7 d’agost de 2020

Vacances sense el Joan

Vacances per primer cop sense el meu home, jo i el meu gos.

He decidit fer de bruixa per les muntanyes: Set dies a Ossera, set dies en un entorn preciós i aïllat.
Vint habitants on per no haver, no hi ha ni pa, sols productes «de la terra» que són més de turista que
altre cosa.

Jo i el meu gos Blues a cal Tomàs, un apartament rural del Pierre i la Suzette, de l’herbolari on he fer el
curs de plantes medicinals de 5 dies, un curs que no podré acabar.

La primera «en la frente» que diuen els castellans, anul·lació del taller introductori a la cosmètica
natural per falta d’alumnat, a canvi em fan un taller de xampús, on el Blues pot estar present doncs es
realitza al pati de l’herbolari. El que no sap Suzette és que en Blues és un afanat rastrejador de pedres
i en un moment ens escava l’hortet botànic. Acabem el taller per petaneres, en Blues lligat i jo
profundament odiada.

Segon dia, se’m trenca la mampara pija de bany.

Aviso, i em diu la Suzette que val molt diners, no sabem si ho cobrirà l'asseguradora. Menys mal que
no m’he fet mal, però noto males vibres. Les noto.

Tercer dia, arriben les meves amigues de visita. Tot perfecte, però s’utilitza una manta de l’armari per a
que el Blues deixi lliure el sofà, cosa que fa a mitges doncs acaba dormint sobre les cames de les
convidades, Això no tindria importància si el Blues fos un canitxe, però en un gos de més de 35 Kg la
cosa no és tant "guais". Pobres, son sofertes i no es queixen, m'estimen molt.

Seguim en solitari, primer dia de curs de plantes medicinals: ens presentem, riem, en Blues lligat a
l’entrada, noto que la Suzette no em passa els productes per a fer les pastetes, tranquil·la, no té
importància.

Últim dia del curs , anem al recorregut botànic, sembla que les meves preguntes i comentaris enerven,
callo.

De tornada passem per un prat on hi ha un cavall, hem de passar pel seu costat i lamentablement
entro en pànic doncs el cavall vol la bossa dels francfurts del Blues que duc a la motxil·la, m’acaba
ajudant Suzette i el cavall li fot un cop al cap. Suzette m’odia obertament i jo sento una vergonya brutal.
No puc acabar el curs i m’amago a l’apartament fins el dia de la partida.

Em pregunten si hem fet servir la roba extra del armari i la resposta lamentablement és si, una manta
que hem desat a l’armari altre vegada, ha anat pel terra. Noto el pes de la dissort, ara hauran de
rentar-ho tot.

He clausurat un poble. Amb el Joan presumíem de tancar bars on anàvem a fer cafès. Ho acabo de
millorar, ara el Blues i jo clausurem poblacions senceres, reduïdes, però senceres.

Ah, el 21, 22 i 23 anem a l’Estartit amb unes altres amigues...