Tània Fernàndez

literatura universal 1r batx

Tristany i Isolda
Tristany:
- Fill de Rivalèn i Blancaflor, és un nen molt petit quan es queda orfe, i és cuidat per el seu oncle, el rei Marc. Va passar la infantesa a
Kanoel, Leonís, però al ser raptat per uns pirates noruegs va ser portat a Tintagel. Allà passarà gran part de la seva vida. Quan Tristany ja
és gran s'ofereix voluntari per lluitar contra el Morholt, per així lliurar a Tintagel dels deutes que tenen amb Irlanda. Tristany mata el Morholt,
però queda molt mal ferit. Tristany és va pujar a la barca i com estava tant mal ferit no tenia forces per res, i va anar allà on la barca el va
portar, que va ser al port d'Irlanda, on uns pescadors se'l van trobar, i sense saber que era a Tristany el van portar al castell i Isolda el va
curar amb herbes aquella ferida que li havia fet el Morholt. Però Tristany s'adona que Isolda és la neboda del Morholt i marxa per por a ser
reconegut com l'occidor del Morholt.

Isolda la Blonda:
- Va ser portada de Irlanda per Tristany com a recompensa per haver matat el drac en Weisefort. Sentia odi cap a Tristany fins que van
beure junts el filtre màgic per error. Va portar d’Irlanda la seva serventa Brangiana.

Governal:
- El mentor de Tristany, quasi un fill per ell, l’acompanya on vagi ell i l’ajuda en la seva aventura amorosa.

Rivalèn:
- Era el pare de Tristany. Es va casar amb Blancaflor com a recompensa del Rei Marc, el seu aliat a la guerra. El va matar el duc Morgan.

Blancaflor:
- Era la mare de Tristany i muller de Rivalèn. Al morir Rivalèn, va tornar-se feble i volia morir. Després de donar llum al seu fill, el va batejar
Tristany per la tristor que havia sentit durant aquell any que l’havia estat esperant, el besà i es va morir. El fe-tinent Rohalt es va fer càrrec
del nen.

Rei Marc:
- Es va casar amb Isolda i es va enamorar d’ella. Era instat a espiar Tristany pels quatre barons deslleials, per veure si tenia una aventura
amb Isolda. Va donar a Rivalèn la seva germana Blancaflor com a recompensa de la seva ajuda.

Els quatre barons deslleials:

- Andret, Ganeló, Denoalèn i Gondoine eren els quatre barons que odiaven a Tristany. Andret era nebot del Rei Marc al igual que Tristany.
Al pensar que Tristany podía heredar les fortunes i terres del rei, tremolava d’enveja i animaven al rei a anar contra ell.

Perinís:
- Era el jove servent de Tristany, que va matar el forester que va delatar a Tristany i a Isolda quan s’amagaven en el bosc.

Brangiana:
- La jove serventa de Isolda, que en el viatge d’Irlanda a Tintagel, portava el filtre màgic per enamorar el rei Marc i Isolda. Isolda va trobar
l’ampolla i se la va beure amb Tristany.

Kaherdi:
- Quan Tristany va anar-s’en de Tintagel, Kaherdí va ser el seu amic i el germà de Isolda de les Blanques Mans. Van combatre junts durant
contades batalles, entre les quals hi ha la que fereixen a Tristany amb una llança enverinada i d’això mor.

Isolda de les Blanques Mans:

- Quan Tristany va arribar al castell de Carhaix, no van trigar a casar-se. Era una bona filadora, d’allà el seu sobrenom.

RESUM CAPÍTOL I , LA INFANTESA DE TRISTANY

“És veritat, van dir: joventut, bella i rient!”
Tot va començar quan el rei de Cornualla, que es trobava en guerra va tenir que demanar ajuda a Rivalèn. Això va fer que desprès
d’aquesta guerra, hagués de donar com a recompensa a Marc, la seva germana Blancaflor. D’aquesta relació hi surt un nen anomenat
Tristany. Aquest nen es queda orfe i és acollit per Rohalt el Fe-Tinent Al cap de set anys Rohalt dona Tristany a Governal, aquest li
ensenya en pocs anys els principals arts de lluita . Ell l’ensenya a fer servir la llança, l’espasa, l’escut i l´arc, en veure aquell noi tant valent,
fort i fidel, la gent es queda sorpresa amb el fill de Rohalt. Poc més tard, Tristany es raptat per uns mariners Noruecs.És trobat per uns
munters que portaven un cérvol, Tristany els ensenya noves tècniques per dissecar i repartir el cérvol, i a continuació els munters porten a
Tristany amb el seu rei Marc. Després de trobar-se amb el rei marc, Tristany va agafa una arpa i es posa a tocar mentre cantava, el rei es
queda molt sorprès. Al cap de 3 anys, Tristany, que havia perdut les terres les recupera fent honor així al seu pare.

RESUM CAPÍTOL II, EL MORHOLT D’IRLANDA

“Tristany diu: Ywis et defensaré com un cavaller”
El rei d’Irlanda planeja una armada per temas dels avantassats de Marcos. Haurà de donar-li a el primer any 300 lliures de coure, al segon
any 300 lliures de plata i al tercer any 300 lliures d'or. Morholt comunica a Marcos que deu al rei d’Irlanda 300 nois i 300 noies de quinze
anys, perque això no pasi, Tristany haurà de lluitar contra Marcos. Tristany guanya la batalla matant a Marholt, i va tornar a el castell de
Cornualla. Es va desplomar als braços de Marc, per la sang que queia de les ferides.

1
 Tània Fernàndez
literatura universal 1r batx
Isolda la rossa, neboda de Morholt ara odiava a Tristany per matar al seu oncle. Tristany mentres esperava la seva mort pacient. Va
suplicar a Marc que el deixes en un vaixell i que les onades el portessin a alguna terra on poguessin curar-lo. Va estar a la barca durant set
dies i set nits. Uns pescadors el van trobar mentre pescaven perquè Tristán estava tocant l'arpa i el so els va guiar. Recollint a Tristany i el
van portar a Weisefort on jeia Morholt. Isolda el va curar ja que no sabia que era Tristany per la gravetat de les seves ferides i la història
que va explicar. Un cop curat va fugir de les terres i va tornar amb Marcos.

RESUM CAPÍTOL III , ​“LA CERCA DE LA BELLA DELS CABELLS D’OR”

“En pres d’or us ho he pagat paraula de cavaller. Del qual he tingut el més gran dolor.Una vegada més, Tristany s’enfronta amb un
enemic. Aquesta vegada és un drac que ha trobat quan ha arribat.”
Andret, Ganeló, Gondoine i Denoalèn, estaven en contra de Tristany. Andret, li diu a Marc que el millor seria que tingui un fill per deixar-li la
seva herència i el seu regnat Marc demana que el deixessin pensar. Passen els dies i a l’últim, dues orenetes van entrar per la finestra amb
un cabell d’or, hi Marc s'afanya en fer entrar els barons i per comunicar-lis que qui trobés a la dama d’aquest cabell tindria la recompensa ja
que la convertiria en la reina, és a dir, la seva esposa. Tristany va somriure perquè ell s’havia que aquell cabell era de Isolda la Blonda. Va
agafar un vaixell i va navegar fins Irlanda, que era el lloc on es trobava, de sobte, Tristany escolta un soroll molt fort. Li pregunta a una
senyora que era el que estava passant i li respon que aquell soroll era una bèstia. També que si matava al drac em quedaria amb la reina
Isolda com a recompensa. Tristany aconsegueix matar al drac però queda ferit i cau sobre unes fulles, al final del capítol Tristany
aconsegueix portar una part del drac com a prova de que l’ha matat.

RESUM CAPÍTOL IV, ​EL FILTRE

“​No, no es tractava de vi. Era dolor infinit. Aquell que seria en realitat la tortura inacabable al cor. Aquella que els faria mort tots
dos.”
Quan s’acosta el dia en que Isolda havia d’anar cap a les terres de el rei Marc, la mare de Isolda agafa a la serventa i li dona un recipient
que conté vi màgic, la mare li diu a Brangiana que aquell vi es per el rei Marc i per Isolda, perquè sempre visquin units sempre per el amor.
La nau surt cap a Tintagel, passen el dies, fins que un dia ells decideixen fer un descans. En aquell descans Tristany troba el recipient de
vi, al jove se l’hi acut beure-se’l amb Isolda. Ells no s’havien que aquell vi era una recipient magic que l ́hi havia donat la mare d'Isolda a
Brangiana, passen el minuts, ja no queda ni una gota d’aquell vi, quan de sobte, Brangiana entra i es troba els dos joves asseguts a punt
de donar-se un petó, també veu el recipient que li havia donat la mare d'Isolda buit. Aquell recipient era Perquè se’l beguessin Isolda i
Marc. Brangiana sap que aquell vi els tindrà units per sempre. Isolda anant cap a Cornualla cada cop enyorava més la seva terra i família.
Es sent presonera de Tristany ja que ell ha vingut a emportar-se-la contra la seva voluntat.
Un dia Tristany va anar a veure a Isolda, que estava amb una serventa petita, per tal de calmar-la. Tenien set i van demanar algo per beure
i la serventa va buscar fins trobar el beuratge que havia fet anteriorment la reina, i el va fer servir pensant que era vi. Se’l van beure. En
aquell moment va entrar Brangiana i va veure que es miraven en silenci.

Tristany, en aquest capítol, comença tenir un dilema intern ja que estima al seu oncle, el rei, però ara ell vol a la seva muller. Isolda volia
odiar a Tristany amb totes les seves forces però no podia perquè l’amor del beuratge podia per sobre del seu odi. Brangiana veia com cap
dels dos no menjaven res, i es buscaven amb la mirada.
Un dia Isolda el va cridar i li va dir que tant de bo l’hagués matat quan va tenir l’oportunitat i va començar a plorar. Aleshores Tristany va
dir-li que tenia por, i Isolda respongué: “d’amor per a tu”. En aquell els dos es van besar als llavis en signe d’amor. Brangiana els va veure, i
va començar a cridar i plorar, i va començar a explicar el que havia passat amb ells dos, després de beure el beuratge.

CAPÍTOL V, BRANGIANA LLIURADA ALS SERFS

“Sobretot tindrà gran valor tal camisa mal donada quan Iseu mal estimat no portava mai”
Tristany i Isolda arriben a Cornualla on el rei Marc els acull, guia Isolda cap al castell de Tintagel i lloa les orenetes que li havien portat el
cabell d’or d’aquella bella dama. Al cap de divuit dies es casaren Isolda i el rei Marc, però a la nit, Brangiana, per amagar el deshonor de la
reina, que havia perdut la puresa en alta mar, es va posar dins del llit nuvial, sacrificant la puresa del seu cor.
Isolda tot i tenir molts béns, està preocupada per si algú sospita d’ella i Tristany. Brangiana coneixia la veritat. Així que Isolda, un dia que el
rei va sortir de caça amb Tristany, va pagar a dos serfs perquè complissin la seva voluntat. Aquests varen acceptar i van prometre que
complirien el que deia la senyora.
Isolda els hi va explicar que acompanyessin a Brangiana a collir herbes i quan ja estiguessin lluny la matessin i li tallesin la llengua i que els
serfs després li diguessin les seves últimes paraules.

C​APÍTOL VI : EL GRAN PI
“​I​solda la meva estimada, Isolda la meva amiga, en vós la meva mort, en vós la meva vida”
Aquest capítol comença quan els quatre deslleials descobreixen que Tristany i Isolda tenen una relació amorosa. Brangiana investiga i
descobreix el que pensen els quatre deslleial. Isolda decideix parlar amb Tristany per dir-li que s’ha ha d’anar perquè el quatre deslleials
han descobert la seva relació. Tristany se’n va, però sap que no pot anar molt lluny perquè l’amor que sent per Isolda es enorme.
Brangiana descobreix on viu el noble Tristany ( a casa de Gorvenal ). Aquesta li comenta que hi ha un gran pi on ell ha de tirar cada nit una
fusta, que prèviament ha de tallar d ́aquell pi, perquè així es puguin comunicar i veure’s entre el dos enamorats Això va anar molt bé fins
que un dia, Marc descobreix què tenen alguna cosa entre Tristany i Isolda. Marc juntament amb el nan, van sortir del castell un dia per anar
aquell pi on es trobaven els amants. El rei es va amagar a dalt de l'arbre per veure si era veritat que existia aquella relació, mentrestant el
nan va anar a casa, Marc s'espera, quan de sobte apareix Tristany, i quest se’n adona que Marc està a damunt de l’arbre. A continuació
Isolda es dóna compte de que el rey Marc els esta espiant, Isolda, ràpidament s'inventa una astúcia perquè Marc no descobreixi l'amor que
hi ha entre Tristany i Isolda. El final de capítol Marc amenaça de mort ha el Nan Frocí.

C​APÍTOL VII : EL NAN FROCÍ

2
 Tània Fernàndez
literatura universal 1r batx
“Amb el seu propi art va trair el cavaller”
El rei perdona una altre vegada Tristany, però com que els deslleials no volen aquella relació, tornarem a intentar convencer a Marc dient-li
que Tristany i Isolda encara es veuen a les nit. Això fa que Marc torni a demanar ajuda al Nan perquè ell podia veure gràcies a les estrelles
el que passava arreu del món. Aquest últim li digué a Marc que cada nit Tristany anava fins al llit on dormia ell i la seva dona. El Nan
accepta el que li demana Marc, però aquest afegeix que si tot era mentida, ell el mataria. El Nan va anar a comprar farina per tirar per terra,
perquè així es marquesin les petjades dels peus de Tristany, així podia comprovar aquell engany. ​Arriba la nit i mentres tots dormien el Nan
tira la farina surt de l'habitació juntament amb el rei. Tot seguit, Tristany, que ja havia vist la farina, fa un gran salt per arriba fins Isolda, en
aquell salt, una bella ferida se li torna a obrir. A continuació Marc entra a la cambra, abans de que tornes el Nan, ’enamorat torna a saltar
una altre vegada al seu llit. El salt fa que la ferida gotegi per tot el terra. El final Tristany és agafat per Marc gràcies a les marques de sang
el terra. Tristany demana una lluita per poder salvar-se, i el rei l’accepta.

C​APÍTOL VIII : EL SALT DE LA CAPELLA

“Qui veu el seu cos i la seva manera de ser, hauria de tenir un cor molt dolent si no tingués pietat de Isolda.”
El rei Marc va preparar una foguera per matar el dos impostors. Demana a un serf que porti a Tristany per matar-lo i aquest ho va fer amb
molt de gust. El serf va anar corrents fins a Tintagel, a buscar a Tristany, el va agafar i varen començar a caminar fins la capella.
Mentrestant, el van portar fins on estava la capella. Apareix el Governal i demana que li deixin les mans lliures, perquè és impossible que
s'escapi. Ho accepten. Segueixen caminant fins al punt on troben una capella. Tristany demana caritat i els hi prega que el deixin resar per
última vegada per penedir-se de tot el mal que ha fet. Els serfs accepten ja que no veuen cap inconvenient. Tristany entra, va començar a
córrer i es va llençar a un daltabaix per una finestra. Justament en aquell moment va passar una corrent d'aire , Déu s’havia apiadat d'ell i
aquest, aprofitant la benentessa va volar fins a una roca.
Una vegada Marc descobreix que Tristany s’ha escapat, demana el serfs que portin a la reina, sense cap contratemps porten a Isolda a la
capella.
La gent plora per aquella injustícia. Dinàs, que era molt amic de Marc, li demana per la seva amistat no mati aquella dona que no en té pas
culpa. Al final Marc decideix que Ivany, se’n porti a la reina i la deixa viure. Una vegada Tristany s’havia assabentat que Ivany tenia a la
seva dona, va demanar al Governal que si la podia porta amb ell.

CAPÍTOL IX : LA FOREST DELS MOROIS

“Hem perdut el món i el món ens ha perdut. Què us sembla Tristany ,amic? ? Amiga quan estic amb tu, que e​m fa falta? Si tothom
estigués amb nosaltres jo només estaria amb tu.”
A fora del castell de Tintagel hi trobem ​la forest dels morois, la qual ens la descriu. Allà, es troben amb Orgí, un ermità, que li diu a Tristany
que se’n penedeixi de tot. Tenien tancat al gos Husdent en una torre a Cornualla i al final decideixen deslligar-lo perquè trobi a Tristany. Al
cap de poc temps, el troba i el gos comença a bordar i això els hi suposa un problema. Ganeló, acompanyats dels munters, els veuen
dormint però el Gorvenal se'n adona i li talla al cap. És obvi que els munters varen fugir ràpidament. Un foraster els descobreix i guia al rei
Marc. Seguidament, els vol matar però estan separats per una espasa i no n’és capaç. Canvia la seva espasa amb la de seu nebot i li deixa
un anell. Al cap de poc temps ho veuen i fugen els tres a terra de Gal·les.

CAPÍTOL X : L’ERMITÀ OGRÍ

“Aspra vida, dolenta y dura: Tants que s’estimen amb bon amor. L’un per l’altre no senten dolor.”
Tristany pensa en el fet de tornar Isolda al rei però llavors, la reina li va dir d’anar a demanar ajuda a l'ermità Ogrí ja que tan Tristany com
Isolda volen fer un acord amb el rei Marc de Cornualla. L’ermità Ogrí ni s’ho va pensar i va ajudar als enamorats. Els dos, amb l’ajuda de
l’ermità escriuen l’acord i Tristany en persona li va a portar al rei. Marc, es va despertar i va baixar personalment a obrir la porta del castell.
Es troba al seu nebot i aquest li entrega i fuig.

CAPÍTOL XI: EL GUAL AVENTURÓS

“Escolteu vosaltres que veniu pel camí veniu cap aquí cadascun del seu camí. Hi ha dolor més fort que el meu? És Tristany qui
em dóna la mort”
El rei Marc de Tintagel, demana consells als seus fidels ja que volia saber la opinió respecte a la carta que va rebre en mans del seu nebot.
Els fidels, li van dir que prengués a Isolda la Blonda i que deixès fugir al bo de Tristany.
Isolda es va quedar amb Husdent per enrecordar-se així de Tristany i ell es va quedar amb un anell de la seva estimada en senyal d’amor.
Ella, abans de ser entregada al rei li va demanar a Tristany un últim favor. Li va demanar que es quedès uns dies abans de partir per veure
quina era la reacció de Marc. Tristany compleix la seva promesa i espera ansiós la reacció del rei ja que d’allò depenia al seu futur amorós.​.

C​APÍTOL XII : EL JUTJAMENT PEL FERRO VERMELL

El rei els va expulsar, però Isolda accepta fer el jurament.
Després, ella, avisa a Tristany i li explicà això per mitjà d’un missatger. El dia del jurament, ple de cavallers, entre d’altres el rei Artur i els
seus homes, esperaven a la Blanca Landa. Tristany, seguint les ordres d’Isolda, es disfressa de pelegrí de manera que ningú el va
reconèixer. Allà, Isolda havia de travessar un lloc fangós i, amb l’excusa que no es volia embrutar, va fer cridar el pelegrí (Tristany) perquè
l’agafés en braços i l’ajudés a travessar. Aquest ho va fer i a mig camí es va entrebancar expressament. Isolda va dir que el perdonessin, i
després va fer el jurament. ​Però va dir: “​per aquests cossos sants i tots els cossos sants que hi ha en el món, jo juro que mai cap home nat
de dona no m’ha tinguda en els seus braços, fora del rei Marc, mon senyor, i del pobre pelegrí que, ara tot just, ha caigut als vostres
ulls​”.​Amb això va confirmar que també havia estat amb Tristany, però, com que ningú sabia que ell era el pelegrí, ningú se’n va adonar.
Després va tocar el ferro roent i, com que els que havia dit era veritat, no es ​va cremar.

CAPÍTOL XIII : LA VEU DEL ROSSINYOL

“T​ristany canta i gemega de boig com un rossinyol que s’acomiada a final d'estiu amb gran pietat”

3
 Tània Fernàndez
literatura universal 1r batx
Tristany parteix cap a Gal·les, sense Isolda, amb Governal però abans vol despedir-se de la reina, la seva estimada, Isolda la Blonda.
Tristany, imita al soroll d’un rossinyol i la seva estimada ràpidament reconeix al cant i sap que és el bo de Tristany i intenta anar fins a ell.
Un dels serf de Marc descobreix al jove i va a comunicar-li la notícia als altres servents. Tristany se’n assabenta i a la nit següent mata
Denoalèn i a Gondoine. Degut a aquest fet, Isolda li demana que marxi ja que no és segur per cap dels dos enamorats.

CAPÍTOL XIV : EL CASCAVELL MERAVELLÓS

“No us recordeu bella amiga d’un petit regal?”
Després de marxar definitivament de Cornualla, Tristany es refugia a Gal.les, a la terra del noble duc Gilany El duc Gilany tenia un gos
encantat, Petit?Crû, el qual tenia un cascavell amb poders màgics que feia passar les tristeses, penes i angoixes. El duc se l’estimava per
damunt de totes les coses, però Tristany volia aconseguir?lo per fer?lo arribar a Isolda. Després de vèncer Urgan el Pelós, el pitjor enemic
del duc, Tristany li reclama Petit Crû, i l'envia a la seva estimada Isolda perquè no estigués trista per causa de la seva absència. Isolda,
després de rebre’l, pensa que era injust que Tristany estigués trist i ella no, i llença el cascavell al mar. El petit regal que diu la frase és el
gosset Petit Crû.

CAPÍTOL XV : ISOLDA DE LES BLANQUES MANS

“Enuig de dona es terrible, tothom hauria d’evitar?lo. Tant fàcilment com neix l’amor, tan fàcilment es c​onverteix en odi”
Tristany va anar voltant pel món amb la finalitat d’oblidar a la seva estimada. Va estar dos anys sense tenir cap notícia de la reina i llavors
ell es pensava que el gos estava fent la seva feina i que no patía per ell. Això el consolava però també l'amoïnava ja que ell patia per ella,
pero ella no patia per ell.
Va anar amb Gorvenal a fer una volta per airejar-se i es van trobar un terreny tot cremat i destrossat. Un ermità, se’ls va trobar i els va dir
que era la terra de Hoelt. Estava així perquè el rei, com que tenia una filla molt bella, un vassall seu es va voler casar amb ella però el rei i
ella s’hi van negar. Llavors aquest últim va cremar tot al terreny en senyal de rebeldía. Tristany al sentir això es va ajuntar amb ells i van fer
una dura guerra que va tenir com a vencedor a Tristany i no a Riol ( el vassall ). Acte seguit el rei li va donar a Tristany la seva filla com a
recompensa i ell, la va acceptar de bona gana ja que no podia dependre sempre de Isolda la Blonda. Es van casar però com a penitència
no van tenir cap tipus de relacions sexuals ja que Tristany va jurar que si no es casava amb la seva estimada estaria un any abstenint-se.

CAPÍTOL XVI : KAHERDÍ

“La dama canta dolçament.Acorda la seva veu com al instrument.Les mans són belles i els lais bons. Dolça és la veu i baix…”
Tristany, Kaherdí, Isolda de les Blanques mans, Gorvenal i el duc van anar a passejar. Isolda de les Blanques mans va topar i va caure en
un toll d’aigua. Aquesta li va pujar més amunt del genoll i va començar a riure en un to misteriós. Llavors Isolda li va explicar al seu germà
la penitència del primer any. Tristany seguidament li va explicar tota la veritat a Kaherdí.
Aquests dos van anar a Cornualla a visitar la seva estimada, Isolda la Blonda. Si s’havia oblidat d’ell, seguiria amb Isolda de les Blanques
mans. Es presenten al castell de Lidan, amb un vaixell de vela i s’amaguen allà. Dinàs a d’anar a Tintagel per retrobar-se amb Isolda i dir-li
que Tristany està amagat al seu castell.

CAPÍTOL XVII : DINÀS DE LIDAN

“​Bella amiga, així és de nosaltres: ni jo sense vós ni vós sense mi”
Dinàs de Lidan va Tintagel i li comunica que Tristany estava amagat al seu castell a Isolda la Blonda. Isolda en rebre aquesta bona notícia,
no va dubtar en retrobar-se amb el seu estimat i surt a la forest i allí es veuen però Bleheri li diu a la seva estimada que el seu amor
platònic, Tristany havia conjurat 3 cops en nom d’ella. Després de que Tristany marxès, la reina Isolda es va adonar que tot era era una
falça mentida i va quedar totalment deprimida i no entenia el comportament del seu amant.

CAPÍTOL XVIII : TRISTANY FOLL

“El filtre va ser la nostra mort”
Tristany desitja la mort per amor a Isolda, ja no sap que fer per no patir per el seu amor. Tristany vol que Isolda s’assabenti d’aquest fet.
Gràcies a això, uns mariners al porten al castell de Tintagel on es fa passar per un boig (foll) perquè ningú el reconegui i se'n va a parlar
amb el rei. Llavors li diu que és el seu noble nebot. Ningú es creu al pobre Tristany ja que tothom es pensa que és un boig i que està fent el
ridícul. Ni Isolda el reconeix.... Finalment, gràcies a Husdent, la reina al creu i li comunica que no pot viure sense ella. Ella, agraïda per
aquests mots li diu que se l’emporti a un lloc perdut del món , i que junts seran feliços.

CAPÍTOL XIX : LA MORT

L’amor ens va procurar la mateixa mort.
Tristany tornava de tenir una lluita amb els set cavallers. N’havia sortit vencedor, però s’endugué una ferida. Aquesta estava infectada amb
verí. Tristany demanà ràpidament que vingués el seu amic Kaherdí. Una vegada es trobaren els dos amics, Tristany li demanà a Kaherdí
que anés a Cornualla per dir-li a la seva estimada Isolda que la seva mort era segura. Kaherdí posà rumb cap a Cornualla. passaren 8 dies
i 8 nits i una vegada arribat a Cornualla, es dirigí cap a el Castell de Tintagel. En aquest Castell es trobà a Isolda la Blonda la qual li va
comunicar la notícia.
Acte seguit, li va ensenyar el anell a Isolda. Isolda es preguntava perquè li havia portat aquell anell i el seu amic li contestà: m’ha manat
Tristany a dir-vos que tu ets la única que pot saber tot el sofriment del seu amor. Es dirigí cap a Tintagel junt amb Isolda, passaren una altre
vegada 8 dies i 8 nits amb més complicacions de les previstes. Al final, arriben i es troben amb la mort del Tristany, Isolda s’agenollà i plorà
la seva mort. El besà i morí damunt del seu amat. El rei Marc en saber aquesta notícia va anar a buscar a Tristany i Isolda i els porta fins el
seu Castell. Allí, els enterrà junts. Des de llavors es diu que sempre per les nits surten fulles entre mig de les tombes con símptoma de unió
per sempre. La frase ens explica l’amor que sentien l’un per l’altre els va dur a la mort.

fonts:

4
 Tània Fernàndez
literatura universal 1r batx
https://www.studocu.com/es/document/universitat-de-girona/lectures-de-literatura-universal/resum-capitols-tristany-i-isolda-primer-d
e-batxillerat/19811739/download/resum-capitols-tristany-i-isolda-primer-de-batxillerat.pdf

https://www.studocu.com/es/document/universitat-de-barcelona/literatura/el-romanca-de-tristany-i-isolda-de-bedier/21762320/downl
oad/el-romanca-de-tristany-i-isolda-de-bedier.pdf