Malalties del Sistema Nerviós

Semiologia
M.Alba Mañé Martínez
Servei de Neurologia i Neurofisiologia clínica
Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII
 Semiologia

La Neurologia es caracteritza per una estreta relació entre símptomes / signes

i les corresponents estructures anatòmiques afectades del Sistema Nerviós.

Per tant, l’anamnesi i l’exploració són la base del diagnòstic.

 Semiologia

• ANATOMIA

• ANAMNESI

• EXPLORACIÓ NEUROLÒGICA

• PROVES COMPLEMENTÀRIES
 Semiologia

ANATOMIA
 Sistema nerviós

Sistema nerviós central cervell

nervi òptic
cerebel
tronc cerebral

Sistema nerviós perifèric medul·la

nervis perifèrics

múscul

pell vísceres
Sistema nerviós autònom
 Sistema nerviós central

Cervell
Cervell
Còrtex: són els nuclis neuronals
còrtex

Substància blanca: està formada pels axons coberts de mielina que van des del còrtex
substància blanca cap a altres estructures cerebrals i la medul·la.

Ganglis basals: caudat, lenticular (pàl·lid + putamen): són masses de nuclis neuronals
ganglis basals
Diencèfal: les seves regions més importants són el hipotàlem i tàlem: són masses de
nuclis neuronals i múltiples connexions.

diencèfal Tronc:
Mesencèfal : III i Ivpc, tubercles quadrigèmics, substància nigrans, nucli vermell
Cerebel Tronc cerebral Protuberància; V, VI, VII, VIIIpc, peduncles cerebel·losos
Bulb: IX, X, XI, XIIpc, centre control cardiològic, vasoconstrictor, respiratori, vòmit

Medul·la espinal Cerebel

Medul·la espinal
Sistema nerviós perifèric i múscul

nervi perifèric

múscul

placa motora : unió neuromuscular

 Diferències del sistema nerviós central i perifèric

Les cèl·lules del sistema nerviós són les neurones i la glia.

La composició molecular de les neurones i la glia del SN Central i Perifèric és diferent.

Per exemple:

·Els axons de les neurones del SN Central estan formats per proteïnes neurofilaments i alpha – internexina.

·Els axons de les neurones del SN Perifèric estan formats per proteïnes neurofilaments i periferina.
 Diferencies cel·lulars en la glia del SNC i SNP

La glia són les cèl·lules no-neuronals del SNC i SNP: astròcits, oligodendròctis i cèl Schwann
No produeixen impuls elèctric.
La seva funció és el manteniment de l’homeostasi, la formació de la mielina i el suport a les neurones

La beina de mielina del SN Central la formen els OLIGODENDRÒCITS,

amb prolongacions que s'estenen per englobar diferents axons.

Els ASTRÒCITS són les cèl·lules més abundants de la glia,

es localitzen al cervell i la medul·la, i s’encarreguen de
donar suport a les neurones (nutrició, equilibri iònic, reparació...)

La beina de mielina del SN Perifèric la formen les cèl·lules de SCHWANN,

cadascuna de les quals engloba un sol axó.
Diferències del sistema nerviós central i perifèric

Ciencias básicas. Brinker, Mark R., Ortopedia y traumatología. Revisión sistemática, Capítulo 1, 1-134
Las células de la glía abarcan la célula de Schwann, los astrocitos y los oligodendrocitos. (De Simon SR, ed. Orthopaedic Basic Science.
Rosemont, IL: American Academy of Orthopaedic Surgeons, 1994. p. 320.) .Copyright © 2009 © 2009 Elsevier España, S.L.
 Anatomia i funcions

CERVELL

HEMISFERIS cerebrals dret i esquerre units pel cos callós

Es divideix anatòmicament pels LÒBULS frontal, parietal, temporal i occipital
Els lòbuls estan separats per les CISURES de Rolando, parieto-occipital i Silvio
A grans trets, cada lòbul representa diferents àrees funcionals:
• Lòbul frontal: àrea motora
• Lòbul parietal: àrea sensitiva
• Lòbul temporal esquerre (en dretans): àrea llenguatge
• Lòbul temporal dret (en dretans): àrea de gnosies
• Lòbul occipital: àrea visual
 Anatomia i trastorns

Cervell: Hemisferis cerebrals dret i esquerre conectats pel cos callòs

Hemisferis cerebrals
còrtex
Cos callòs Còrtex

Substància blanca
substància blanca
Ganglis basals:
• Caudat
• Lenticular: putamen + pal·lid
ganglis basals
Diencèfal:
• Tàlem: centre de integració de les senyals sensorials que arriben des del
diencèfal cos, en el seu camí cap al còrtex
Cerebel Tronc cerebral • Hipotàlem: regula les funcions viscerals, homeòstasis, son-vigília, controls
endocrinològics...

Tronc: mesencèfal, protuberància i bulb

Medul·la espinal
Cerebel

Medul·la espinal
 Anatomia i funcions

MEDUL·LA ESPINAL

The spinal cord at C7 showing the basic organization of the gray and white matter and the meninges (shown only on the right).
The lamination pattern of the gray matter is shown only on the left.
The Spinal Cord. Haines, D.E., Fundamental Neuroscience for Basic and Clinical Applications, Chapter 9, 124-137.e1. Copyright ©
2013 Copyright © 2013 by Saunders, an imprint of Elsevier Inc.
 Anatomia

MENINGES
• Membranes de teixit connectiu que embolcallen el sistema nerviós central

Diagrammatic representation of the spinal cord, the meninges, and other adjacent structures. Note the location
• Funció: barrera bioquímica i protecció mecànica

Haines, D.E., Fundamental Neuroscience for Basic and Clinical Applications, Chapter 9, 124-137.e1
• Duramare: es localitza entre l’òs i l’aracnoides

Copyright © 2013 Copyright © 2013 by Saunders, an imprint of Elsevier Inc.

• Espai subdural: conté una mica de líquid cefaloraquidi
• Aracnoides: capa que presenta trabècules per on passen els vasos sanguinis cap a la piamare
• Espai subaracnoideu: conté líquid cefaloraquidi
• Piamare: fina capa molt vacularitzada en contacte directe amb l’encèfal / medul·la

for a lumbar puncture (spinal tap).

The Spinal Cord
 Anatomia

NERVI PERIFÈRIC

PLACA NEUROMUSCULAR

MÚSCUL

The spinal nerve shown on a representative cord level. The relative thickness of the various types of fibers is indicated.
The narrow-diameter fiber passing through the gray communicating ramus and terminating in visceromotor endings
represents a general visceral efferent (GVE) postganglionic fiber.
The Spinal Cord. Haines, D.E., Fundamental Neuroscience for Basic and Clinical Applications, Chapter 9, 124-137.e1.
Copyright © 2013 Copyright © 2013 by Saunders, an imprint of Elsevier Inc.
 Anatomia i trastorns

nervi perifèric

múscul

placa motora : unió neuromuscular

 Semiologia

ANAMNESI
 Semiologia

• Anamnesi: interrogatori de antecedents personals, familiars, història clínica de la malaltia actual...

• Diagnòstic sindròmic: símptomes que explica el pacient + signes que observem a l’exploració

• Diagnòstic anatòmic: localització de l’àrea anatòmica afectada (cervell, tronc, cerebel, medul·la, nervi perifèric, múscul)

• Diagnòstic patològic quan podem definir una tipologia de malaltia (p.ex vascular, carencial, placa motora, epilèpsia...)

• Diagnòstic etiològic quan podem definir una malaltia concreta (p.ex ictus isquèmic de ACM esquerra d’etiologia
cardioembòlica per debut d’una fibril·lació auricular)

• La finalitat d’un diagnòstic acurat és prescriure un tractament eficaç el més individualitzat possible
 Semiologia

P.ex Sindrome de Guillain-Barré

• Anamnesi: el pacient explicarà un curs evolutiu d’alteracions sensitives i motores en mans i peus d’uns dies d’evolució

• Diagnòstic sindròmic:
• símptomes: sensació d’ensurament i debilitat de mans i peus
• Signes: tetraparèsia + areflèxia + alteració de la sensibilitat, de predomini distal i simètric

• Diagnòstic anatòmic: lesió dels nervis perifèrics

• Diagnòstic patològic: malaltia desmielinitzant dels nervis perifèrics

• Diagnòstic etiològic : Sd. Guillain Barré habitualment parainfecciòs

• Tractament: Immunoglobulines
 Anamnesi

ANAMNESI

• Al·lèrgies medicamentoses

• Hàbits tòxics

• Hipertensió, diabetis, dislipèmia, hiperuricemia, alteracions tiroïdals, obesitat...

• Antecedents de cardiopneumopaties, antecedents gastro-hepato-intestinals, nefropaties, malalties hematològiques, ORL,

OFT, dermatològics

• Antecedents neuro-psiquiàtrics

• Intervencions quirúrgiques

• Antecedents familiars

• Tractaments mèdics, herboristeria, dietes...

 Anamnesi

ANAMNESI NEUROLÒGICA ESPECÍFICA

• Cefalea: preguntar pel dolor: localització, tipologia, intensitat, durada, freqüència, símptomes associats, possibles desencadenants,
antecedents personals i familiars, com ho tracta, si li és eficaç
 Anamnesi

ANAMNESI NEUROLÒGICA ESPECÍFICA

• Cefalea: preguntar pel dolor: localització, tipologia, intensitat, durada, freqüència, símptomes associats, possibles desencadenants,
antecedents personals i familiars, com ho tracta, si li és eficaç

• Tremolor: part del cos afectada, si és en repòs o en acció, temps d’evolució, altres símptomes associats, antecedents familiars...
 Anamnesi

ANAMNESI NEUROLÒGICA ESPECÍFICA

• Cefalea: preguntar pel dolor: localització, tipologia, intensitat, durada, freqüència, símptomes associats, possibles desencadenants,
antecedents personals i familiars, com ho tracta, si li és eficaç

• Tremolor: part del cos afectada, si és en repòs o en acció, temps d’evolució, altres símptomes associats, antecedents familiars...

• Pèrdua de força: monoparesia, hemiparèsia, paraparèsia, tetraparèsia... si l’inici va ser brusc o progressiu, si hi va haver un desencadenant,
temps evolutiu, altres símptomes acompanyants (parestèsies, signes corticalitat...), antecedents familiars... Si no ho recorden bé, a vegades
cal preguntar indirectament: fins quan caminaves sense suport, des de quan no pots pelar fruita...
 Anamnesi

ANAMNESI NEUROLÒGICA ESPECÍFICA

• Cefalea: preguntar pel dolor: localització, tipologia, intensitat, durada, freqüència, símptomes associats, possibles desencadenants,
antecedents personals i familiars, com ho tracta, si li és eficaç

• Tremolor: part del cos afectada, si és en repòs o en acció, temps d’evolució, altres símptomes associats, antecedents familiars...

• Pèrdua de força: monoparesia, hemiparèsia, paraparèsia, tetraparèsia... si l’inici va ser brusc o progressiu, si hi va haver un desencadenant,
temps evolutiu, altres símptomes acompanyants (parestèsies, signes corticalitat...), antecedents familiars... Si no ho recorden bé, a vegades
cal preguntar indirectament: fins quan caminaves sense suport, des de quan no pots pelar fruita...

• Alteració del llenguatge: un únic episodi o episodis recurrents, afàsia / disfàsia, si associa pèrdua de força o alteracions del camp visual
(AIT/ictus), si associa moviments involuntaris o pèrdua de consciència (crisis comicial)
 Anamnesi

ANAMNESI NEUROLÒGICA ESPECÍFICA

• Cefalea: preguntar pel dolor: localització, tipologia, intensitat, durada, freqüència, símptomes associats, possibles desencadenants,
antecedents personals i familiars, com ho tracta, si li és eficaç

• Tremolor: part del cos afectada, si és en repòs o en acció, temps d’evolució, altres símptomes associats, antecedents familiars...

• Pèrdua de força: monoparesia, hemiparèsia, paraparèsia, tetraparèsia... si l’inici va ser brusc o progressiu, si hi va haver un desencadenant,
temps evolutiu, altres símptomes acompanyants (parestèsies, signes corticalitat...), antecedents familiars... Si no ho recorden bé, a vegades
cal preguntar indirectament: fins quan caminaves sense suport, des de quan no pots pelar fruita...

• Alteració del llenguatge: un únic episodi o episodis recurrents, afàsia / disfàsia, si associa pèrdua de força o alteracions del camp visual
(AIT/ictus), si associa moviments involuntaris o pèrdua de consciència (crisis comicial)

• Deterior cognitiu: és important reflexar si consulta el pacient o és la família qui detecta el dèficit. En aquest darrer cas, caldrà interrogar ala
família sobre les capacitats i activitats bàsiques de la vida diària del seu familiar