Download as docx, pdf, or txt
Download as docx, pdf, or txt
You are on page 1of 23

ÍNDEX

1. SERVEIS AUXILIARS DE TRACTAMENT


1.1. ANGIOPLÀSTIA CORONARIA
1.2. ENDOSCÒPIA TERPÈUTICA
1.3. FOTOCOAGULACIÓ PER LÀSER OFTALMOLÒGIC
1.4. LITOTRÍPSIA RENAL
1.5. RADIOTERÀPIA
1.6. CIRUGIA ENDOSCÒPICA I AMBULATÒRIA
1.7. RADIOLOGIA INTERVENCIONISTA
1.8. QUIMIOTERÀPIA
1.9. HEMODIÀLISI PER A CASOS AGUTS I CRÒNICS
1.10. MEDICINA FÍSICA I REHABILITACIÓ
1.11. SERVEI DE DIETÈTICA
1.12. SERVEI D’HOSPITAL DE DIA
1.13. DIÀLISI
2. ALTRES SERVEIS
2.1. AMBULÀNCIA. DINS I FORA DEL TERME MUNICIPAL (DISTÀNCIA
MÀXIMA 300 KM).
2.2. BANC DE SANG I PLASMA. TRANSFUSIONS A DINS I A FORA DEL
QUIRÒFAN
2.3. CAMBRA HIPERBÀRICA. CAMBRA D'OXIGEN A HIPERPRESSIÓ.
2.4. FONIATRIA, CASOS QUIRÚRGICS, FINS A 15 SESSIONS.
2.5. LOGOPÈDIA INFANTIL FINS A UN MÀXIM DE 20 SESSIONS.
2.6. OXIGENOTERÀPIA. A LA CLÍNICA PER A TOT TIPUS D'INGRESSOS
I A DOMICILI.
2.7. PLANIFICACIÓ FAMILIAR. ESTERILITZACIÓ TUBÀRICA,
VASECTOMIA.
2.8. PODÒLEG. EXCLUSIVAMENT EN CONSULTORI I UN MÀXIM DE 12
SESSIONS L'ANY.
2.9. SERVEI DE FISIOTERÀPIA A CÀRREC DE PERSONAL
ESPECIALITZAT.
2.10. SUTURA MECÀNICA QUIRÚRGICA.
2.11. VENTILOTERÀPIA I AEROSOLS.
2.12. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA EN CAS D'ACCIDENT D'AUTOMÒBIL,
LABORAL O PROFESSIONAL.
2.13. PSICOLOGIA CLÍNICA INFANTIL I DE L'ADOLESCÈNCIA (FINS A
15 SESSIONS L'ANY)
2.14. SALUT LABORAL
2.15. SERVEI DE DOCUMENTACIÓ I ARXIU CLÍNIC
2.16. SERVEI D’ASSESSORIA JURÍDICA
2.17. SERVEI DE MEDICINA PREVENTIVA
2.18. SERVEI D’HOSTELERIA
Serveis auxiliars de tractament
Tècniques especials terapèutiques

Angioplàstia coronària. OK
Endoscòpia terapèutica. OK
Fotocoagulació per làser oftalmològic. OK
Litotrípsia renal. OK
Radioteràpia. OK
Cirurgia endoscòpica i ambulatòria.
Radiologia intervencionista. OK
Quimioteràpia. OK
Hemodiàlisi per a casos aguts i crònics. OK
Medicina física i rehabilitació ok
Servei i dietètica ok
Servei hospital de dia ok
Diàlisi ok

Altres serveis
Salut laboral
Servei de documentació i arxiu clínic
Servei d’assessoria jurídica
Servei de medicina preventiva
Servei d’hosteleria
1. SERVEIS AUXILIARS DE TRACTAMENT
1.1. ANGIOPLÀSTIA CORONARIA
La angioplàstia és un procediment per
obrir vasos sanguinis estrets o
bloquejats que subministren sang al
cor. Aquests vasos sanguinis
s’anomenen artèries coronàries.
Un stent d’artèria coronaria és un petit
tub de tela metàl·lica que s’expandeix
dins de l’artèria del cor. Un stent
normalment es col·loca durant o immediatament després d’una angioplàstia i
ajuda a impedir que l’arteria es tanca de nou. Un stent lliberador de fàrmac conté
un medicament permanent que ajuda a evitar que l’artèria es tanqui a llarg
termini.

1.2. ENDOSCÒPIA TERPÈUTICA


L’endoscòpia terapèutica consisteix en un conjunt de tècniques en les que es
realitzen endoscòpies en les que es realitzen maniobres que permeten curar
algunes lesions de forma definitiva o bé pal·liar unes altres per millorar la qualitat
de vida i el pronòstic del pacient.

1.3. FOTOCOAGULACIÓ PER LÀSER OFTALMOLÒGIC


La fotocoagulació és una tècnica utilitzada en oftalmologia, amb la que es
genera una cicatriu en la retina mitjançant la cremada terapèutica. La cicatriu
resultant permet detenir el desenvolupament de certes malalties retinines.

1.4. LITOTRÍPSIA RENAL


És un procediment mèdic que utilitza ones de xoc per trencar càlculs de ronyó,
bufeta o urèter. Després del procediment, els diminuts trossos de càlcul surten
del cos a través de l’orina.
1.5. RADIOTERÀPIA
La radioteràpia consisteix en la utilització de rajos d’alta energia per destruir o
reduir les cèl·lules tumorals d’una zona específicament limitada. S’utilitza per
tractar alguns tipus de càncer, però no tots. La radioteràpia pot actuar destruint
les cèl·lules directament o bé interferint en el seu creixement.
Tipologies
- Externa: la radiació s’administra des l’exterior del cos mitjançant un
accelerador lineal. Aquest emet la radiació específicament sobre el lloc on
es vol aplicar el tractament. Per tal de aconseguir-ho, la màquina pot fer
diversos moviments durant la sessió de tractament. L’aplicació d’aquestes
sessions és diària, cinc dies a la setmana, de forma ambulatòria, durant
diverses setmanes.
- Braquiteràpia o radioteràpia interna : consisteix en el subministrament de la
radiació a través de materials radioactius especials, que es depositen a
prop o dins del material tumoral.
- Radioteràpia d’intensitat modulada (IMRT): és una tècnica que permet
subministrar altes dosis de radiació sobre una zona específica, i així reduir
l’afectació dels teixits propers. Segons els casos, aquesta tècnica pot
substituir la radioteràpia externa convencional.

Efectes secundaris
La radioteràpia està enfocada per emmalaltir les cèl·lules tumorals, però també
pot afectar als teixits propers en menor intensitat, pel qual es pot produir efectes
secundaris.
Segons la zona del cos irradiada els efectes secundaris són diferents. Els més
comuns són:
- Fatiga o cansament.
- Pèrdua del cabell en la zona irradiada.
- Alteracions locals de la pell: més seca, sensible o envermellida.
Durant el període de tractament es fan controls rutinaris per avaluar el procés.
La majoria dels efectes secundaris són temporals i controlables. El fet que
apareguin efectes secundaris no implica que s’hagin de tenir tots ni tant sols que
siguin un signe de funcionament del tractament.

1.6. CIRUGIA ENDOSCÒPICA I AMBULATÒRIA


La cirurgia ambulatòria consisteix en uns determinats processos terapèutics i/o
diagnòstics que es duen a terme amb anestèsia local, locoregional, regional,
general o bé sense sedació. Aquesta intervenció té una recuperació menor a 12
hores.
Els procediments poden ser en unitats a dins de l’hospital o bé en una unitat
independent.
Endoscòpica
És l’observació directa de l’interior d’un òrgan o d’una cavitat mitjançant un
endoscopi que s’introdueix a través d’orificis naturals, com ara la boca, la uretra,
anus, etc. També es pot realitzar directament a través de la paret que els
protegeix, com ara l’abdomen o el genoll. Per tant, obtenim una informació que
no sempre pot ser proporcionada de forma fiable mitjançant altres tipus
d’exploracions, com ara l’ecografia o l’examen físic general.

1.7. RADIOLOGIA INTERVENCIONISTA


L’objectiu de la radiologia intervencionista és diagnosticar o tractar patologies
amb una tècnica que és mínimament invasiva.
S’utilitza especialment per poder realitzar diagnòstics i també com a tractament
pels pacients.
És una tècnica positiva ja que minimitza el trauma físic que se li assigna al
pacient, és a dir, es redueix el temps de recuperació ja que les zones afectades
per les infeccions són menors i per tant, el pacient roman menys temps
hospitalitzat.
Procediments utilitzats en les tècniques d’imatge
- Rajos X: consisteix en irradiar electro-magnèticament al pacient de tal
manera que travessa cossos opacs produint rere les superfícies imatges o
“escanejats” amb la finalitat de l’exploració mèdica.
- Ecografia: tècnica d’exploració dels òrgans interns del cos que consisteix en
registrar l’eco de les ones electromagnètiques o acústiques enviades al lloc
que s’examina.
- Ressonància magnètica: És un examen imagenològic que utilitza imants i
ones de ràdio potents per crear imatges del cos. No s'empra radiació
ionitzant (raigs X). Les imatges per ressonància magnètica (IRM) soles
s'anomenen corts. Es poden emmagatzemar en un ordinador o imprimir en
una pel·lícula. Un examen produeix dotzenes o algunes vegades centenars
d'imatges.
- Tomografia computeritzada: es refereix a un procediment computeritzat
d'imatges per rajos X en el qual es projecta un feix estret de raigs X a un
pacient i es gira ràpidament al voltant del cos, produint senyals que són
processades per l'ordinador de la màquina per a generar imatges.

Regions anatòmiques que poden ser tractades mitjançant aquesta tècnica


- Sistema nerviós central: encèfal i columna vertebral.
- Tòrax: vies aèries i pulmons.
- Abdomen: fetge, estómac, intestí, ronyons.
- Sistema circulatori: cor, artèries i venes.
- Sistema múscul esquelètic: ossos, articulacions, columna vertebral.
- Sistema urogenital: femení i masculí.
- Altres: obtenció de mostres de tots els òrgans i teixits.

1.8. QUIMIOTERÀPIA
La quimioteràpia és l'ús de fàrmacs per destruir les cèl·lules canceroses. Actua
evitant que les cèl·lules canceroses creixin i es divideixin en més cèl·lules. Com
les cèl·lules canceroses solen créixer i dividir-se més ràpid que les cèl·lules
normals, la quimioteràpia té major efecte en les cèl·lules canceroses. No obstant
això, els fàrmacs utilitzats per a la quimioteràpia són forts i poden fer mal a les
cèl·lules sanes de totes maneres. Aquest dany causa els efectes secundaris que
estan relacionats amb la quimioteràpia.
Tipologies de quimioteràpia
El tractament amb aquests fàrmacs forts s'anomena quimioteràpia estàndard,
tradicional o citotòxica.
Molts altres tipus de fàrmacs també tracten el càncer. Molts dels nous
s'anomenen fàrmacs dirigits o teràpia dirigida. Els fàrmacs dirigits danyen les
cèl·lules canceroses bloquejant els gens o les proteïnes que es troben en les
cèl·lules canceroses. Com que aquests tractaments actuen específicament en
les cèl·lules canceroses, causen diferents efectes secundaris i en general
danyen menys a les cèl·lules sanes. Altres tipus de teràpia contra el càncer
inclouen hormones i fàrmacs que actuen juntament amb el sistema immunitari
per combatre el càncer, un tipus de tractament denominat immunoteràpia.
Tractament del càncer
Els metges fan servir quimioteràpia de diferents formes en diferents moments.
Això inclou el següent:
- Abans de la cirurgia o radioteràpia, per reduir els tumors. Això s'anomena
quimioteràpia neoadjuvant.
- Després de la cirurgia o la radioteràpia, per matar qualsevol cèl·lula
cancerosa que persisteixi. Això s'anomena quimioteràpia adjuvant.
- Com a únic tractament. Per exemple, per a tractar càncers de la sang o el
sistema limfàtic, com la leucèmia i el limfoma.
- Per al càncer que torna a aparèixer després del tractament, denominat
càncer recurrent.

1.9. HEMODIÀLISI PER A CASOS AGUTS I CRÒNICS


Els ronyons tenen la funció de netejar la sang de les substàncies tòxiques i dels
líquids que li sobren, que s'eliminen en forma d'orina, a més de produir
hormones necessàries per a l'organisme. Quan en un pacient, per un problema
d'insuficiència renal aguda o crònica, els ronyons deixen de funcionar, la diàlisi
permet realitzar mitjançant equips mèdics, les funcions dels ronyons.
Hi ha dos tipus diferents de diàlisi: hemodiàlisi i diàlisi peritoneal. L'hemodiàlisi
consisteix a filtrar l'excés de líquids i les substàncies tòxiques de l'organisme
mitjançant el pas de la sang del pacient per un filtre periòdicament

Funcionament de la diàlisi
En el procés d'hemodiàlisi, la sang del pacient es condueix entubada des de
l'organisme fins a una màquina anomenada "ronyó artificial" en què passa a
través d'un filtre de neteja (dialitzador), en el qual es produeix l'intercanvi entre el
líquid del dialitzador i la sang, recollint les substàncies tòxiques de la sang i
aportant altres beneficioses, i retorna de nou al cos.
A semblança dels ronyons sans, la diàlisi permet:
- Eliminar les substàncies tòxiques, la sal i l'aigua en excés l'organisme.
- Mantenir el nivell adequat de certes substàncies químiques en la sang.
- Contribueix a controlar la pressió sanguínia.
Per poder portar la sang al dialitzador, cal establir un accés vascular o entrada
als vasos sanguinis, per a això cal una intervenció local de cirurgia menor,
generalment a l'avantbraç, per la seva major accessibilitat i facilitat de
manipulació en la diàlisi.
1.10. MEDICINA FÍSICA I REHABILITACIÓ
La medicina física i rehabilitació és l’especialitat mèdica a la qual correspon el
diagnòstic, el seguiment de l’evolució del pacient, la prevenció i especialment el
tractament de la incapacitat amb l’objectiu de facilitar, mantenir o restituir el
màxim grau de capacitat funcional i independència possible.
En el procés rehabilitador intervé un equip multidisciplinar integrat pels
professionals del propi Servei format per metges especialistes en Medicina
Física i Rehabilitació, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes i
Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria (TCAIS), amb la col·laboració de tècnics
ortopèdics, neuropsicòlegs, treballadors socials i metges d’altres especialitats.
És un servei clínic i assistencial de suport que actua de manera transversal
col·laborant amb tots els serveis mèdics i quirúrgics de l’Hospital de Sabadell i
de l’Albada Centre Sociosanitari, així com amb els centres d’atenció primària.

Les nostres àrees específiques de diagnòstic i tractament són: Rehabilitació de


l’Aparell Locomotor, Limfoedemes, Sòl pèlvic, Pròtesis i ortesis, Respiratòria
(infantil i adult), Neurorehabilitació-Espasticitat, així com, en l’àmbit de la
logopèdia diagnòstic i tractament dels trastorns del llenguatge, de la parla, de la
veu i de la deglució.

El Servei té una vessant assistencial, docent i investigadora. Des del punt de


vista assistencial atén pacients ingressats i ambulatoris. A nivell docent atén la
formació de pregrau en Fisioteràpia, Logopèdia i Teràpia Ocupacional, postgrau
de fisioteràpia, logopèdia i MIR d’altres especialitats mèdiques. Participa en
grups multidisciplinaris de les diferents patologies ateses i en l’elaboració de
protocols, trajectòries i guies clíniques. En investigació ha rebut premis, beques,
i participa activament en estudis d’investigació, així com en la promoció de la
Salut.

L’equip participa activament en programes de formació i prevenció de lesions


osteomusculars dels treballadors, en col·laboració amb el Servei de Salut
Laboral del propi centre concret.

1.11. SERVEI DE DIETÈTICA


La dietètica és la disciplina que estudia els règims alimentaris en la salut o en la
malaltia, d’acord amb els coneixements sobre la fisiologia de la nutrició en el
primer cas i sobre la fisiopatologia del trastorn en el cas del segon.
Especialment és l’estudi higiènic de l’alimentació que ens permet establir la ració
alimentaria o dieta convenient a una persona, segons el seu treball o l’estat de
salut. De tal manera que qui estudia, vigila i recomana els hàbits alimentaris als
seus pacients amb l’objectiu de millorar la salut es coneix amb dietista.
Serveis
- Alimentació en les diferents situacions de la vida: creixement, embaràs,
lactància, persones grans, dieta vegetariana, etc.
- Assessorament Nutricional totalment individualitzat adaptat als requeriments
nutricionals de la persona i a les seves preferències alimentàries
- Dietes en la menopausa.
- Dietes esportives, per augmentar la massa muscular i millorar el rendiment.
- Dietes esportives, per modificar la composició corporal i millorar el
rendiment
- Dietes per embarassades.
- Elaboració de plans nutricionals en situacions especials de salut:
hipertensió, colesterol, triglicèrids, molèsties intestinals, colon irritable,
diabetis, al·lèrgies i intoleràncies alimentaries, etc.
- Modificació i reestructuració d’hàbits alimentaris.
- Pla nutricional personalitzat
- Reeducació alimentària a través de modificar els hàbits alimentaris cap a
una alimentació saludable
- Test Professional d’Intolerància Alimentària.
- Trastorns intestinals i patologies Inflamatòries, Intestí Irritable, Fructosa i
Sorbitol.
- Valoració de la composició corporal com ara: massa muscular, greix i aigua.

1.12. SERVEI D’HOSPITAL DE DIA


Un hospital de dia és una estructura sanitària assistencial on el pacient rep les
tècniques terapèutiques que requereix sense necessitat d'abandonar el seu
entorn familiar. El pacient és internat per un termini d'hores determinat, durant
les quals rep tots els tractaments especialitzats (teràpies amb aparells, anàlisi,
control postoperatori, etc.) per part de personal especialitzats que requereixen
seguiment o aparells mèdics que han de ser manipulats dins d'instal·lacions
mèdiques. En finalitzar l'atenció, el pacient torna a la seva llar.

Les patologies que es poden tractar en un hospital de dia inclouen trastorns


alimentaris, com ara l’anorèxia o la bulímia, certes malalties psiquiàtriques,
malalties de la vellesa, trastorns infantils o rebre tractaments oncològics. Cada
hospital de dia té diferents horaris i recursos de personal, i fins i tot abasten
àrees de tractament diferents.

1.13. DIÀLISI
Quan els ronyons estan sans, netegen la seva sang. També produeixen
hormones que mantenen els seus ossos forts i la seva sang sana. Quan els
ronyons fallen, cal un tractament per a substituir la feina que ells realitzaven.
Llevat que rebi un trasplantament de ronyó, necessitarà d'un tractament
anomenat diàlisi.
Hi ha dos tipus principals de diàlisi. Tots dos tipus filtren la sang per eliminar les
deixalles perilloses del cos, excés de sal i aigua.
- L'hemodiàlisi fa servir una màquina. A vegades és cridada ronyó artificial.
Vostè ha d'anar en forma freqüent a una clínica especial per rebre el
tractament diverses vegades a la setmana
- La diàlisi peritoneal fa servir la membrana que recobreix l'abdomen,
anomenada membrana peritoneal, per filtrar la sang

Tots dos tipus tenen riscos i beneficis. També requereixen que segueixi una
dieta especial. El metge pot ajudar a decidir el millor tipus de diàlisi per al seu
cas.
2. ALTRES SERVEIS

2.1. AMBULÀNCIA. DINS I FORA DEL TERME MUNICIPAL (DISTÀNCIA


MÀXIMA 300 KM).
Una ambulància és un vehicle destinat al transport de persones malaltes o
ferides. Aquest equip transporta als pacients fins a centres especialitzats en el
tractament o des d’aquests.
Aquest vehicle a part de ser utilitzat per transport, també hi ha un equip de
tècnics o professionals que intenten proporcionar les millors cures mèdiques ja
que es troben lluny d’un centre sanitari. De fet, el que realitza l’equip de
l’ambulància és un servei prehospitalari, és a dir, intentar estabilitzar al pacient
per tal que seguidament es procedeixi a un diagnòstic més específic i un
tractament d’acord amb aquest en el centre mèdic.

Les ambulàncies poden ser classificades en determinats tipus, depenent de si


transporten o no pacients, i baix que condicions. En alguns casos, les
ambulàncies poden exercir més d'una funció, com el transport d'emergència i
l'atenció al pacient.
- Ambulància d'emergència: la més comuna de totes les ambulàncies, que
proporciona cures d'emergència a pacients malalts o ferits. Poden ser
furgonetes, pots, helicòpters, avions o qualsevol altre mitjà de transport
reconvertit. Proporcionen mitjans i personal sanitari d'emergència per
atendre al pacient en el lloc de l'incident i durant el trasllat a un centre
mèdic. Se'ls coneix com AEB (Ambulància d'Equips Bàsics) o AEA
(Ambulància d'Equips Avançats), depenent la seva configuració i
equipament mèdic disponible es poden classificar en:
o Ambulàncies assistencials o ambulàncies de suport vital bàsic (SVB).
Dotació usual de 2 tècnics en Emergències Sanitàries. En alguns
casos està la present un metge general i un infermer.
o Ambulàncies sanitaries. Dotació usual d'un infermer especialista i 2
tècnics en Emergències Sanitàries. En alguns casos específic hi ha
un metge general.
o Ambulàncies medicalitzades / UVI-Mòbil o ambulància de suport vital
avançat (SVA). Dotació usual d'un metge especialista, 1 Infermer
especialista i 2 tècnics en Emergències Sanitàries.
o Ambulància per al transport de pacients: una ambulància que té la
missió de transportar pacients a un centre mèdic, però no per a una
atenció urgent. Vehicles com furgonetes o autobusos poden ser
utilitzats per a aquesta tasca. També són anomenades ATS
(Ambulàncies de Trasllat Simple).
2.2. BANC DE SANG I PLASMA. TRANSFUSIONS A DINS I A FORA
DEL QUIRÒFAN
Un banc de sang és un lloc on s’emmagatzema i processa sang i altres
components sanguinis. Els bancs de sang es localitzen tant en centres
de transfusió com en els serveis de transfusió hospitalaris.
Els centres de transfusió són centres encarregats de l’extracció i
verificació de la sang humana o els seus components, sigui quin sigui
el seu destí, i el seu tractament, emmagatzemament i distribució quan
el destí sigui la transfusió.
Els serveis de transfusió són unitats assistencials localitzades en els
hospitals, en els quals s'emmagatzemen els components sanguinis i es
realitzen proves de compatibilitat i altres proves d'immunohematologia
per super transfusió als pacients que el requereixin.
La sang extreta de donant es fracciona, obtenint els components
sanguinis: eritròcits, plaquetes i plasma. Al seu torn, del plasma es pot
descarregar hemoderivats com l'albúmina humana, immunoglobulines i
factors de coagulació no recombinats.
Diferències entre la donació de sang i la donació de plasma
- La donació de plasma és una mica més llarga, la seva duració aproimada
és d’uns 50 minuts. Això és perquè hi ha una màquina per separar els
diferents components de la sang.
- S’ha de reservar una hora abans.
- Es pot donar plasma cada 15 dies i fins 24 vegades a l’any. Perquè la
recuperació del plasma és més ràpida. En pocs dies, el cos ha tornat a
fabricar les proteïnes i les sals minerals extretes.
- El plasma ajuda a detenir hemorràgies en els accidents greus, i serveix per
fabricar medicaments per les malalties relacionades amb la coagulació de la
sang com ara l’hemofilia.
- Quan has donat plasma, només has d’esperar 15 dies per tornar a donar
plasma o per donar sang.
2.3. CAMBRA HIPERBÀRICA. CAMBRA D'OXIGEN A HIPERPRESSIÓ.
Una cambra hiperbàrica és un recinte tancat que pot mantenir al seu
interior una pressió ambiental elevada, en condicions d’habitabilitat i
confort per a persones sanes o malaltes. La nova càmera de CRIS-
UTH és cilíndrica i recorda la cabina d’un avió de mida mitjana.
Hi ha diverses mides de càmeres hiperbàriques. N’hi ha que són per
una persona i n’hi ha d’altres que són per fins a 18 persones.
El funcionament de la CH s’explica que en augmentar la pressió i
respirar aire ambient, es pot obtenir un efecte beneficiós per algunes
malalties. Si a més dins de la cambra hiperbàrica es respira oxigen a
alta concentració, s’aconsegueix que entri a tot l’organisme i que tingui
un efecte curatiu en malalties que es cursen amb falta d’oxigen en els
teixits.
2.4. FONIATRIA, CASOS QUIRÚRGICS
La foniatria és la branca de la
medicina de la rehabilitació que
tracta l’estudi, el diagnòstic i el
tractament de les malalties
relacionades amb la comunicació
humana, per tant li interessen les
afectacions del llenguatge, la parla, la veu i l’audició.
El foniatra és l’especialista que tracta aquests trastorns:
- Trastorns de la deglució, com ara: disfàgia, en les seves fases
oral, faríngia, laríngia.
- Trastorns de la parla, com ara: disàrtries, trastorn articulatori
funcional, tartamudesa-disfèmia, taqui i bradilàlia.
- Trastorns de la veu: disfonia.
- Trastorns de l'audició
- Trastorns del desenvolupament de la motricitat oral, com ara:
deglució atípica i adaptada.
- Trastorns del desenvolupament del llenguatge en el nen.
- Trastorns del llenguatge en l'adult: afàsia.
- Trastorns en l'aprenentatge.

2.5. LOGOPÈDIA INFANTIL FINS A UN MÀXIM DE 20 SESSIONS.


La Logopèdia té com a camp d'activitat la prevenció, avaluació,
diagnòstic i tractament dels trastorns de la comunicació humana, tant si
són de l'àrea del llenguatge, és a dir, tant d'expressió com a
comprensió, o com ara problemes de veu, audició, parla i
aprenentatge, és a dir, la lectura i l’escriptura. El logopeda tracta
aquestes activitats a nivell educatiu, lingüístic, conductual i clínic en
qualsevol etapa de la vida.
En el cas dels nens o adolescents sempre que els pares, metges o
professors detectin algun problema en les àrees abans descrites com
ara, dificultats per llegir, no organitza el que diu, tartamudeja, no
pronuncia correctament o bé no ens entén o respira malament, entre
d’altres.
El logopeda tracta molt freqüentment aquests problemes:
- Afàsies, que és la dificultat per produir o comprendre el llenguatge.
- Dificultats en la lectura i escriptura
- Dificultats en la pronunciació i fluïdesa, com ara la tartamudesa.
- Problemes auditius, com ara la sordesa.
- Problemes de deglució.
- Problemes de veu, com ara l’afonia o la disfonia.
- Retard en l'adquisició del llenguatge, és a dir, nens que triguen a
parlar.

També tracta a nens i adults diagnosticats de diversos trastorns que


poden afectar les habilitats comunicatives:
- L’autisme
- La paràlisi cerebral
- Les malalties neurològiques: esclerosi múltiple, etc.

2.6. OXIGENOTERÀPIA
L'oxigenoteràpia és un tractament de prescripció mèdica en el qual
s'administra oxigen en concentracions elevades amb la finalitat de
prevenir o tractar la hipòxia, és a dir la falta d’oxigen, en la sang, en les
cèl·lules i en els teixits de l'organisme. Encara que la seva principal
indicació és per a la insuficiència respiratòria crònica.

En els últims anys, l'ús d'aquesta teràpia s'ha estès també als centres
de cirurgia estètica com a alternativa al botox i la mesoteràpia parteixi
tractar la pell en ser indolor. El seu principal ús és per al tractament de
les pells amb arrugues, seques o cansades, entre d'altres.
L'ús terapèutic de l'oxigenoteràpia és una peça clau de la teràpia
respiratòria. En aquestes circumstàncies l'oxigen s'administra sota
prescripció mèdica. Hi ha dos tipus d'oxigenoteràpia que s'utilitzen amb
més freqüència.

Oxigenoteràpia normobàrica
En aquesta opció el metge incorpora l'oxigen a diferents
concentracions, normalment entre el 21 i el cent per cent.
L'administració es pot realitzar mitjançant cànules nasals o mascaretes,
entre altres opcions.

Oxigenoteràpia hiperbàrica
En aquest tipus de oxigenoteràpia l'oxigen s'administra sempre al cent
per cent de concentració. Per incorporar un casc o una màscara.
L'administració es realitza mentre que el pacient està a l'interior d'una
cambra hiperbàrica.
La finalitat d'aquesta teràpia és incrementar l'aportació d'oxigen als
teixits utilitzant com a mitjà de transport l'hemoglobina. Quan la
quantitat d'oxigen que entra al cos és alta, provoca certa pressió al
alvèol que fa que l'hemoglobina es saturi. D'aquesta manera augmenta
la pressió de l'oxigen alveolar, disminueix el treball respiratori i cardíac i
per tant, es manté de forma constant la pressió de l'oxigen.

Indicacions
Aquesta teràpia es prescriu en situacions en què els pacients
presenten una disminució de la quantitat d'oxigen a la sang com a
conseqüència de problemes com l'anèmia o la insuficiència respiratòria
aguda o crònica. Això pot generar hipòxia.
Complicacions
Els principals problemes que pot tenir aquest tipus de teràpia deriven
d'una concentració inadequada de l'oxigen, o un excés del temps a què
està sotmès el pacient al tractament. Això pot ser contraproduent en
algunes patologies, com les relacionades amb problemes respiratoris
crònics. En aquests casos, no mesurar bé les dosis pot provocar que
l'augment de la concentració del gas a la sang inhibeixi l'estímul dels
receptors sensibles i causa una aturada respiratòria.

Principals vies per les quals sigui administra el tractament


En els pacients amb respiració espontània la teràpia es pot aplicar per
les següents vies:
- Cànules nasals.
- Mascareta simple.
- Mascareta venturi: Administra una concentració exacta d'oxigen al
pacient. Aquest pot tenir una sensació d'estar reclòs durant
l'administració (no permet ni menjar, ni parlar), així com tenir calor o
mostrar una lleugera irritació a la pell.
- Mascareta de respiració.
- Sistema de baix flux: Indicat per a les persones que s'han de
sotmetre al mínim contacte amb l'oxigen. Aquests dispositius no
cobreixen ni la boca, ni les fosses nasals i es col·loquen sobre el
cap del pacient com si es situés l'auricular del telèfon. Quan ja està
col·locat es difon l'oxigen de manera simultània sobre la boca i el
nas de manera que dóna lloc a un núvol d'oxigen perquè la persona
ho inhali durant la inspiració.
- Sistema d'alt flux.
- Cambra hiperbàrica.
- Bressol d'oxigenació per nounats.
A més d'aquests tipus, en els pacients amb manca de respiració
espontània se'ls pot aplicar mitjançant un respirador mecànic o per una
bossa de ressuscitació manual.

Utilització a estètica
En els últims anys l'ús de l'oxigenoteràpia com a tractament alternatiu
enfront de la mesoteràpia i a la toxina botulínica (botox) està en
augment. Les raons són que està opció és menys invasiva per al
tractament de la pell ja que no requereix l'ús de la cirurgia i és indolora.

Les principals aplicacions que se li atribueix a aquest tractament és la


millora del to de la pell combinat amb tractaments alternatius. Els
principals tractaments estètics en què es fa servir són les pells seques,
les arrugues, pells grasses o envellides. La raó que la teràpia s'adapti a
diferents tipus de pell és que l'oxigen aporta gran hidratació a la pell i
augmenta la producció del col·lagen.

2.7. PLANIFICACIÓ FAMILIAR


La planificació familiar es refereix habitualment al conjunt de pràctiques
que en ser utilitzades per una Dona, un home o una parella de
potencials progenitors orientades bàsicament al control de la
reproducció mitjançant l'ús de mètodes anticonceptius en la pràctica
d'acte sexual.
El control o planificació familiar pot tenir com a objectiu engendrar o no
descendents i, si escau, decidir sobre el nombre de fills, el moment i les
circumstàncies socials, econòmiques i personals en què es desitja
tenir-los.
També s'inclou dins de la planificació familiar l'educació de la
sexualitat, la prevenció i tractament de les infeccions de transmissió
sexual, l'assessorament abans de la fecundació, durant l'embaràs i el
part, 2 així com el tractament de la infertilitat, mitjançant tècniques de
reproducció assistida com la fecundació in vitro.

2.8. PODÒLEG
La podologia és un camp de les ciències de la salut encarregat de
l'exploració, diagnòstic i tractament de malalties i alteracions del peu
humà mitjançant tècniques mèdiques i quirúrgiques. Moltes malalties
és manifestin en una primera fase per alteracions als peus com la
diabetis, l'artritis o a els problemes circulatoris. El podòleg ha d'estar
preparat per a sospitar aquestes malalties i remetre el pacient a
l'especialista adequat. El podòleg també ha de detectar, i en uns
quants casos tractar, les malformacions congènites dels peus. Amb
l'augment de la pràctica d'esports, molts podòlegs s’han especialitzat
en la branca esportiva, per exemple, adaptant plantilles i ortesis per a
corredors.

La Podologia està en fase d'evolució en molts països, tot i que encara


no s’han establert per complet les seves barreres legals i clíniques amb
la traumatologia, la cirurgia ortopèdica, la dermatologia o la cirurgia
vascular. En uns quants països la podologia és una especialitat de la
infermeria; en altres, com a Espanya, constitueix una carrera
universitària. A Espanya és un grau de 4 anys i els camps que es solen
estudiar a aquesta carrera són:
- Cirurgia podològica
- Ortopodologia
- Microbiologia i Parasitologia
- Dermatologia
- Quiropodologia
- Farmacologia
- Geriatria
2.9. SERVEI DE FISIOTERÀPIA A CÀRREC DE PERSONAL
ESPECIALITZAT.
La fisioteràpia és una disciplina de la salut que ofereix una alternativa
terapèutica no farmacològica que, en molts casos, ajuda a pal·liar els
símptomes de múltiples malalties, tant agudes com cròniques.
Freqüentment es relaciona la fisioteràpia o als fisioterapeutes amb el
massatge, però el seu arsenal de tècniques terapèutiques és molt més
ampli.
El Fisioterapeuta és un professional sanitari amb formació universitària.
Les seves competències queden recollides en la Llei d'Ordenació de
Professions Sanitàries. La titulació ostentada és la de Diplomat en
Fisioteràpia (3 anys). Segons la nova normativa, d'adequació a l'espai
europeu, serà el títol de Grau en Fisioteràpia (4 anys).
Com a professional universitari seva formació està garantida per un
títol oficial, amb les garanties de continguts i hores de pràctiques
obligatòries que això comporta.
Posterior als seus estudis universitaris, la seva formació es veu
enriquida amb formació continuada en le0s tècniques i mètodes més
nous, sempre a l'empara de l'aval que li proporciona pertànyer a la
comunitat científica.
El fisioterapeuta pot oferir múltiples solucions als seus problemes de
salut, garantint sempre la seva eficàcia.
2.10. SUTURA MECÀNICA QUIRÚRGICA.
2.11. VENTILOTERÀPIA I AEROSOLS.
2.12. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA EN CAS D'ACCIDENT D'AUTOMÒBIL,
LABORAL O PROFESSIONAL.
2.13. PSICOLOGIA CLÍNICA INFANTIL I DE L'ADOLESCÈNCIA (FINS A
15 SESSIONS L'ANY)
2.14. SALUT LABORAL
2.15. SERVEI DE DOCUMENTACIÓ I ARXIU CLÍNIC
2.16. SERVEI D’ASSESSORIA JURÍDICA
2.17. SERVEI DE MEDICINA PREVENTIVA
2.18. SERVEI D’HOSTELERIA

You might also like