Homeopatia

Júlia Cuenca
Gisela Llovet
Isona Pérez
 "el semblant

cura el semblant"
Principis

1. la dissolució fa que les preparacions

siguin més fortes

2.Individualització del
malalt i no de la malaltia.
3.Dosis infinitesimals de
substàncies actives.
Llei de la semblança
S'admet així mateix que quan un individu està malalt presenta una
simptomatologia mental, general i fins i tot local, diferent a la d'un altre
individu, encara que pateixin la mateixa malaltia. "No hi ha malalties,
sinó malalts."
Hipócrates deia: "A través d'un semblant es produeix la malaltia i
mitjançant l'aplicació del semblant la malaltia es cura".
L'oracle de Delfos deia: "El que malalta, cura".
Paracels va afirmar: "Posseeixes la mateixa anatomia de les plantes i la
mateixa anatomia de la malaltia en un sol ordre. Aquest símil et donarà
idea de com sanaràs"
 Individualitat
L'homeopatia no prescriu sempre el mateix
medicament per a la mateixa patologia, si no el que correspon a cada malalt,
segons els seus símptomes mentals, generals i locals.
Símptomes mentals: són aquells que alteren l'estat emocional de la persona,
per exemple
: por, inseguretat, desitjos de morir, gelosia, ressentiment, enveja, odi,
indignació, venjança, etc.
Símptomes generals: són aquells pels quals la persona millora o empitjora i són
propis de cada pacient, per exemple: millor o pitjor per la humitat, la calor, el
fred, la suor, la nit, al matí, per uns certs aliments, etc.
Símptomes locals: són aquells que algunes persones manifesten orgànicament,
per exemple: amigdalitis, otitis, faringitis, lumbàlgia, diarrea, vòmits. dolor, etc.
 Samuel
Hahnemann

Més conegut com a Samuel *Hahnemann, va ser el creador de l'homeopatia, una manera

de curar les malalties radicalment diferent dels principis terapèutics usats en l'àmbit

mèdic de la segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX.De retorn a Leipzig en 1789, va

tenir el que ell mateix va cridar més tard «la seva primera revelació»: la necessitat de

controlar l'efecte de cada medicament en l'home sa. Valerosament va absorbir fortes

dosis de quina, després de ipecacuana i d'altres substàncies de la farmacopea del seu

temps; va estudiar els seus efectes en si mateix i, recordant-se de la fórmula de

Hipócrates (fins llavors incompresa) «similia similibus curantur», va deduir d'ella la llei que

va donar origen a l'homeopatia: «per a curar una malaltia cal administrar un remei que

provoqui en l'home sa els mateixos efectes que s'observen en el malalt».

 Jacques
Va publicar un article en la prestigiosa revista

Beneveniste científica Nature, que es va anomenar la memòria

de l’aigua, consistia a exposar una sèrie

d'experiments sobre desgranulació de basòfils

disparada per anticossos IgE (del grup de la

immunoglobulina E) molt diluïts, és a dir, durant el

procés de preparació se sotmetia a dilucions en

sèrie. Als anys 90 Benveniste també va afirmar que

aquesta "memòria" podia ser digitalitzada,

transmesa i reintroduïda en una altra mostra

d'aigua, de manera que contindria les mateixes

qualitats que la primera mostra

Què significa

placebo?

És una substància que no té acció curativa, però

produeix un efecte terapèutic si el malalt la pren

convençut que és un medicament realment eficaç. Té

el mateix aspecte, gust i forma que un medicament

veritable, però està fet de productes inerts i sense

cap principi actiu

Conclusió
L'homeopatia és un mètode experimental, ja que utilitza

l'experimentació humana en individus sans. Utilitza substàncies

orgàniques, vegetals i minerals. Es basa en una filosofia diferent i no

actua buscant efectes directes sobre els símptomes d'una persona,

sinó estimular el sistema immunològic i la capacitat de l'organisme

per a protegir-se i curar-se a si mateix. Per a, elevant el nivell de salut,

ajudar a recuperar l'estat d'equilibri de l'organisme en la seva

globalitat. En definitiva, podem dir que l'homeopatia a poc a poc

s'anirà convertint en la medicina del futur, en tenir en compte a la

persona íntegrament i no sols a la part d'aquesta afectada pels

símptomes.