CAPÍTOL 2

ÀFRICA NEGRA

ESO 4 Nikola Tesla

Escola Tabor
2.1 Llista de països:

ESTAT CAPITAL SUPERFÍCIE POBLACIÓ DENSITAT IDH

ANGOLA Luanda 1.246.700 32.522.339 26,09 0,581
BENÍN Porto-Novo 112.622 12.864.634 114,23 0,545
BOTSWANA Gaborone 582.000 2.317.233 3,98 0,735
BURKINA FASO Ouagadougou 274.222 20.835.401 75,98 0,452
BURUNDI Bujumbura 27.834 11.865.821 426,31 0,433
CAMERUN Yaoundé 475.442 27.744.989 58,36 0,563
CAP VERD Praia 4.033 583.255 144,62 0,665
COMORES Moroni 2.235 846.281 378,65 0,554
COSTA D'IVORI Yamoussoukro 322.463 27.481.086 85,22 0,538
GABON Libreville 257.667 2.230.908 8,66 0,703
GÀMBIA Banjul 11.295 2.173.999 192,47 0,496
GHANA Accra 238.533 29.340.248 123,00 0,611
GUINEA EQUATORIAL Malabo 28.051 836.178 29,81 0,592
GUINEA-BISSAU Bissau 36.125 1.927.104 53,35 0,480
KENYA Nairobi 580.367 53.527.936 92,23 0,601
LESOTHO Maseru 30.355 1.969.334 64,88 0,527
LIBÈRIA Monròvia 111.369 4.937.374 44,33 0,480
MADAGASCAR Antananarivo 587.041 26.955.737 45,92 0,528
MALAWI Lilongwe 94.276 21.196.629 224,84 0,483
MAURICI Port Louis 2.040 1.379.365 676,16 0,804
MAYOTTE França 374 266.150 711,63
MOÇAMBIC Maputo 801.590 30.098.197 37,55 0,456
NAMÍBIA Windhoek 824.292 2.630.073 3,19 0,646
NIGÈRIA Abuja 923.768 214.028.302 231,69 0,539
REUNION França 2.512 888.927 353,87
REP. CENTRAFRICANA Bangui 622.984 5.990.855 9,62 0,397
REP. DEL CONGO Brazzaville 342.000 5.293.070 15,48 0,574
REP. DEM. CONGO Kinshasa 2.344.858 101.780.263 43,41 0,480
REP. SUDÀFRICA Pretòria 1.219.090 56.463.617 46,32 0,709
RUANDA Kigali 26.338 12.712.431 482,67 0,543
SAINT HELENA Regne Unit 308 7.862 25,53
SAO TOMÉ I PRÍNCEP Sao Tomé 964 211.122 219,01 0,625
SENEGAL Dakar 196.722 15.736.368 79,99 0,512
SEYCHELLES Victoria 455 95.981 210,95 0,796
SIERRA LEONE Freetown 71.740 6.624.933 92,35 0,452
SUDAN DEL SUD Juba 619.745 10.561.244 17,04 0,433
SWAZILÀNDIA Mbabane 17.364 1.104.79 0,00 0,611
TANZÀNIA Dodoma 945.087 58.552.845 61,95 0,529
TOGO Lomé 56.785 8.608.444 151,60 0,515
UGANDA Kampala 241.038 43.252.966 179,44 0,544
ZÀMBIA Lusaka 752.612 17.426.623 23,15 0,584
ZIMBABWE Harare 390.757 14.546.314 37,23 0,571

15.426.053 889.312.438
2.2 Descripció:
1. Trets comuns
1.1 El clan
El clan és el nucli fonamental de la societat, un
concepte més ampli que la nostra família.
Diverses parelles amb fills formen una família
integrada en un clan superior. Un avantpassat
comú dona sentit i identitat al clan. Els nens
s’eduquen en el clan i hi aprenen tot el que els
cal, especialment el respecte pels grans.
Són societats molt masclistes. Les dones
abandonen la seva família per anar a la del
marit; per tant, només els nois conserven els valors Àfrica 1
del clan.
La solidaritat en el sí del clan és fonamental. Donat aquest concepte ample de
família quan un africà té diners multitud de familiars vindran a demanar-li ajuda:
difícilment es poden crear riqueses.
Els fills són responsables dels seus pares quan es fan vells; per tant, costa que
redueixin la natalitat, atès que els fills són la seva pensió de jubilació en fer-se
vells; a Àfrica els estats no poden mantenir una Seguretat Social com en el
model occidental. L’ancià a més ocupa un espai molt important al clan: coneix
la història, els llocs d’abeuratge, els secrets del món dels esperits. És
fonamental en el clan: és la biblioteca vivent del clan.
Aquests conceptes tradicionals sovint topen amb les estructures de poder
europees imposades artificialment.

1.2 La demografia
L’increment de població no correspon a
l’increment de recursos econòmics: la
població creix més del que la seva
economia pot suportar. Entre 10 i 12 milions
de joves africans ingressen cada any al
mercat laboral, que només en pot absorbir
poc més de 3 milions. Catàstrofe natural: Sequera 2

Hi ha un fortíssim èxode rural. Però no

s’han previst els efectes i les ciutats
creixen de manera caòtica. No hi ha
indústria per acollir els nouvinguts i els
suburbis creixen de manera

Catàstrofe natural: Inundacions 3

desordenada, sense transports ni infraestructures; el següent pas és
abandonar el país i venir a Europa.
La taxa de natalitat de sempre ha estat elevada;
però la de mortalitat segueix especialment elevada
malgrat els avenços higiènics i sanitaris. Les causes
d’aquesta alta mortalitat són: les catàstrofes naturals
com la sequera, les guerres i conflictes freqüents,
els genocidis, els èxodes massius de població i les
malalties, algunes d’elles ja endèmiques a la zona
(son, SIDA).
SIDA/VIH 4
D’ara a finals del segle XXI els joves africans passaran de 447 a 1.300 milions
de persones, un creixement de més del 180%. A Europa i Àsia baixaran un
21% i un 28% respectivament. Es calcula que la població de tot el continent
africà serà de 4.260 milions d’habitants (l’europea està estimada en 630
milions) .
1.3 La salut.
Les condicions climàtiques afavoreixen la propagació de malalties i ha impedit
en moltes ocasions la presència dels occidentals, que s’han limitat en moltes
zones a explotar els recursos i no s’hi han instal·lat a viure.
Malària i SIDA són les principals preocupacions de la salut dels africans.
La malària és causada per paràsits del gènere Plasmodium, que es transmeten
per la picadura de la femella del mosquit anòfel. Un cop a l’organisme, els
paràsits es multipliquen al fetge i després ataquen els glòbuls vermells.
Dones embarassades i nens petits són els que corren més risc de contraure-la.
La malària mata una persona cada 45 segons a l’Àfrica i el 95% de morts són
menors de cinc anys. El 2017 van morir 620.000 persones a Àfrica per aquesta
malaltia . Les dificultats per erradicar la malaltia són la creixent resistència dels
paràsits als fàrmacs, la precarietat dels sistemes sanitaris i els desplaçaments
descontrolats de la població causats per disturbis polítics o crisis alimentàries.
Per a prevenir la malaltia cal utilitzar mosquiteres tractades amb insecticides
per dormir i fumigar les cases, però la seva eficàcia dura entre tres i sis mesos.
La SIDA és una autèntica xacra de l’Àfrica central i meridional. El 2009 uns 22’5
milions de persones estaven infectades en aquests països. De moment ja hi ha
quinze milions d’orfes a Àfrica. Hi ha països (Botswana, Swazilàndia) en què un
terç de la població està infectada.
La prostitució és el màxim factor de risc a la regió; també és elevat el nombre
de noves infeccions entre els nens, per la transmissió maternoinfantil. La dona
africana té molt poc control sobre la seva vida sexual i moltes vegades se li
nega l’atenció sanitària o se li permet de manera molt limitada; en primer lloc,
es cura els homes.
Els efectes de la SIDA són devastadors:
- Mata els pares i obliga els fills a treballar i no es poden formar.
- Mata els fills i trenca el recanvi generacional.
- Obliga els governs a grans inversions sanitàries i hospitalàries a les que no
poden fer front.
- Les empreses no inverteixen en la formació de treballadors perquè poden
morir al cap de pocs anys.
- Hipoteca el futur del país a llarg termini.

La solució passa per quatre mesures:

- Fomentar l’ús dels preservatius per evitar els futurs contagis.
- Incentivar la indústria farmacèutica per tal que trobi una vacuna a través del
manteniment d’un fons mundial contra la SIDA.
- Augmentar les xarxes de distribució dels medicaments; de res no serveixen si
no es poden distribuir correctament.
- Incrementar la presència de personal sanitari proper, bé per metges europeus
o americans que fan estades a Àfrica o bé per africans que venen a estudiar a
Europa per formar-se.
La pandèmia de la covid-19 ha tingut efectes similars perquè les condicions
sanitàries són les mateixes. La manca de medicaments, la falta d’una bona
xarxa de distribució i les mancances del sistema sanitari coincideixen en
aquesta pandèmia global.
Les guerres civils han sembrat l’Àfrica Subsahariana de mines antipersones.
Aquests artefactes posats durant el conflicte no són extretes un cop acabat i
tenen una vida útil llarga i mortífera. Netejar camps de mines i camins és una
feina costosíssima i els governs no poden assumir-la. Les conseqüències són
milers de persones ferides de per vida que, amb una mica de sort,
aconseguiran unes pròtesis que els permetin fer vida normal.

1.4 L’economia.
L’agricultura representa el 65% de les
persones ocupades a l’Àfrica i un 75% del
comerç interior. Les ajudes dels països rics
(Estats Units, UE) a la seva pròpia
agricultura dificulta tant les exportacions dels
productes africans com les vendes al propi
país. El 24% de les terres
cultivables del món estan al continent
Agricultura 5
africà, però la seva producció no arriba al
9% mundial.
Són molt abundants els conreus de
plantació (cafè i cacau), però no hi ha una
indústria que els transformi: han de vendre-
ho als països del nord, generalment les
seves antigues metròpolis. I a més,
abandonen l’agricultura de subsistència en
benefici dels grans conreus i cada vegada
passen més gana. Cacau 6

Amb la mundialització del comerç i la competència dels països asiàtics, han

perdut quota de mercat els seus productes tradicionals.
La dona és la base de l’economia africana rural; treballa al camp i duu la casa.
A les ciutats gaudeix de més llibertat i fins i tot ja hi ha dones a les facultats
d’Econòmiques o Enginyeria.
Hi ha poques inversions occidentals per la inestabilitat política, el poc respecte
a la propietat privada i les barreres comercials que el món desenvolupat posa a
les exportacions africanes.
Xina ha agafat el relleu d’Occident pel que fa a les inversions al continent
africà. Fa elevadíssimes inversions al continent per tal d’assegurar-se el
proveïment de matèries primeres que li són imprescindibles per al seu
desenvolupament industrial. Crea fàbriques, infraestructures i fins i tot ciutats
per a acollir els milers de xinesos que s’hi ha d’establir en els propers anys.
D’aquesta manera, alleugereix la seva pressió demogràfica. A diferència
d’Occident, no té cap problema per tractar amb règims totalitaris o que no
respectin els Drets Humans (ells tampoc no ho fan).
Els abundants recursos minerals del subsòl africà són un benefici evident però
alhora són la causa de centenars de conflictes armats pel domini d’aquests
recursos, conflictes sovint alimentats per empreses (i països) estrangeres.
Hi ha un baix nivell d’escolarització. Si no s’educa els nens, els països no
progressaran. Sovint els nens no van a l’escola perquè han de treballar per
mantenir la seva família.
En els darrers anys ha millorat la situació general per
diversos factors:
- han proliferat els sistemes democràtics i s’estan
consolidant.
- la inflació s’ha estabilitzat en un 10 %
- les noves tecnologies estan penetrant; per exemple, abans
calia tirar cables per tenir telèfons i ara ja no cal amb la
telefonia mòbil.
Davant la crisi del 2008, Àfrica va tenir unes particularitats importants. Les
repercussions es van notar poc perquè: Telèfon mòbil 7

- els bancs africans tenen bona salut: sempre han donat pocs interessos i
concedit pocs crèdits (cap d’ells arriscat).
- la despesa pública dels estats africans sempre ha estat petita; per tant, no es
poden gastar els diners en rescatar bancs i empreses.
- hi ha poca tradició a l’Àfrica de comprar a terminis o amb crèdits; per tant, la
taxa de morositat és molt baixa.
Els efectes negatius de la crisi es van cristal·litzar en què:
- van baixar les inversions estrangeres.
- van baixar els diners que enviaven els africans residents sobretot a Europa.

1.5 La política.
L’arbitrarietat de les fronteres no ha respectat les antigues zones tribals i ha
estat l’origen de molts dels conflictes interètnics i interestatals. En un mateix
estat hi conviuen diverses tribus que juguen amb el poder polític i militar per
subjugar, en molts casos, les altres ètnies.
En els darrers anys s’està vivint un creixement dels sistemes democràtics a
l’Àfrica subsahariana. Tot i això, encara hi tenen molt de pes les estructures
tradicionals i les xarxes clientelars dels clans. Sovint justifiquen la seva
ineptitud amb la competència europea.
A més a més, en els darrers anys s’ha incrementat el nombre de cops d’estat
militar que enderroquen presidents i els substitueixen per juntes militars, que
poden acabar rebent un cop d’estat al cap d’uns anys. Si durant el període
2014-2017 no hi va haver cap d’estat al continent, en els darrers anys han
tornat a sorgir moviments insurgents.
Els governs són ineficaços: molta burocràcia, molta corrupció, fons que van
destinats a projectes de desenvolupament acaben a les butxaques d’uns
quants. A més a més, un cop al govern es canvien constitucions per assegurar
la permanència legítima del governant. Tant és així que de 1990 a 2021 s’han
celebrat 329 eleccions generals o presidencials i, curiosament, només en 25
d’aquestes ha guanyat l’oposició.
La presència de les antigues metròpolis encara es
fa notar en les lleis i la llengua oficial dels països
(n’hi ha més de mil, però mana l’europea). En
canvi, la presència de població europea és molt
rara, a diferència del que passa a Amèrica Llatina
o Àsia.
La divergència d'interessos entre els països rics i les diferents companyies
internacionals dedicades a l'explotació dels ingents recursos minerals dificulten
el final dels conflictes. Recursos minerals 8

2. Regions
2.1 El golf de Guinea.
Costa d’Ivori assolí la independència el 1960 i a partir de 2002 començà una
guerra civil fonamentalment pel poc respecte als drets de les persones que
vivien al país i havien nascut als països veïns. França hi va intervenir com a
antiga metròpoli. El 2007 s’arribà a un acord de pau.
Nigèria és el país més dinàmic d’Àfrica, ja que
representa el 25,53% de la producció de tota l’Àfrica
subsahariana. Té força influència en els països veïns .
Guinea Equatorial és una ex-colònia espanyola i des
del 1979 hi mana el dictador Teodoro Obiang Ngema.
Les grans reserves petrolieres condicionen el seu futur.

2.2 Els Grans Llacs. Reserva petrolera 9

A la República Centrafricana els grups armats aprofiten el discurs religiós per

justificar les seves finalitats polítiques, que pretenen justificar els interessos
econòmics i la corrupció generada per la lluita en el control del tràfic de
diamants i fusta. L’urani i el petroli, que ara és en mans d’empreses xineses,
també estan en l’arrel de les disputes.
La República de Sudan del Sud (el quart país amb l’Índex de Desenvolupament
Humà més baix del planeta) va néixer el 2011 com una secessió de Sudan,
presumptament per motius religiosos (Sudan volia imposar la llei islàmica a tot
el país i la regió del sud està feblement islamitzada). Els pous petroliers són a
Sudan del Sud, però les vies de comercialització passen per Sudan, que les vol
controlar. Empreses de la Xina i Malàisia controlen l’explotació petroliera.
A Rwanda l'estiu del 1994 hi va haver entre 500 i 800.000 morts en conflictes i
revenges Inter ètniques. Dos anys més tard es repetiren les matances i més
d'un milió de refugiats vagaren durant mesos per entre les selves tropicals de la
zona. Es calcula que des de 1991 han mort 3.150.000 persones només a
Rwanda, un país que aquell any tenia una població de 7.150.000 habitants: un
40 per cent de la població.
La República Democràtica del Congo és el país
més gran de la zona. En l’actualitat hi ha una
situació de guerra civil entre l’exèrcit i el partit del
poder i Nacions Unides no pot imposar la pau.
Posseeix el 80% de les reserves mundials de
coltan, un mineral essencial en la fabricació de
telèfons mòbils; Estats Units i Europa es

Coltan 10
posicionen a favor del bàndol que els garanteixi que les seves explotacions
d’aquest mineral estaran controlades per ells i no per altres països possibles
competidors, com la Xina.
2.3 El sud.
Zimbabwe va ser un dels últims països a independitzar-se i va canviar de nom:
de Rhodesia a Zimbabwe. Era un dels principals països exportadors en aquell
moment. El president Robert Mugabe (expulsat el 2017 i mort a l’exili el 2019)
es va dedicar a perseguir les ètnies rivals a la seva; es va quedar els crèdits
internacionals; com que no podia fer la reforma agrària que havia promès, va
permetre que els soldats saquegessin les explotacions dels molts blancs que
encara quedaven; els seus rivals polítics eren sistemàticament empresonats o
directament assassinats.
Sud-àfrica va ser colònia britànica i en independitzar-se va patir durant molts
anys un règim d’apartheid on els blancs manaven i els negres es veien relegats
a territoris amb unes horroroses condicions de vida. Tot el món va decretar
boicots comercials i esportius. A mitjans dels noranta va arribar a la presidència
Nelson Mandela i va acabar amb la segregació. És una de les potències
emergents del continent i la celebració del mundial de futbol del 2010 va
confirmar la seva condició d’estat en progressió.
2.3 Notícia de premsa:

Rescatan en Brasil a 16 personas en condiciones de esclavitud

Las víctimas, de nacionalidad paraguaya, eran obligadas a trabajar en una
fábrica clandestina de cigarrillos

Las autoridades brasileñas liberaron a 16 ciudadanos paraguayos que eran

obligados a trabajar en condiciones análogas a la esclavitud en una fábrica
clandestina de cigarrillos en Río Grande do Sul, estado del sur de Brasil
fronterizo con Argentina y Uruguay, según fuentes oficiales. Los extranjeros
fueron localizados en un búnker subterráneo en las instalaciones de la fábrica
tras varias horas de búsquedas, tras una operación que desmontó una
organización criminal dedicada al contrabando y la falsificación de cigarrillos,
informó la Policía Federal en un comunicado.
"Durante el cumplimiento de una orden de búsqueda en el municipio de Triunfo,
16 trabajadores supuestamente paraguayos fueron localizados en el subsuelo
de la fábrica, en una especie de búnker, en donde eran mantenidos
enclaustrados", según el comunicado de la Policía Federal. "Al escondite tan
solo se tiene acceso por un elevador hidráulico", agregó el organismo en un
comunicado en que aclaró que las víctimas del crimen de trabajo análogo a la
esclavitud solo fueron localizadas y rescatadas en la tarde, tras intensas
búsquedas en la fábrica clandestina.
De acuerdo con la Policía Federal, además de contrabando y falsificación, la
organización desarticulada era investigada "por reclutar ciudadanos
paraguayos para que trabajaran en la producción clandestina de cigarrillos en
condiciones análogas a la esclavitud". De acuerdo con el comunicado, una vez
ingresaban a Brasil por la ciudad fronteriza de Foz do Iguazú, a los paraguayos
reclutados se les retenían los teléfonos móviles y eran conducidos hasta la
"fábrica", que sólo podían abandonar hasta el final de un ciclo de producción,
que podía extenderse por entre seis y ocho meses.
Por los cálculos de los investigadores, en la fábrica clandestina se producían
cerca de 10 millones de cajetillas de cigarrillos por mes, que le dejaban a la
organización criminal ingresos por cerca de 50 millones de reales (unos 8,9
millones de dólares). En la operación, en la que participaron agentes de la
Policía Federal y de la Administración Federal de Impuestos, fueron cumplidas
40 órdenes de detención y 56 mandatos de allanamiento e incautación de
posibles pruebas en los estados de Río Grande do Sul, Paraná y Sao Paulo.
Los agentes federales igualmente cumplieron órdenes para incautar 56
vehículos, 13 inmuebles y valores depositados en cuentas bancarias de 23
investigados que suman 600 millones de reales (unos 107 millones de dólares).

Según la Policía Federal, la organización comenzó a ser investigada en 2020

después de que se descubriera que un fabricante brasileño estaba produciendo
clandestinamente en el país paquetes de marcas paraguayas de cigarrillos.
"Parte de los cigarros producidos abastecería el mercado clandestino de
Uruguay y Brasil", agrega el comunicado.

Titular: Rescatan en Brasil a 16 personas en condiciones de esclavitud.

Subtitular: Las víctimas, de nacionalidad paraguaya, eran obligadas a trabajar
en una fábrica clandestina de cigarrillos.
Data: 20 de octubre del 2021.
Mitjà: elperiodico.com

Resum: Les autoritats brasileres van alliberar 16 ciutadans paraguaians que

eren obligats a treballar en condicions molt igual a l'esclavitud en una fàbrica
clandestina de cigarrets a Rio Grande do Sul a Brasil. Van ser localitzats en un
búnquer subterrani a les instal·lacions de la fàbrica.

Comentari de la noticia: Jo crec que aquesta notícia té a veure amb el temari

donat a classe, ja que parla sobre l’esclavitud d’avui en dia, que ja no van amb
vaixells, etc, sinó en les fàbriques sota terra en condicions infrahumanes, és a
dir pèssimes i treballant pràcticament 24 hores al dia amb pocs moments de
descans, etc. Ara els esclaus no es venen ni es compren, sinó que les
persones les segresten o les contracten de manera il·legal amb coaccions
personals.
2.4 Comentari de pel·lícula

1.1 Fitxa Tècnica:

Títol original: Hotel Rwanda

Llengua de la versió original: Anglès
De la versió vista: Espanyol
Nacionalitat: Rwanda
Any de producció: 2004
Direcció: Terry George
Guió: Keir Pearson i Terry George
Actors: Don Cheadle (Paul Rusesabagina), Desmond Dube (Dube), Hakeem
Kae-Kazim (George Rutaganda), Tony Kgoroge (Gregoire), Neil McCarthy
(Jean Jacques), Nick Nolten (Coronel Oliver), Fana Mokoena (General
Bizimungu), Sophie Okonedo (Tatiana Rusesabagina), Lebo Mashile (Odette),
Antonio David Lyons (Thomas Mirama), Leleti Khumalo (Fedens), Kgomotso
Seitshohlo (Anais), Lerato Mokgotho (Carine), Mosa Kaiser (Elys
Rusesabagina), Mathabo Pieterson (Diane Rusesabagina), Ofentse Modiselle
(Roger Rusesabagina), David O'Hara (David), Joaquin Phoenix (Jack Daglish),
Lennox Mathabathe (Peter), Thulani Nyembe (Jean Baptiste), Cara Seymour
(Pat Archer), Roberto Citran (Priest), Thomas Kariuki (Xavier), Ashleigh Tobias
(Metge).
Durada de la pel·lícula: La pel·lícula dura 2 h 1 m
Temps històric: Al segle XX

1.3 Valoració:
Enfocament de la pel·lícula: La pel·lícula està enfocada en la història de la
massacre civil ocorreguda el 1994 a Rwanda i en les experiències que un grup
de persones van viure durant el genocidi de Rwanda.
Errades: Jo crec que a simple vista no té errades molt greus que perjudiquin el
no veure correctament la pel·lícula.
Valoració global: Jo crec que aquesta pel·lícula pot tenir una gran importància
en el tema, ja que els successos aquets passen sovint a l’Àfrica, guerres civils,
massacres, basades en les dictadures autoritàries que acaben matant a molta
gent de manera indiscriminada. Això sempre passa per les idees polítiques que
es volen imposar de manera autoritària. En aquest cas, els hutus contra els
tutsis.

2.5 Comentari d’imatge

Aquesta és una de les imatges del que passava a Sud Àfrica en l’època de
l’aperhaid. L’apartheid va ser una política que va esdevenir un sistema de
segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990. En aquesta imatge, es pot
apreciar com tres militars agafen a una persona negra de manera violenta, era
la manera en que s’actuava per reprimir les persones que estaven en contra.
2.6 Opinió
El comerç d’esclaus a l’Àfrica Negra va començar quant els europeus volien
obtenir productes africans com l’or o esclaus per vendre’ls a Amèrica a canvi
d’espècies. La manca de mà d’obra de la població americana per part dels
colonitzadors europeus per poder explotar les terres i les mines d’Amèrica va
fer que hi hagués una demanda d’esclaus d’Àfrica cap a les colònies europees
situades a la costa est d’Amèrica.

La major part d’esclaus en un primer moment eren gent esclavitzada per tribus
africanes d’altres tribus africanes després d’una guerra. La gran demanda
d’esclaus va fer canviar les penes a l’Àfrica i no es matava a un delinqüent o a
un soldat derrotat, sinó que es venia als europeus ja que en treien més profit.
Els líders africans a part de vendre com esclaus als seus enemics amb aquests
diners de la venta compraven productes europeus com armes, pólvora, or, etc.
Els caps de tribus africanes al treure tants bons beneficis de la venta d’esclaus,
van iniciar guerres únicament per capturar esclaus i vendre’ls als europeus
només per guanyar diners. També s’esclavitzava a membres d’una tribu que
havien delinquit o que eren contraris als caps rivals. A més a més, els fills d’una
mare esclava també eren esclaus.
A finals del segle XVII, van aparèixer els primers moviments en contra de
l’esclavitud fins que a començaments del segle XIX es va prohibir el comerç
d’esclaus a l’atlàntic i poc a poc se’ls va concedir la llibertat. Això va fer que el
comerç esclavista, fos ja només lucratiu donat el perill que suposava ser
enxampat comerciant-hi.
A partir del 1820 es va començar a enviar esclaus alliberats a uns territoris que
a partir del 1847 es van proclamar la nació independent de Libèria, que
juntament amb Etiòpia van ser els únics territoris africans que no van ser
colonitzats pels europeus a mitjans del segle XIX.
Entre el segle XVI I XIX van ser esclavitzats uns 12 milions de persones, però
una part d’aquest van morir en els vaixells que els transportaven durant el
viatge. Al segle XXI continuen havent-hi altres formes d’esclavatges basats en
treballs forçats, matrimonis forçats, infants obligats a treballar per mantenir les
famílies, i per últim l’explotació sexual forçada. Tot això passa de manera
il·legal, ja que no es permet actualment i és perseguit policial i judicialment.
Durant molts segles les societats europees i americanes van normalitzar el
comerç d’esclaus com una cosa normal de l’època, ja que a part de treure
beneficis econòmics, també pensaven que era una raça inferior a ells i per tant
no feien cap cosa negativa, sinó que era un bé per a la societat, ja que
treballaven per ells i feien les feines que ningú volia fer. Hi ha pel·lícules com
“raízes” que reflecteix molt bé que passava amb els esclaus.