ORGANITZACIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS I AMBIENTS A L’AULA

PANERA DELS TRESORS

- Els objectes que apareixen en ella, han de fer despertar en l'infant sensacions diferents.

- Quan trien un objecte sobre un altre, prenen una decisió. El més important no és el que agafa
sinó el que NO agafa (la decisió que pren, que allò que deixa no val tant la pena com allò que
agafa).

- S'han de buscar mètodes on l'infant comenci a ser actiu. S'ha d'acabar la passivitat, on a
l'infant li donen tot fet. Aquets procés s'ha de començar des del naixement.

- Buscar objectes/joguets que tinguin una causa-conseqüència o una finalitat educativa.

JOC HEURÍSTIC

Activitat de descoberta dels objectes per infants d’un i dos anys de vida.

(Sala gran i buida amb 4/5 focus)

- S'ha de tenir en compte els contenidors que posarem (tenir en compte les possibilitats dels
objectes que oferiràs al infants, és important ja que si per exemple tenen la fal·lera d'apilar
objectes i no ho poden fer amb els objectes que els hi has proporcionat, no podran treballar-
ho).

- Adaptar-se i conèixer les necessitat dels infants els quals jugaran.

- No dir a que ha de jugar cada infant, explora el que vol i quan vol. Depèn d'ell/a.

SAFATES D'EXPERIMENTACIÓ

- Van arribar fa uns 25 anys

- Modalitat d’exploració sensorial, feta per nens de l'any de vida als 4/5 anys

-No podem proposar la mateixa taula d'experimentació a un nen de 18 mesos i a un de 5 anys.

- Contenidor individual o col·lectiu que contingui material continuo (té la mateixa propietat
que un líquid, s'adapta al lloc on el poses)

- S'ha de saber que vols que passi, que vols treballar.

JOC SIMBOLIC

- Joc de reproducció de coses que passen a la vida quotidiana

- Dramatització
 - Comprèn el període dels 2 als 6 anys.
- No hem d'oblidar que el joc simbòlic és un aprenentatge que ajuda a l'infant a
conèixer-se a si mateix i a l'entorn social que l'envolta.
- Mitjançant el joc simbòlic el nen canalitza un seguit de tensions i desitjos afectius, li
serveix per liquidar conflictes, per compensar necessitats no satisfetes, per invertir
papers (obediència-autoritat). Un exemple molt clar el tenim quan el nen renya a la
nina perquè no es vol menjar la sopa o, al contrari, li permet no menjar-la.

AMBIENTS = CONTEXT EDUCATIU= ESCENARIS

Ambient: clima que es genera a algun lloc. Per les persones que hi son, per allò que s’hi fa, per
les coses que hi ha...

Com a mestres, s’ha de considerar: l’espai, el temps, els materials i les persones. Aquests
aspectes marcaran un ambient favorable o no.

La primera persona que va analitzar aquest concepte fou Maria Montessori. La primera cosa
que va dir, fou revisar els edificis (que fossin similars a les cases i que tinguessin unes
dimensions adequades). Un altre aspecte rellevant, va dir que els objectes fossin de la mida
dels infants (mobles, taules, cadires, prestatges, armaris..). S’ha d’adequar a ells, ja que és per
ells i ningú més.

La distribució de l’espai també és vital. S’ha de crear un espai on els infants puguin tenir
llibertat de moviments i no s’interfereixin entre ells. S’ha de dividir l’espai en zones, fet que
provocarà que els infants juguin al que volen a la zona. En canvi, si tothom juga a la zona
central, els infants xocaran i no disfrutaran del joc. Fent això FACILITEM molt les coses. I creem
AMBIENT a classe, que és el que veritablement es busca. Però, s’ha de pensar molt bé com
organitzarem l’espai, perquè anar canviant les coses de lloc, no és bo.

Cada un dels espais a de parlar per si mateix (a de comunicar que allà si fa allò, es percep i es
veu). T’ha de comunicar quan comença i acaba, quins materials pertanyen o no a allà... I com a
mestra has de tenir clar el que vols posar allà; quines habilitats, aprenentatges, capacitats vull
que aprenguin i practiquin...

Aquest ambient, n’ha de ser un que permeti a l’infant desenvolupar les seves capacitats.
Utilització d’objectes creats amb materials nobles (ferro, fusta, llana, ceràmica...) perquè els
nens aprenguin “causa-efecte”, materials que aportin aprenentatge (mandarina si l’apreto,
regalima, per tant ja sabré al pròxima vegada que això no ho hauré de fer i hauré de vigilar la
força que faig). També s’han de buscar materials que tinguin varietat sensorial (tacte, mida,
gust...)

Materials complets, que no els hi falti res. Si és un camió no li pot faltar una roda o a una nina
no l’hi pot faltar un ull, un puzle que li falta una peça.... Els materials complets permeten que
quan es juga amb ells, es pugui realitzar la tasca amb èxit, sinó son complets, passa just el
contrari.

Buscar també, materials creatius, que es puguin combinar entre ells i que siguin imaginatius,
que amb ells es puguin fer mil coses.
ESPAIS

Distribuir la sala amb zones, per afavorir que a cada una es jugui a allò establert i que no es
molesti a les altres.

Cada zona representa una manera de jugar i aprendre:

- Trobem la zona de construccions, on els infants juguen amb els cotxes i les carreteres.
En aquest espai, s’implementa l’ús de l’alfombra, perquè quan un cotxe cau per la
baixada, aquesta servirà d’objecte frenador, privant així que el cotxe se’n vagi a una
altre zona de joc.

- Zona de lectura (individual o col·lectiva): aquestes zones comporten el treball en grup

de la lectura o l’individual. A la zona dels llibres, cada infant pot decidir quin llibre vol i
fullejar-lo per ell mateix. Després trobem la zona en grup, on hi ha un llibre per tothom
i no el que vol cada un. Normalment ens posarem en rotllana i el professor explicarà.
També podem trobar una zona individual, on l’infant si assenta i llegeix el llibre,
allunyat de la multitud.

- Zona de les taules per desenvolupament sensorial: taules de diferents materials que
permeten experimentar coses diferents (mirall, amb llum, fusta, normal però negra).
Cada una aporta algu que l’altre no té, fent així, que a cada part de la taula es mirin les
coses des de diverses perspectives i maneres. (Mirall: poden veure les coses des de
sota la taula. Projector: poden veure ombres i les coses des de dalt la taula. Normals:
no poden veure res ni per sota la taula ni per sobre).

Important, com a mestres establir unes normes en cada zona de joc i aprenentatge. Exemple:
zona d’escriptura de màxim dos infants. Que n’hi vagin més dependrà de tu, si té veritable
interès un altre infant i ja son dos, l’hi haurem de deixar anar, però el que no pot passar es que
se’n ajuntin vuit.

ESPAI MONTESSORI

- Primers a dir que l’aula havia d’estar a l’abast dels nens (a la seva mida).
- Montessori separa els nens de 0-18 mesos i de 18 mesos a 3 anys.
- Diferenciar bé la zona de joc amb la zona de dormir. Cada cosa al seu lloc.