El 

Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les
localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta
cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.[1] Al llarg del
seu recorregut rep diversos noms: neix com a Guadalaviar, esdevé Río Blanco i desemboca com a Túria.

Toponímia[modifica]
El riu naix a l'Aragó amb el nom de Guadalaviar, que prové de l'àrab wadi al-abyad 'riu blanc'. A la ciutat
de Terol conflueix amb el riu Alfambra, i muda de nom per anomenar-se Túria. Al seu pas pel Racó d'Ademús i
la comarca de Serrans rep el nom de Río Blanco, una antiga traducció de l'àrab Guadalaviar. En entrar dins
l'Horta torna a cobrar el nom de Túria, amb el qual desemboca.
Ja a l'antiguitat el riu rebia el nom de Turia, segons que tenim documentat per autors com Sal·lusti,[2] Plini el
Vell,[3] Pomponi Mela[4] i Claudi Ptolemeu.[5] També el menciona l'Ora marítima, una composició geogràfica en
vers força tardana però basada parcialment en el Periple Massaliota, una obra perduda del segle VI aC:

« [...] I no lluny de la separació d'aquest riu, el riu Tiri envolta la ciutadella de Tiris
[...] »
— Rufus Fest Aviè

El topònim és clarament preromà, i probablement ibèric, però no sembla possible postular-ne cap etimologia.

[6]
 Amb l'ocupació musulmana de la Península, els musulmans batejaren el riu com a Wari al-Abyad, però aquest
nom només degué quallar a la part alta del curs del riu, on s'adaptà com a Guadalaviar, de manera que es
preservà l'antic nom a la part baixa, mentre que al seu curs mitjà hom feu un calc de l'àrab, tot resultant-ne Río
Blanco.

Hidrografia[modifica]
El Túria, a la serra d'Albarrasí, província de Terol

Pont sobre el Riu Túria al seu pas

per Santa Cruz de Moya

Molí d'aigua, aprofitant el

pas del riu (Vilamarxant)
 Recreació del riu Túria al seu pas per l'assut al parc de

Capçalera Monument al
Túria a València Jardí del Túria
a València
És un típic riu mediterrani, amb variacions importants de cabal al llarg de l'any. Pren
l'aigua majorment de torrents i rambles creats per desgelades a la zona del
naixement i per les fortes tempestes produïdes a la conca. El seu cabal és escàs i
irregular (14 m³/s a Vilamarxant); això no obstant, les seues aigües reguen el Camp
de Túria i l'Horta de València. El 1957es va desbordar (gran riuada de València)
amb un cabal de 3.700 m³/s. Causà moltes destrosses i pèrdues humanes a la
ciutat de València i, com a conseqüència, se'n va desviar el curs pel sud de la ciutat
ampliant la seua capacitat a 5.000 m³/s. Riu amunt, als Serrans, es construí
un embassament anomenat "del Generalísimo" amb la mà d'obra dels presos
republicans de la Guerra Civil espanyola. Avui en dia, el coneixem
com embassament de Benaixeve.
El curs fluvial presenta dos grans trams: un primer tram aniria des del naixement
fins a Xulella, amb caràcter muntanyenc, i a on desemboquen quasi tots els seus
tributaris; és també la part que menys profit trau del riu, encara reduït, però sobretot
inaccessible en bona part del seu recorregut. Des de Xestalgar comença a
eixamplar-se la seua vall, per la qual cosa, podríem distingir un segon tram entre
Xestalgar i la costa, on el riu discorre més pla i, en conseqüència, s'aprofita per
al regadiu dels cítrics.

Curs[modifica]
El vell llit del Túria, pel qual ja no passa l'aigua, recorre d'oest a est la ciutat
de València i és hui en dia un jardí conegut com a Jardí del Túria. En aquest llit, es
troben el palau de la Música de València i la Ciutat de les Arts i les Ciències de
València.
Rep els rius Garganta, Alfambra, Camarena, Riodeva, Bohilgues, Ebrón, Arcos, riu
Reatillo, riu Toixa, rambla d'Artaix, rambla de la Escorihuela. És embassat a Arquillo
de San Blas (22 hm³), els Alcamines (en construcció, 17 hm³), Benaixeve (228 hm³)
i Loriguilla (71 hm³).
Aragó[modifica]
El naixement del riu és a la Muela de San Juan, als monts Universals de l'Aragó.
[7]
 Les seues aigües provenen de la serra de Tremedal i la serra de Jabalón.
A Tramacastilla, recull les aigües del riu Garganta. Passa pel poble turístic
d'Albarrasí fins a Terol. Al pas del riu per les serres d'Albarrasí es cria
una truita autòctona. A Terol, rep les aigües de l'Alfambra, un dels seus principals
tributaris. Si riu amunt se'n diu Guadalaviar, a partir d'aquesta ciutat
s'anomena Túria o río Blanco. A Villel, hi conflueixen el Túria i el Camarena abans
d'eixir d'Aragó.
País Valencià[modifica]
Entra al País Valencià pel Mas de Jacinto, Torre Baixa al Racó d'Ademús, i rega els
camps de pomes d'Ademús. Al Racó, petit enclavament de la província de València,
té com a tributaris els rius Riodeva, Ebrón i Boïlgues. Passa als Serrans tot
travessant un tros petit de la província de Conca, Santa Cruz de Moya, on arreplega
les aigües salines del riu Arcos. Just després de passar el llogaret de las
Rinconadas, passa de nou al País Valencià, transcorre davall un viaducte construït
a mitjan segle XX.
Als Serrans, l'orografia és molt accidentada i fa difícil l'aprofitament del riu.
Tanmateix, és ací que trobem l'embassament de Benaixeve i el canal de
Túria (abans canal del Generalísimo), que és destinat al reg dels camps
de Llíria, Casinos i Bétera. A l'alçada de Xulella, el riu es troba amb els afluents
torrencials Sot i Xera, i forma l'embassament de Loriguilla i, més avall,
un congost impressionant.
A partir de Xestalgar, abasteix el regadiu de més de 12.000 ha a les comarques
del Camp de Túria i l'Horta. A l'altura de Llíria, rep les aigües de la rambla
Castellarda.
Hi ha diversos projectes sobre aquesta zona, tant d'urbanització com de protecció
de l'entorn. Un d'aquests és el Parc Natural del Túria, creat el 2007 i encara
pendent d'un marc legal concret, però que es preveu com un dels parcs naturals
urbans més grans. Abasta els 15 termes municipals per on passa el Túria, des
de Pedralba fins a la ciutat de València, passant
per Xest, Vilamarxant, Lliria, Benaguasil, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de
Vallbona, l'Eliana, Riba-roja, Paterna, Manises, Quart de Poblet i Mislata. És a
Mislata que trobem un altre parc urbà, el parc de la Capçalera, i seguidament al
terme de València el Jardí del Túria. Mentrestant, la llera nova del Túria transcorre
al sud, deixant València al nord i Xirivella i diverses pedanies de València al sud.
Desemboca a la mar just al sud del port de València, a Pinedo.
Arran de la gran riuada de València, va dur-se a terme el Pla Sud, pel qual es va
construir una nova desembocadura per al riu al seu pas per la ciutat de València. Al
llit de l'antic riu es va construir el Jardí del Túria.

Foto aèria de la ciutat de València amb les lleres vella i nova a

l'esquerra i la dreta, respectivament

Des del seu origen fins aproximadament la ciutat de Terol, es diu riu
Guadalaviar. Travessa les províncies de Terol, Conca i València, el riu
Túria té la seua desembocadura en la mar Mediterrània prop de la ciutat
de València.
El riu Túria és molt important ja que proporciona l'aigua per als cultius
l'arròs, les taronges i les olives cultivades a la regió, el riu Túria es troba
en el centre de la història del desenvolupament de la regió de València.
A més del seu ús en l'agricultura, el riu es va desviar en la dècada de
1960 per a evitar que inundara la ciutat de València. L'antic camp s'ha
convertit en un parc natural, amb una excel·lent xarxa de rutes per a
bicicletes.

Història del riu Túria

El riu és famós per les seues crescudes. La crescuda que va succeir el
14 d'octubre de 1957, va inundar quasi per complet a la ciutat de
València i va produir un gran mal a la vida i la propietat.

D'acord amb la història del riu Túria a València, és famós per les seues
crescudes, per a evitar que això ocórrega en el futur, es va dissenyar un
projecte de desviació (Pla Sud de València), finalitzat en 1969, i el riu es
va dividir en dos en els límits de l'oest de la ciutat.
Durant les inundacions, la major part de l'aigua es desvia cap al sud al
llarg d'un nou curs que voreja la ciutat, fins que es troba amb el
Mediterrani.
No gaire diferent del canal de desviació artificial del sud del riu LA, que
es troba sovint al sud de la ciutat, ja que els corrents d'aigua primària
flueixen durant els períodes d'inundació.
Riu Túria al seu pas població de carrers

Amb cabals normals, les aigües es dirigeixen a través de canals de reg

per a ajudar a cultivar la plana fèrtil de València. Al llarg de la història, les
aigües del riu Túria a València, s'han utilitzat per a regar la regió.
En els temps moderns, s'ha creat una complexa xarxa de reg, amb l'eix
principal centrat en el projecte de desviació. Més enllà del reg, aquests
canals també prenen aigües d'escolament i excedents del Túria als
aiguamolls i pantans al voltant de València.
València és famosa pels seus espais verds oberts, però un jardí és
particularment rellevant per a la ciutat. El Jardí del Túria es va crear en el
llit sec del riu Túria després que una inundació catastròfica en 1957 va
causar que les autoritats dividiren el riu i l'enviaren a un nou curs.

Encara s'estén des de les muntanyes fins a la mar, però on es troba amb
la ciutat de València, voreja els mitjans de subsistència que amenaçava
fa quasi seixanta anys.
És lloc de 120 hectàrees en el llit del riu sec, el centre de la ciutat té un
exuberant jardí verd dividit en dotze parts i ple de plantes natives i no
natives i la vida silvestre d'Espanya, estanys i un jardí zen, tot això ho va
pensar Ricardo Bofill.
Com un vertader parc per a la gent, també és la llar d'una pista
d'atletisme, obres d'art, parets d'escalada, camps de futbol, cafeteries,
estanys i flors. El trànsit es desvia sobre la part superior del parc d'11 km
de llarg a través de ponts en diversos intervals.
Els xiquets poden explorar el Parc *Gulliver que és un parc d'aventures
amb un gran model de fibra de vidre de *Gulliver lligat al sòl amb cordes.
Els xiquets poden grimpar a les cordes, tornant a contar la història. La
roba de *Gulliver crea una xarxa de tobogans i escales.
La Ciutat de les Arts i les Ciències i el Palau de la Música de València es
troben en l'extrem oriental del jardí. Aquest últim, el Palau de la Música,
té un jardí més tradicional per a gaudir juntament amb l'arquitectura de
l'edifici.
Característiques del riu Túria
El Túria es troba entre els rius més llargs d'Espanya (juntament amb
l'Ebre, el Tajo i el Guadiana) i té diverses característiques distintives. El
seu entorn natural és una de les àrees més riques i variades de vida
vegetal i animal a Europa.

La seua capacitat d'irrigació, particularment en la seua planícia àmplia i

fèrtil, sustenta la rica agricultura d'Andalusia, i les millores d'enginyeria
han ajudat a la industrialització de les ciutats al llarg del seu curs.
El riu Túria s'eleva quasi a 5,250 peus (1,600 metres) sobre el nivell de la
mar, en el sud de la província de Jaén, al nord de la Sierra Nevada
enfront de la mar Mediterrània. Després flueix cap al nord durant
aproximadament 30 milles (48 km), corrent a través d'una vall estreta.
Després d'emergir en el queixal de Sant Joan, segueix una tendència de
l'oest i sud-oest durant la resta del seu curs. Entre les ciutats d'Andújar i
Montoro, el riu talla una planícia que s'eixampla.
Després de passar la ciutat de Còrdova, el Túria irriga les fructíferes
regions de Posades i *Lora del Riu abans d'arribar a Sevilla. Des d'allí, el
riu serpenteja mandrosament a través d'una plana costanera calenta,
travessant els pantans dels Marenys, la més gran d'Espanya, abans
d'arribar a la seua desembocadura en la mar Mediterrània.
Naixement Riu Túria

La conca de drenatge del Túria abasta un dels majors recursos florals

d'Europa, que conté representants de la meitat de les espècies de
plantes del continent, juntament amb quasi tots els de la regió del nord
d'Àfrica.

Naixement i recorregut del riu Túria

El riu Túria té el seu naixement en el queixal de Sant Joan, terme
municipal de Guadalaviar, a l'entorn dels Montes Universals, Sierra
d'Albarrasí (*teruel) i desemboca a la ciutat de València després de 280
Km. de recorregut.

Llit del riu Túria

En l'antic llit del riu Túria es va dividir en dos en els límits de l'oest de la
ciutat. Durant les inundacions, la major part de l'aigua es desvia cap al
sud al llarg d'un nou curs que voreja la ciutat, fins que es troba amb el
Mediterrani.
L'antic curs o llit del riu Túria s'ha convertit en un espai verd central per a
la ciutat, una atracció cultural coneguda com el jardí del Túria.
No gaire diferent del canal de desviació artificial del sud del riu LA, que
es troba sovint al sud de la ciutat, ja que els corrents d'aigua primària
flueixen durant els períodes d'inundació.

Amb cabals normals, les aigües es dirigeixen a través de canals de reg

per a ajudar a cultivar la plana fèrtil de València. Al llarg de la història, les
aigües del riu Túria s'han utilitzat per a regar la regió, com ja es va
esmentar anteriorment.
En els temps moderns, s'ha creat una complexa xarxa de reg, amb l'eix
principal centrat en el projecte de desviació. Més enllà del reg, aquests
canals també prenen aigües d'escolament i excedents del Túria als
aiguamolls i pantans al voltant de València.

Afluents del riu Túria

Entre els afluents del riu Túria tenim que té pels seus laterals els
següents rius:
• Dreta: *Ebrón.
• Esquerra: Camarena.

Economia
Quasi tres quartes parts de la ciutat van ser inundades més de 60
persones van perdre la vida. A l'any següent, la ciutat va adoptar un pla
per a desviar el riu al voltant dels afores occidentals cap a la mar
Mediterrània.
.
, la Ciutat va aprovar una llei per a convertir el llit en un parc i va
encarregar a Ricard Bofill per a crear un pla mestre en 1982.
menys una de les zones s'han desenvolupat.
El disseny resultant estableix una monumental franja verda de cinc milles
dins d'un teixit urbà dens i divers, que inclou el centre històric de la ciutat,
i té una extensió mitjana de 600 peus, d'un banc a un altre (veure article:
Riu *Yukon).
El parc comprén més de 450 acres i es caracteritza per senderes per a
bicicletes, espais per a esdeveniments, camps de recreació activa, fonts i
moltes estructures notables, com el Pont de l'Albereda de Santiago
*Calatrava.
Cadascuna de les seccions té el seu propi estil de disseny, que van
des dels jardins formals de Ricardo Bofill amb tocs moderns,
construït en 1986; i la Ciutat *biomorfa d'Arts i Ciències de
*Calatrava, completada en 1998.
.
El Jardí del riu Túria
Si bé la concepció maldestra del Jardí del Túria podria ser problemàtica,
el projecte és un fascinant exemple modern de l'efecte transformador de
la infraestructura del paisatge en la identitat i el benestar d'una ciutat
(veure article: Riu *Tocantins).

Nascuda d'una crisi, València ha aconseguit integrar una xarxa

d'infraestructura recreativa i de transport amb el seu cor històric i veïnats
circumdants. Ara és difícil imaginar València sense el seu riu verd.
El Jardí del Túria és un dels parcs urbans més grans d'Espanya. Recorre
la ciutat al llarg de nou quilòmetres d'espais verds amb senderes per a
caminar, àrees d'oci i esports, i llocs romàntics on pots relaxar-te.
Croat per 18 ponts plens d'història, l'antic llit passa pels principals
museus i monuments de la ciutat en qualsevol de les dues ribes.
Els amplis jardins estan construïts sobre l'antic llit del riu Túria, el curs del
qual va ser alterat per a evitar inundacions constants a la ciutat. Després
d'una inundació devastadora el 14 d'octubre de 1957 (veure article: Riu
Mississipí).
Riu Túria València

El curs o recorregut del riu Túria es va desviar al sud de la ciutat, deixant

una gran extensió de terra que creua la ciutat d'oest a est, limitant amb el
centre històric. Diversos urbanistes i paisatgistes van dissenyar diferents
seccions del parc, recreant el paisatge del riu anterior.
Van crear un itinerari únic de palmeres i tarongers, fonts i pinedes,
plantes aromàtiques i estanys, instal·lacions esportives i rosers. Els
jardins van ser inaugurats en 1986. Capçalera *Park i *Bioparc voregen
els enormes jardins a l'oest, i la futurista Ciutat de les Arts i les Ciències
ho limita en el costat oposat, prop de la desembocadura del riu.
La ciutat ha creat un espai que reuneix els seus residents i visitants de tot
el món. L'accessibilitat i impacte econòmic del parc es veu amplificat per
la seua forma lineal, que maximitza les seues vores.
Malgrat l'aparent èxit del Pla Sud en la prevenció d'inundacions, es
desconeix l'impacte a llarg termini del desviament del riu Túria: sota les
mateixes circumstàncies de hui, consideraríem canvis tan aguts en la
hidrologia d'una regió?
A mesura que el desenvolupament de València envaeix el riu canalitzat
(Nou Llit del Túria) i absorbeix la via fluvial en el seu nou teixit urbà, es
torna cada vegada més important reconsiderar aquesta solució del
passat.

Rio Turia: historia, ubicación, cauce,

nacimiento, y mas
Last Updated on enero 16, 2020 by
El río Turia es un río español que tiene su origen en los Montes Universales en
las sierras del extremo noroeste de el Sistema Ibérico, provincia de Teruel.
Desde su origen hasta aproximadamente la ciudad de Teruel, se llama río
Guadalaviar. Atraviesa las provincias de Teruel, Cuenca y Valencia, el río Turia
tiene su desembocadura en el mar Mediterráneo cerca de la ciudad de
Valencia.
El río Turia es muy importante ya que proporciona el agua para los cultivos el
arroz, las naranjas y las aceitunas cultivadas en la región, el río Turia se
encuentra en el centro de la historia del desarrollo de la región de Valencia.
Además de su uso en la agricultura, el río se desvió en la década de 1960 para
evitar que inundara la ciudad de Valencia. El antiguo campo se ha convertido en
un parque natural, con una excelente red de rutas para bicicletas.
 Indice De Contenido [Ocultar]
 1 Historia del río Turia
 2 Características del río Turia
 3 Nacimiento y recorrido del río Turia
o 3.1 Cauce del río Turia
o 3.2 Afluentes del río Turia
 4 Mapa del río Turia
 5 Economía
o 5.1 El Jardín del río Turia
o 5.2 Características del Jardín del río Turia
 6 Clima
 7 Fauna

Historia del río Turia

El río es famoso por sus crecidas. La crecida que sucedió el 14 de octubre de
1957,  inundó casi por completo a la ciudad de Valencia y produjo un gran daño
a la vida y la propiedad.

De acuerdo a la historia del río Turia en Valencia, es famoso por sus crecidas,
para evitar que esto ocurra en el futuro, se diseñó un proyecto de desviación
(Plan Sur de Valencia), finalizado en 1969, y el río se dividió en dos en los límites
del oeste de la ciudad.
Durante las inundaciones, la mayor parte del agua se desvía hacia el sur a lo
largo de un nuevo curso que bordea la ciudad, hasta que se encuentra con el
Mediterráneo.
No muy diferente del canal de desviación artificial del sur del río LA, que se
encuentra a menudo al sur de la ciudad, ya que las corrientes de agua primaria
fluyen durante los períodos de inundación. 
Río Turia a su paso población de calles

Con caudales normales, las aguas se dirigen a través de canales de riego para
ayudar a cultivar la llanura fértil de Valencia. A lo largo de la historia, las aguas
del río Turia en Valencia, se han utilizado para regar la región.
En los tiempos modernos, se ha creado una compleja red de riego, con el eje
principal centrado en el proyecto de desviación. Más allá del riego, estos canales
también toman aguas de escorrentía y excedentes del Turia a los humedales y
pantanos alrededor de Valencia.

Valencia es famosa por sus espacios verdes abiertos, pero un jardín es

particularmente relevante para la ciudad. El Jardín del Turia se creó en el lecho
seco del río Turia después de que una inundación catastrófica en 1957 causó
que las autoridades dividieran el río y lo enviaran a un nuevo curso.
Todavía se extiende desde las montañas hasta el mar, pero donde se encuentra
con la ciudad de Valencia, bordea los medios de subsistencia que amenazaba
hace casi sesenta años.

Es lugar de 120 hectáreas en el lecho del río seco, el centro de la ciudad tiene
un exuberante jardín verde dividido en doce partes y lleno de plantas nativas y
no nativas y la vida silvestre de España, estanques y un jardín zen, todo esto lo
pensó Ricardo Bofill.

Como un verdadero parque para la gente, también es el hogar de una pista de

atletismo, obras de arte, paredes de escalada, campos de fútbol, cafeterías,
estanques y flores. El tráfico se desvía sobre la parte superior del parque de 11
km de largo a través de puentes en varios intervalos.

Los niños pueden explorar el Parque Gulliver que es un parque de aventuras con
un gran modelo de fibra de vidrio de Gulliver atado al suelo con cuerdas. Los
niños pueden trepar a las cuerdas, volviendo a contar la historia. La ropa de
Gulliver crea una red de toboganes y escaleras.

La Ciudad de las Artes y las Ciencias y el Palacio de la Música de Valencia se

encuentran en el extremo oriental del jardín. Este último, el Palau de la Música,
tiene un jardín más tradicional para disfrutar junto con la arquitectura del edificio.

Características del río Turia

El Turia se encuentra entre los ríos más largos de España (junto con el Ebro, el
Tajo y el Guadiana) y tiene varias características distintivas. Su entorno natural
es una de las áreas más ricas y variadas de vida vegetal y animal en Europa.

Su capacidad de irrigación, particularmente en su planicie amplia y fértil,

sustenta la rica agricultura de Andalucía, y las mejoras de ingeniería han
ayudado a la industrialización de las ciudades a lo largo de su curso.

El río Turia se eleva casi a 5,250 pies (1,600 metros) sobre el nivel del mar, en el
sur de la provincia de Jaén, al norte de la Sierra Nevada frente al mar
Mediterráneo. Luego fluye hacia el norte durante aproximadamente 30 millas (48
km), corriendo a través de un valle estrecho.

Después de emerger en la muela de San Juan, sigue una tendencia del oeste y
suroeste durante el resto de su curso. Entre las ciudades de Andújar y Montoro,
el río corta una planicie que se ensancha.
Después de pasar la ciudad de Córdoba, el Turia irriga las fructíferas regiones de
Posadas y Lora del Río antes de llegar a Sevilla. Desde allí, el río serpentea
perezosamente a través de una llanura costera caliente, atravesando los
pantanos de Las Marismas, la más grande de España, antes de llegar a
su desembocadura en el mar Mediterráneo.
Nacimiento Río Turia

La cuenca de drenaje del Turia abarca uno de los mayores recursos florales de
Europa, que contiene representantes de la mitad de las especies de plantas del
continente, junto con casi todos los de la región del norte de África.

Las montañas circundantes están cubiertas en gran parte por bosques de pinos
y robles, pero más de un tercio de la superficie total son olivares. Además, los
cereales (trigo y cebada) y la viticultura respaldan la agricultura regional.

Nacimiento y recorrido del río Turia

El río Turia tiene su nacimiento en la muela de San Juan, término municipal de
Guadalaviar, en el entorno de los Montes Universales, Sierra de Albarracín
(teruel) y desemboca en la ciudad de Valencia tras 280 Km. de recorrido.

Cauce del río Turia

En el antiguo cauce del río Turia se dividió en dos en los límites del oeste de la
ciudad. Durante las inundaciones, la mayor parte del agua se desvía hacia el sur
a lo largo de un nuevo curso que bordea la ciudad, hasta que se encuentra con
el Mediterráneo.
El antiguo curso o cauce del río Turia se ha convertido en un espacio verde
central para la ciudad, una atracción cultural conocida como el jardín del Turia.
No muy diferente del canal de desviación artificial del sur del río LA, que se
encuentra a menudo al sur de la ciudad, ya que las corrientes de agua primaria
fluyen durante los períodos de inundación.

Con caudales normales, las aguas se dirigen a través de canales de riego para
ayudar a cultivar la llanura fértil de Valencia. A lo largo de la historia, las aguas
del río Turia se han utilizado para regar la región, como ya se mencionó
anteriormente.

En los tiempos modernos, se ha creado una compleja red de riego, con el eje
principal centrado en el proyecto de desviación. Más allá del riego, estos canales
también toman aguas de escorrentía y excedentes del Turia a los humedales y
pantanos alrededor de Valencia.

Afluentes del río Turia

Entre los afluentes del río Turia tenemos que tiene por sus laterales los
siguientes ríos:

 Derecha: Ebrón.
 Izquierda: Camarena. 

Río Ebrón
La fuente del río Ebrón está en Fontibre (Cantabria), del latín Fontes Iberis,
fuente del Ebro. Muy cerca se encuentra el gran lago artificial «Embalse del
Ebro» creado por el embalse del río.
El Ebrón superior se precipita a través de gargantas rocosas en la provincia de
Burgos. Fluye aproximadamente hacia el este y comienza a formar un valle de
rocas calizas más ancho cuando llega a Navarra y La Rioja gracias a muchos
afluentes que fluyen desde el Sistema Ibérico por un lado, y las montañas de
Navarra y los Pirineos occidentales, por el otro.

Allí, el clima (el valle aislado de masas de aire marino por montañas
circundantes) se hace progresivamente más continental, con temperaturas más
extremas y características más secas, y por lo tanto típicamente experimentando
veranos calientes (a veces muy calientes) y secos que se parecen mucho a los
veranos en áridos y climas semiáridos.
Los procesos geológicos del karst formaron el paisaje de capas de roca
carbonatada soluble de roca calcárea extensa formada en un lecho marino
antiguo. Aragonite, un mineral que lleva el nombre de Aragón, atestigua el hecho
de que los carbonatos abundan en el valle central del Ebrón.
El valle se expande y el flujo del Ebrón se vuelve más lento a medida que
aumenta su volumen de agua, que fluye a través de Aragón. Allí, afluentes más
grandes que fluyen desde el Pirineo Central y el Sistema Ibérico descargan
grandes cantidades de agua, especialmente en primavera durante la temporada
de deshielo de la nieve de la montaña.

A medida que fluye a través de Zaragoza, el Ebrón, ya es un río de gran tamaño.

Allí, la Basílica de Nuestra Señora del Pilar se encuentra junto al Ebrón. Los
suelos en la mayor parte del valle son suelos principalmente pobres: calcáreos,
pedregosos y a veces salados con lagunas endorreicas de agua salada.

El interior semiárido del Valle del Ebrón tiene veranos de sequía y un clima
semidesértico con precipitaciones entre 400 y 600 milímetros (16 y 24 pulgadas),
con un máximo en el otoño y la primavera (ver artículos: Río Snake).
Está cubierto de vegetación de chaparral. Los veranos son calurosos y los
inviernos son fríos. La temporada seca de verano tiene temperaturas de más de
35 ° C (95 ° F), llegando ocasionalmente a más de 40 ° C (104 ° F).

En invierno, las temperaturas a menudo caen por debajo de 0 ° C. En algunas

áreas, la vegetación depende en gran medida de la humedad producida por las
neblinas de condensación. Es un clima mediterráneo continental con
temperaturas extremas. Hay muchas heladas en las noches claras y nevadas
esporádicas.

Río Camarena
La vida animal cerca del río es abundante y diversa, con especies tanto
europeas como del norte de África. La pesca de carpa real, luces y róbalos es
posible en los lagos artificiales de Entrepeñas y Buendía, y se capturan truchas,
barbillas y muchos otros tipos de peces en el Tajo y sus afluentes.

Hay una caza mayor en Gredos, conocida por su cabra montés pirenaico o
español; en las crestas de Cuenca  se encuentran gamos y rebecos.

Mapa del río Turia

A continuación un mapa del Río Turia, donde se muestra tanto su nacimiento,
recorrido, desembocadura y la ubicación exacta.
Ademas se evidencia el mapa del recorrido del río Turia, donde podemos ver
por donde pasa todo el río hasta llegar a su desembocadura en el mar
mediterráneo.
Mapa y Ubicación del Río Turia

Economía
Las ideas valientes son fáciles, implementarlas es difícil. Esto es particularmente
cierto ya que las ciudades de todo el mundo desean utilizar su infraestructura de
paisaje para abordar los problemas que enfrentan.

¿Cómo se pueden tejer intervenciones en el tejido urbano existente? Más allá de

simplemente reunir los recursos financieros o la voluntad política, uno debe
buscar oportunidades para insertar o adaptar cuidadosamente los sistemas de
paisaje a las limitaciones de las comunidades urbanas establecidas.

La High Line de Nueva York, la Beltline de Atlanta y el proyecto RÍO de

Madrid se basaron en la infraestructura ferroviaria o de autopistas abandonada o
reemplazada para enrutar paisajes lineales a través del corazón de las ciudades
antiguas.
Valencia, por su parte, se basó en una crisis y, en palabras de Rahm Emanuel,
«uno nunca quiere que se desperdicie una grave crisis». En 1957, Valencia
experimentó una inundación devastadora que cambió para siempre la relación
de la ciudad con el río Turia.

Casi tres cuartas partes de la ciudad fueron inundadas más de 60 personas

perdieron la vida. Al año siguiente, la ciudad adoptó un plan para desviar el río
alrededor de las afueras occidentales hacia el mar Mediterráneo. 
Cauce del Río Turia

El ambicioso plan, conocido como «Plan Sur», se completó en 1969. Aunque el

nuevo canal fue una oportunidad perdida para la construcción innovadora, los
restos del antiguo lecho del río se convirtieron en una oportunidad para crear la
red de paisajes que se convirtió en el Jardín del Turia de hoy.

Un parque no fue la primera idea del liderazgo de la ciudad: en un esfuerzo por

aliviar la congestión del tráfico, imaginaron un elaborado sistema de carreteras a
través del corazón de la Ciudad.

Pero en 1970 los ciudadanos retrocedieron y protestaron contra la propuesta de

la carretera bajo el lema «¡El lecho de Turia es nuestro y queremos verde!».
Hacia el final de la década, la Ciudad aprobó una ley para convertir el lecho en
un parque y encargó a Ricard Bofill para crear un plan maestro en 1982.

El plan creó un marco para el lecho del río y lo dividió en 18 zonas. Actualmente,
todas menos una de las zonas se han desarrollado.

El diseño resultante establece una monumental franja verde de cinco millas

dentro de un tejido urbano denso y diverso, que incluye el centro histórico de la
ciudad, y tiene una extensión promedio de 600 pies, de un banco a otro (ver
artículo: Río Yukon).
El parque comprende más de 450 acres y se caracteriza por senderos para
bicicletas, espacios para eventos, campos de recreación activa, fuentes y
muchas estructuras notables, como el Puente de la Alameda de Santiago
Calatrava.

Cada una de las secciones tiene su propio estilo de diseño, que van desde los
jardines formales de Ricardo Bofill con toques modernos, construido en 1986; y
la Ciudad biomorfa de Artes y Ciencias de Calatrava, completada en 1998.

A los sinuosos accidentes geográficos de Header Park por Eduardo de Miguel

Rabones, Blake Muñoz Criado y Vicente Corell Farinós, completados en 2004.
La última zona que conecta el parque con el mar Mediterráneo y el distrito de la
marina ha sido planificada por Tomas Llavador Architects.

El Jardín del río Turia

Si bien la concepción torpe del Jardín del Turia podría ser problemática, el
proyecto es un fascinante ejemplo moderno del efecto transformador de la
infraestructura del paisaje en la identidad y el bienestar de una ciudad (ver
artículo: Río Tocantins).
Nacida de una crisis, Valencia ha logrado integrar una red de infraestructura
recreativa y de transporte con su corazón histórico y vecindarios circundantes.
Ahora es difícil imaginar Valencia sin su río verde.

El Jardín del Turia es uno de los parques urbanos más grandes de España.
Recorre la ciudad a lo largo de nueve kilómetros de espacios verdes con
senderos para caminar, áreas de ocio y deportes, y lugares románticos donde
puedes relajarte.

Cruzado por 18 puentes llenos de historia, el antiguo cauce pasa por los
principales museos y monumentos de la ciudad en cualquiera de las dos orillas.
Los amplios jardines están construidos sobre el antiguo lecho del río Turia, cuyo
curso fue alterado para evitar inundaciones constantes en la ciudad. Después de
una inundación devastadora el 14 de octubre de 1957 (ver artículo: Río Misisipi).
Río Turia Valencia

El curso o recorrido del río Turia se desvió al sur de la ciudad, dejando una
gran extensión de tierra que cruza la ciudad de oeste a este, limitando con el
centro histórico. Varios urbanistas y paisajistas diseñaron diferentes secciones
del parque, recreando el paisaje del río anterior.
Crearon un itinerario único de palmeras y naranjos, fuentes y pinares, plantas
aromáticas y estanques, instalaciones deportivas y rosales. Los jardines fueron
inaugurados en 1986. Cabecera Park y Bioparc bordean los enormes jardines al
oeste, y la futurista Ciudad de las Artes y las Ciencias lo limita en el lado
opuesto, cerca de la desembocadura del río.
La ciudad ha creado un espacio que reúne a sus residentes y visitantes de todo
el mundo. La accesibilidad e impacto económico del parque se ve amplificado
por su forma lineal, que maximiza sus bordes.

A pesar del aparente éxito del Plan Sur en la prevención de inundaciones, se

desconoce el impacto a largo plazo del desvío del río Turia: bajo las mismas
circunstancias de hoy, ¿consideraríamos cambios tan agudos en la hidrología de
una región?

A medida que el desarrollo de Valencia invade el río canalizado (Nuevo Cauce

del Turia) y absorbe la vía fluvial en su nuevo tejido urbano, se vuelve cada vez
más importante reconsiderar esta solución del pasado.