Tema 3

Les tècniques i procediments en economia. Els models en Economia.

Variables econòmiques: Tipus de variables. Els números índex.

Escassetat

Objecte econòmic és l’explicació de fenòmens: mètodes i teories econòmiques, ciència

empírica, no és una ciència exacta.

En tota ciència  teories i hipòtesis /mètodes propis del procediment científic + judicis de
valor de l’economia que entren en el mètode científic i fa més difícil la implementació de la
metodologia científica.

L’economia té un mètodes per ordenar i prioritzar la presa de decisions i l’anàlisi.

En aquest tema veurem com els economistes disposen de diferents tècniques i recursos per
procedimentar la presa de decisions en aquest àmbit.

Les tècniques i procediments en economia.

En economia, la tècnica i els procediments són:

Tècnica: procediments i recursos per que s’utilitzen per aconseguir un resultat específic.

Procediment: la seqüenciació, definida pas a pas sobre les activitats o les accions (de inici a fi)
que s’han de seguir en odre correcte per realitzar una tasca. Si aquesta es repetitiva es
denomina rutina.

Dins de les tècniques que faciliten l’anàlisi econòmic estan:

- Tècniques d’anàlisis econòmic: El seu objectiu és entendre com funciona el sistema i

ressaltar els principals factors que incideixen en el fenomen que es vol tractar.
o L’observació i descripció present i passada(historia). Prediccions (supòsits
apriorístics)
o L’elaboració de models econòmics com a simplificació de la realitat que es
poden representar:
 Gramaticalment: descriure relacions i observacions.
 gràficament: representar visualment de manera que permeti apreciar
la relació entre variables (diagrama, histograma, gràfics lineals i gràfics
sectorials). Pla euclidià i coordenades cartesianes. Ajuden a justificar
l’anàlisi econòmic i són intuïtius, ràpids i fàcils de comprendre.
 matemàticament a partir d’operacions amb funcions com la
maximització, la minimització, des derivades en l’estudi de costos.
(aporta més precisió al discurs)
- L’anàlisi de dades: Permet passar del camp de la Teoria econòmica a l’Economia
aplicada. El seu desenvolupament consisteix en la medició de dades que composen el
model per observar la relació entre elles.
 o Les dades poden pertànyer a diferents horitzons temporals, segons el que
s’hagi d’estudiar: Series temporals, tranversals o creuades, dades en panell.
o Tècniques d’analisi: Estadística( conclusions de dades) i econometria
( estimacions i models de prediccions), la seva capacitat predictiva depèn de la
constància de la variable en el temps, l’horitzó temporal, la qualitat de les
dades de la tècnica aplicada i de la manera com s’aplica i les propietats que té
el model escollit.

- La experimentació: aplicable als dos tipus l’anàlisi anteriors i que en economia és molt
complexa ja que treballa amb els successos es donen entre agents que intervenen en
un mercat amb moltes variables i on l’anàlisi de les decisions humanes no és
mesurable de manera exacta. El laboratori de l’economista és el propi sistema. Per
això s’elaboren models teòrics simplificats o experiments mostrals com els que es
duen a terme mitjançant a metodologia behaviorista proposada per Herbert A. Simon.

L’economia necessita els procediments per conèixer i descriure fenòmens amb un caràcter
científic que sempre és millor i superior a la simple observació subjectiva. Aquests
procediments es descriuen a partir de mètodes adaptats per al desenvolupament de
l’economia. El procediments poden ser usats tant per dur a terme una tasca rutinària en
l’àmbit economicoempresarial com per demostres lleis i teories econòmiques.

Llei: expressen regularitats trobades en una seqüencia de dades

Teories: son una explicació d’un mecanisme que s’obté d’un fenomen observat de la realitat.
Ajuden a entendre i predir més enllà de la observació i la descripció bàsica.

Models: simplificacions de la realitat que permeten analitzar els canvis que s’aconsegueixen
modificant alguna de les variables. Experimentació teòrica.

El mètodes més comuns que permeten descobrir, treballar i analitzar els fenòmens econòmics
mitjançant l’execució de procediments són: inductiu, deductiu, concordança, diferència,
residu, dialèctica, matemàtic, behaiviorista.

A part dels procediments que s’estructuren a partir dels mètodes també s’utilitzen
procediments en el camp de:

- La gestió administrativa.
- La producció econòmica
- L’anàlisi analític-matemàtic
- La representació econòmica gràfica
- La organització d’empreses
- Procediments verbals de presa de decisió

Models en economia

Un model econòmic és una representació simplificada de la realitat que posa èmfasi en aquells
factors que pretén explicar.

Segons Sam Oularis, matemàtic del FMI, els models serveixen per:
 - Interpreten la realitat d’una manera simplificada.
- Explicacions formals d’una realitat molt complexa.
- Poden guiar l’economia a aconseguir els resultats desitjats
- Ajuden a explicar les característiques d’un sistema econòmic
- Ofereixen respostes qualitatives a determinades preguntes
- Explicar relacions de comportaments, identitats, proposicions analítiques i hipòtesis
que constitueix un sistema.
- Fer prediccions

Com en anatomia que utilitza un model simplificat del cos humà per identificar i veure les
interrelacions entre els òrgans més importants o els ossos, l’economia usa es models que estan
construïts de forma matemàtica, gramatical i/o gràfica. Igual que el model anatòmic del cos
humà, el model econòmic està simplificat i en cas que hi hagin diverses variables que
intervinguin es seleccionen aquelles dues o tres més representatives per a la qüestió a estudiar
i la resta queden fixes (ceteris paribus).

La relació de les variables en un model es poden classificar segons is són endògenes o

exògenes (representen mitjançant una barra a sobre). Depenent de com variïn les variables
exògenes, les variables endògenes es veuran modificades.

Els diferents tipus de models que es poden plantejar:

Oulantis, fa un distinció entre models econòmics i models empírics.

Els model empírics: intenten verificar les prediccions qualitatives dels models teòrics i
transformar-les en un resultat precís i numèric. Per exemple, un model teòric dels hàbits de
consum d’un agent tendiria a indicar una relació positiva entre despeses i ingressos. La versió
empírica del model tractaria d’ assignar un valor numèric a l’import mitjà en que
s’incrementen les despeses quan s’incrementen els ingressos.

Els models econòmics: solen constar d’un conjunt d’equacions matemàtiques que descriuen
una teoria del comportament econòmic. El propòsit dels economistes és incloure suficients
equacions per aportar pistes útils sobre la conducta dels agents racionals o el funcionament
d’una economia (Model oferta i demanda estàndard).

Els models econòmics també es poden classificar en funció dels aspectes en els que es centren:

- En funció de la situació que es descriu:

o Models d’equilibri: Per exemple l’equilibri en un mercat competitiu entre la
oferta i la demanda.
o Models de procés: mostra el recorregut per ajustar-se a la situació final i
indica les diferents oscil·lacions que es donen. (explicar l’evolució del preu
d’un producte en funció de la seva demanda)
- En funció del tipus d’agregació que mostren els fenòmens que expliquen:
o Models micro o macro: un agrupa les decisions individuals per un mercat
concret i l’altre agrupa un agregat de tots els mercats. Per exemple el model
IS- LM. Aquests últims tenen molta utilitat dins de la comptabilitat nacional ja
que ajuda fer prediccions amb l’ajuda de sistemes informàtics.
Per exemple, els efectes de les polítiques socials sobre l’economia a mig plaç.
- En funció de la metodologia que usen:
 o Models matemàtics: usats per plantejar l’economia positiva, elaborats a partir
de equacions.
o Models economètrics: fan prediccions i inferències
o Models teòrics: interrelacionen variables econòmiques sota un model retòric
tot i fer servir mètodes científics com l’inductiu o el deductiu. Els economistes
clàssics plantejaven models amb aquest sistema. Per exemple Adam Smith en
la Riquesa de les Nacions, per descriure la força de la mà invisible.

Construcció d’un model

1. Definir el problema econòmic a tractar

2. Variables i restriccions econòmiques que intervenen en el problema a estudiar
3. Relació entre variables i formalització del model.
4. Contrast entre els resultats previstos en el model i els que es donen en la realitat
permeten contrastar la bondat del model
5. Retroalimentació: replantejament del model i la intervenció de noves variables per
ajustar el model.

Els economistes proves en model amb moltes eines com l’estudi de casos, estudis
experimentals de laboratori y estadístiques.

Exemples d’un model senzill:

Descriure les capacitats productives d’un país a través de la combinació de factors per a la
producció d’una economia, centrat en la producció de dos bens. Cotxes i aliments.

En el model es consideren les variables exògenes (factors de producció constants) i endògenes

al model les quantitats produïdes de C= cotxes i A=aliments. Tenim les dades numèriques de el
màxim que produeix si es dedica a fer cotxes i del màxim si fa només aliments, tot posant tots
els recursos de producció en un costat o a un altre.

Per veure-ho millor, recorrem a la representació gràfica en la que unim les dues quantitats
màximes produïdes.

Així podem veure el que anomenem la CFPP

Alguns dels models més destacats:

- IS-LM
- Equilibri de mercat: oferta = demanda, les forces de la renta i la demana, preus i
oferta. Explica canvis en preus a nivell global, representa principis econòmics que es
poden observar en el mercat
- CFPP
- Model de flux circular de la renta
Perquè fallen els models?

Els models econòmics, al marge del seu grau de complexitat, són aproximacions subjectives de
la realitat de la que el seu objectiu és explicar els fenòmens observats. Les prediccions del
model han d’estar ajustades tenint en compte l’aleatorietat de les dades subjacents que es
pretenen explicar y la validesa de les teories de les que se’n deriven equacions.

Un exemple sobre la incapacitat dels models existents va ser la de predir la crisi financera de
2008. Alguns economistes ho atribueixen a la poca atenció prestada entre la demanda global,
la riquesa i l’assumpció de riscos financers.

Aquest fet va fer que els economistes revisessin models i actualitzessin les equacions per
incorporar les noves ensenyances que va deixar la crisi.

Variables econòmiques: Tipus de variables. Els números índex.

Una variable econòmica és la representació d’un concepte econòmic que pot mesurar-se o
prendre diversos valors numèrics.

Les dades mesuren les variables econòmiques i permet analitzar i examinar les relacions que
prediuen el models econòmics. Les dades econòmiques ofereixen informació sobre les
variables econòmiques. Quan es tracta de series de dades ofereixen informació horitzontal
sobre una o varies variables, pe. L’evolució dels salaris segons professions des de 1989. En
canvi un tall de dades tranversal ofereix informació sobre diverses variables un mateix
moment, pe el salari en diverses professions en un moment determinat de temps.

Tipus de variables:

1. En funció del valor que tenen dins del model o teoria: dependent o independent
2. En funció del grau de control: endògenes (relacions que es poden establir dins del
model) o exògenes (predeterminades, ceteris paribus).
3. En funció del seu caràcter acumulatiu:
a. Variables stock: expressen un concepte econòmic determinat sense períodes.
Venen determinades per la suma de variables flux. Per exemple el deute públic
que expressa un total en un moment específic que és la suma de deute
adjudicat del servei de deute públic. Un altre exemple seria el patrimoni d’una
persona que seria la suma dels seus estalvis en cada moment. Empleats en
nòmina.
b. Variables fluxe: només tenen sentit si es refereixen a un període de temps o
unitat de mesura. El PIB acumulat en € de l’any 2020, la inflació, les
exportacions, la taxa de mortalitat...

La manera de diferenciar-les és identificar com la variable està relacionada amb el

temps: si aquesta denota una quantitat en un moment precís, és una variable stock; en
canvi, si la variable només té sentit si es mesura per un període de temps, estem
parlant d’una variable flux. Aquestes són variables fonamentals en l’estudi de la
macroeconomia.

4. En funció de cada quan prenen valors: discretes (número de cotxes) o continues (es
poden comptar en porcions d’unitat tant petites com es vulguin).
 5. En funció la manera en com proporcionen informació: quantitatives (valor ordinal) i
qualitatives (nominal).
6. En funció de la seva aplicació: macroeconomia o microeconomia
7. En funció de si és té en comte o no la inflació:
a. variables nominals: expressades en termes corrents de l’any en qual s’analitza
b. reals/constants: expressades en termes reals sobre un any base (deflacades)
eliminen l’efecte de la inflació.

Els números índex.

És un indicador que mostra la variació d’una magnitud en llarg del temps en relació a un
moment del mateix que s’usa com a base. Es poden construir números índex per a infinitat de
magnituds econòmiques (preus, quantitats, valors)

It= Vo/Vo x 100 -> 100 ; It= Vt/Vo x 100 -> número índex

Exemple . Càlcul dels números índex d’una cartera de valors que té 3 anys i els seus valors han
siguts 12.000, 12.200 i 12.250 respectivament. L’any que agafem de base és el primer.

Si apliquem la fórmula obtindrem: 100, 101,7 i 102,1 respectivament.

Si dels números índex en restem 100 tindrem la variació % respecte l’any base. Si a una
variació percentual +100 tindrem el número índex.

Com deflactar series? Per obtenir els valors reals.

Necessitem variable que me mesuri l’impacte de la inflació com el deflactor de preus del PIB o
l’IPC.

PIB real= PIB nominal/ deflactor preus PIB x 100

Vreal= V.nom/ IPC *100

Classificació dels n índex : simples, compostos (combinació de simples, IPC) poden ser sense
ponderar (totes les var. Que intervenen tenen = imp) o ponderats (cada variable té un pes
particular) Exemples de compostos ponderats: Index de Laspeyres, Paasche, Edgeworth o
Fischer