1r de batx_ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA_fins al segle XX

1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana” . s. XII

Cansoneta leu e plana Cançoneta lleu i plana,

leugereta, ses ufana, lleugereta, sense pretensions,
farai, e de Mon Marquès, jo faré del meu Marquès,
del traichor de Mataplana. del traïdor de Mataplana,
q·és d’engan farsitz e ples. que és d'engany farcit i ple.
A, Marquès, Marquès, Marquès, Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’egan etz farsitz e ples! d'engany sou farcit i ple.

Marques, ben aion las peiras Marquès, bé hagin les pedres,

a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las denz tres:
no i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques…
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,...

Del bratz no·us pretz una figa, Pel braç no us dono una figa,
que cabreilla par de biga que sembla cabiró de biga
e portatz lo mal estes; i el porteu mal estès;
ops i auria ortiga es necessitaria ortiga
qe·l nervi vos estendes. que el nervi us estengués
A, Marques, Marques, Marques… Ai, Marquès, Marquès, Marquès,...

Marques, qui en vos se fia Marquès, qui en vós confia

ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
qon qe·z an; an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques…
no té amor ni companyia;
ha de gaurdar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia
i de nit no vagi en vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,...

Marques, ben es fols qui·s vana Marquès, és ben boig qui es vana
c’ab vos tenga meliana de fer migdiada amb vós
meins de brajas de cortves; sense calces de cordovà;
et anc fills de crestiana i mai fill de cristiana
pejor costuma non mes. pitjor costum no ha permès.
A, Marques, Marques, Marques… Ai, Marquès, Marquès, Marquès,...

AUTOR I ÈPOCA: (màxim 10 línies)

Guillem de Berguedà va ser un trobador, (1138-1196) l'època medieval, fill i hereu d'un
vescomte de Berga Guillem. Les seves poesies a vegades eren imitades per
contemporanis i posteriors.
Es conserven 31 poesies seves, d'estrofisme ric i original, escrites en occità força
correcte. Deixa distingir solucions i formes catalanes en algunes de les seves
composicions de caràcter popularitzant.
Conrea la poesia amorosa dins els més estrictes canons de l'amor feudal i que arriben
a uns certs graus de delicadesa.
Ens situem en l'època medieval i a part de la informació de la vida de Guillem de
Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens
arriba a través de document d'època i de les seves composicions.

1
 1r de batx_ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA_fins al segle XX

RESUM GENERAL I RESUM PER ESTROFES:

Aquest poema és una cançoneta lleu la que parla d’un servent que va adreçat a Ponç de Mataplana. La temàtica és
l’atac personal contra el poble de Ponç de Mataplana, es comenta que no hi ha cap actitud cavalleresca o moral a
través del sarcasme i la ironia. Cosa que després es retractarà i s’empenedirà de què ha dit.

En la primera estrofa tracta a Ponç de traïdor i autor d’actes criminals

En la segona estrofa ridiculitza a Ponç per les seves dents
En la tercera estrofa el ridiculitza pel seu físic
En la quarta estrofa l’acusa de lladre
I en l’última estrofa (la cinquena) denuncia la seva fama i la seva homosexualitat.

MÈTRICA:

El poema s’estructura en estrofes formades per 5

versos (quintet), tots heptasíl·labs. All final de cada
estrofa hi ha dos versos de tornada.
L’estructura rítmica conforma una composició que
conté un refrany, de manera que rimen entre si els
versos femenins i masculins (FFMFM MM).

RECURSOS ESTILÍSTICS:

Hipèrbaton: et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. // no és de fill de cristiana
un costum tan poc cortès.
Sinestèsia: cansoneta leu e plana. // Cançoneta lleu i plana,
Comparació: que cabreilla par de biga // sembla un cabiró de biga
Metàfora: del bratz no.us pretz una figa. // El braç no us val una figa,
Paral·lelismes sintàctics: A, Marques, Marques, Marques d’engan etz farsitz e ples. // Ah, Marquès, Marquès,
Marquès, tan d'engany farcit i obès!

CONCLUSIÓ / ALTRES:
Per concloure, ens trobem davant d’un sirventès dedicat a Ponç de Mataplana escrit en els seus primers anys
d’esplendor. Aquest text nega qualsevol virtut cavalleresca, física o moral a través de sàtires sarcàstiques i insults
profunds. El més important del poema és la manera que Guillem descriu sense manies com és vertaderament Ponç
de Mataplana.

2
1r de batx_ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA_fins al segle XX