ECONOMIA 4

Com funciona l’oferta i la demanda (perquè els preus pugen o baixen?)

Mercats competitius = mercats on una empresa no pot influir en els preus i els preus munten
o baixen per l’oferta i la demanda. Ex: El mercat del café es competitiu, si un bar posa un
cafè a 3 euros no anirà ningú. Repsol per exemple si que podria muntar el preu el que ell
vulgui de la seva gasolina i no perdia tots els clients.

Per a entendre com varien els preus s’utilitza un model de l’oferta i la demanda i ens ajuda a
fer prediccions. Aquest model te 5 claus: La corba de demanda, La corba d'oferta, Els
factors que afecten l'oferta i la demanda, L'equilibri de mercat i Com varia l'equilibri de
mercat quan les corbes d'oferta i/o demanda es desplacin.

● La demanda

Es la quantitat d’aquell bé a un preu determinat que estan disposats a adquirir els

demandants.

- CORBA DEMANDA Preu → quantitat demandada

1 euro 70.000 cafès
1,20 euros 50.000 cafès

Hi ha factors que influeixen en la demanda:

❖ El preu del bé: ↑ preu ↓ demanda

❖ El preu d’altres béns relacionats: 2 tipus de béns que poden afectar:

- Béns substitutius: satisfà la mateixa necessitat. Ex: carn i peix, si munta el
preu de la carn molta gent pot passar a consumir peix.
Si el preu d’un bé subst. baixa, la demanda del nostre bé disminuirà.

- Béns complementaris: béns que es consumeixen conjuntament. Ex: cotxe i

gasolina, croissant i cafè, si munta el preu del croissant la demanda del café
també baixarà.
Si baixa el preu d’un bé complementari, la demanda del altre bé també
muntarà.

❖ La renda: Depenent dels diner que tenim comprarem + o -

- Béns normals: habitatge, electrodomèstics
↑ augment renda ↑ demanda béns normals

- Béns inferiors: productes de marca blanca, productes - qualitat

↑ renda ↓ demanda béns inferiors
 ❖ Preferència consumidors (gustos): Si augmenta les preferencies per consumir un bé
o millorar els gustos hi haurà més demanda.
❖ Expectatives renda i preu

Expectativa preu ↑ demanda ↑

Expectativa renda ↑ demanda ↑

❖ Canvi nombres de consumidors (població total)

↑ nombre consumidors ↑ demanda

- CANVIS EN LA DEMANDA

La condició ceteris paribus = mentre els factors diferents al preu ( gustos, població total,
renda,...) no varien la corba de la demanda no canviarà

Moviments dins la corba ( només quan varia el preu)

Desplaçaments de la corba (quan es trenca la condició ceteris paribus, algun

factor diferent al preu es modifica. Això provoca que la cobra se desplaça cap a l’esquerra o
a la dreta i tinguem que fer una nova taula de valors ja que hi han uns criteris diferents)

DESPLAÇAMENT ⇨ Augment demanda ( perquè augmenta la població, baixa el preu del

bé complementari,...)

DESPLAÇAMENT ⇦ Descens demanda (menor renda,...)

● L’oferta

És la intenció de vendre a un preu determinat. Si el cafè està molt barat ( demanda ↑) hi

hauran pocs productors disposats a fabricar cafè i vendrel tan barat (↓ oferta)

TAULA OFERTA: ens diu la quantitat de cafè que oferien els productors per cada preu.

Factors que influeixen en la oferta:

❖ El preu del bé: ↑ preu ↑ productors volen vendre ↑ oferta ⇨ Llei de l’oferta

❖ El preu d’altres béns substitutius en la producció: Un bé es substituïu en la producció

quan el productor pot produir un o l’altre amb les eines que te.
↑ preu d’un bé subst. en la producció ↓ oferta de l’altre bé

Ex: si jo puc fabricar amb les eines que tinc cafè o té i el té se ven a un major preu,
fabricaré menys café, la demanda d’aquest baixarà

❖ Preu factors productius: ↓ preus factors productius per produir un bé ↑ oferta

 ❖ La tecnologia: ↑ millor tecnologia ↑ oferta

❖ Expectatives empresarials: ↑ més expectatives de benefici ↑ oferta

❖ Canvi en el nombre de productors: ↑ nombre de productors ↑ oferta ( més gent vol

vendre)

- CANVIS EN LA OFERTA

La condició ceteris paribus = Igual que la demanda

Ex: Quan el café está a preu d'1 euro els agricultors només troben rendible produir 4
milions. Si el preu es manté en 1 euro, sempre es produiran 4 milions? És això inamovible?
És inamovible si es manté la condició ceteris paribus, és a dir, els factors que influeixen en
l'oferta (i demanda) romanen igual.

Desplaçaments de la corba de la oferta (quan es trenca la condició ceteris paribus, algun

factor diferent al preu es modifica)

DESPLAÇAMENT ⇨ Augment oferta ( perquè millora la tecnologia, munta el preu del

bé,...)

DESPLAÇAMENT ⇦ Descens oferta (Baixa el nombre de productors,...)

 ● L’equilibri del mercat

entendre com es fixa el preu d'un producte a través de l'oferta i la demanda. Els
consumidors voldran comprar el cafè al preu més baix possible i els agricultors, vendre'l el
més car que puguin. Existeix, no obstant això, un punt d'equilibri on totes dues parts es
posen d'acord

Podem comprovar com el preu d'1 euro i la quantitat

de 4 milions són l'equilibri de mercat. Quan el preu és 1
€ els compradors volien comprar 4 milions i en la
mateixa mesura, quan el preu és 1, els agricultors
voldrien cultivar l'equivalent a 4 milions de tasses de
café. A aquest preu el mercat es buida: la demanda
coincideix amb oferta.

El punt d’equilibri és la quantitat que uns estan disposats a produir (quantitat oferta) a un
determinat preu i coincideix amb la que uns altres estan disposats a consumir (quantitat
demandada).

Això és inamovible sinó es trenca la condició ceteris paribus, si es trenca hi haurà un nou
equilibri de mercat.

En aquestes condicions (ceteris paribus) el preu del cafè serà d'1 euro. El cafè no pot ser
més car ni més barat si no canvia res. Llavors, el preu no pot canviar? Per a respondre hem
de veure les dues situacions possibles diferents a l'equilibri de mercat:

1. Que el preu de mercat caigui per sota del d'equilibri.

Imagina posar a 0,75 euros el café. En aqueixa situació com el cafè és més barat la
quantitat demandada pujarà a 5,5 milions. D’altra banda a menys preu, menys oferta, la
producció baixaria a 3,2.

En aquesta situació molts consumidors es quedaran sense satisfer la seva necessita: hi ha

una ESCASSETAT (↑demanda ↓ oferta) de cafè igual a 2,3 milions. Dit d'una altra manera,
hi ha EXCÉS DE DEMANDA O ESCASSETAT D'OFERTA.
Els consumidors que s'han quedat sense consumir estaran disposats a pagar un preu més
alt pel cafè, o bé els agricultors s'adonaran que quan hi ha escassetat d'un bé (excés de
demanda) i poden pujar els preus. Com que no tots els consumidors insatisfets acceptaran
la pujada de preu, disminuirà la quantitat demandada fins a 4 milions de tasses i els
agricultors tornaran a deixar el preu a 1 euro i produir 4 milions, just on el mercat es buida i
l'oferta iguala a la demanda. TORNEM A L’EQUILIBRI

2. Que el preu de mercat es situi per sobre del d'equilibri.

Imagina que els agricultors volguessin vendre el cafè per sobre de l'equilibri i fixessin un
preu d’1,50 €. En aquest punt, molts compradors pensarien que el cafè és molt car i
deixarien de comprar i alguns es canviarien al tè, baixant la quantitat demandada a 2,1
milions. Lògicament molts agricultors que ara estan plantant tomàquets o patates, veuran
que poden guanyar molt més diners venent el cafè a 1,50 € i començaran a vendre cafè, per
tant, la quantitat oferta augmentarà fins a 5,5 milions.

En aquesta situació hi ha ABUNDÀNCIA DE CAFÈ, sobren 3,4 milions de tasses que no

troben comprador. Hi ha un EXCÉS D'OFERTA O ESCASSETAT DE DEMANDA. Les
empreses, al no vendre, baixen el preu per a intentar aconseguir clients.

● Canvis en les condicions de mercat

Per a que es produeixi una variació del preu i la quantitat, és necessari que es trenqui la
condició ceteris paribus i així hi hagi un canvi en les condicions del mercat, és a dir, un
increment o descens de la demanda o de l'oferta.

- Augment de la demanda: Quan la demanda augmenta, tant el preu com la quantitat

d'equilibri augmenten ( sorgeix una ESCASSETAT momentània)
- Descens demanda: Quan la demanda disminueix, tant el preu com la quantitat
d'equilibri disminueixen. ( sorgeix ABUNDÀNCIA)

- Augment oferta: Quan l’oferta augmenta, el preu d’equilibri baixa, però la quantitat
d’equilibri augmenta. ( sorgeix ABUNDÀNCIA)

- Descens oferta: Quan l'oferta disminueix, el preu d'equilibri augmenta, però la

quantitat d'equilibri baixa. (sorgeix una ESCASSETAT)

● Canvis simultanis en demanda i oferta

- Descens d'oferta i augment de demanda: Quan l'oferta baixa i la demanda puja no

podem predir si la quantitat d'equilibri augmentarà o baixarà (SÓN
DESPLAÇAMENTS CONTRARIS) però SEMPRE augmenta el preu ja que tots dos
desplaçaments provoquen ESCASSETAT.

- Augment d'oferta i descens de demanda: Si l'oferta puja i la demanda baixa, tots dos
efectes provoquen ABUNDÀNCIA i el preu baixarà, però no sabem què passa amb
la quantitat d'equilibri.

- Augment d'oferta i augment de demanda: Si la demanda i l'oferta augmenta, tots dos

desplaçaments provoquen un augment de la quantitat d'equilibri, però no sabem què
passarà amb el preu.
Ex: Si millora la tecnologia per a fer cafè, l'augment d'oferta provoca ABUNDÀNCIA
i això fa que augmenti la quantitat d'equilibri, però baixa el preu.Si al mateix temps
augmenta la preferència pel cafè, l'augment de demanda generarà ESCASSETAT el
que provocarà un augment dels preus i de la quantitat d'equilibri
- Descens d'oferta i descens de demanda: Tots dos desplaçaments provoquen un
descens de la quantitat d'equilibri, però no sabem què passarà amb el preu