T8.

LA POSTGUERRA
 
1.Joan Sales → Incerta glòria (1956)
Escriptor: Publica ​“Incerta glòria” →​ →→→
Editor: Crea l'editorial ​“Club dels novel·listes”
Traductor: Dominava idiomes

2. Mercè Rodoreda

INFLUÈNCIES

El seu avi Mort quan ella tenia 12 → Ella diu que la felicitat s'acaba als 12 anys (anys
que tenia ella quan va morir el seu avi)
Rep 3 influències → L’amor per les flors “jardins”
→ Literatura “lectura”
→ Amor al català

La fan casar Ella tenia 20 anys

amb el seu Tenen un fill
oncle matern s’acaben separant

Treballa a la Traductora i correctora del català

generalitat de Treballava mentre durava la 2ª República
Catalunya ↳ Quan esclata s’ha d’exiliar
↓
1- Sud de França → On cenix Abraham Obiols (Grup de Sabadell)
↳ S’ajunten
2- Paris → Treballa com a modista i escriu contes:
Vint-i-dos contes
La meva cristina i altres contes
Semblava de seda i altres contes
→ Esclata la 2ª G.Mi se li perd la pista a Armand Obiols.
-Marxa de Paris a peu-
↳ PESSIMISME ( la va marcar)
↓
12 hores diàries, tot el que veu (mort, misèria)
​ uïssa → ​
3- S Es retroba amb Armand Obiols i se’n van a Ginebra
​↓ Feina a l’ONU.
Mor
​4- Torna a Catalunya a Romanyà de la selva (1972)
↓
Li reconeixen les obres.

 
 
 OBRES

ALOMA Novel·la que escriu treballava a la Generalitat → Posteriorment

la revisa
Primera obra que es fa conèixer (fins després de l’exili)

JARDÍ VORA EL MAR Les flors

LA PLAÇA DEL DIAMANT Eliminada de Premi St. Jordi → Joan Fuster, que era membre
del jurat, la va fer arribar a Joan Sales, que la pública el 1962. La
plaça del Diamant esdevingué aviat un èxit considerable de
vendes.

MIRALL TRENCAT Senyor benestant → Costa brava

QUANTA, QUANTA GUERRA Guerra civil

LA MORT I LA PRIMAVERA Es tracta de de la història d’Adrià Quinart, un home que viu la

guerra com una al·lucinació.

PERSONATGES

FEMENINS Tenen una gran sensibilitat, imaginació i afecció per la literatura.

Ex. Colometa

MASCULINS Egoistes, manca de sensibilitat i instintivitat per a les relacions

amoroses → Es mouen per instint.
Ex. Quimet

3.LLorenç de Villalonga
↳ És de l’aristocràcia rural de Mallorca
PRIMERA ETAPA → SÀTIRA
Va estudiar medicina → es va especialitzar en psiquiatria
Villalonga va provocar una gran polèmica amb la publicació de ​Mort de dama
↓
La seva primera obra, on feia una sàtira
despietada de l'alta societat balear.
(Crítica / burla)
SEGONA ETAPA → ELEGIA (enyorança)
Després d'uns anys sense publicar cap llibre, va tornar a la literatura als anys cinquanta amb
especialment:
Bearn
La sala de les nines
Villalonga mente el to d’elegia pel mon perdut, que matifica amb la intenció de preservarlo a
través de la memoria. ↳ La infància
↓
Afany que té de no envair →

EXERCICI DE CLASSE
Ja tenc 48 anys, Maria Antonia, i tu tampoc ja no ets cap nina. Hauríem d'anar a sorprendre, és
secret des de doctor alemany per fer-nos joves. No es tracta d'un secret sinó de vendre l'ànima
el dimoni cosa que dóna Maria Antònia no admitia ni de broma.
- No diguis disbarats Tonet, t'agradaria cremar dins l'infern?
- No però tornar a ser jove…
- Calla
- Pensa
- No vull pensar
sobtadament l'oncle desaparegueren: havien fuit a París.

- IDENTIFICA DIVERSE VEUS QUE HI IDENTIFIQUES

Narrador omniscient → Sap tot (marxen, no ho admet, no es tractava d’un secret)
Dialeg→ Text conversacional
- TEMA DEL FRAGMENT
L'afany de no envair, enyor de la joventut, recuperar aquest temps perdut.
 T9. SALVADOR ESPRIU

1- On neix i mor? On passa la seva infantesa? Quina importància té des del punt de vista
literari?

Neix a Santa Coloma de Farners (el seu univers)

↳ Passa la seva infància a Arenys de Mar amb el seu pare on acaba morint
Aquestes poblacions va donar l’origen als mites:
- Sinera (Arenys)
- Lavínia (Barcelona)

2- Per què Joan Fuster el situa dins el concepte de "generació sacrificada"?

Joan Fuster, el situa dins de la “generació sacrificada”

↳ Aquests autors s'havien donat a conèixer abans del
conflicte bèl·lic i anticipaven un futur prometedor, fins
que la guerra i la repressió franquista van escapçar les
seves expectatives.
↙
Es van haver d’exiliar

3- Que va fer durant la seva época universitaria que influí profundament en la seva obra?

L'entrada a l'universitat s'iniciaren els anys més feliços de la vida d'Espriu

↳ Va participar en un creuer per: Grècia, Palestina i Egipte
→ Va influir molt a les seves obres literàries (les cultures)
Després estudia Història antiga

4- Quins gèneres literans cultiva especialment en el context de la repressió franquista?

la repressió franquista sobre la llengua i la cultura catalana va fer que Espriu concentrés el
seu esforç creatiu en la poesia i el teatre.

5-A partir de quina obra es va donar a conèixer Espriu?

L'obra d’Espriu començà a ser més coneguda des del l'obra: ​la pell de brau
​ ↳ Evoca la península ibérica
↓
Li preocupa la guerra civil, perquè la gent es matava entre
ella

6- Per què esdevé un símbol de la resistencia antifranquista de la continuïtat cultura catalana?

Espriu es va convertir en un símbol de la continuïtat de la cultura catalana perquè va

participar a la​caputxinada
↳Una trobada d'intel·lectuals antifranquistes que va tenir lloc al convent
de caputxins de Sarrià
7- Quina és la temàtica recurrent de la seva obra?

Es va fer amic d’un poeta què va morir a la Guerra civil (era el seu amic de l'ànima) després
mort la seva mare
↳ Es marca a la seva obra freda i pessimista
↓
La temàtica = La meditació sobre la mort i com entenen la mort els grecs, palestins i la gent
d'Egipte

8- Explica el símbol del laberint

Mites
- Sinera (Arenys) = On va viure la seva infància
- Laberint =Pèrdua, confusió, caos, angoixa, atrapat, dificultat, sense sortida,...
↓
Ho pot aplicar a la vida, entén la vida com un laberint. L'home a de seguir
un camí que no és recte, l'única sortida és la mort
L'itinerari pel laberint hauria de permetre recollir els fragments del mirall de la veritat que es
van esmicolar a l'origen del món

9- A l'obra d'Espriu hi ha moltes referències a la tradició cultural, quins són aquests referents?

Referents:
​ ​Isis i Osiris són les figures més rellevants de la mitologia
- Egipte i el ​Llibre de les morts→
egípcia. Isis està relacionada amb Antígona (mitologia
grega) i Rispa (mitologia bíblica). Les tres figures
remeten
a la pietat pels morts, tema destacat a l'Antígona.
- La cultura hebrea i la ​Bíblia​→​Les referències a llibres de l'Antic Testament
(Eclesiastés, Llibre de Job)
↓ ↳ S’enyor terretinent, tenia
d etot
Llibre bíblic que explica el que importa el que has fet
pels
atres a la vida
- Mitologia clàssica → ​Mite del laberint i el cicle de tebà
- El món cultural Barroc → ​Pessimisme, exageracions

10- A l'entorn de quins fets gira el mite de Sinera?

Construeix el mite de sinera a partit de la infància, la tragedia personal de la mort del Rosselló
i de la seva mare i el drama col·lectiu (postguerra).
L’elegia assoleix una dimensió didàctica en un intent de construir un diàleg serè al marge de
l'odi i el terror
.

11- Quin valor dona Espriu a la llengua? Per que la defensa?

En l'obra d'espriu el llenguatge esdebé un eix fonamental tan:

- Pel significat que l'autor i atribueix
- Per l'estil original que hi imposa → Perquè és el lligam amb el passat individual i
comunitari
→ Perquè a través de la llengua es planteja un
projecte de concòrdia i entesa col·lectiva
 ↳ Una unió

12- Com és el llenguatge d'Espriu? Quins registres utilitza?

La llengua literària d'Espriu explorat tots els registres:

- Nivell culte → fins al llengua vulgar
↓
Per entregar-la a tots els fragments i recuperar-ne la unitat → crea un llenguatge
flexible i genuí que resulta un model apte per fer possible la recreació del seu món

13- L'obra d'Espriu és molt simbòlica. Cita alguns dels símbols que utilitza

L'obra d'Espriu també es caracteritza per la gran densitat de símbols que incorpora:

➔ Símbols naturals: la pluja, la nit, el vent, els arbres.

➔ Símbols personals: la casa, el jardí, el captaire cec, el jardí, el mur.
➔ Símbols culturals: els mites clàssics, egipcis i hebreus.

14- Narrativa. Escriu dos títols

El doctor RIP / Laia

15- Poesia Escriu tres títols en que reflexioni sobre la mort el pas del temps

El caminant i el mur / Final del laberint

16- Quin és el contingut de ​Pell de brau?​

En la ​pell de brau​, crítica la repressió que els pobles de Shepard viuen en la postguerra
↙
Planteja una proposta de convivència a partir del respecte i la llibertat

17- Teatre. Escriu els dos títols principals i quina és la temática de cadascuna

➔ Antígona​:Reprèn la tragèdia grega homònima per plantejar una reflexió sobre la lluita
fratricida de la Guerra Civil.
➔ Primera història d'Esther:​Espriu fa una versió personal del ​Llibre d'Ester.​Crítica el
poder absolut, la mort de la guerra i la voluntat de construir un homenatge de la
llengua catalana.
(Ester = reina que va salvar el poble dels jueus)
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE → SALVADOR ESPRIU
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà​,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshore a la congregació, els germans dirien
desaprovant: ​«Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret»​,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei de l’antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car soc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
POESIA
LES FIGURES RETÒRIQUES

Al·literació​Repetició d'un mateix so o de ​ ​erdes​v​ora el mar,

V​inyes v
diversos sons semblants ara que el ​v​ent no remuga,
us feu més ​v​erdes i encar
teniu la fulla poruga,
​ ​erdes​v​ora el mar
v​inyes v

JOSEP MARIA DE SAGARRA

Anagrama ​Reordenació dels sons​​d'una Quan et deturis

paraula per formar-ne una altra on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
somniant mars en calma,
la claror de ​Sinera​.

SALVADOR ESPRIU

Onomatopeia ​Combinació de sons de la Com feix de canyes cruixen trinxades ses

llengua per tal d'imitar o suggerir sons de la arrels.
realitat. (Shhhh, tic-tac)
JACINT VERDAGUER

Paronomàsia ​Joc de paraules en què s'oposen Oh vigorosa estirp! Esclava indigna

dos mots que només es diferencien en algun Que cobeges viltats: ​Sagna​, i ​signa
so El teu rescat, i el retorn a la Idea!

J. V. FOIX

Anáfora ​Repetició d'un mateix mot o grup de -​Seràs​roure, seràs penya,

mots al co mençament de dues a més oracions. seras ​mar esvalotat,
seràs ​aire que s'inflama,
serás​astre rutilant,
seràs​home sobre home,
perquè en tens la voluntat

JOAN MARAGALL

Asíndeton ​Acumulació de signes de aquesta meva pobra​,​bruta​,​trista​, ​dissortada

puntuació. pàtria

SALVADOR ESPRIU

Hipèrbaton ​Alteració de l'ordre sintàctic Amb una pinta de marfil polia

habitual de les oracions. Sos cabells de finíssima atzabeja,
A qui los d'or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia.

FRANCESC VICENÇ GARCIA

Polisíndeton ​Acumulació de conjuncions. El poble és tu ​i​tu i​ ​tu
i​tot d'altra gent que no coneixes,
i ​els teus secrets
i ​els secrets dels altres.

MIQUEL MARTÍ I POL

Paral·lelisme​Repetició, en oracions o versos Seràs brau

successius, d'una mateixa estructura o de pau?
sintàctica. Seràs carn d'escorxador
o màrtir nacional?

PERE QUART

Quiasme ​Disposició simètrica de quatre Salabrugues per coixí,

elements, de manera que el tercer reprengui el per llençol les gavarreres.
segon, i el quart, el primer.
JOSEP MARIA DE SAGARRA

Antítesi​Contraposició de dos mots M'exalta el ​nou​i m'enamora el​vell

J.V. FOIX

Comparació ​Relació de semblança entre dos LO comte Tallaferro va ​com lo vent

termes volant per les altures del Pirineu,

JACINT VERDAGUER

Epitet ​Üs d'un adjectiu qualificatiu per En el vaixell de la nit.

remarcar una qualitat inherent d'un nom. sigues fanal i senyera,
lluna trista de la mar,
lluna ​blanca​de les pedres

TOMÀS GARCÉS

Equívoc ​Paraula o expressió de doble sentit Que lentes​(calentes)

evident les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant els
recers del teu cos.

GABRIEL FERRATER

Metàfora ​Associació de dos termes, un de real

i un imaginari, als quals s'atribueix una
analogia o semblança.

L'al·legoria​és un conjunt de metàfores

relacionades en el marc d'un text

Apostrofe ​Invocació a una entitat real o Oh sol, oh magic poderós

imaginaria. qui sense filtres ni col liris
verses la gamma de ton iris,
tornes l'espai de tos colors!

GUERAU DE LIOST

Hipèrbole ​Expressiva d'un significat
determinat de manera exagerada.
Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant
color e l'estat natural (...).
Grans e pocs (petits) peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets
fugint al (del) mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran

AUSIÀS MARCH

Ironia ​Expressió d'un significat contrari del Qui veïna pot tenir
que en el fons vol transmetre l'autor. ​quina sort divina​!
Ai veïna, ​serafí
que alça una cortina,
o que mira el seu tapi
-no se sap què esbrina-
o que rega el bell esclat
d'una clavellina!
No hi ha res tan delicat
com una veïna!

JOSEP CARNER

Personificació ​Atribució de qualitats Les barques llunyanes i les de la sorra

humanes a animals o éssers inanimats. prendran un aire ​fidel​i ​discret
no ens miraran;
miraran​noves rutes
amb l'​esguard lent del copsador distret.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Prosopopeia ​Atribució de la qualitat humana

de la parla a un animal o ésser inanimat.
(només la capacitat de parlar)

Paradoxa​enunciats de raonaments que porta Si vols Pau fes la guerra

a dues conclusions aparentment Per viure cal morir
contradictories. Presentat de manera És quan dormo que hi veig clar
contrària al sentit comú.

Sinestèsia​associació de laments que Una olor suau

provenen de diferents sentits Una experiència amarga
NARRATIVA
Expliquen fets que se situen en: → Temps
→ Espai
→ Min. un personatge
→ Està escrit en prosa. → També es pot trobar en vers.
↳ Poesia èpica medieval.
→ Dins d’una narració hi podem trobar fragments que no són pròpiament narratius
com descripcions i diàlegs.
→ ELEMENTS DE LA NARRACIÓ → És el punt de vista narratiu.
→ Els personatges.
→ Estructura de la trama.
→ Espai i temps.

PUNT DE VISTA NARRATIU

Punt de vista intern: L'angle de visió en que se situa el narrador.

→ S'explica des de dins i normalment en primera
persona.
↳ Narrador protagonista: Personatge principal.
↳ Narrador testimoni: Ho explica un personatge
↳Narrador múltiple: L’expliquen diversos personatges.

Punt de vista extern: S’explica des de fora.

↳Narrador observador: Explica allò que veu i sent (no explica el
que pensent)
↳Narrador omniscient: Sap tot el que passa a la història, sap el
que pensen els personatges, el passat, present i futur.

PERSONATGES

Segons el seu paper en la història ↳ Principal: Més important, protagonista

↳Secundari: Participació més limitada
↳ Figurats: Formen part de l’ambientació

Segons la caracterització psicològica ↳ Plans: No evolucionen

↳ Rodons: Evolucionen

Segons la manera de ser caracteritzats ↳Caracterització directe: explica com és

físicament i psicològicament
↳Caracterització indirecte: El lector ha de
deduir través de les accions
 TIPUS DE DIÀLEGS

Diàleg Dos o més personatges intercanvien paraules.

↳ Estil directe: Sentim directament les paraules.
↳Estil indirecte: El narrador diu què ha dit el personatge.
↳ Estil indirecte lliure: La veu del personatge i el narrador es confonen.

Monòleg Un personatge fa un discurs d’una certa extensió o reflexions en veu alta

Monòleg Intenta imitar el flux de pensament d’un personatge, està en present.

interior

Escriptura Sempre s’adreça algú, està en passat, i utilitza un llenguatge col·loquial.

parlada

TRAMA VS HISTÒRIA

Història Són els fets que es desenvolupen amb un ordre natural cronològic.

Trama Son els fets que s'expliquen en la narració amb un ordre determinat, aquest
ordre normalment coincideix amb el de la història (plantejament, nus,
desenllaç)
↓
Si aquest ordre s’altera:
↳ FLASHBACK: (desenllaç, plantejament, nus).
↳ IN MEDIA RES: (nus, plantejament, desenllaç).

ESPAI I TEMPS

Espai Lloc on succeeix l’acció, pot ser real o fantàstic.

Temps → Temps extern: Època o moment en què es situa l’acció.

→ Temps intern: Temps que transcorre des de que començal’acció fins que
s’acaba.
↳ Retrospecció: Petits flashbacks.
↳ Anticipacions: Salts cap al futur per avançar alguna cosa.
 SUBGÈNERES NARRATIUS

Novel·la Extensa i complexa. Acostuma a combinar narració, descripció i diàleg. I

habitualment es classifica segons el tema de que tracta: ciència-ficció,
històrica...

Conte És més breu i esquemàtic i pot ser tradicional o literari.

Narració Entre el conte i la novel·la.

Faula Els personatges són animals que parlen i es comporten com a humans.

Èpica Narració en vers de to grandiloqüent que conta grans fets

protagonitzats per un heroi o per tot un poble. (Canigó)

Llegenda Narració que es conta com si fos una història del tot verídica.
Normalment, acostuma a partir d'un esdeveniment o d'un personatge
històric, però aquest fons real ha estat exagerat o tergiversat per la
imaginació popular.

Rondalla Narració poc extensa, anònima i transmesa oralment, que conta fets
imaginaris i que acostuma a contenir elements fantàstics.
TEATRE
↳ Està escrit per ser REPRESENTAT no per ser llegit. → Diàleg en estil directe.
↳ Persona que escriu teatre. → DRAMATURG.
↳ Components essencials. → Text (es necessita dramaturg).
→ Representació (es necessita director, actors, actrius,
escenografia i públic).
↳ Text teatral pot tenir 3 formes. → Text escènic: Indicacions generals sobre l'obra
destinades pel director.
→ Text acotat: Aclariments puntuals (entrades i sortides).
→ Text principal: Diàlegs, monòlegs.
↳ Estructura → Actes: Parts en què es divideix l’obra.
→ Escenes: Cada vegada que un personatge surt o entre a l’escenari.

→ SUBGÈNERES
↳​Cultes o clàssics
- Tragèdia: origen a la Grècia clàssica. Està protagonitzada per personatges elevats
(nobles, reis, divinitats...) que es veuen arrossegats cap a un destí tràgic del qual, encara
que ho intentin, no poden escapar. Per això l'obra acaba en una mort dolorosa, un suïcidi
o un assassinat cruel. Són obres de to seriós i transcendent, i utilitzen un llenguatge culte
i artificiós.

- Comèdia: Origen a la Grècia clàssica. Posa damunt l'escenari conflictes quotidians

extrets, moltes vegades, de les relacions amoroses i familiars. El to de la comèdia
s'acosta a l'humorisme, però la seva finalitat, a banda de divertir, és moralitzar o
satiritzar determinats aspectes de la societat. El final sempre és feliç. L'estil és planer i
col·loquial.

↳ ​Populars
- Drama: Va aparèixer en el segle XVIII a França. Posseeix característiques de la tragèdia i
de la comèdia, i per això es diu que és un gènere mixt o intermedi. A diferència de la
tragèdia no hi ha un destí marcat que arrossegui els personatges, i els conflictes són
accessibles a les forces humanes; tanmateix, per un motiu o altre el protagonista és
incapaç de superar les dificultats i per això, el final és tràgic i dolorós. L'estil en alguns
moments pot ser elevat com en la tragèdia, i en d'altres pot ser planer i col·loquial com
en la comèdia.

- Entremès: Peça teatral en un acte de caràcter burlesc, que es representava intercalada

entre les dues parts d'una comèdia.

- Sainet: Obra humorística en un acte que s'escenificava al final de les funcions teatrals.

- Teatre religiós: Bàsicament de tema nadalenc (pastorets, pessebres vivents...) i de

Setmana Santa (passions, processons...).
↳ ​Musicals
- Opera: Obra totalment cantada, d'origen italià. El tema és tràgic i de caire mitològic o
llegendari.

- Sarsuela: D'origen hispànic, aquesta obra d'origen popular combina parts cantades i
parts recitades.

- Opereta: Té com a tema principal la frivolitat dels ambients cortesans i també alterna la
recitació amb el cant. Acostuma a ser còmica.

- Musical modern: Teatre amb elements de música rock, jazz, etc.

UNITAT 8 → LES RELACIONS SEMÀNTIQUES
LA SEMÀNTICA

1.1 El significat

Significat principal​ → és el que anomenem significat neutre de notació: ​vell/vella​té el

significat ​"de molta edat, antic, del temps passat”.​

Els mots, però, adquireixen significat emotiu o connotació, que s'afegeix al significat
principal i que pot predisposar positivament o negativament, en el cas del mot vell/ vella,
s'ha desenvolupat una connotació pejorativa que fa que sigui rebutjat per molts parlants. En
aquests casos, es busquen ​denominacions alternatives ​o​ eufemismes​, com ara ​persones
de la tercera edat ​en lloc de ​persones velles.​

1.2 El canvi de significat

Variació de referent Un mot designa un objecte nou que fa la mateixa funció que un
d'antic que representava literalment.
Ex​.ploma​designava un estri per escriure que era realment una
ploma d'au; avui l'estri és completament diferent, però el mot no
ha canviat, s'ha adaptat.

Habilitació És un canvi de categoria menjar (verb) passa a el menjar (subs-

tantiu). El cas més emblemàtic és el pas de nom propi a nom
comú, general ment de topònims o de marques comercials:
rocafort, camembert, priorat, rimel, cello, Tipp-Ex, kleenex, etc
 Ampliació o L'abast original d'un mot s'amplia o bé es redueix.
restricció de Ex. El mot ​artista​indicava la persona que excel·lia en una
significat activitat plàstica, actualment pot incloure qualsevol cantant de
música pop.

Metàfora Es un trasllat de significat per analogia: se li'n va l'olla ("cap"),

pota d'una taula, la boca del canó, ser gos ("mandrós"), ser
formigueta ("molt treballador"), etc.

Tabú Paraula considerada negativa per motius religiosos. morals o

polítics, sovint substituida per un​ eufemisme​:
càncer → llarga malaltia
suspens → insuficient
cec → discapacitat visual

Humor Ús humorístic d'un mot que acaba afermant-se en la llengua

general: el verb llatí TRIPALIARE, referit a TRIPALIUM
("instrument de tortura"), en un ús irònic
acaba substituint LABORARE i evoluciona al verb treballar.

1.3 La sinonímia i l’antonímia

↓
Antònims Un concepte exclou l'altre:cert/ fals
complementaris Un cas particular són els​ antònims inversos​ de significats que
exigeixen l'oposat: comprador / venedor

Antònims Formen part d'una gradació en una qualitat: blanc/gris/negre;

graduals calent/tebi/fred/glaçat.

Els antònims poden ser dues paraules amb lexemes diferents, com ara cavall/euga,
professor / alumne.
1.4 Polisèmia i l’homonímia
 SINONÍMIA MONOSÈMIA POLISÈMIA HOMONÍMIA

→ Diversos mots → Un sol mot → Un sol mot → Diversos mots

→ Un sol significat → Un sol significat → Diversos significats → Diversos significats

MONOSÈMIA Els termes que tenen un significat i només un i s'empren en els

textos científics i tècnics: ​diàmetre, fotosíntesi​.

POLISÈMIA És la propietat semántica per la qual un mot té més d'un sıgnificat i

per tant, sense context seria sempre ambigu. Els mots de la llengua
corrent són la majoria polisemics, com ara banda (cinta/costat/
agrupació musical).
Els diversos significats del mot polisèmic s'han obtingut històricament
per metàfora o per metonímia banc significa "lloc per seure", "entitat
financera"

HOMONÍMIA És la relació semàntica entre dos mots diferents que coincideixen

casualment en la pronunciació i la grafia.
UNITAT 9 → LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES
1. L’ORACIÓ
➔ Des del punt de vista sintàctic, l'oració és una estructura gramatical ordenada i
coherent formada per un SN i un SV
➔ L'oració està constituida: O → SN (flex) SV
➔ Com a unitat sintàctica, l'oració s'estructura a través de la jerarquia i la concordança

JERARQUIA
EL SN i el SV, constituents bàsics de l'oració, fan de subjecte i predicat,
respectivament. El subjecte i el predicat seleccionen els complements
corresponents, que es troben en un nivell sintàctic inferior, com ara el CN, el CD, el
Cl, CC, CRV, Catrb, Cag.

CONCORDÀNCIA
Des del punt de vista sintàctic: estructura gramatical, ordenada i coherent, formada
per un SN i SV que concorden en nombre i persona.
2. SUBJECTE
Funció associada a un SN que actua com a constituent immediat de l'oració i
concorda amb el verb en ​nombre ​i​ persona​.

IDENTIFICACIÓ
➢ Concordança de gènere i nombre entre SNIV. En cas de dubte, pot
commutar-se l'estructura dubtosa per un SN per tal d'assegurar-ne la
identificació:

M'amoïna ​que surtis de nit​→ M'amoïnen les sortides nocturnes

OP OS→ Té un nexe
↳ Subj. OP = Surtis de nit

➢ Algunes oracions, anomenades impersonals, no presenten subjecte

gramatical

Hi ha caravanes a les carreteres catalanes. Plou i fa sol

↳ Verb haver-hi ↳ Verbs meteorològics

FORMALITZACIÓ
SN
❏ det + noms comuns: El país vota.
❏ det + noms propis: L'Elisenda dorm
❏ pronoms: Tothom parla.
❏ subjecte el·líptic. No apareix de forma explícita, però el podem recuperar a
través dels morfemes verbals (1) o del context (2):

(1)​ Estudiarem català demà.​(→nosaltres)

(2) ​La Neus surt poc però demà vindrà.​(- ella, la Neus)

ORACIÓ SUBORDINADA
❏ substantiva: ​M'agrada que m'escoltis.
❏ d'infinitiu: ​Estudiar català és necessari per aprovar l'examen.
❏ substantiva de relatiu:​ Els qui vulguin venir han d'apuntar-se a la
COL·LOCACIÓ
➔ Generalment el subjecte se situa davant del verb:

Els jugadors van celebrar la victoria

➔ En les oracions inacusatives i passives pronominals pot anar darrere del

verb:

Es donen subvencions a dojo. Venen turistes a dojo.

➔ En oracions focalitzades el subjecte pot anar darrere del verb, per tal de
destacar-lo:

Va enganyar la xicota, en Pep.

➔ En oracions compostes el subjecte pot ser l'oració subordinada.

El preocupa que ho descobreixin