Ja s’ha publicat l’Informe General sobre l’enquesta Condicions de Vida i Estudi de l’Estudiantat

de la Universitat de Barcelona (CViE UB) elaborat per Àngels Alegre, Oscar Alejandro
Baños, Isaac Calduch, Carlos Campos, Albert Gili, Juan Llanes, Òscar Planells i Antoni
Vallès. Aquest Informe General 2023 es constitueix com a la primera edició de l’enquesta i
té com a propòsit efectuar una exhaustiva radiografia de la composició i característiques
sociodemogràfiques de la població universitària de la Universitat de Barcelona, no només
per proveir informació a la institució universitària, sinó també perquè aquest coneixement,
essent aprofitat, permeti el desenvolupament de polítiques universitàries que afavoreixin la
igualtat, l’equitat i cobreixin les necessitats d’un estudiantat cada vegada més divers i
plural.

En consonància amb aquesta voluntat inclusiva i panabarcadora, l’enquesta s’ha centrat

en un ampli ventall de característiques pròpies de l’estudiantat (incloent-hi la nacionalitat,
el gènere o els estudis en curs) i les ha comparades amb múltiples situacions que, en
ocasions, restaven inexplorades, establint així un important precedent donada la seva
innovadora incorporació. D’acord amb aquest caràcter pioner, una de les línies
d’investigació de l’enquesta s’ha centrat en les discapacitat o condicions limitants de
l’estudiantat, incloent tant en el seu aspecte físic com psicològic, trobant que un 33,1% de
l’estudiantat pateix alguna discapacitat o condició limitant i que, d’aquest percentatge,
gairebé la meitat de l’estudiantat (16%) indica que és de tipus psicològic. Aquests resultats
resulten encara més esfereïdors i sorprenents si, a més, es té en compte que un
percentatge elevat de l’estudiantat reporta sentir, amb bastanta o molta freqüència, estrès
(57,1 %) i ansietat (51,1 %) i que, d’altra banda, les emocions que senten amb poca o cap
freqüència són la desesperança (54,2 %) i la relaxació (58,6 %).
De la mateixa forma, l’enquesta també incorpora la perspectiva de gènere a l’anàlisi tant
pel que fa a la inclusió del gènere no binari en la mateixa enquesta (un 2,1% no s’identifica
amb cap dels dos gèneres heteronormatius tradicionals), com en el tractament dels ítems
(es prioritza la denominació “referent familiar 1” i “referent familiar 2” per adaptar l’enquesta
a la multiplicitat de models familiars actuals i eludir el biaix de gènere); al mateix temps que
integra un apartat d’anàlisi de les competències de gènere d’un estudiantat que cada
vegada està més sensibilitzat en aquesta temàtica (i és que un 83,3% de l’estudiantat
manifesta bastanta o molta competència en comprendre la necessitat i els avantatges de la
igualtat de gènere). En aquesta línia, quant a desigualtat de gènere refereix, s’han obtingut
resultats que encara assenyalen la importància de treballar sobre els biaixos de gènere: t ot i
que un 69,3% de l’estudiantat universitari s’identifica amb el gènere femení, els resultats
tornen a assenyalar la distribució heterogènia per àrees de coneixement i titulacions, ja que,
per exemple, mentre que en l’àrea de ciències trobem una significativa masculinització, amb
un 21,2 % de l’estudiantat de grau és de gènere masculí i un 10,9 % de gènere femení, d’altra
banda, l’àrea de ciències de la salut roman més feminitzada, amb un 29,4 % de l’estudiantat és
de gènere femení i un 16,5 % de gènere masculí.

L’estudiantat no només manifesta una consciència remarcable relativa a les problemàtiques de

gènere, sinó que també s’alinea amb altres Objectius de Desenvolupament Sostenible en
manifestar una consciència més àmplia del seu propi món, cada vegada més endinsant en una
emergència climàtica, donat que els resultats mostren que la majoria de l’estudiantat utilitza
mitjans de transport sostenibles (85,7 %).

s’ha analitzat l’impacte de la COVID-19 e l’entorn universitari, detectant que la pandèmia ha

afectat, addicionalment a la mobilitat internacional (36,5%) i a la possibilitat de fer pràctiques
curriculars (26,9%), a la capacitat de part de l’estudiantat per tenir èxit com a estudiant (i és
que així ho creu 33,9 % dels enquestats).
Una enquesta centrada en la diversitat no podia deixar de banda les situacions
econòmiques i socials i les trajectòries diverses. En una situació econòmica regional
apressant s’ha trobat que un 62,7 % de l’estudiantat combina feina i estudis i que, si bé
l’estudiantat que treballa dedica una mitjana de 22,76 hores setmanals a la seva feina
remunerada, tanmateix, bona part hi dedica 40 hores setmanals (jornada laboral completa).

De la mateixa forma, s’ha trobat una na sobrerepresentació dels nivells ocupacionals mitjans i
alts en quant la procedencia familiar.

Aquestes dades, sumades a una participació estudiantil paupèrrima en totes les activitats o
accions universitàries més enllà de l’assistència formal a les activitats acadèmiques (9 de cada
10 estudiants no participen en cap), i a una molt baixa participació en les eleccions de Rectorat
i de representants dels estudiants demana i exigeix noves mesures per assolir una educació
més inclusiva.