rondallística

rondallística f LIT Estudi de les rondalles.

A les terres de parla catalana l'estudi i la recopilació de les rondalles s'inicià paral·lelament al moviment de la Renaixença i així el
1853 Manuel Milà i Fontanals publicà una vintena de rondalles infantils; després seguiren el seu exemple Francesc Maspons i Labrós
i altres com Jacint Verdaguer o Joan Amades.

A les illes Balears cal apuntar la tasca que dugueren a terme Mn. Antoni Maria Alcover Sureda —que signava l'obra rondallística amb
el nom de Jordi des Racó—, l'arxiduc Lluís Salvador, Andreu Ferrer i Ginard i, últimament, Josep A. Grimalt.

El primer que s'interessà per les rondalles de les Pitiüses fou Alcover, que aprofita la seua “eixida filològica” de 1917 per recollir
algunes narracions, i així el 1918 va publicar a la revista Catalana la rondalla titulada “Es barruguet i ses esmolles”; però aquesta no
fou l'única aplegada pel canonge manacorí: l'any 1974 Francesc de Borja Moll va publicar a la revista Eivissa tres rondalles més que
Alcover havia pensat publicar a la mateixa publicació, però que no dugué a terme per estar absorbit per altres feines, malalties i
polèmiques; aquestes tres rondalles porten per títol “Es fameliar”, “Sa nit de Santa Esperança” i “Es iai Prats”; Alcover n'anunciava
una quarta, “L'amo de Perella”, però Moll confessava que no l'havia trobat entre els papers que Alcover li llegà.

Isidor Macabich també dedicà una certa atenció a la rondallística i aplegà material divers, una part del qual aparegué en la seua obra
literària: publicà dotze rondalles, moltes recollides de viva veu de la seua àvia paterna Irene Ferrer Oliver.

Durant la Segona República Espanyola l'alemany Hans Jakob Noeggerath va realitzar una important tasca com a recopilador de
material folklòric eivissenc com cançons, refranys, rondalles, etc. Després de la seua prematura mort —als 26 anys—, els seus pares
confiaren els quaderns de camp a l'escriptor català Josep Roure-Torent amb el compromís de publicar-les. El 1948 aparegué a Mèxic
el llibre Contes d'Eivissa, amb catorze narracions de les recollides per Noeggerath, encara que a més de rondalles també hi havia
anècdotes humorístiques i facècies.

Però el gran recopilador de la rondallística pitiüsa, i també el seu recreador, fou Joan Castelló Guasch , que va recollir un total de 120
rondalles; en publicà algunes a l'almanac El Pitiuso i la majoria, incloses les aparegudes a l'almanac, en set volums: Rondaies
eivissenques (1953), Rondaies d'Eivissa (1955), Rondaies i contes d'Eivissa (1961), Rondaies eivissenques de quan el bon Jesús
anava pel món (1974), Rondaies de Formentera (1976), Rondaies i contes de sa majora (1976) i Barruguets, fameliars i follet.
Rondaies (1993). [FCC]

Col·laboradors
Felip Cirer Costa [FCC]

www.eeif.es - Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera 2022 © Consell d'Eivissa - Av. d'Espanya 49 . 07800 Eivissa - Illes Balears (Espanya)