Basant-me en les dues preguntes que ens hem plantejat

- EL QUE FAN AQUESTS FÍSICS ÉS CIÈNCIA O MÉS AVIAT FILOSOFIA SOBRE LA VERITAT?

- LA METAFÍSICA ÉS LA PART DE LA FILOSOFA QUE S’ENCARREGA DE L’ÉSSER I DE LES

PROPIETATS DE TOT ALLÒ QUE ÉS O EXISTEIX INDEPENDENTMENT DEL QUE SIGUI

i segons el meu criteri, esmentaré el meu punt de vista envers a què es dedicaven aquests
físics.

Pel que fa a les seves idees, penso que tracten sobre la filosofia de la realitat a causa dels
següents arguments que donaré a continuació:
- En primer lloc, Plató sempre feia referència a totes aquelles idees les quals definien  allò
material, és a dir, a partir d'un concepte que ell tenia present ho anomenava al món real, així
doncs, per ell, cada element tenia una essència malgrat com fos l'objecte, és a dir, no tenia en
consideració si es trobava afectat, en mal estat...

Certament, penso com Plató degut aquest fet, on tothom tenia idealitzat allò material o
imaginari tenint en compte la seva realitat (vida quotidiana).

- Per altra banda, Plató també té un punt de vista basat en la ciència on , amb l'ajuda de
l'epistemologia observa el coneixement i es pregunta qüestions com el ser, de manera que
també coincideixo amb ell al ser una veritable REALITAT.

Fent referència a la segona pregunta plantejada, penso que la metafísica no és capaç de

determinar si una cosa realment existeix o no independentment del que sigui, ja que no és res
més que un estudi el qual es basa en la ciència, i com he esmentat, crec que és una realitat que
existeix per ella mateixa i no es necessita de cap estudi ni ciència. És degut aquest fet, que no
relaciono la metafísica amb la verdadera realitat, sinó amb un estudi que va més enllà d'allò
físic i palpable.

En resum, Plató distingeix dos mons diferents, entre ells, el món de les idees que parlen sobre
la vida quotidiana i l'arkhé que tracta sobre el principi de les coses i es troba més enfocat a la
ciència, fet que no coincideixo pel fet que tots provenim d'una realitat i tenim un destí,
sigui amb o sense l'ajuda de la ciència.

Pel que fa al pensament d'Aristòtil, és totalment oposat al meu perquè ell defineix la
metafísica com a la principal branca de les ciències teòriques basada en els sentits.
Malgrat això, reflecteix un petit estudi de les causes o principis d'aquesta realitat la qual jo
coincideixo, és a dir, la realitat no està subjecte al món intel·ligible sinó que les coses realment
existeixen a causa de:
- Ens trobem condicionats per una causa MATERIAL, per una FORMA, una EFICIÈNCIA (tal
com arribem al món) i una causa FINAL mitjançant la teleologia.
Totes elles tenen una cosa en comú excepte l'última, i és que tracten sobre fets reals i
veritables sense que la ciència hi intervingui. D'altra banda, l'última d'elles, està basada en la
teleologia, és a dir, un estudi realitzat a partir de la ciència on Aristòtil pensa que tenim un
objectiu i una finalitat concreta.
És degut aquest fet, que no estic d'acord en el fet que sigui una ciència, sinó una realitat i
necessitat que tenim els humans i qualsevol altre ésser de portar a terme les nostres funcions
vitals i indispensables.