, conforme a l'article 1698 CC) o solidària (com en el cas de les societats col·lectives
o comanditàries, conforme als articles 127 o 148 del CCo).

8
4.5. Capacitat

Tota persona jurídica té la mateixa capacitat que la persona física, llevat d’aquells aspectes –
essenciament, personals (minoria o majoria d'edat, emancipació, matrimoni, sexe, absència,
discapacitat, dret a la vida, seguretat, llibertat de càtedra, objecció de consciència, dret a l'educació,
etc.)– que, per la seva naturalesa, no siguin predicables de les persones jurídiques.

Pel que fa a la capacitat per actuar en l'esfera patrimonial, l'article 37 CC estableix que la "capacitat
civil de les corporacions es regularà per les lleis que les hagin creat o reconegut; la de les
associacions pels seus estatuts, i la de les fundacions per les regles de la seva institució,
degudament aprovades per disposicions administratives, quan aquest requisit fos necessari".
L'article 38 CC estableix que "Les persones jurídiques poden adquirir i posseir béns de totes classes,
així com contreure obligacions i exercitar accions civils o criminals, conforme a les lleis i regles de
la seva constitució". D’aquí es desprèn que les persones jurídiques tenen legitimació per defensar
els seus interessos, actuant a través de les persones físiques que integren els seus òrgans.

5. Legislació rellevant en l’àmbit de la persona jurídica

A Catalunya, l’estatut normatiu bàsic de les persones jurídiques i el règim jurídic de les associacions
i fundacions es troba en l’actualitat, en la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil
de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. Llegiu detingudament les explicacions del Mòdul
sobre la regulació de les persones jurídiques en el Dret civil català.

Bibliografia

Vegeu l’apartat Bibliografia del Mòdul 2 i la bibliografia recomanada del Pla docent. Recordeu que
heu de consultar sempre les darreres edicions dels manuals recomanats.