INGRID

O. subordinades SUBSTANTIVES
Fan la mateixa funció que fa un sintagma nominal.
Substituir per AIXÒ.

CLASSIFICACIÓ
→ Segons la modalitat:
1. Declaratives
2. Interrogatives
3. Exclamatives

→ Segons la forma:

Introducció Exemple
Espero (que em diguis
Completives QUE / SI → nexe la veritat)

S’ha entossudit (a sortir

D’infinitiu (“A” o “DE”) + INFINITIU → si són CRV a córrer cada dia)

No sé (si podré anar de

Totals SI vacances)

No sé (qui podrà anar

Parcials Pron. interr: QUÈ i QUI de vacances)
Interrogatives ⬇
Els interr. Det. interr: QUIN i QUANT → la No sé (quines podran
fan f(x) f(x) sintàctica és del DET + N anar de vacances)
sintàctica
(substituir) No sé (quan podré anar
Adv. interr: QUAN, ON i COM a córrer)

La conjunció “si” pot tenir 3 valors:

- Interrogatiu → “Em va preguntar si arribaria tard”.
- Dubitatiu → “No sabíem si havia rebut la convocatòria”
- Disjuntiu → “No sé si anar-hi o quedar-me a casa”.

1
 INGRID

A TENIR EN COMPTE
● La conjunció “QUE” no s’accentua mai, i NO POT ANAR PRECEDIDA DE
PREPOSICIÓ → “de que” = dequeisme
● El pronom interrogatiu “QUÈ” POT ANAR PRECEDIT DE PREPOSICIÓ
● En el cas d’haver de crear una subordinada substantiva a partir d’una
interrogativa → començar per “no sé”
● Quan hi ha preposició ens hem de fixar en què hi ha davant per saber si és
CN, CADJ, CADV O CRV

FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUB. SUBSTANTIVES

FUNCIÓ TRUC EXEMPLE

Li agradava (que li expliquessin

Subjecte Substituir per AIXÒ
contes) → Li agradava AIXÒ

Desitja (que li toqui la loteria) → HO

CD Pronominalitzar amb HO
desitja

La prep. s’elimina davant

Confia (en que pugui entrar al curs)
CRV de QUE
→ confia (que pugui entrar al curs)
Va regit pel verb

ATRIBUT Ser, estar i semblar Sembla (que perd força)

CN Precedida per un NOM Tenia por (de fer massa soroll)

CAdj Precedida per un ADJ Està content (de ser pilot d’avió)

2
 INGRID

O. subordinades ADJECTIVA
➔ Introduïdes per un pronom, adverbi o determinant relatiu
➔ Poden fer les mateixes funcions sintàctiques d’un SAdj
➔ F(x) més característica: CN
➔ TENEN ANTECEDENT
➔ QUE = PRON RELATIU

ESPECIFICATIVES EXPLICATIVES

- NO comes - SÍ comes
- Especifiquen - Informació extra

❌ PREP + DET + QUÈ ⇨ ✅ PREP + DET + QUAL

❌ PERSONA (QUI) + DE QUÈ ⇨ ✅ COSA (QUE) + DE QUÈ
Pron. Prep. F(x) =

Subj
QUE Mai CD La qual / el qual → EN EXPL.
CCT

CI
QUI
sempre CRV
(persona) prep. + EL QUAL, ELS
CC
QUALS, LA QUAL LES
CRV
QUÈ QUALS.
Sempre CADJ
(cosa)
CC

ON A vegades CCLL En què / en el qual / pel qual

QUAN A vegades CCT

COM A vegades CCM

ESTRUCTURES DE LES SUB DE RELATIU SENSE ANTECEDENT

qui

Persona El + que / qui

Aquell + que / qui

El + que
Cosa
Allò + que

3
 INGRID

Oracions subordinades ADVERBIALS

➔ NO TENEN ANTECEDENT

ORACIONS ADVERBIALS PRÒPIES → equivalen a un adverbi

Quan, mentrestant, sempre que…

⤷ EN + infinitiu Pagaré el rebut quan m’arribi
Temporals
⤷ Participi
⤷ Gerundi → en accions simultànies

Locatives On, des d’on, allà on… Celebra la festa on et sembli

Com, segons com, tal com… Pedala com puguis

Modals
⤷ gerundi.

ORACIONS ADVERBIALS IMPRÒPIES → no equivalen a un adverbi i van

introduïdes per conjuncions, locucions conjuntives o locucions prepositives.

Perquè, com que, ja que, atès que…

Causals
⤷ per + infinitiu

Perquè, que, per tal que, a fi que…

Finals
⤷ per (a) + infinitiu → si subjecte de la subordinada és = principal

Comparatives Igual que, tan / tant … com, més / menys … que

Consecutives Així que, de manera que, doncs, tan/tant

Si, en cas que / de, sempre que, posat que, a condició de /

Condicionals que…
⤷ gerundi

Encara que, malgrat, malgrat que, tot i (que), ni (que), si bé…

Concessives ⤷ gerundi
⤷ participi
⤷ !!!! Per distingir millor les impròpies, podem substituir el nexe per malgrat
que.

⤷ Per diferenciar CAUSAL i FINAL → traduir al castellà: quan posem

“PORQUE” és CAUSAL, quan posem “PARA QUE” és final.

⤷ Quan van introduïdes per les FORMES NO PERSONALS, NO HI HA NEXE