POLÍTIQUES SOCIALS TEMA 2

9/03/2021 GP

● Polítiques públiques?

○ Idees: mesures que fa un govern. Mesures per resolucions de conflictes de la gent, per a
ella, organitzacions no fa falta que sigui governs. Intervencions públiques
(infraestructures d’educació, serveis que garanteix el govern) per organitzar-se més
eficient.

○ Paraules claus: mesures, intervencions (accions), normes, serveis, prevencions,

diferents tipus (per exemple: fer una llei). Una voluntat de canviar alguna cosa,
problemàtica col·lectiva. Una autoritat pública, diferents nivells poders públics,
institució pública. Serveis que garanteixen accions públiques. No només són socials.
Tipologies diverses, estan dins les socials.

○ Les polítiques públiques volen realitzar un canvi a la intervenció.

Criteris o valors, la ideologia de qui promou una acció o una altre estarà condicionada pels valors.

Intervenció justificada, quelcom que motivi els poders públics a intervenir per fer un canvi.

● Polítiques públiques i pandèmia

Mesures i accions que pretenen millorar. Però millorar és molt complicat; les pp son molt complicades
perquè hi ha interessos sempre molt diferents i això fa que prendre decisions d’aquesta mena sigui molt
conflictiu, perquè hi ha interessos contraposats. (Com es porta a terme el procés per elaborar les
polítiques públiques? properes sessions). Les polítiques públiques estan condicionades per qui les
promou; més que critèris també estan condicionades per valors. Ex: Polític social per persones en
exclusió → si som TS i algú fa una llei que davant l’exclusió vol fer unes polítiques molt restrictives que
diu que si algú està així és perquè s’ho ha buscat, o pot aparèixer una llei promoguda per uns valors molt
diferents per recolzar aquestes persones. És una intervenció que porten a terme els poders públics. N’hi
ha de diferents tipus. Suposadament pretenen millorar o introduir algun canvi.

Conceptes a diferenciar

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 ○ Politica diferència a politiques.

○ Politics: política allo que passa en el govern. La política entesa com la lluita del poder o
el debat que es produeix a les institucions (objecte d’estudi: eleccions, partits polítics,
institucions...)

○ Policies: polítiques públiques. les polítiques públiques, intervenció duta a terme a

àmbits concrets o solucions concretes a problemàtiques públiques.

○ Polity: a quin tipus de règim polític hi ha en els diversos països. Autoritats polítiques.
sistema polític que impera a una societat (règim polític)

- De què estem parlant?

- La complexitat de les polítiques públiques

- La teoria del canvi de les intervencions públiques

- El procés d’elaboració de les polítiques públiques

Exemples de politiques publiques:

1. Retallades educació i sanitat

2. Beques i ajuts (transport o menjador)

3. L’aprovació de la llei d’educació d’una comunitat autònoma

4. La reforma del sistema sanitari d’un estat

5. La posada en marxa d’una pla d’igualtat de gènere d’un municipi

6. La prohibició de fumar en els espais públics

7. La posada en marxa d’un nou programa d’atenció a les persones sense sostre

8. La regulació del sistema d’entrada de vehicles a un municipi

9. L’aprovació d’una ordenança de civisme d’un municipi

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 10. Una campanya de sensibilització per a la defensa del medi ambient...

11. La definició de la política de seguretat de la Unió Europea.

12. La posada en marxa d’un servei de bicicletes públic.

16/03/2021 GP

Exemples proposats per l’alumnat a les sessions de GP:

● Lleis LGTBI // Lleis que regulen l’educació obligatòria sobre una franja d’edat

● Campanya de l’Ajuntament de Girona sobre la recollida selectiva de les deixalles

● Les retallades en polítiques socials

● Beques de menjador i transport de l’Ajuntament

● La Renda bàsica?

● Ajuntament de Figueres: vals de descompte per a donar suport al comerç local? Només per
algunes franges d’edat

● Normativa per recollir els excrements dels animals domèstics?

● Crear parcs infantils al meu municipi?

● Avantatges per a empreses que contractin persones amb discapacitat?

Temes de debat:

● Què passa si la gestió és externalitzada?

● Què passa si no tenen pot accedir-hi?

● Què passa si es tracta d’una proposta que no s’ha executat? Per exemple, la RBU?

● Distingir entre PP i problemàtica social: les problemàtiques socials també poden ser abordades
per entitats socials, moviments socials, acció comunitària

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 ● Algunes PP poden ser urbanístiques, per exemple, però tenir implicacions en matèria de
cohesió. Per exemple, el cas de la construcció de parcs infantils als barris d’un municipi

Algunes definicions de polítiques públiques:

● Resultat de l’activitat d’una autoritat investida de poder públic i legitimitat governamental [...]
activitats materials o simbòliques que gestionen les autoritats públiques (Meny i Thoenig)

● És tot allò que els governs decideixen fer, o no fer (Dye)

● Una concatenació d'activitats, decisions o de mesures coherents preses principalment pels actors
del sistema polític- administratiu d'un país amb la finalitat de resoldre un problema col·lectiu.
(Larrue)

● Conjunt de decisions que tenen per objecte la distribució de determinats béns o recursos. En
aquest procés es posen en joc béns o recursos que poden afectar o privilegiar a determinats
individus i grups (Edith Kauffer)

● L’acció de les autoritats públiques en el si de la societat (Thoenig)

● És un programa projectat de valors, finalitats i pràctiques (Laswell i Kaplan)

● “A public policy is defined as a series of intentionally coherent decisions or activities taken or

carried out by different public -and sometimes- private actors, whose resources, institutional
links and interests vary, with a view to resolving in a targeted manner a problem that is
politically defined as collective in nature. This group of decisions and activities give rise to
formalised actions of a more or less restrictive nature that often aimed at modifying the
behaviour of social groups presumed to be at the roof of, or able to solve, the collective problem
to be resolved (target groups) in the interest of the social groups who suffer the negative effects
of the problem in question (final beneficiaries)” (Koepfel, 2007: 24) .

Elements clau de les polítiques públiques

● Autoritats públiques: En tota polítiques públiques ho porta una autoritat publica, una autoritat
government.

● Orientació normativa: En principi son el resultat d’acció, d’un anàlisi previ per fer un anàlisi.
(procés previ)

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 ● Accions concretes i elements simbòlics: actuació concreta per exemple: una llei.

● Coerció i obligació: si es decideix una certa llei la majoria de les polítiques públiques obliguen a
la ciutadania.

● Raó de ser (teoria del canvi): hem de saber quin és el motiu, la justificació de la mesura o llei. Hi
ha una qüestió el darrera o causa.

● Contingut: farem programes, els hem de dotar d’un contingut perquè a la pràctica es pugui fer.

● Voluntat de transformació, de canvi: volen modificar la realitat. Identifica un problema o una

necessitat. Sinó volem transformar res, no farem una política pública.

● Distribució de béns i recursos: sí dissenyo accions o mesures, el que estic fent es distribuir béns
i serveis.

● Efectes- conseqüències de les polítiques públiques: sempre tindran efectes a menor o major les
conseqüències que aplicarem.

El caràcter decebedor de les polítiques públiques: sempre hi haurà algú que estara prejudicat amb la
decisió que es prengui amb la mesura publica.

Sempre hi ha interessos contraris davant una situació i acció determinada (interessos contraposats al
voltant de les polítiques públiques). Això explica el seu caràcter conflictiu i decebedor.

La complexitat de les polítiques públiques

● Problemes d’escala: problemes que s’expliquen més enllà de la intervenció que volem fer. A
vegades, les polítiques púbiques ha de gestionar un tipus de problemàtica però va molt més
enllà de l’àmbit de intervenció de la política pública. La gestió de la necessita de la problemàtica
va molt més enllà del meu camp o àmbit de intervenció (molt habitual en l’àmbit local: exclusió ,
precarietat laboral... tots aquests problemes s’originen en elements estructurals de la societat –
globalització. La problemàtica avarca nivells i factors que s’escapen de la capacitat de incidir per
part de la política pública.

● Problemes de ritme: Les PB es mouen, per definició, al mig i al llarg termini (han de donar
resposta a determinades situacions que, per tal que es pugin resoldre, necessiten temps). En
canvi, la ciutadania espera respostes immediates als problemes que l’afecten però les PB pe tal

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 de poder ser efectives necessiten temps. Es dona una asincronia, problema en el temps (entre la
rapides que la ciutadania exigeix i el temps que tenen les PB). El ritme que tenen les PB és
contrària a la immediatesa exigida per la població.

● Problemes maleïts: relacionats amb els dos anterior. Problemàtiques complexes, no sola una
problemàtica. Realitats molt análisis, son reptes com donar respostes més influenciades amb
varies variables. Complexes. Polítiques socials: es reduïa en problemes de renda básica,
persones pobres. En l’actualitat, ja no es parla tant la relació de econòmic i pobresa, sino la
inclusió que es modifica per l’anterior. El ritme sera lent perquè és complexa i tenen una
vinculació de la majoria de la societat.

La majoria de les grans problemàtiques que han de donar resposta les PB són conflictes
multidimensionals, no s’expliquen per una sola variable sinó que són molts més complexes i
s’expliquen a partir de la interacció de múltiples variables.

● Problemes NIMBY (Not in my back yard): li exigeixo al polític que solucioni aquell problema,
pero si m’ha afecta em queixare. EX: hi ha molts robatoris, doncs creem presons pero no la
possis al costat de casa meva.

Ens hem tornat més sofisticats. La ciutadania reclama la intervenció d’una polític pública en un
àmbit social però no acceptem les conseqüències d’aquesta PB. Incongruències socials entre les
exigències de la ciutadania i el fet de no voler que els afecti la PB (no vull un centre penitenciari
al costat de casa però estic a favor de la política pública).

22/03/2021 GG

Curs 2020-2021 Polítiques socials

Esquema interessant que explica aquesta idea, que tota política pública té una raó de ser o voluntat de
transformar/canvi. Representa la teoria del canvi, que hi ha darrere de qualsevol intervenció publica.
Sempre hi ha un element darrere que motiva aquesta intervenció, i que en aquest conjunt de processos,
i que ajuden a entendre el que hi ha en les polítiques públiques. Aquesta idea del teoria del canvi que hi
ha darrera, és interessant perquè il·lustra quina és la problemàtica sobre en la qual es vol intervenir,
quins recursos o activitats es porten a terme i finalment quins impactes o quins resultats te aquesta
intervenció pública.

Aquest esquema, sempre comença a partir de la identificació d’una problemàtica, en bona mesura es el
que anomenem raó de ser de la intervenció pública - quina és la problemàtica, quina és la necessitat-,
quina és aquella associació que no és satisfactòria i qu emotiva que hi hagi una millora en la intervenció.
Tot això és el que hem d’anar a buscar a tota intervenció publica. Identificar clarament quina es la
problemàtica, la raó de ser. Ex: alta mortalitat infantil que es produeixen per malalties que es podrien
prevenir. Per tant, això, donaria peu a fer una intervenció pública, no pot ser que en una societat, en un
estat, morin infants per causes que es podrien evitar. Per tant, això justifica que es dugui a terme una
intervenció publica per eliminar o reduir o incidir, en aquesta situació que volem canviar. Volem produir
canvis sobre la realitat. Quan tenim identificada la problemàtica, el que es fa en aquest procés (sobre el
paper), si vull modificar la realitat, necessitaré uns recursos. Per tant, he de definir quins recursos que
necessitaré per poder a duu accions que ajudin a modificar la realitat. A part dels recursos per fer front

Curs 2020-2021 Polítiques socials

aquestes necessitats, he de duu unes activitats. Si seguim amb l'exemple de reduir la mortalitat infantil,
s’ha de crear activitats per aconseguir l’objectiu mercat. S’han de adecuar amb els recursos que es
disposen. Si disposem de pocs recursos, les activitats seran limitades, si disposem de molts recursos,
podré dur a terme moltes activitats. Finalment, tota intervenció pública, a banda d’identificar la
problemàtica, recursos i activitats, té dos elements més, molt important, que ens situa en un terreny
proper a l’avaluació de la intervenció:

1. Productes que hem dut a terme: els outputs o els resultats de les activitats que hem dut a
terme. Ens fixem en una política pública, ens fixarem en quins son els resultats de les actuacions
que s'han dut a terme. Tots els resultats que s’han dut a terme a partir de les activitats que
s’han realitzat. Les dades dels outputs són interessants, per tot allò que s’ha fet, però
necessitem una informació més, algun impacte (última part esquema).

2. Impactes: són aquelles referències que efectivament ens donen resposta a la raó de ser de la
nostra problemàtica. Estan dient si efectivament totes aquelles intervencions que hem dut a
terme, han servit per modificar la nostra raó de ser. Indicador que en serveix per saber si s’ha
aconseguit o no (assolir) la política pública, allò que ha fet. En l’àmbit social, implica buscar a
mitjà i llarg termini els impactes, en què de vegades complica l’efectivitat d’una política pública i
que lògicament el nostre objecte és difícil de quantificar o mesurar quan treballem amb
persones o famílies, col·lectius. Què hem transformat? Això comporta buscar indicadors que ens
ajudi a saber el que hem canviat ( o no).

Procés d’elaboració de les polítiques públiques.

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 1. Identificar i definir la problemàtica. Necessitem identificar-la, que significa: trobar la raó de ser i
el motiu que justifica la intervenció publica. Necessitem definir aquesta problemàtica, sembla
sobre el paper una qüestió molt senzilla i que la majoria la definirà de la mateixa manera, però
al voltant d’aquesta problemàtica hi han molts actors que tenen interessos diversos, que
entendre aquest fenomen de diferent manera. Quina és la definició de la problemática que
acaba “triunfant”? És una lluita que es dona en el procés de definir la problemàtica. És
important que tots els actors diguin la seva opinió, que es manifestin.

2. Aparició dels problemes públics a l’agenda política. Nosaltres podem detectar o identificar
moltes problemàtiques en la nostra societat que ho considerem com a problema o caldria una
intervenció per la millora però de vegades aquestes problemàtiques, no acaben sent una política
pública. Simplement acaba sent una problemática que no te una resposta publica, però si que hi
ha algú que ho considera com a important. Que és molt important que passi en aquest procés?
Que la problemàtica o necessitat que nosaltres identifiquem com a futura política pública
aparaguei, al que s’anomena metafòricament, en l’agenda política. Que vol dir això? Per molt
que nosaltres considerem un tema com a important, si aquesta temàtica no acaba formant o
tenir presència en els àmbits en el quals en els llocs que acaben decidint públics, aquelles

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 qüestions acaben al marge. Molt important que aquestes qüestions acabin formant part de
l’agenda política. Les accions que duen a terme els actors es molt important, per ajudar a que es
discotrixi un tema o que es parli d’una manera o altre.

Com es pot fer pressió política (condicionar i pressionar el poder polític)? LOVI

● A través de manifestacions

● Els poders econòmics (per ex. La banca, les grans empreses com el llum, el
gas...). Formes de pressionar molt diverses.

● Àmbit Social

● Poder financer o bancari

● Entitats feministes, LGTBI, homosexuals... Els moviments socials (conjunt de la

societat) també pressionen

Distinció entre dos tipus de LOVI:

● Aquells que lluiten per defensar interessos col·lectius (per ex. Green Peace)

● Aquells que defensen interessos particulars o individuals (per ex. Una petrolera)

3. Formulació de les alternatives. Quines alternatives plantegen aquests actors davant d’una
política pública. Per exemple: un actor plantejarà de pujar els impostos als rics. Aquí hi ha un
munt d’alternatives possibles sobre una política pública.

4. Presa de decisions. Finalment, el politic ha de prendre una decisió important. De quina manera
els polítics prenen decisions davant d’una politica publica? Les politiques públiques estan
condemnades a desebre, no poden satisfer a tothom, però tenin en compte això, el interessant
seria que no ho decidís el poder polític de dalt a baix, sino tenint en compte aquesta complexitat
per satisfer a tothom, la política pública o presa de decisió hauria de garantir que tots els actors
tinguin la possibilitat de donar la seva opinió. Tot i que sigui molt difícil, i que garanteixi a
tothom, que com a mínim tothom pugui dir la seva, expressar, debatre, donar avantatges i
inconvenients.

5. La implementació. Fase que es posa en práctica la política pública.

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 6. L’avaluació de les polítiques públiques. Com s’avaluarà aquella política pública, de quina
manera mesura allò que es pretenia implementar s’ha aconseguit o no. És bo posar resultats,
com impactes que ha tingut la política pública. S’ha de pensar de quina manera s’avaluarà.

Pensar de quina manera intentarem veure si el que preteníem aconseguir s’ha assolit o no. Pensar com
s’avaluarà allò que es vol canviar o modificar.

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 POLÍTIQUES SOCIALS

12/04/21

Fins ara hem estat veient el que eren les polítiques públiques, ara sabem el què és, el seu procés
d'elaboració, quin son els elements de complexitat intrínseca que tenen les polítiques públiques. Ara ens
centrem amb una tipologia dins d’aquestes: les polítiques socials. Les politiques publiques es el resultat
que duen a terme una institució governamental, un govern, en diversos àmbits. hi poden haver
polítiques públiques com es mostren en la següent foto:

Les polítiques social és una tipologia dins de les polítiques públiques. Dins d’aquesta etiqueta de PS, ens
trobarem amb un certs conceptes més vinculats i que en remeten aquesta idea dels pilars de l’Estat del
benestar.

Sota l’etiqueta de polítique ssocials trobem una serie de conceptes més o menys vinculats i que ens
remeten aquestes expressió de “pilars del benestar”: salut, educació, pensions i serveis socials. Quan
parlem de polítiques socials referint-nos a aquestes 4 pilars, en l’interior d’aquestes pp concretes hi
podem trobar sub polítiques socials (dins l’àmbit de la política de serveis socials hi podem trobar les pp
de suport a les persones sense llar, per exemple). Agrupen moltes tipologies polítiques públiques

Curs 2020-2021 Polítiques socials

concretes més que fan referència a problemàtiques o col·lectius concrets. Hi ha determinades
necessitats i problemàtiques que han de ser abordades des de més d’una política pública; caldrà que
varies polítiques públiques treballin conjuntament i entrecreuades.

● Salut: programes de salut de temes sexuals i reproducció, de temes de prevenció de malalties,

programes de salut pública, etc.

● Educació

● Pensions

● Serveis socials: polítiques públiques referents a la dependencia, a la infancia i adolescencia, de

suport a les persones sense llar, a les persones excloses.

Quan ens referim a les polítiques públiques, en el seu interior podem trobar, sub polítiques socials.
Agrupen moltes tipologies més dins, que acaben configuran aquests serveis socials. aquest subapartats
fan referències a necessitats o col·lectius concrets.

Moltes de les vegades aquestes polítiques socials tenen molts punts d'intersecció entre elles, no es
refereix d’uns estants separats i que no tenen cap tipus de vinculació entre unes i les altres, sinó que les
polítiques socials i les públiques tenen punts en comú i que es vinculen entre elles. És a dir, que es pot
trobar que una necessitat o una problemàtica s’ha de solucionar des de diverses polítiques públiques,
que treballin conjuntament, i que siguin les adequades a determinades problemàtiques. Treballarem
amb necessitats que es veuen afectades per les pròpies PS i PP, i a més ens trobarem que hi ha diversos
elements que provenen de les en relació en què es configura la intervenció.

● Dificultats en definir-les. D’entrada tenim aquest concepte de què vol dir social, i podem
barrejar per una banda el que seria pròpiament una política pública, però també podem pensar
en les polítiques socials en un àmbit propi, com una disciplina. Malgrat saber que les PS són un
tipus concret de PP, les PS són males de definir perquè es basen en aquest concepte de social i
perquè poden portar associats conceptes molt genèrics i polisèmics que es poden interpretar de
molt diverses formes.

● Influència de les ideologies, els valors, la història, la cultura política. tenim sempre una
orientació normativa (les pp estan influenciades per les ideologies, etc); la política social en
qualsevol moment i context estarà condicionada per la ideologia i els valors de la persona que

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 dissenya aquella política. Tota la història i trajectòria que tenim en el cas de Catalunya i Espanya
fa que les PS estiguin amarades de tota una determinada manera d’entendre la intervenció
social i les polítiques socials, i de quina és la funció del Treball Social. El franquisme va
influenciar en com s'entén la política. Durant el franquisme també es feia política social, en el
seu context i en les seves ideologies. Queda una influència que determina l’actuació davant les
PS en l’actualitat.

● Les polítiques socials són totes les polítiques governamentals per fer front a les necessitats
humanes?

● Què entenem per necessitats? Benestar social? justicia social? problemàtiques? Riscos socials?
quines són les necessitats i problemàtiques pròpies de les PS?

● Són totes aquestes necessitats responsabilitat del govern? Són només els governs qui poden dur
a terme les polítiques socials? no exclou a les polítiques, diferència entre intervenció que pot fer
una entitat que una política pública. Davant d’una necessitat o d’una problemàtica pot
intervenir el govern, però potser hi ha algú altre no públic que davant aquella problemàtica
proposa una resposta sense ser una PS, sinó una intervenció portada a terme per una entitat.
Majoritàriament pot ser responsabilitat del govern, però no només.

La PS com a disciplina acadèmica/camps d’estudi és:

● Teòrica: explora com i per què existeixen sistemes de benestar particulars i com es poden
desenvolupar

● Conceptual: considera diferents maneres en què les necessitem

● Normativa

● Empírica

13/4/21

Polítiques socials una política pública més que porta qualsevol govern. No és contradictori. És una
tipologia de polítiques públiques.

Algunes definicions de política social...

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 ● La PS és la política dels governs encaminada a tenir un impacte directe en el benestar dels
ciutadans, a base de proporcionar-los serveis o ingressos (MARSHALL, 1965).

● La PS és la intervenció pública que incideix en el benestar de les persones, ja sigui canviant,

mantenint o facilitant les seves condicions de vida (MONTAGUT, 2000)

● La PS és el disseny i l’execució programada i estructurada de totes les iniciatives adoptades per

atendre les necessitats bàsiques de la població a les societats avançades industrials (MONTORO,
1998)

● La PS és el conjunt d’accions desenvolupades per l’Estat en qualsevol dels seus nivells

encaminades a incrementar el benestar de la població i a resoldre els problemes socials.
(SABINO, 1991)

● La PS consiste en el conjunto más o menos coherente de principios y acciones gestionadas por el

Estado, que determinan la distribución y el control social del bienestar de una población por vía
política” (HERRERA y CASTÓN, 2003).

● Les PS inclouen serveis i ajudes de suport a la infància i la família, l’escolarització i l’educació,

l’habitatge i les condicions dels barris, el manteniment d’ingressos i la reducció de la pobresa,
l’ajut i la formació a l’atur, les pensions, la salut i l’atenció social.

● La política social té com a objectiu identificar i trobar maneres de reduir les desigualtats en
l’accés als serveis i el suport entre grups socials definits per l’estatus socioeconòmic, la raça,
l’ètnia, l’estat migratori, el gènere, l’orientació sexual, la discapacitat i l’edat, i entre països.

A destacar de les definicions. Val la pena tenir en compte que al marge de les PS hi ha impactes sobre
l’objecte de les polítiques socials. Això vol dir que: imaginem-nos que treballem amb un equip d’atenció
primària en un barri. Si ens demanen per la situació social del barri podem donar una serie dades, però
també hi ha una informació que seria útil per entendre que passa (quines caract urbanístiques té el
barri?), i això determina molt la intervenció que una TS pot fer al barri. (fiscalitat, urbanisme, cultura,
etc).

Thomas H. Marshall (1950)

● Drets civils

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 ● Drets polítics

● Drets socials

Thomas H. Marshall defineix “ciutadania” a partir de qui té drets civils, polítics i socials. En el marge
d’aquesta definició molt jurídica de com entenem la ciutadania, hi ha la gran discussió en l’actualitat de
qui és un ciutadà. El s XVIII és el segle on les persones han tingut drets civils; el s XIX els drets polítics; i el
s XX els drets socials en un context liberal, en la postguerra. No són tres tipus de drets aïllats sinó que
tenen vincle. Per garantir del tot els drets polítics no pots tenir la meitat de la població analfabeta, pel
que han de tenir dret a l’educació, per exemple. Els drets polítics és la millor manera de que es repectin
la resta de drets per als individus. Ve a dir que històricament s'ha avançat cap aquesta manera de
ciutadania, i per tant Marshall dira que els drets socials no son res més que el mecanisme per fer
efectius els drets de ciutadania (jo puc tenir reconeguts molt drets socials pero si no hi ha mecanismes
que fan que aquest drets sigui un dret que el poguem exercir, l’estatus de ciutadania es un estatus buit).

García Manrique (2013)

● Els drets socials com els drets fonamentals més febles

● Els drets socials com drets que es poden satisfer al mercat

Vinculat a aquesta problemàtica de la ciutadania i dels drets socials, quin problema tenen els DS si els
comparem amb els drets polítics i civils? Els drets socials son els únics que es poden satisfer a través del
mercat, i això els situa en una situació molt febre (els altres tenen moltes més garanties; jo puc anar al
mercat a comprar un habitatge; el sectors que regulen els drets socials son àmbits molt llaminers per al
sector privat).

26/04/2021

A destacar de les definicions

1. El paper de l’Estat i els governs

2. Preocupació per les necessitats col·lectives i bàsiques dels ciutadans.
3. La redistribució de la riquesa
4. Accions reactives, però també preventives (polítiques centrades en les causes i no només en les
conseqüències).

Curs 2020-2021 Polítiques socials

 5. La política social tracta com els estats i les societats responen als desafiaments globals del canvi
social, demogràfic i econòmic, i de la pobresa, la migració i la globalització.

6. Polítiques públiques (no socials) amb enormes impactes sobre l’objecte de les polítiques socials
(fiscalitat, urbanisme, cultura, etc.). Exemple: com l’urbanisme; com està dissenyat un barri,
quines característiques urbanístiques tenen, etc. poden repercutir positivament o negativament
en les problemàtiques socials que moltes vegades le streballodres socials hem de gestionar.
També, la cultura depèn de com es gestiona una dimensió social o la fiscalitat, com es
confeccionen els impostos.

Després d’haver vist totes les definicions polítiques socials, acabem comentant que hi ha moltes
polítiques públiques que tenen molta implicació. Els professionals s’han de crear xarxa entre ells per
combinar amb altres tècnics que gestionen altres polítiques, per fer visible que pot arribar a fer un
benestar per altres persones, una mirada mes social en la creació de llocs de relació amb altres
professionals de l’àmbit.

Les polítiques socials, després de llegir el llibre de Vicenç Navarro, podreu saber que estan molt
influenciades pel seu context. En Espanya per exemple, tot el tema relacionat amb el franquisme i la
dictadura, la visió de la dona, la familia, la pobresa i l’exclusió són fenòmens molt rellevants que, encara
avui dia, poden tenir una certa influència de com entenem les polítiques públiques.

Les polítiques socials en l’actualitat:

de la lògica tradicional a la lògica innovadora

En anys anteriors, les polítiques socials s'entenen com una lógica tradicional i ha passat a ser una lògica
innovadora en l’actualitat. Estem parlant, com les polítiques socials actuals carreguen encara amb una
serie de prestigis i influències més pròpies del passat i fins quin punt es desprenen o es poden desfer
d’aquell complements, i es poden caracteritzar més per uns atributs més propis polítiques socials més
innovadores o més adequades al context de la societat del segle XXI.

Curs 2020-2021 Polítiques socials

Com es tradueix? Es tradueix amb l’esquema que hi ha a dalt, ens remet a fer un paral·lelisme entre la
logia tradicional de les polítiques socials i de la lógica innovadora. A més, també és fer un paral·lelisme
dels conceptes que s’havien utilitzat en els àmbits de les polítiques socials de parlar de tots aquests
temes.

En que habitualment en el passat es parlava de polítiques socials del concepte de pobresa, molt lligada a
l’àmbit economic. En canvi, des de fa uns anys, aquest concepte de pobresa s’ha vist reemplaçat per
exclusió o inclusió. Aquest procés de canvi, ve donat o reflectir entre la concepció tradicional i
innovadora. Com s’explica aquest procés de canvi? Abans pobresa feia referencia de tipus economic,
concepte unidimensional, només tenia relació amb una dimensió, la concepció monetaria. Obviava
altres conceptes, que també eren importants que feien referencia a la pobresa. Aquí el concepte
d'inclusió, fa un pas més endavant, té en compte a més dels diners, sinó també altres àmbits que
ajudarien entendre si una persona o col·lectiu es troba un cert benestar. Es fixen també amb la dimensió
habitacional o relacional - si es disposa de xarxes familiars o amics...- , entre d’altres.

Hi ha una transició de només parlar de només monetaria a parlar de pobresa en relació de tots els
conceptes de l’esquema. Tinguen en compte tots els eixos de desigualtats, al moment de veure si una
persona esta inclosa o exclosa, a banda de tots aquests conceptes també valorarem des dels eixos
tradicionals - socials, de gènere, edat, d’origen cultural o ètnica, diversitat sexual, diversitat funcional,

Curs 2020-2021 Polítiques socials

etc. Aquest canvi, en bona mesura també ens fixem amb aquesta modificació o aquest amotació del
concepte pobresa a inclusió o exclusió.

Les diferències que trobaríem en aquestes logiques troben en la taula: nova lògica dels polítiques en
l’àmbit social. Representa gràficament l’evolució que hi ha entre les dues lògiques, una mica del canvi
que s’espera en les polítiques socials avui dia i que es diferenciaria de les tradicionals en el context
català i espanyol.

Quines serien les diferències entre aquestes dues lògiques per entendre les polítiques socials. Em
d'entendre aquesta taula com una teòrica. En l’actualitat, podem trobar-nos amb una lògica més
tradicional o una més innovadora, pot conviure avui dia amb les dues perspectives, dues realitats que
pot conviure.

En la perspectiva tradicional només contava amb l’individu com agent, en canvi, en la innovadora no
només té en compte l’agent sinó també té en compte la perspectiva comunitària. Basant que no només
ens fixarem com a professionals que li passa a la persona sinó, en quin context es troba aquest individu,
com és., mirada més comunitaria ajudarà quina és la problemàtica.

La segona diferència és la mirada més assistència o la de promoció d’autonomia. Les polítiques socials
més tradicionals tenien aquesta connotació en el territori que provenia de la influència del franquisme.
Molt volontariosa, molt d’anar a resoldre el problema i ja està. En canvi, la lògica innovadora vol deixar
aquesta visió assistencial i que sigui més de promoció de l’autonomia. Posarà enfasis, de quina manera
aquella persona fara per si mateixa de manera autònoma tria fer front la problemàtica.

Curs 2020-2021 Polítiques socials

En tercer lloc, fa referencia en quantes dimensions està implicada. La tradicional unidimensional, única
causa de les problemàtiques, i la innovadora multidireccional, un treballador social no es fixarà no
només amb una problemàtica quan treballa amb una família per exemple.

La quarta, la idea tradicional era molt reactiva, és a dir, passava un problema i reaccionava intentant
donant un problema. Mentres, que la logica innovadora, posarà l’accent a la proactiva. Les polítiques
socials no seran de hi ha un problema i responc, sinó intento preveure aquest problema.

La cinquena fa referència a la lògica tradicional a les conseqüències (orientades) i la innovadora a les

causes de les problemàtiques, van més a l’arrel i miren als orígens.

La sisena diferencia, tracta en què la lògica tradicional parla de segmentació vertical que significa les
polítiques socials tradicionals es dissenyaven des d’una perspectiva jeràrquica, de dalt a baix. Eren
dissenyades estrictament de la l’apartat polític i tècnic des de qui té el poder i s'apliquen directament als
serveis i entitats. En canvi, en la innovadora és una perspectiva multinivell i transversal, significa
dissenyar-les de manera horitzontal que fa referència, el polític o tècnic en pot dissenya polítiques
socials perquè es qui té el poder pero no seré jo des de dalt qui la implanti, sinó reuniré a tots per
dissenyar de la millor manera la necessitat o problemàtica.

La següent diferència és la tradicional feia una segmentació entre el que és públic -qui dissenyava i tenia
legitimitat i privat. I les perspectives més innovadores són de participació d’agents privats, promouen
agents socials privats. És millor si s’incoporen molts altres actors, dins del disseny i acció., com a la seva
posada en pràctica, avaluació, etc.

L’última diferència és en la lògica tradicional la homogeneïtzadora - aplicaven la mateixa recepta a tot

arreu (homogeni la solució i es igual el territori que ho aplicaven igualment)- i en la lògica innovadora
són sensibles a l’especificitat territorial, tenen més en compte les particularitats del territori. Han de
tenir les polítiques socials una semblança entre elles, però ha d’haver-hi en certs moments adaptacions
ja sigui per context o per situacions del territori.

Curs 2020-2021 Polítiques socials