L'ESQUIZOFRÈNIA

Martina Cornellà, Luna Bustos,

Mina Branera i Melanie Araujo
Tutor: M.Pau Martin Martin.
Curs i grup:4rtC
Any:2022-2023
Escola Túrbula
 INDEX

Introducció ..................................................................................................................2
1.¿Què és l’esquizofrènia? ………………………………………………………………...3
1.1 Història ………………………………………………………………………………..
2. Etiologia i epidemiologia ………………………………………………………………...4
3. Tipus ………………………………………………………………………………………5
3.1 Esquizofrènia paranoide ……………………………………………………………
3.2 Esquizofrènia catatònica ……………………………………………………………6
3.3 Esquizofrènia indiferenciada ……………………………………………………….7
3.4 Esquizofrènia residual ………………………………………………………………8
3.5 Esquizofrènia desorganitzada ……………………………………………………..9
4. Tractament per l’esquizofrènia ………………………………………………………..10
5. Persones amb esquizofrènia dins del món laboral …………………………………11
6. ¿Com va afectar la pandèmia a les persones amb esquizofrènia? ………………13
Conclusions ………………………………………………………………………………..14
Webgrafia …………………………………………………………………………………..16

1
 INTRODUCCIÓ

A continuació començarem a parlar del tema que hem escollit el qual es

l’esquizofrènia, primerament explicarem una mica el que és l’esquizofrènia desde un
punt de vista més general i parlarem de la seva història, de com es va començar a
investigar. Posteriorment analitzarem la malaltia d’una manera més detallada, i per
últim com conviuen les persones amb aquesta patologia.

2
 1. ¿Què és l’esquizofrènia?
L’esquizofrènia és una malaltia psicològica greu. Es caracteritza per un desordre
mental que deteriora la capacitat de les persones en molts i diversos aspectes
psicològics com els pensaments, la percepció, les emocions o la voluntat; també
afecta en la forma en què una persona pensa, sent i es comporta.

1.1 Història.
Les primeres descripcions del que ara coneixem com
esquizofrènia van aparèixer a partir del 1809 amb
Pinel nascut a França, qui va ser una persona
caritativa i benèvola amb els malalts i també va
demanar autorització per suprimir les cadenes que
subjectaven als pacients, les sagnies, les purgues i
els tractaments inútils que només servien per debilitar
als malalts; i amb Haslam nascut a Anglaterra qui va
escriure un llibre anomenat "Il·lustracions de la
bogeria" per centrar-se en els comportaments d'un
pacient en específic, el que més tard va anomenar com a esquizofrènia.

Aquesta malaltia rebeix el seu nom per Eugen Bleuler que denominava als
seus pacients amb aquest terme que antigament eren definits com a
“endimoniats”.

Al principi alguns pensaven que l’esquizofrènia només la podien patir els

joves, però a l’avançar amb les investigacions van arribar a la conclusió de
què aquesta malaltia podia ser diagnosticada tant a joves com a adults, fa
falta dir que les investigacions van començar a causa d’un gran augment
d’ingressos en els manicomis.

3
 2. Etiologia i epidemiologia.
Inicialment, no coneixem amb precisió que produeix l'esquizofrènia, però alguns
estudis fets ens diuen que es pot generar per algun factor genètic o per l'ambient en
el qual l'individu està envoltat. Biològicament parlant, no hi ha estudis de laboratori
patognomònic de l'esquizofrènia. El seu diagnòstic és primàriament clínic, però
altament reproduïble en mans de professionals experts. Coneixem que els mètodes
d'estudi del genoma complet han revolucionat el camp del mapatge genètic de
l'esquizofrènia, també suggereixen que la variació de la genètica rara i comuna
influeixen força en l'arquitectura de la genètica d'aquest trastorn i indiquen una
superposició dels factors genètics que confereixen susceptibilitat a l'esquizofrènia i
altres trastorns psiquiàtrics.

Els estudis epidemiològics han establert que nombrosos factors confereixen risc
d'esquizofrènia. Molts actuen durant el període primerenc del desenvolupament
cerebral on generalment trobem que aquesta malaltia es considera d'aparició
primerenca quan comença abans dels divuit anys.

fig. 1. factors de risc de l’esquizofrènia.

L'esquizofrènia afecta més de 21 milions de persones a tot el món, fet que suposa
que un 1% de la població mundial desenvoluparà aquesta malaltia,
independentment de la classe social, la raça i el sexe, tot i que són més freqüents
els homes que ho pateixen generalment entre els 15-30 i les dones entre els 25-35.

4
 3. Tipus
Aquesta malaltia es presenta en diversos tipus els quals són cinc, però no cal dir
que la següent explicació de cadascun dels tipus és una generalització, ja que no
totes les persones que pateixen aquesta malaltia la pateixen d’igual manera. Dit això
comencem explicant un dels tipus d’esquizofrènia més comun.
3.1 Equizofrènia paranoide:
És la més comuna i no comporta alteració anatòmica observable, la principal
característica la qual és la que afecta a la personalitat de l'individu, així com
àrees de la seva psicologia. Els seus símptomes es poden dividir en
símptomes positius com deliris i al·lucinacions, i negatius com el dèficit
cognitiu. L'estat conscient del malalt és normal; la seva actitud psíquica es
caracteritza per l'egocentrisme i l'aïllament, i expressa una pèrdua de la
realitat, manifesta idees delirants com persecució, intents d'enverinament,
influències estranyes, bruixeria, etc. I trastorns de la percepció com en alguns
casos són les al·lucinacions de tipus auditiu, en què la persona escolta veus
amenaçadores o crítiques.

fig 2. Il·lustració de Luis Sanchez

5
3.2 Esquizofrènia catatònica
Aquest tipus es caracteritza principalment per presentar alteracions motores
com a estupor¹, activitat motriu exagerada (sent incapaç de quedar-se quiet,
tenen moviments continus i agitats), resistència a seguir ordres, moviments
anomenats manierismes², ecolàlies³, i ecopraxia⁴.

fig 3. Autor: ункноњн

1.Estupor: fa que el pacient sigui incapaç de realitzar qualsevol mena de moviment, pot estar sense
moure's ni parlar res per llargs períodes de temps.
2.Manierismes: gestos únics per al pacient, són exagerats, curts i repetitius que estan inclosos en la
vida diària i quotidiana.
3.Ecolàlies: repetició de l'última paraula o frase que ha dit una altra persona, això pot ser en el
moment o poden passar hores, dies o setmanes després d'escoltar-ho.
4.Ecopraxia: repeteixen moviments que veuen que una altra persona realitzar

6
 3.3 Esquizofrènia indiferenciada
Són els pacients que no encaixen en un tipus específic, és a dir, compleixen
els símptomes d'esquizofrènia, però no compleixen amb els criteris dels altres
tipus d'esquizofrènia. Els seus principals símptomes són abúlia i hipobúlia⁵,

actes en curtcircuit⁶, agitació psicomotriu⁷ i aïllament social.

fig 4. Imatge extreta de saludypsicologia.com

5.Abúlia i hipobúlia: disminució de la capacitat de prendre decisions, la capacitat d'iniciar accions per
si mateix, d'aquesta manera hi predomina l'automàtic i l'impulsiu.
6.Actes en curtcircuit: impulsos irresistibles, insensats quan el subjecte realitza actes de manera
passiva, sense saber què fa, com si fos un autòmat, sense reflexió, sense tenir en compte els
possibles efectes.
7.Agitació psicomotriu: és la forma extrema de la hiperactivitat a causa d'algun factor en específic.

7
 3.4 Esquizofrènia residual
En aquest tipus podem trobar una persona que podria tenir diversos
símptomes d'esquizofrènia, però no mostraria deliris, al·lucinacions,
desorganització o comportament catatònic evident, ja que els seus
símptomes són inicialment negatius com són l'alògia⁸, al·lucinacions
olfactives, tàctils, visual i auditiva on l'individu sent dues o més veus que
parlen sobre ell, però que són escoltades accidentalment, de contingut
desagradable i terrorífiques. I, ambivalència intel·lectual⁹.

fig 5. Imatge extreta de https://www.psicologiaysaludsevilla.com/la-esquizofrenia/

8.Alògia: hi ha una absència o una disminució del llenguatge espontani, una pobresa del seu
contingut, bloquejos, augment de la latència de la resposta.
9.Ambivalència intel·lectual: coexisteixen una idea o representació ideativa i la seva contrària.

8
 3.5 Esquizofrènia desorganitzada
Aquest tipus correspon a l’antiga hebefrènia¹⁰. Els trets predominants són
que tant el llenguatge com el comportament es veuen modificats, no semblen
tenir ordre ni respondre als estímuls externs de manera adequada. En
aquests pacients l’afectivitat es veu alterada, estant aplanada o sent una
reacció inapropiada. El seu inici és precoç i té un pitjor pronòstic. Va ser
descrita per primera vegada per Ewald Hecker un psiquiatre alemany.

fig 6. Imatge extreta de Unplash

10.Hebefrènia: és el nom que rebia antigament l’esquizofrènia desorganitzada.

9
 4. Tractament per l’esquizofrènia
Avui dia l'esquizofrènia es tracta especialment amb determinats medicaments,
anomenats neurolèptics o antipsicòtics, que tenen la capacitat de corregir
desequilibris dels neurotransmissors.
En casos molt concrets com la manca de resposta al tractament amb medicaments,
hi ha un greu risc de suïcidi o agressió cap a altres que pot arribar al tractament amb
electroxoc, que anteriorment es realitzava constantment, però s'ha reduït a causa de
l'augment de medicaments o la preocupació que les seves conseqüències siguin a
llarg termini, tot i que en alguns pacients es donen bons resultats.

També està la teràpia psicosocial que es considera imprescindible, està destinada a

què el pacient estigui ocupat i actiu. Es considera més aviat com una necessitat per
a les persones amb aquest trastorn, fent estratègies de comunicació i de
reconeixement de les emocions de l'altre per afavorir l'empatia el que augmenta la
qualitat de vida del pacient i se'n facilita la integració social. Aquestas teràpies tenen
dos tipus d’interversions que són: individual i grupal, dins d’aquestes teràpies hi han
diferents modalitats, les més utilitzades són:
● Psicoeducació
● Teràpia familiar
● Entrenament en habilitats socials
● Rehabilitació vocacional
● Teràpies cognitiu-conductuals
● Rehabilitació cognitiva

10
 5. Persones amb esquizofrènia dins del món laboral
A Espanya s’estima que un milió de persones pateixen problemes de salut mental
greu. D'aquestes, 400.000 són diagnosticades d'esquizofrènia i el 80% estan en
situació d'atur per l'estigma social que provoca la malaltia.

En el gràfic es pot observar una enquesta realitzada als estudiants de 4t ESO i 1r i

2n de batxillerat, on se'ls pregunta si ells donarien feina o treballarien amb una
persona que pateixi esquizofrènia. Als resultats podem observar com un 55,1%
d'estudiants opinen que donarien l'oportunitat de treballar a una persona amb aquest
trastorn, mentre que és un altre 44,9% dels estudiants opinen que no li donarien
feina el que comporta al desconeixement de les seves capacitats i dels suports que
necessiten provoca que, la majoria de vegades, no arribin a tenir l'oportunitat de
demostrar que són capaços d'entrar al món laboral. Tot i que l'esquizofrènia és una
malaltia molt assenyalada i la manca de consciència de malaltia és una de les
principals causes d'abandonament del tractament, però els pacients que segueixen
un tractament adequat i mantenen hàbits de vida saludables poden portar una vida
normalitzada.
Metges i psiquiatres, en col·laboració amb associacions de pacients i societats de
professionals mèdics, conscients de les dificultats a què s'enfronten les persones
amb esquizofrènia i amb l'objectiu d'afavorir-ne la integració, han desenvolupat el
projecte, que recull el testimoni de persones amb esquizofrènia que han recuperat la
seva vida normal, i conviuen amb la patologia com amb qualsevol altra malaltia
crònica.

11
Aquest projecte ha nascut per demostrar que els pacients amb esquizofrènia poden
mantenir una bona qualitat de vida i que les seves capacitats de poder adaptar-se
als àmbits socials i laborals.
Frexes, un metge, diu: “Darrere de l'esquizofrènia, no hi ha una malaltia, sinó una
persona capaç d'integrar-se i de prestar un servei a la societat i la comunitat on viu.
Una visió optimista, que posa de manifest que la recuperació és més que possible”.

12
 6. ¿Com va afectar la pandèmia a les persones amb esquizofrènia?
Ja se sap que el confinament durant la pandèmia de la Covid-19 va afectar a tota la
població, però en particular a les persones que tenen algun problema de salut
mental en aquest cas esquizofrènia.

Tenint en compte que com anteriorment hem dit que una de les teràpies per aquests
pacients és conviure en l’àmbit social va fer que el tancament durant mesos en casa
pitjores la seva malaltia. I també hem de tenir en conta que les notícies que es
donaven sobre l’inici d’aquesta pandèmia generaven alteracions en la mentalitat
dels que patien aquesta patologia fent així que pensessin coses com que la
Covid-19 era una creació del govern i que amb el confinament volien controlar-los.

Podem veure aquests resultats en una enquesta feta a pacients amb esquizofrènia
per la CEU UCH, el CREAP i el CHPC on queden plasmats que el 19% dels
pacients van haver d’augmentar la seva medicació; comparant amb els percentatges
d’ansietat greu i depressió greu anteriors a la pandèmia que eren l’1% i el 2%
mentres que a partir de la pandèmia va augmentar al 16% i 10%. També hi va haver
un gran canvi en el consum d’una capsa de tabac per dia que va passar del 5 a
l’11%.

13
CONCLUSIONS

Hem fet una enquesta als alumnes sobre si tenien coneixement sobre
l’esquizofrènia al que ens va donar un resultat del 93,9% de persones que saben de
l'existència d’aquesta malaltia. Mentres que l’altre 6,1% no la coneixen.

Aquí, podem observar que un 20,4% dels alumnes coneixen a una persona amb
aquest trastorn i han comentat la seva experiència no ha sigut molt bona malgrat
que no han conviscut durant molt temps amb aquesta persona. I l’altre 79,6% no
coneixen a cap persona amb aquesta patologia, però pensen que seria molt difícil
conviure amb elles.

14
Del nostre treball fet podem comentar que aquest trastorn és un molt complex
d'estudiar pel fet que encara no se'n té una causa en concret, tot i això existeixin
diversos factors socials i/o ambientals que complementen el diagnòstic. No és
suficient, perquè segons els factors socials estudiats anteriorment, les persones que
pateixen esquizofrènia no són les úniques que viuen en un entorn semblant, per
això, també s'estudien els factors genètics com saber què és heretable o algun canvi
en el genoma humà, que, avui dia, continua sent examinat.Tot i tots els símptomes
que una persona amb esquizofrènia pot presentar, cal aclarir que això no és senyal
de perill, sempre que el pacient estigui prenent el seu tractament, el qual hauria
d'assegurar-li una vida com qualsevol altra. Per això no hem de deixar que
s'estigmatitzi o es jutgi una persona amb aquest trastorn perquè, continuen sent
humans igual que tots nosaltres i tenen la capacitat de demostrar que ells poden
portar una vida comuna. Fins i tot caldria ser més empàtic, oblidar tots els prejudicis
creats i començar a informar-se per fonts professionals. També tenint en compte que
un dels principals i comprovats modes de teràpia o tractament és la seva integració
en el criteri social, per la qual cosa és possible afirmar que es pot conviure de
manera segura amb una persona amb aquest trastorn.

15
WEBGRAFIA

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Esquizofrenia

http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s0025-768020120003000
07

https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/schizophrenia/symptoms-caus
es/syc-20354443

https://www.juristas-laboralistas.es/blog/incapacidad-absoluta-por-ezquizofrenia-para
noide/#:~:text=La%20ezquizofrenia%20paranoide%20es%20una,de%20conceder%
20incapacidad%20permanente%20absoluta

https://www.psonrie.com/noticias-psicologia/esquizofrenia-catatonica

https://psiquiatria.com/glosario/esquizofrenia-indiferenciada

https://psiquiatria.com/glosario/esquizofrenia-residual

https://www.cun.es/enfermedades-tratamientos/enfermedades/esquizofrenia

https://www.cochrane.org/es/CD011847/SCHIZ_terapia-electroconvulsiva-para-la-es
quizofrenia-resistente-al-tratamiento

https://www.redaccionmedica.com/secciones/psiquiatria/la-terapia-psicosocial-impre
scindible-para-el-paciente-con-esquizofrenia-3636

http://www.elperiodicodelafarmacia.com/articulo/mente-sana/integracion-personas-e
squizofrenia-posible/20141120133132002766.html

https://medios.uchceu.es/actualidad-ceu/analizan-el-impacto-de-la-pandemia-en-los-
niveles-de-ansiedad-y-depresion-de-las-personas-con-esquizofrenia/

https://www.rtve.es/noticias/20110520/philippe-pinel-bases-del-diagnostico-psiquiatrico-mod
erno/433802.shtml

https://www.salud.mapfre.es/enfermedades/psiquiatricas/los-tipos-de-esquizofrenia/

https://psiquiatria.com/glosario/esquizofrenia-desorganizada

https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/malalties/esquizofrenia/tractament

16