PAAU2

REPRODUCCI

12) Exercici 2A
Les cllules que experimenten el procs despermatognesi humana (formaci despermatozoides), mostren variacions en el nombre de cromosomes al llarg de les diverses fases del procs. 1) (1 punt) El grfic mostra les variacions en la quantitat de DNA que sobserven al llarg de lespermatognesi humana. La taula permet relacionar la quantitat de DNA amb el nombre de cromosomes.

a) Els temps marcats en el grfic com 1, 2 i 3, es corresponen a moments en qu es produeix algun dels 2 tipus de divisi cellular (o b mitosi, o b meiosi). Identifiqueu quin daquests processos es produeix en cada moment. Justifiqueu la resposta. 1 i 2 corresponen a mitosis (duplicaci de la quantitat de DNA i recuperaci de la quantitat inicial en el moment de la divisi duplicaci del DNA, manteniment del nombre de cromosomes, 46-). - 3 correspon a meiosi (duplicaci de la quantitat de DNA abans de la primera divisi, segona divisi sense duplicaci de DNA que condueix a una reducci del nombre de cromosomes per cllula 23-) b) Les lletres A i B corresponen a dues fases dels processos de divisi cellular. Indiqueu de quina fase es tracta en cada cas. Nmero de cromosomes 23 46 46 duplicats Quantitat de DNA (picograms, 10 12 g) 3,65 7,3 14,6

- La lletra A correspon a lanafase (o telofase) de la mitosi. - La lletra B correspon a lanafase (o telofase) de la segona divisi meitica.

PAAU2

REPRODUCCI

2) Els dibuixos representen diferentes fases de la meiosi. Expliqueu esquemticament en lespai corresponent quins processos s'esdevenen en els moments assenyalats amb els nmeros 1 i 2. 1: primera divisi meitica, ms exactament en la profase i en la metafase. Els processos ms importants que esdevenen sn laparici dels cromosomes, cada cop ms condensats, laparellament dels homlegs, lencreuament de les cromtides i la formaci de la placa equatorial que est constituda per ttrades.

2: segona divisi meitica, i inclou la metafase i lanafase daquesta segona divisi. Els cromosomes, un cop distributs en la zona equatorial (un dels dos homlegs en cada cllula) sescindeixen en les dues cromtiques, que sn arrossegades cap a pols oposats.

PAAU2

REPRODUCCI

13) Exercici 3a Observeu la segent fotografia realitzada amb el microscopi ptic. Shi poden observar cllules vegetals en divisi per mitosi.

1) (1 punt)Feu un cercle, sobre la fotografia, al voltant duna cllula que estigui en ANAFASE. Expliqueu la vostra decisi. En la seva explicaci lalumnat haur desmentar que en lanafase es produeix el desplaament de les cromtides en direcci als pols de la cllula. 2) (1 punt)Al cos hum hi ha ms de 200 tipus de cllules diferents. No obstant, totes elles (excepte les sexuals) deriven per divisi mittica del zigot originat en la fecundaci. 2a) Si la mitosi conserva el nmero de cromosomes i la informaci gentica de la cllula que es divideix, com sexplica aquesta diversitat cellular? La diferenciaci, el procs de formaci dels diversos teixits, no depn ni del nombre de cromosomes ni de la quantitat ni del tipus de informaci que tenen les cllules, sin de la informaci que sexpressa en cada un dels diferents tipus de cllules. 2b) Quin s el procs de divisi cellular que origina les cllules sexuals ? Considerant la seva importncia biolgica, quines sn les diferncies fonamentals amb la mitosi? En el procs de formaci de les cllules sexuals interv la meiosi. Pel que fa a les diferncies respecte a la mitosi, nhi haur prou amb que lalumnat descrigui les segents : - la meiosi no conserva el nombre de cromosomes, sin que el redueix a la meitat - la meiosi no conserva la informaci present en els cromosomes ja que els processos de recombinaci, que es donen al llarg de la primera de les divisions provoquen lintercanvi de segments de DNA entre cromosomes homlegs

PAAU2

REPRODUCCI

14) Exercici 2 repetidors

Observeu la fotografia segent feta amb un microscopi ptic. Shi poden observar algunes cllules vegetals que es troben en procs de mitosi.

1. Les cllules assenyalades amb la A i la B estan en la mateixa fase del procs. De quina fase de la mitosi es tracta? Justifiqueu la vostra resposta.A est en metafase perqu tots els cromosomes estan ubicats al pla equatorial de la cllula. B est en metafase perqu es poden observar que les cromatides germanes dels cromosomes shan separat i es desplacen cap a pols oposats de la cllula. 2. La cllula assenyalada amb la C est a la darrera fase del procs, amb dos nuclis ben constituts. En canvi lassenyalada amb la D, amb un sol nucli, est a punt de comenar la mitosi. Expliqueu les diferncies que hi ha entre luna i laltra pel que fa a la quantitat i lorganitzaci del material gentic. La cllula C ha experimentat una cariocinesis (repartiment dels cromosomes en dos nuclis) sense que encara shagi produt la citocinesi (divisi citoplasma) per tant s una cllula 4n encara que cadascun del nuclis sigui 2n. En canvi la cllula D s una cllula 2n i el seu nucli tamb s 2n.

PAAU2

REPRODUCCI

15) Exercici 1 Dos alumnes de segon de Batxillerat, el Marc i la Laia, es troben per estudiar biologia. 1. (1 punt) Tots dos tenen alguns dubtes, que es plantegen al dileg segent: Marc: Totes les nostres cllules poden fer la divisi cellular per meiosi? Laia: No, per meiosi no, totes ho fan per mitosi. Marc: Un altre dubte... totes les meves cllules no tenen la mateixa informaci gentica, oi? Com que una neurona i una cllula muscular sn tan diferents...! Identifiqueu les errades que apareixen i justifiqueu-ho. -Les niques cllules que poden fer el procs meitic sn les que donen lloc als gmetes, vuls o espermatozoides. -La informaci gentica de les cllules dun mateix individu s idntica, amb lexcepci dels gmetes, obtinguts per meiosi. Totes les altres cllules shan obtingut per mitosi i per tant sn genticament idntiques. La causa que diferents tipus cellules siguin tan diferents s que al llarg del procs de diferenciaci cellular sactiven diferents gens en cllules de distints teixits. 2. (1 punt) La conversa continua. Ara s la Laia la que planteja un dubte al Marc... Una persona s heterozigtica per a dues parelles de gens situats als cromosomes 1 i 2 Tinc dubtes sobre aquestes figures de dues fases diferents de la meiosi: quina s lanafase-I i quina lanafase-II?

Figura 1

Figura 2

Contesteu la Laia, indicant quina figura correspon a una anafase-I i quina a una anafase-II. La figura 2 correspon a una anafase-I (anafase de la 1 divisi meitica), doncs observen que sestan separant cromosomes (amb dues cromtides cadascun) homlegs (Allels A en un i a en laltre). A la figura 1 es pot observar una anafase-II, doncs el que sest separant sn les cromtides que a laltre figura apareixien unides, formant part del mateix cromosoma. 3. (1 punt) Expliqueu, raonadament, quants gmetes diferents pel que fa a aquest parell de gens, podr formar la persona de la que parla la Laia a la pregunta anterior. s precisament mitjanant la meiosi que es pot explicar el nombre de gmetes possibles a formar (prescindint de la recombinaci). Si observem a la figura 2, veiem que la separaci dels cromosomes homlegs que es disposen a latzar a la placa metafsica- es podria haver donat tamb en sentit contrari (A/A a la dreta i a/a a lesquerre). Es podrien haver format els gmetes AB, Ab, aB, ab.

PAAU2

REPRODUCCI

6.Exercici 1 Arran de la mort den Floquet de Neu (gorilla alb), un alumne dESO ha fet la segent pregunta: Shauria pogut clonar en Floquet de Neu?. El professor ha esquematitzat a la pissarra els passos hipottics que shaurien de seguir. Lesquema mostra el que el professor ha anomenat primera fase del procs.

1) Observant aquest esquema, lalumne pregunta: a) Per quina ra sextrau i elimina el nucli procedent de lvul? b) Com que el citosol de lvul final v duna femella de gorilla, lorganisme descendent daquest vul tamb ser femella? a)S 'elimina el nucli de l'vul per eliminar tota la informaci gentica de la femella, que ha de ser substituda per la del Floquet de Neu. b) No. All que determina el sexe s la presncia dels cromosomes sexuals (XX per a femella, XY per a mascle) els quals es troben, naturalment, al nucli. El citosol no determina el sexe de lvul 2) El professor ha explicat en qu consistiria la segona fase del procs: - 1r, estimular la divisi de lvul que cont el nucli de la cllula somtica del Floquet, - 2n, implantar lembri resultant en una altra femella per tal que es produeixi la gestaci. Desprs daquesta explicaci lalumne pregunta: si el que volem s obtenir un gorilla alb, la gorilla en la que es produeix la gestaci, no hauria de ser tamb albina? Responeu aquesta qesti i justifiqueu la resposta. La resposta s no. Justificaci: Els carcters dels individus venen determinats per la informaci gentica i aquesta procedeix en la seva totalitat del nucli d'una cllula somtica de Floquet de Neu implantada en l'vul, per tant n's indiferent el carcter de la gorilla. 3) L'albinisme, una alteraci de la pigmentaci de la pell, s'hereta per un allel recessiu poc freqent localitzat a un autosoma. Tot i que Floquet de Neu ha tingut una descendncia nombrosa cap dels seus fill o filles ha resultat alb. Justifiqueu-ho. Per a que aparegui aquest carcter, s'hauria d'aparellar amb una femella portadora d'aquest allel i aix no s pas freqent i aix i tot la probabilitat d'obtenir un gorilla alb seria del 50%

PAAU2 1. Pregunta 2A

REPRODUCCI

Observeu les figures segents, corresponents a dos dels principals cicles de vida eucaritics:

1) Per a cada un dels dos cicles, expliqueu en forma de taula quines sn les seves caracterstiques pel que fa als segents aspectes: - tipus de cicle - moment del cicle en qu es produeix la meiosi - moment del cicle en qu es produeix la mitosi i el creixement de l'individu - quin dels dos estats, haplont o diplont, predomina. FIGURA A Tipus de cicle Interval del cicle en qu es dona meiosi i la fusi de cllules haploides. Cicle diplont La meiosi es produeix a cllules sexuals de l'individu diploide adult, i s molt posterior a la formaci del zigot. Aquestes cl.lules d'individus diferents es fusionen i formen un zigot diploide que es desenvolupar per divisions mittiques fins formar un adult diploide pluricellular. FIGURA B Cicle haplont La meiosi es produeix molt rpidament i amb posterioritat a la formaci del zigot diploide, el qual s'origina per fusi de cllules sexuals haploides

Moment del cicle A partir de la formaci del zigot, el en qu es dona qual es desenvolupar per successives mitosi i divisions mittiques fins formar un creixement adult diploide pluricellular. cellular Proporci relativa del cicle de vida entre l'estat haploide i diploide. La major part del cicle consta de cllules diploides

Posterior a la meiosi del zigot diploide, de forma que s'originen cllules haploides que creixen i es desenvolupen per successives mitosis

La major part del cicle consta de cllules haploides

PAAU2

REPRODUCCI

2) La meiosi i la mitosi sn processos de divisi cellular propis dorganismes eucariotes. Raoneu en quin daquests dos processos i en quina fase divisional s'hi trobaria una cllula de mamfer que presents cinc cromosomes amb dues cromtides cada un, collocats al fus acromtic. Justifiqueu-ho. L'alumne/a ha de raonar que si hi ha cinc cromosomes, no hi ha homlegs ja que s un nombre senar i, per tant, s'ha de concloure que la cllula s'est dividint per meiosi. Com que els cromosomes estan duplicats (amb dues cromtides) i en el centre del fus acromtic, es pot dir que la cllula es troba en METAFASE II. 3) Algunes espcies d'organismes, com ara l'alga unicellular Chlamydomonas poden reproduir-se de forma sexual o de forma asexual, en funci de les condicions del medi. La reproducci asexual tendeix a presentar-se en medis favorables i estables mentre que la taxa de reproducci sexual (amb la consegent meiosi de les cllules sexuals) augmenta en condicions inestables i/o desfavorables. Expliqueu per qu aquesta caracterstica ha estat afavorida per la selecci natural. Cal que l'alumnat entengui que la reproducci asexual s'associa a la dispersi i de les espcies en medis estables i que la reproducci sexual augmenta la variabilitat gentica de qualsevol poblaci donant-li ms probabilitat d'xit en medis poc favorables. La reproducci asexual genera una poblaci d'organismes idntics que, en condicions favorables (nutrients abundants...), poden sobreviure sense dificultats i multiplicar-se rpidament amb la qual cosa es produeix una dispersi rpida de l'espcie. En un medi estable no "cal" la reproducci sexual. En condicions desfavorables la reproducci sexual incrementa la variabilitat gentica de la espcie, donat que la meiosi origina noves combinacions de cromosomes, l'entrecreuament crea nous cromosomes i la fusi de gmetes augmenta la variabilitat gentica de la descendncia. L'increment de variabilitat gentica pot fer possible que alguna nova combinaci, la ms favorable, afavoreixi la supervivncia de l'espcie en les noves condicions adverses. 2. Exercici 1 Lynn Margulis s una investigadora que ha tractat de reescriure la histria de levoluci de les espcies sobre la Terra. La seva aportaci fonamental s la teoria endosimbiont: totes les cllules que formen els fongs, els animals i les plantes provenen de lassociaci de diferentes cllules primitives. En un llibre recent (Qu s el sexe?), diu: "El sexe, activitat que ha fet anar de blit la humanitat, va sorgir dels bacteris. La repetici de la sexualitat aporta ms variabilitat gentica." 1) Coneixeu algun mecanisme que posi de manifest la sexualitat bacteriana? Descriviu-lo - conjugaci bacteriana: mitjanant unes estructures cellulars anomenades fmbries o pls sexuals, que sn com una mena de flagels molt prims por on es transfereix el DNA. - transducci: mitjanant virus portadors de fragments de DNA bacteri que poden infectar altres bacteris i integrar els seus gens (junt amb els fragments de DNA bacteri) al genoma de l'hoste - plasmidis: petits fragments de DNA circular que es repliquen amb independncia del cromosoma bacteri i que es transmeten per contacte entre dues cllules. - transformaci: incorporaci al genoma bacteri de DNA lliure 2)Els bacteris ja manifestaven fenmens de sexualitat fa milions danys. Raoneu quin avantatge t la reproducci sexual sobre la reproducci asexual des del punt de vista evolutiu.. La reproducci asexual genera individus genticament iguals als seus progenitors, mentre que la reproducci sexual genera individus genticament diferents als dels pares: permet la barreja del material gentic de dos individus de lespcie. La variabilitat dels descendents permet l'acci de la selecci natural, amb la qual cosa levoluci avana. 3) Esmenteu dos tipus dorgnuls duna cllula vegetal que probablement es varen originar en cllules bacterianes, i que haurien establert relacions simbintiques amb la cllula hoste. Quins indicis (morfolgics, bioqumics) semblen corroborar aquesta hiptesi ? Mitocondris i cloroplasts. Ambds tnen DNA, i la maquinria (ribosomes, etc) necessria per tradur-lo. Tamb hom pot parlar de la similitud en la composici de les membranes internes de mitocondris i cloroplasts amb les d'alguns procariotes.

PAAU2

REPRODUCCI

3. Exercici 4B 1. a) Les cllules diploides dels gossos tenen 78 cromossomes. - Quants cromossomes tindr una cllula del rony dun gos? Justifica la teva resposta - Quants cromossomes hi haur en un espermatotzou de gos? Justifica la teva resposta La cllula del rony tindr 78 cromosomes, perqu es tracta dun exemple de cllula somtica i aquestes sn diploides Lespermatozou de gos tindr 39 (o la meitat de 78) cromosomes, perqu es tracta dun exemple de cllula reproductora (sexual o germinal) i aquestes sn haploides b) Les cllules haploides dels cireres tenen 24 cromossomes. - Quants cromossomes tindr un vul de cirerer? Justifica la teva resposta - Quants cromossomes hi haur en una cllula duna fulla de cirerer? Justifica la teva resposta Lvul de cirerer tindr 24 cromosomes, perqu es tracta dun exemple de cllula reproductora (sexual o germinal) i aquestes sn haploides. La cllula de la fulla de cirerer tindr 48 (o el doble de 24) cromosomes, perqu es tracta dun exemple de cllula somtica i aquestes sn diploides.

2. El grfic s un esquema del cicle biolgic propi dels animals. Per a cadascuna de les afirmacions segents encercleu lopci correcta i justifique la seva validesa A) La fase haploide del cicle biolgic dels animals: a) es produeix desprs de la fecundaci i immediatment abans de la meiosi b) correspon a una dotaci de 23 cromossomes c) sexpressa amb el terme 2n d) correspon als espermatozous i als vuls d) - la fase haploide sinicia amb la meiosi i finalitza amb la fecundaci. La meiosi produeix espermatozous i vuls (gmetes, cllules reproductores, sexuals o germinals) i en la fecundaci aquestes es fusionen en una sola cllula diploide. - la fase haploide correspon als espermatozous i als vuls perqu sn les cllules que participen en la fecundaci. - la fase haploide correspon als espermatozous i als vuls perqu sn les cllules que soriginen en la meiosi. - en el cicle biolgic diplont dels animals, els espermatozous i vuls sn les niques cllules haploides. B) El grfic mostra un cicle diplont, que es caracteritza perqu: a) els organismes pluricellulars son diploides b) alternen els individus aduls haploides i diploides c) la meiosi produeix el creixement dels individus d) els gmetes tenen 2n cromosomes a) - en el cicle diplont els organismes sn diplonts, s a dir, estan formats per cllules diploides (excepte els gmetes, cllules reproductores, sexuals o germinals). - perqu en aquest cicle els espermatozous i els vuls sn haploides i la resta de les cllules (o cllules somtiques) sn diploides. - els organismes pluricellulars es formen per mitosi a partir del zigot, que s diploide. Per tant, les cllules de lorganisme pluricellular tamb seran diploides 9

PAAU2

REPRODUCCI

4. Exercici 2 Lesquema segent mostra el cicle vital duna alga del gnere Codium. Es tracta dun cicle diploide.

1. a) Responeu les qestions segents en relaci al cicle diploide. Caracterstiques prpies del cicle diplont. Fase diploide predominant, amb mitosis que originen un pluricellular. Fase haploide comprenent noms els gmetes, sense mitosi.

Nom del procs de divisi cellular A Meiosi Nom del procs de divisi cellular D Mitosi

b. Encercleu els gmetes en el grfic. Justifique la vostra decisi. Els gmetes sn les dues cllules flagellades que es formen desprs de la meiosi (A). Aquestes sn les cllules que es fusionene durant la fecundaci (B) originant el zigot. 2. Feu un esquema dun cicle biolgic haploide. En lesquema heu dassenyalar la posici que ocupen:: la meiosi,; la mitosi,; la fecundaci,; els gmetes.

10

PAAU2

REPRODUCCI

5. Exercici 4A En aquests tres esquemes es representa, de manera simplificada, els tipus de cicles biolgics dels sser vius.

1. Indiqueu el tipus de cicle de qu es tracta en cada cas i identifiqueu (posant la lletra que correspongui) on tenen lloc els processos segents: fecundaci, meiosi i mitosi. Indiqueu tamb un exemple dorganisme per a cada cicle biolgic. Tipus de cicle Fecundaci Meiosi Mitosi Exemple dorganisme Cicle 1 diplont B A C Animals, protozoos algues i fongs Cicle 2 haplont Cicle 3 diplohaplont I K GHJ plantes, algues i fongs E F D bacteris, algues i fongs

11

PAAU2

REPRODUCCI

6. Exercici 2 La Caulerpa taxifolia s una alga que ha envat la mediterrnia. Es pot multiplicar tant sexualment com asexualment mitjanant fragments dels frondes o de lestol.

1) El cicle biolgic daquesta alga s haplont. Realitzeu un esquema daquest cicle situant-hi: - gmetes - alga adulta - zigot - alga juvenil - fase haploide - fase diploide - meiosi - fecundaci - (n) - (2n) 2) Caulerpa taxifolia tamb es pot dividir asexualment. Expliqueu quins avantatges i inconvenients presenta aquest tipus de reproducci davant la reproducci sexual. La reproducci asexual presenta els segents avantatges respecte la sexual (es considerar mxima puntuaci si assenyalen dos dells): - major poder de colonitzaci - menor temps entre fecundacions - estalvi denergia perqu no produeixen cllules especialitzades - no cal dos individus - pas de tota la informaci gentica de lindividu progenitor desavantatges: - no hi ha variabilitat gentica als descendents i per tant hi ha un major risc de lespcie davant dun canvi sobtat a lambient - es redueix el canvi gentic a noms les mutacions ja que no hi ha intercanvi durant la profase I de la meiosi (la meiosi s prpia de la reproducci sexual per fabricar els gmetes); ni distribuci a latzar dels cromosomes homlegs, ja que noms hi ha un progenitor.

12