Ivet AIGÜES ENCANTADES de J

CURS 22-23 2n BAT IB
LITERATURA CATALANA Ivet Avilés
DOSSIER D’AIGÜES ENCANTADES de J. Puig i Ferreter

1.Contextualització de J. Puig i Ferreter.
1.1El Modernisme. Busqueu informació sobre aquest moviment cultural: quan neix, on neix, per què
neix, quines són les seves bases i els seus objectius. Els principals gèneres que es conreen i els seus
principals representants.
El modernisme és un moviment cultural sorgit entre finals del s. XIX i principis del s. XX a Europa
que es veu representat principalment en l’art i l’arquitectura, encara que aquest dossier es basarà
en com el modernisme afecta i representa en la literatura catalana.
El que caracteritza aquest moviment és que l’artista busca diferenciar-se de la resta de la societat,
tant a través de la vestimenta i l’aparença física, com amb la seva manera de pensar i percebre els
estímuls externs.
1.2 El teatre modernista: decadentisme i regeneracionisme. Principals autors de cada tendència.

1.2.1 Decadentisme: Oscar Wilde, Paul Verlaine i Manuel Machado.
1.2.2 Regeneracionisme: Joaquín Costa, Fernando Garrido i Julio Senador.
1.3 Joan Puig i Ferreter i la influència d’Ibsen en el seu teatre. Característiques de la seva obra.
Molt influenciat per Ibsen, sobretot en la creació de personatges femenins forts.
Característiques:
Caràcter teatral de Puig i Ferreter dividit en dues etapes:
1. la primera: segueix una estètica realista i es caracteritza per la rellevància psicològica dels
personatges
2. la segona: marcada per l'adaptació de Puig i Ferreter als nous gustos del públic i el canvi
generacional cap al noucentisme. L'autor va conrear la comèdia burgesa.
2. Aigües encantades: lectura.
3. Activitats a propòsit de la lectura.
Primer acte
1.Aigües encantades vehicula dos conflictes complementaris, que com veurem al final de la peça
acaben confluint amb la fugida dels dos protagonistes: d’una banda, l’emancipació femenina i el
procés de presa de consciència individual per part de Cecília Amat, que s’oposa principalment a la
figura paterna, que hem de veure com a representant de la societat tradicional; de l’altra, la funció
redemptora del Foraster, que troba l’oposició d’aquesta mateixa societat en el seu intent de
racionalitzar l’ús de les aigües d’una població empobrida per la sequera. En ambdós casos, som
davant de la col·lisió —tan distintiva del Modernisme— entre l’individu i la societat dit altrament:
entre la consciència individual i la multitud. Aquests conflictes donen peu a altres contraposicions
ideològiques, que a Puig i Ferreter li interessa introduir a l’obra, com l’oposició entre la submissió i la
igualtat en l’amor filial que destaca en la discussió de la quarta escena, entre Cecília i els seus
progenitors, Pere Amat i Juliana. Feu una comparació de les dues posicions.
Primer de tot, ens trobem amb la posició de Cecília, que s’oposa a la fe del poble, i que, per tant, es
troba en la posició de la consciència individual; no es deixa guiar pel que el poble l’ha ensenyat
sinó que formula les seves pròpies idees i no té por a fer conèixer la seva ideologia tot i aquesta ser
contrària a la de la societat i la dels seus pares.
Seguidament, hi ha la posició dels seus pares, Pere i Juliana. Aquests tenen fe en la Verge dels
Gorgs i en la religió, per tant, es troben en la posició de la multitud i la societat; segueixen les
mateixes creences que el poble i les que se’ls ha inculcat, i tampoc han procurat d’analitzar
aquestes creences, simplement creient-hi cegament. Els pares, per tal de defensar la seva posició,
tendeixen, durant la discussió, a acudir a la seva posició de poder preestablerta per la societat, on
la opinió dels pares va sempre per davant de la dels fills;
- ‘un pare diu lo que vol’ - Pere
- ‘qui és ella per dir-me prou?’ - Pere
També es basen en la importància de la tradició i de deixar les coses tal i com les has trobat:
- ‘així ho hem trobat, així ho hem de deixar’ - Juliana
Aquests tipus d’arguments es solen utilitzar quan algú no sap defensar verdaderament la seva
posició, principalment perquè no hi ha reflexionat prou i es basa en el coneixement que li han
transmès i no en un que no ha formulat ell.
Aquestes dues posicions segueixen el model que sorgeix durant el modernisme, on hi ha un

contrast entre la consciència individual i la consciència per multitud. En aquella època, l’artista
buscava, de fet, diferenciar-se d’alguna manera de la resta de la societat, fins i tot a través de la
vestimenta. Això és perquè els mateixos artistes havien desenvolupat una ideologia i consciència
per ells mateixos, que d’alguna manera es diferenciava de la manera de pensar dels altres, i és per
això que aquest contrast es va veure reflectit en les seves obres. És aquest fet el que passa amb
Aigües encantades, sobretot perquè Puig i Ferreter basa la seva obra en la diferenciació d’aquestes
dues mentalitats i s’inspira d’Ibsen i altres autors per crear un personatge femení tan fort i que
ressalta entre la multitud.
2.En l’escena que mossèn Gregori compareix a casa de Pere Amat i Juliana, on es troben també el
batlle Joan Gatell i Trinitat, es fa explícita la contraposició entre la ciutat i el poble, com a nucli
convivent del món rural. Es tracta d’una variació del mite de la terra alta, que tant de rendiment va
donar en el Romanticisme català, segons la qual la ruralia guarda els valors de la tradició enfront dels
perills que provenen de la modernitat ciutadana. No és la idealització de la muntanya com a custòdia
de les virtuts ancestrals que fa el nacionalisme, malgrat que hi manté punts de contacte, sinó la visió
de la ciutat com a font de les forces que volen subvertir les formes de vida tradicional, la moral
catòlica, la societat en estaments, el treball agrícola, les relacions socials verticals. Prepareu una
graella amb els fragments de diàleg que ensenyen aquesta visió. GRUPAL
Fragments de diàleg que denoten la moral catòlica i la visió religiosa i conservadora per part dels
personatges que protagonitzen aquesta escena:
Moral catòlica (visió més religiosa i conservadora):
Mossèn: Déu ens il·lumini a tots. Després d’un acte tan hermós com el d’aquesta tarda, ve el
dimoni a sembrar les seves tempestats.
Mossèn: Algun revolucionari terrible; un d’aquests sembradors de discòrdies que tant abunden per
les ciutats…
Amat: Doncs, quina casta d’home és aquest?
Mossèn: El mal i la idea sempre són forts enemics. (...) Ell, pels seus mals fins, tocarà la part més
flaca del poble. Us parlarà de la utilitat, de la collita, del benestar, i lo que busca és treure la fe dels
vostres cors. (...) Són uns enviats de Satan! Són anarquistes folls que fan el mal pel mal.
S’escampen pel món a predicar maldats
Mossèn: Desconfieu de tot lo que no porti la marca del Senyor.
Mossèn: Jo tenc plena confiança en el meu poble, però no m’atreviré a deixar-hi predicar certes
idees. No es pot creure massa en la bondat de ningú... no us ofengueu. Què diríeu d’un pagès que
perquè té un camp de bon blat permet que un altre li sembri de males llavors? La paraula és com el
vent que du el mal i la febre de les ciutats perdudes, al cor sa de la muntanya. AMAT: Mossèn
Gregori, no ens espantem, sigui el nostre capità.
Mossèn: Demanaré noves forces al Senyor.
Mossèn: Que la Verge dels Gorgs us guiï (S’alça, es passeja un instant i continua): Ah, senyores! Per
primera vegada sona en aquest poble el crit de guerra!
Juliana: Un càstig! Per a mi? En què he pecat jo?
Mossèn: Ha pecat d’ambiciosa. (...) Deixar una filla lliure, abandonada a si mateixa en una gran
ciutat... ho comprèn...?
Mossèn: I a l’hora suprema que la justícia de Déu se decideixi per tota una eternitat, quan el món
tremolarà en els seus fonaments i els ulls dels pecadors ploraran fel i sang, ella sola serà l’única
responsable de les seves accions davant del Gran Jutge! (referint-se a Cecília)
JULIANA (anant-se’n plorant): Deixau-me amagar! No som digna, jo... no...! Jo som la culpable...!
Oh! Deixau-me amagar.
Mossèn: Calmau-vos, Amat. La Verge farà un miracle. Li tocarà el cor, se tornarà bona i la
perdonarà... (...) Llum pels ofuscats, Senyor!
3.Abans de l’entrada final de Pere Amat, atribolat violentament per l’actitud de Cecília amb el
Foraster, hi ha una escena que comparteixen Juliana i Trinitat amb mossèn Gregori. Puig i Ferreter
ens vol fer veure el control social que l’Església exercia tradicionalment en les poblacions rurals.
Redacteu un comentari de text d’aquesta escena. Observeu en particular l’acusació que mossèn
Gregori dirigeix a Juliana. GRUPAL
En aquesta escena hi apareixen Juliana, el Mossèn i Trinitat. En un principi es troben a casa la

Juliana on tots tres personatges comenten l’arribada d’una nova persona al poble amb voluntats
de canviar les coses en aquest poble. No els hi fa bona espina, especialment al Mossèn que ja
s’encarrega de fer comentaris que demostrin a les dones que no és una bona opció escoltar les
novetats que porta el Foraster. Quan Amat se'n va, es queden les dones i el Mossèn parlant del
mateix tema fins que Juliana deixa anar un comentari sobre la seva filla i expressa la seva
preocupació ja que, per exemple ara no sap on està i l’està dolguent el seu comportament, i
reconeix que ha perdut tot control sobre ella. El Mossèn, com a resposta la calma amb un “pot
tenir la consciència tranquil·la” perquè no és pas un càstig per un mal acte comès voluntariament
per ella sinó que, com demostra més tard amb el comentari: “Qui sap si això no és més que un
petit càstig” [...] “Ha pecat d’ambiciosa” ella, creient que anava pel bon camí, volent que la seva
filla sobresortís per damunt de la resta de noies del poble i enviant-la a la gran ciutat, ha ofès a Déu
de forma involuntaria i ara n’està patint les conseqüències .
4. En la seqüència central d’escenes del primer acte, Puig i Ferreter dibuixa amb traç fondo el perfil
de Pere Amat, tan marcat que romandrà així fins al final del drama. És un dels antagonistes principals
en ambdós conflictes. Feu la caracterització d’aquest personatge. Recordeu que la caracterització
abasta tots els elements que permeten construir un personatge: des de la seva personalitat, que
defineix uns patrons de conducta, fins a l’aspecte exterior, que inclou el cos físic i el vestuari, passant
per les relacions personals, l’oci i qualsevol altre aspecte que ressalti la seva presència a l’escenari.
Observeu en particular l’acusació que mossèn Gregori dirigeix a Juliana.
Activitat grupal. Recurs: En aquest enllaç (https://parles.upf.edu/llocs/cr/catacd/desct.htm ) trobareu

una explicació breu del text descriptiu. Fàcilment trobareu més recursos sobre aquest tipus textual.)
GRUPAL
Pere Amat és el pare de la família central d’Aigües encantades i un dels antagonistes principals en
ambdós conflictes, tal com ja s’ha establert a l’enunciat. És un home conservador, religiós,
tradicionalista i que vol seguir el model patriarcal en la família; característiques que el porten al
seu constant enfrontament amb Cecília, la protagonista, i filla de Pere, que té unes característiques
totalment contràries. La seva participació en la contraposició entre l’individu i la multitud es basa
en ell formant part de la multitud, fet que el fa esdevenir l’antagonista en els conflictes de la
història; el fa enfrontar-se a l’individu, que és Cecília (primer conflicte), i contribuir a la ignorància
del poble, fent que no es busqui una solució real per a la sequera que està patint aquest (segon
conflicte).
La seva personalitat es basa únicament en les característiques ja esmentades, a més de les

següents: és de ment tancada, bastant extremista, no permet que les seves creences es qüestionin
i només enten l’amor on es comparteixen ideologies i no on simplement aquestes es respecten
mútuament:
‘I qui no vulgui pensar com jo, no és dels meus’
‘Fes el que et mano (a Cecília) (...) Un pare diu lo que vol (...) Quan s’estima se fa lo que els pares
volen i es pensa com ells (...) L’amor dels pares és obediència (...) Llibres, papers, tot anirà al foc…’
Tal com és observable en el fragment anterior, els adjectius atribuïts a Pere són els que estableixen
els seus patrons de conducta i la manera en que interactua amb les persones del seu voltant.
Quant al seu aspecte físic, en sabem poc, al haver llegit l’obra i no haver-la vist representada; Pere
és un home d’aproximadament entre 45 i 55 anys, edat estimada segons el fet que la seva filla està
cursant el seu penúltim any de carrera. Això voldria dir que està poc a poc envellint però que les
seves capacitats físiques i els seus trets facials encara no estan gaire afectat per aquest procés.
Segon acte
5. Al segon acte, Puig i Ferreter dona la paraula al poble. Així, són nombrosos els personatges
populars que hi tenen veu, més que als altres actes, fet que repercuteix en l’ús de formes
lingüístiques col·loquials i populars. Prepareu un llistat de les frases fetes que hi trobareu i expliqueu-
ne el significat. GRUPAL
Expressió Significat
adéu-siau paraula d’acomiadament, sinònim d’adéu
al diable expressa rebuig cap a una persona o cosa
fer-ne una de grossa fer un disbarat
me’n fum expressa sentiment d’irrellevància cap a quelcom

estar pelat pobre, sense diners
si els apreta no els escanya estar tan acostumat a alguna cosa que ja no et pot afectar
massa
carlinot ser carlí
allà on jo faig un, ell sempre fa dos per expressar que són persones molt semblants i que
comparteixen una gran amistat
l’amo de la gresca persona coneguda per ser l’ànima de la festa
cau de raons sinònim de ser un cas
quatre perdularis expressió semblant a ‘quatre gats’
banyut insult utilitzat amb regularitat en l’obra. No és de gran

gravetat
biliós una persona irritable i amb mal geni, pessimista i

preocupat.
moure brega sinònim a fer / armar un escàndol
obert de bat a bat obert completament
no sentir-lo ni del coll de la camisa parlar molt fluix
imbècil insult utilitzat encara avui en dia
6. El personatge del Foraster no té nom. Per algú que, com hem armat anteriorment, encarna la
consciència individual dintre de la multitud, resulta si més no sorprenent aquesta caracterització
innominada. Per què creieu que Puig i Ferreter va prendre la decisió de dir-ne simplement el
Foraster? Poseu la resposta en relació amb la contraposició entre la ciutat i el poble que hem vist a
l’Activitat 2, sense quedar-vos en la mera superficialitat de l’origen, i la funció de guia que pretén
tenir al drama.
Tot i que la paraula ‘foraster’ fa referència a algú que no pertany a un poble, sent, per tant, un
significat adequat en aquest context, el mot, a més, té una connotació que dona a entendre que
aquest personatge és foraster també en la mentalitat del poble. Per això, l’ús d’aquest terme
enlloc del propi nom del personatge té com a intenció remarcar la distinció entre la consciència
d’aquest i la de la resta del poble, i per tant, la distinció entre la consciència individual i la de la
multitud.
En tota l’obra, des de l’aparició d’aquest personatge, observem el gran contrast d’ideologies entre
el poble i el foraster, i com el fet que aquest és nou al municipi afecta el desenvolupament de la
seva història i en l’impacte que tenen les seves accions en aquest. D’aquesta manera, l’ús del
terme foraster dona i remarca la rellevància d’aquesta característica del personatge.
7. Com heu comprovat, el segon acte consisteix essencialment en una discussió que augmenta
gradualment d’intensitat i, per tant, va portant al límit la tensió dramàtica. Entre els pols confrontats,
hi ha la multitud. Quin paper juga en aquesta discussió? Com s’hi dirigeix el Foraster i amb quin
objectiu? Com ho fa mossèn Gregori? Com actua aquesta multitud i quines motivacions segueix?
La multitud, és a dir, el poble, al qual l’autor es dirigeix amb ‘una veu’ que es pot tractar d’algú
diferent en varies ocasions, en les quals també es dirigirà al poble amb ‘una altra’ (veu). El foraster
s’hi dirigeix amb educació i respecte, tot i que aquesta simpatia és rarament mútua, ja que la
multitud se sent atacada i ofesa amb les paraules del foraster, generalment. El foraster procura no
faltar al respecte en cap moment amb l’objectiu de no deixar que la manera en que transmeti el
seu missatge afecti com aquest en sí és percebut. Tot i això, no ho aconsegueix i el poble s’enfronta
a ell per ‘no respectar’ les creences del poble i la tradició amb les idees que està proposant aquest
personatge revolucionari.
A diferència d’això, Mossèn Gregori adopta un to d’autoritat i saviesa quan es dirigeix al poble i a
la resta de personatges. Busca posseir cert control per sobre dels pensaments de la multitud, i ho
aconsegueix dirigint-se a la resta de persones amb superioritat i en alguns casos victimitzant-se per
tal d’aconseguir una manipulació psicològica que el porti a una posició de poder total; ‘he fet el
sacrifici de venir, però no em dol…’ (pàgina 106, editorial Educació 62).
Per com actuava la multitud, observem l’efectivitat del mètode del mossèn i la inefectivitat del
mètode del Foraster quant a com dirigir-se al poble. El poble respecta i dona per vàlids els
pensaments de Mossèn Gregori, sense ni qüestionar-los. Per la qual cosa, aquest es troba en una
posició de poder, tal com era la seva intenció inicial. A diferència d’aquest fet, el poble no es deixa
influenciar per les paraules del Foraster i ni consideren valorar el que aquest diu, ja que aquests es
guien per les seves creences i ideologia inicials, sent aquesta la motivació que segueixen.
8.Ben pocs individus abandonen la massa per fer costat al Foraster, en la trobada al pati del pastor
Romanill. Escolliu-ne un i redacteu la seva caracterització. De nou, com a l’Activitat 20, recordeu que
la caracterització abasta tots els elements que permeten construir un personatge: des de la seva
personalitat, que defineix uns patrons de conducta, fins a l’aspecte exterior, que inclou el cos físic i el
vestuari, passant per les relacions personals, l’oci i qualsevol altre aspecte que ressalti la seva
presència a l’escenari. GRUPAL
Caracterització del personatge Senyor Vicenç
Se’ns presenta al senyor Vicenç com un personatge d’avançada edat, sec, vestit d’home, és a dir,
amb una vestimenta clàssica però elegant. Duu unes ulleres i presenta una veu força cascada.
Podem atribuir, també, al senyor Vicenç, una mentalitat intel·ligent, un home que estima els llibres
i que es caracteritza per la seva saviesa. El seu càrrec dins el poble és el de menescal, és a dir, el
veterinari.
Quan aquest personatge apareix per la porta del pati del pastor Romanill, és amablement rebut
per tots els presents en aquell espai. Quan s'adona que gairebé ningú s’ha presentat a l’acte que es
produiria més tard, va contristar-se. Sabem, a més, pels comentaris que aporten la resta d’homes,
Un dels seus trets és la seva transparència com a home que té una ideologia política i uns trets
determinats. En una de les frases de l’obra comenta: “L’home no cal que ho digui amb paraules lo
que és. Tant se valdria que ens poséssim un cartellet a l’esquena. El qui em coneix i em veu ha de
saber qui som, si no és cec... No m’amago de res…”
Dins el context de l’obra, quan succeeix tota la qüestió del foraster, hi ha un moment en què
entren Joan i Pere Amat per tal de dir a Romanill que es repensi el que fa abans d’acollir al
foraster. Un dels seus arguments per tal de convènce’l és el d’afirmar que el foraster no ve amb
bones intencions. A això, el Senyor Vicenç respon: “Qui ho ha dit això? Farsants! Vosaltres
mateixos no ho creis! Per tant, el seu punt de vista està explícitament visible en el comentari. Vol
donar una oportunitat al foraster.
9. Abans de l’arribada de mossèn Gregori al pati del pastor Romanill, el Foraster fa dos llargs
parlaments, que són més un monòleg adreçat a l’espectador —al lector, si es llegeix l’obra— que no
pas intervencions en una discussió. Imagineu una conversa de whatsapp entre aquests dos
personatges (el Foraster i Mossèn Gregori). Per complementar-los, preneu en consideració el
monòleg que adreça Vergés als assistents a la trobada, on exposa el motiu que és a l’origen del
conflicte, i el monòleg posterior de mossèn Gregori, que es contraposa punt per punt a la declaració
del Foraster. Tingues en compte les qüestions següents: I Contraposició entre la modernitat i la
tradició. I Visió de la relació entre l’home i la natura. I El paper de la religió en la societat tradicional.
Heu d’utilitzar el programa següent: https://chat-animator.com/
https://drive.google.com/file/d/1vQHWgtKBpu6UQMUrdw57BwvLzJ4-J5Je/view?usp= share_link
10. Hem vist que una trama d’oposicions aguanta ideològicament Aigües encantades. Aquest sistema
de contraposicions també afecta els personatges. Així, el mestre Vergés pertany al mateix grup social
que Cecília i el Foraster, pel que fa a la joventut i la instrucció, cosa que els diferencia de tota la resta
de personatges de l’obra, llevat del veterinari, senyor Vicenç. Ara bé, de la mateixa manera que
l’antagonista de Cecília en el procés d’emancipació és el seu pare i el del Foraster, en el conflicte de
les aigües, bàsicament mossèn Gregori, el mestre Vergés actua d’antagonista de Cecília i del Foraster
en un altre aspecte. Quin és aquest aspecte? Amb quines idees del Modernisme es pot relacionar?
Prepareu una graella amb fragments de diàleg que mostrin aquesta contraposició. GRUPAL
Vergés, durant tot l’obra intenta seguir tota la motivació i l’empenta de la Cecília per a canviar el
rumb del conservadorisme estancat i ceg de la població on viuen. Ell però, a diferència de tant ella
com el Foraster, no té la suficient valentia per a desobeir a la norma, a la tradició, a la religió i a tot
allò establert com a correcte per al poble. Els modernistes són persones inconformistes i crítics
amb la moral i les formes burgeses, es revolucionen contra tot allò establert prèviament per les
classes socials altes (com Cecília i el Foraster) però, en el cas de Vergés, ell, té por d’anar a
contracorrent de totes aquestes persones poderoses i en aquest aspecte intel·lectual i
revolucionari, és abandonat per la Cecília perquè no l’ajuda a avançar en la seva “revolució”.
A més, tot i que Vergés és conscient del canvi radical que necessita el poble i la societat, ell,
possiblement a causa del pas del temps i de suport de persones estimades amb el mateix corrent
de pensament, ha arribat a trobar aquesta comoditat i conformitat en la seva vida i en la societat,
se sent realitzat i ja no té la mateixa força i motivació que la Cecília per a transformar
l’estancament social d’aquell moment. Ella, en canvi, té a dues persones (pare i mare) a les quals
estima i no vol que es quedin atrapats en la ignorància i, per tant, la motiva a voler canviar-ho tot.
Vergés: I no obstant, me pot creure, Cecília, era [...]

un espectacle poètic Cecília: Poètic, però absurd…
[...] [...]
Vergés: No, en aquell moment ni hi he pensat, Cecília: Sí, ja ho veig, s’ha deixat emocionar,
en això… com sempre. Quan un comprèn que una cosa
és falsa, absurda… no sé per què deixar-se
commoure per ella… valdria més combatre-la.
[...] Cecília (amb certa ironia): Vol dir que no hi ha

Vergés: No som pas nosaltres els qui hem de res més a fer que ajupir-se sota la desgràcia i
canviar les coses. pegar-se al pit, de cara al cel?
[...] [...]
No ens preocupem Cecília. El poble viu Cecília: Per què no hi hem de poder ajudar?
inconscientment i poc s’interessa en el que es [...]
fa per ell. Vindrà un dia que la bena els caurà Cecília: Oh…! descregut…! Amb aquestes idees
dels ulls, a aquests autopistes! els esforços me seria insuportable la vida!
d’avui hauran resultat estèrils… i la vida haurà
seguit el seu curs, indiferent…
[...] Cecília: No toqueu el seu Déu…! Qui és? Qui

Vergés: És cert, Cecília… Quan la vida és tan pot ser el Déu d’aquest home…? de tots
estúpida i els homes també, val la pena de aquests homes?
tenir cap ideal? [...]
Cecília: Sí, no s’ha de tenir l’ideal pels altres,
sinó per si mateix. Moltes vegades, somiadora,
he desitjat tenir ales i no és per als altres,
cregui’m, que ho he desitjat, sinó per a mi…
per veure i dominar món!
Vergés: I a on va… no es pot saber? [...]

[...] Cecília: Amb el meu amic.
Vergés: Però, qui és un amic…? No és prudent… [...]
[...] Cecília: Bah…! Si em vol jo aniré amb ell a
Vergés: I els seus devers de filla…? Els seus l’altra part del món. És un home fort i només
pares…? ell ha desvetllat els meus sentiments de dona…
[...] [...]
Vergés: Però no li diu res la eva consciència? Cecília: Fujo d’un càstig terrible… el meu pare…
[...]
Cecília: Sí… que vagi a endolcir les ferides del
meu amic.
Tercer acte
11. Sens dubte, Cecília Amat és un dels personatges més rellevants de l’obra dramàtica de Puig i
Ferreter. El paper central que juga a Aigües encantades es fonamenta en la seva caracterització,
basada en un conjunt d’atributs i qualitats que defineixen l’intel·lectual modernista, habitualment
masculí: la voluntat, el geni, la lucidesa, la força, l’individualisme, el vitalisme, la intel·ligència, la
redempció, l’abnegació, la generositat. Compareu aquest personatge amb altres dones de l’obra, en
particular amb la seva mare, Juliana.
Tal com diu el propi enunciat, Cecília és un personatge femení fort i intel·lectual que trenca amb els
esquemes de les característiques de la resta de personatges femenins en l’obra. Primer de tot,
Cecília contrasta molt amb la seva mare, Juliana. Juliana es troba en una situació de submissió cap
al seu marit i el seu personatge gira entorn la desestructuració de la seva família i les fortes
discussions d’aquesta. Les emocions que transmet durant l’obra són reduïdes i les següents:
tristesa, preocupació (cap a Cecília, sobretot), culpabilitat (per no haver-la educat correctament) i
desesperació. No és un rang molt gran, veiem que no és capaç de trobar una sortida per ella
mateixa, sinó que s’aferra a trobar consol en els altres, principalment Mossèn Gregori, ja que
confia cegament en ell, i Trinitat, amiga seva.
En una de les discussions familiars, Cecília lluita per fer a Juliana adonar-se de la submissió a què
aquesta està sotmesa i de la seva incapacitat de sortir-se’n per ella mateixa: ‘Vós, no sou ningú, no
sou res… com totes les dones…! Treballeu en el vostre racó i prou…! Sofriu, ploreu per les penes de
tots i no podeu canviar res… Us heu deixat matar, enterrar per ells… els monstres…!’ - (pàgina
135) .
Només amb aquest petit fragment, s’estan expressant idees molt interessant al voltant de com
vivia la dona en aquesta societat, i, per tant, es descriu el caràcter de la majoria de dones en
aquesta obra, exceptuant per Cecília, que és precisament la que fa aquesta observació.
El diàleg segueix així:
‘Cecília: (...) en el meu amor hi ha odi -cap a Juliana-. (...) Contra vós, contra totes les dones que no
sou res. (...) I elles també me’n tenen a mi, d’odi… me troben dolenta…! Les vinc a despertar i no ho
volen. Vosaltres mateixos -dirigint-se als seus pares- m’estimeu com a filla, de certa manera
instintiva… però com a dona m’odieu…!
(...)
Juliana: Prou amenaces, ja te raó la nostra filla: els homes sembla que ens hagueu de tenir lligades
de mans i braços per la por que feu…!’
La resta de fragment segueix reafirmant aquesta visió cap als personatges femenins de l’obra;
Cecília està envoltada de dones víctimes d’una societat (la del s.XX) que les tenia lligades a
obligacions i creences que les feien estar sotmeses a una figura paterna o masculina la qual decidia
per elles.
Tot i això, en les últimes línies es pot observar una evolució en el personatge de Juliana, que ja no
es limita a donar la raó ocasionalment a Cecília per por de perdre el seu amor sinó que ho fa
perquè defensa el mateix que la seva filla defensa: que la dona viu per sota de l’home i no té quasi
poder de decisió. Per tant, veiem que Juliana està adquirint una consciència pròpia.
Pel que fa la resta de personatges femenins, ens trobem amb els següents:
Per una banda, hi ha Trinitat, amiga de Juliana i dona de Joan Gatell, el batlle del poble i amic de
Pere Amat. Trinitat sembla tenir els ideals tradicionals i viure en la situació convencional de l’època
per una dona. En les seves interaccions es troba contínuament en la mateixa línia de defensar i
moure’s a través de les seves creences religioses i la ideologia que se l’ha inculcat al llarg de la seva
vida. Sembla ser un personatge pla. En comparació amb Cecília, es podria dir que són personatges
antagònics.
Per l’altra, ens trobem a Bràulia, casada a Romanill, que és pastor d’ovelles. La seva participació
durant l’obra és escassa, però tot i que en cap moment s’especifica el seu punt de vista en la
qüestió principal, ens podem imaginar que no és gaire religiosa o tradicionalista per tal com és el
seu entorn. A més, la reunió del Foraster es duu a terme a casa seva, per la qual cosa podem deduir
que Bràulia no s’oposava a les idees que aquest plantejava. A més, en les seves poques
intervencions, Bràulia es mostra crítica i reflexiva, ja que aquestes es basen en Bràulia expressant
la seva opinió o fent preguntes que tampoc eren gaire superficials, sinó que tenien un rerefons
prou interessant. Té visions semblants, per tant, a les de Cecília, i mantenen força semblança
ambdós personatges en comparació amb la semblança que aquests mantenen amb la resta del
poble.
12. En la família Amat, l’autoritarisme del pare és rebutjat per Cecília, fet al qual Pere Amat respon
amb violència i brutalitat. Mentre que la mare, Juliana, adopta una actitud de submissió, Cecília
abandona la família al final del drama. Imagineu que Cecília, després de la conversa amb Vergés de
l’escena final, deixa una carta sobre la taula de casa seva, abans de marxar definitivament. Redacteu
aquesta carta de comiat. Feu servir el programa següent: https://www.yeray.com/generadorcartas/
13. El batlle Joan Gatell és un dels personatges més dens de l’obra, que en el tercer acte aconsegueix
sobreposar-se a les pressions socials per obeir la pròpia consciència. En aquest sentit, és una figura
que Puig i Ferreter redimeix de les seves accions al primer acte, sobretot, i esdevé l’únic individu de
la població sobre el qual el Foraster ha exercit alguna influència. Feu la seva caracterització.
Recordeu que la caracterització abasta tots els elements que permeten construir un personatge: des
de la seva personalitat, que defineix uns patrons de conducta, fins a l’aspecte exterior, que inclou el
cos físic i el vestuari, passant per les relacions personals, l’oci i qualsevol altre aspecte que ressalti la
seva presència a l’escenari.
Joan Gatell és el batlle del poble i està casat a Trinitat. A l’inici de l’obra, se’ns presenta com un
home tradicionalista, religiós i que comparteix la consciència de la multitud. La seva aparició en el
primer acte es deu a l’arribada del Foraster. Ell va a informar la família protagonista sobre aquesta
arribada, i ja des d’aquesta escena presenta flexibilitat quant a la seva percepció del Foraster:
‘Amat: Doncs, quina casta d’home és aquest?

Mossèn: Algun revolucionari terrible. Ell, pels seus mals fins, tocarà la part més flaca del poble. Us
parlarà de la utilitat, de la collita, de la riquesa, del benestar, i el que cerca és treure la fe dels
vostres cors. Aquests homes són com les males herbes dels vostres camps. D’allà on s’arrapen, en
xuclen la vida. Són uns enviats de Satan! Són anarquistes folls que fan el mal pel mal. S’escampen
pel món a predicar maldats...
Joan: No crec que aquest home sigui d’aquests.
Trinitat: No ho podem dir.
Joan: Sentim-lo primer... no us sembla?
(...)
Mossèn: (...) Anau, cercau aquest home i de part meva convidau-lo cordialment a venir a l’Abadia.
(...)
Joan: No es va tan de pressa sense motius.
Amat: Amb la llei a la mà sempre es troben motius quan se vol condemnar un home
Joan: No deixa de ser una cosa molt delicada... (Desapareixen)’
En aquest fragment de diàleg ja es demostra que el batlle es mostra receptiu i que està disposat a
escoltar el que el Foraster ve a presentar; ja de primeres, no es deixa cegar per les seves creences
inicials, que són religioses i tradicionalistes com les del poble, i, a diferència d’aquest, és capaç de
posar-les en dubte, tal com veiem al llarg de l’obra, on en diferents ocasions es qüestiona la seva
ideologia, formant, per tant, una consciència pròpia.
Veiem que quan interactua amb el Foraster en nom del poble, a la pàg 92, comunica que sí que vol
escoltar-lo però que vol que es respectin en tot moment les creences de tot el poble, sabent que si
no és així la multitud s’oposaria al Foraster i l’objectiu del darrer seria inassolible perquè tothom es
posaria a la defensiva, que és, de fet, el que acaba passant: ‘Pot parlar. Expliqui el seu pensament
sense recels. Solament no toqui certes idees, ni la religió, ni la propietat, ni digui res contra els
nostres costums i creences. Mentre compleixi això me té a les seves ordres... i el poble se l'escoltarà
amb gust…’
Durant la discussió conjunta, s’enfronta en alguns moments al seu amic, Amat:

‘Amat: Se li prohibeix atacar la religió… (dirigint-se al Foraster)
Joan: Deixau dir. Després parlaré jo…
(...)
Amat: Són les aigües de la Verge, que curen els malalts.
Joan: Parli! Què opina vostè d'aquests gorgs? (cap al Foraster, també)’
Això ens indica, un cop més, que Joan és un home que no té por a donar la contraria a algú (sigui
qui sigui) i a defensar la seva pròpia ideologia.
Amb aquestes evidències, podem concluir que Joan Gatell és un home diplomàtic, educat i prou
assenyat, que durant l’obra es troba en un procés de formació de la seva consciència individual, on
es qüestiona el que ha pensat ser veritat tota la seva vida, i que, al final de l’obra, és capaç de
confrontar el seu entorn acceptant que la seva ideologia ha evolucionat i que aquesta ja no és com
la de la majoria de la gent que l’envolta. És a dir, tal com diu l’enunciat d’aquesta pregunta, Joan és
capaç de sobreposar-se a les pressions socials per obeir la pròpia consciència, cosa que ell mateix
diu en el pròxim fragment:
‘Mossèn: Teniu! Ja estic tranquil! Anem-hi tots a donar gràcies. Vós, Joan...
Joan: No, per l’aigua que ha caigut no val la pena… (...) Tot és mort... sembrats, collites de tota
mena... Se salvaran els arbres i gràcies...
Mossèn: Ara lo principal és saber que Déu no ens oblida...
Joan (amb duresa): Fa tres anys seguits que perdem la collita, senyor Rector! (...) No és just... no
està bé lo que s’ha fet amb aquest home… (...) No em coneixeu? Ja no pot ser... però sento... no em
sabré explicar... aquest home tenia raó...! (...) Jo ho havia pensat lo que ens ha vengut a dir aquest
home... una manera positiva, una cosa real per a combatre la secada… (...) El meu deure és complir
amb la meva consciència! (Desapareix).’
En resum, la personalitat de Joan es basa en la seva voluntat de ser fidel al que pensa i al que creu
que és just, en la seva sinceritat, que incrementa durant l’obra i cada cop l’expressa més, i en la
seva diplomàcia. Aquesta personalitat, que fa una evolució exponencial, és a dir, cada cop se’n
expressen més els seus trets, és el factor que defineix els seus patrons de conducta, alguns dels
quals es poden observar en els fragments d’escenes que apareixen en aquest escrit.
Quant al seu aspecte físic, aquest no s’especifica en cap moment; l’únic que sabem és que Joan és
un home de mitjana edat.
14. Aigües encantades finalitza amb una escena similar a la primera: un diàleg entre Cecília i Vergés a
la sala de casa de la noia. De fet, la darrera escena podria ésser perfectament una continuació de la
primera i, doncs, la constatació del fracàs de la redempció col·lectiva, però també del triomf de
l’emancipació individual. Redacteu un comentari de text d’aquest diàleg final.
En aquesta escena hi participen Vergés, el mestre del poble, i Cecília, la protagonista de l’obra i
estudiant universitària. En aquesta, Cecília informa a Vergés sobre que marxa definitivament a
conèixer món amb el Foraster en busca de l’alliberament, l’autorealització i l’emancipació
individual. Cecília ha fracassat en acabar amb la ignorància del poble i aconseguir la redempció
col·lectiva, per això decideix posar en banda aquests objectius i centrar-se en altres igual o més
importants.
Vergés intenta que no marxi, i li argumenta que no coneix prou al Foraster i que no està exercint el
seu rol de filla correctament. Tot i això, Cecília marxa, prioritzant la seva pròpia felicitat.
VISIÓ DE CONJUNT
15. En la literatura modernista, com hem dit, molt sovint els conflictes es plantegen en forma de
contraposició d’idees. Hem treballat la majoria d’aquestes contraposicions a la secció anterior
separadament. Ara, sintetitzeu en una graella el conjunt de contraposicions que heu trobat a Aigües
encantades i assigneu personatges a cada idea. No us limiteu a les contraposicions més evidents.
GRUPAL
contraposició personatges
Individu / multitud Cecília i el Foraster / el poble
Raó / religió Cecília i el Foraster / el poble
Ciència / obscurantisme Cecília i el Foraster / el poble
Feminisme / patriarcat Cecília / Pere Amat
Evolució de la societat (modernitat) / Cecília i el Foraster / el poble i Pere Amat.

tradicionalisme
Amor sa / amor condicionat Cecília / els pares
Rebuig / poder el Foraster / Mossèn Gregori
Recerca del coneixement / permanència a la Cecília / els pares

ignorància
Vida / mort Aigües en vida →el Foraster / aigües mortes

→el poble
Camp / ciutat - poble Cecília / Vergés, la resta del poble
16. Quant a l’estructura dramàtica, hem vist que Puig i Ferreter trenca la successió tradicional de les
accions al llarg dels tres actes, per donar cabuda al desenllaç de dos conflictes complementaris de
l’individu contra la societat: així, mentre que al primer acte d’Aigües encantades es manté el
contingut usual i es presenten els personatges i l’acció comença, al segon es desenvolupa i es resol el
conflicte que té al Foraster com a protagonista, i al tercer acte també es complica i es soluciona el de
Cecília Amat. D’altra banda, en una obra de teatre el clímax és el moment culminant de tensió
dramàtica en una gradació ascendent, a partir del qual es dirimeix un conflicte. Ara, responeu les
qüestions que segueixen. GRUPAL
- Quin és el clímax del conflicte del segon acte? El clímax el trobem quan, en el discurs del
foraster, ascendeix la tensió dramàtica. La tensió és causada per la contraposició entre el
poble, és a dir la multitud, i el mateix foraster. El fet que el poble estigui conformat per un
major nombre de persones intensifica la dramatització de la situació, ja que el sentiment
multitud-individu s’emfatitza clarament. En el moment de màxima revolució per part del
poble, és quan s’assoleix el clímax. Per tal de concretar-lo, podem mencionar els crits
amenaçadors i la bogeria de la qual s’apodera el poble, moments que són els màxims
representatius de la caòtica situació en què es troba el poble.
- Ja sabem qui són els personatges antagonistes del conflicte, però ¿quins són els elements
escènics que accentuen la tensió dramàtica? La pluja és un dels elements que representa el
desordre de la situació. Mitjançant la seva aparició en un dels moments més conflictius, es
ressalta la seva força com a element per fer reaccionar encara de forma més violenta al
poble. Aquest, que té com a principal creença la fe en la natura i, sobretot, la pluja,

considera la pluja com un símbol de Déu i la natura. En consegüent, la seva reacció serà
més ferotge i violenta.
- Quin és el clímax del conflicte del tercer acte? El clímax del conflicte del tercer acte
consisteix en la discussió entre els pares de la Cecília i ella. En la discussió, el principal
element de disputa és la incomprensió que mostren uns envers els altres, la falta
d’empatia per les idees de la Cecília. A tot això, s’afegeix la tensió que s’ha establert per
part de la Juliana i el seu marit pel que fa a l’educació de la seva filla. Mentre que el Pere
considera correcte adoptar una actitud dominant, dura i inclús violenta, la Juliana no sent
que aquesta és la manera correcta de fer recapacitar a Cecília. Inclús en certs moments és
visible la tolerància de Juliana envers les idees revolucionàries de la filla.
- En aquest cas, no hi ha un element escènic sobrevingut per assenyalar la tensió dramàtica,

llavors, com s’arriba al punt de màxima gradació? S’arriba en aquest punt mitjançant
l’alçament del to de veu i les paraules emprades en la discussió entre els tres membres de
la família. A més, podríem considerar el mossèn Gregori com a element que afegeix
exaltació i conflicte quant a la disputa familiar. Si fos un membre neutral, sense posicionar-
se clarament amb un dels presents a la casa, no tindria tanta força, però en defensar a
ambdós pares i deixar a la Cecília sola, l’excitació augmenta gradualment.
17. S’acostuma a distingir, en els estudis literaris, entre personatges plans i personatges rodons: els
primers són els que no tenen una evolució al llarg de l’obra i presenten unes característiques ben
definides, sense gaires ambigüitats, mentre que els segons presenten canvis i evolucionen en el
transcurs dels esdeveniments, mostren una personalitat més rica i poden resultar més subtils, menys
previsibles. En veritat, a Aigües encantades no hi ha cap personatge realment rodó i la majoria obeeix
a un arquetipus determinat, però, si més no, en destaquen dos que trenquen en alguns moments de
l’obra els pensaments i les actuacions que s’espera d’ells. Es tracta de Joan Gatell, l’alcalde del poble,
i Juliana, la mare de Cecília Amat. Quins són aquests moments? Prepareu una graella amb els
fragments de diàleg que permeten veure aquestes espurnes de revolta, i contraposeu-los a
fragments de les parelles respectives, en el sentit contrari d’acatament, que trobareu fàcilment en les
mateixes escenes. GRUPAL
Moments de Joan Gatell que denoten espurnes de revolta
AMAT (guaitant al balcó): Ja calma la pluja. JOAN (amb mal humor): I si no ha estat res...! Dos
ploviscons... i fora! (...) No, per l’aigua que ha caigut no val la pena...
Tot és mort... sembrats, collites de tota mena... Se salvaran els arbres i gràcies... (...)Fa tres anys
seguits que perdem la collita, senyor Rector!
JOAN: Ens hem portat malament, molt malament tots junts, senyor Rector. No és just... no està bé
lo que s’ha fet amb aquest home… (...) JOAN: No em coneixeu? Ja no pot ser... però sent... no em
sabré explicar... aquest home tenia raó...! Jo ho havia pensat lo que ens ha vingut a dir aquest
home... una manera positiva, una cosa real per a combatre la secada...
Els moments en què Joan presenta una actitud de revolta contra la fe sota la qual viu el poble, es
fan visibles en moments tal com veiem a dalt. Com és d’esperar, la seva dona, la Trinitat, se sobta
del sobtat canvi del seu marit Joan, demostrant la seva sorpresa i incomoditat pel que fa al que diu
ell.
TRINITAT: Joan! Per Déu! Tots queden silenciosos, estranyats de l’actitud de Joan. (...) Què tens,
Joan? Mai no t’havia vist així!
(...)
TRINITAT: Què has perdut l’enteniment, Joan? (...) JULIANA: Jesús! I com us tornau, Joan!
No hi ha cap moment en què el personatge Joan sigui comprès per aquells qui el rodegen en aquell
acte. La Juliana no només no hi està d’acord, sinó que mostra la seva sorpresa, seguin firme, així, a
les seves idees estrictament religioses i incanviables.
Moments de Juliana que denoten espurnes de revolta
JULIANA: Prou amenaces, ja té raó la nostra filla: els homes sembla que ens hagueu de tenir
lligades de mans i braços per la por que ens feis...!
Les contradiccions envers l’acte de rebel·lió de Juliana les prenen el mossèn i el Pere, quan la
Juliana comença a adonar-se de la situació a la qual està sotmesa; ella i moltes dones. Un dels fets
que la fa canviar d’idea és el diàleg entre ella, el Pere i la seva filla Cecília. En Pere es mostra encara
més enfurismat, en veure que no només té en contra la seva filla Cecília sinó que la seva dona
també ha estat capaç d’expressar una opinió que va en contra de les seves pròpies actituds. Tal
com veiem en aquesta part del diàleg: “AMAT (anant-se’n davant): Maleïdes les dones!”, el marit
se sent atacat i només és capaç de maleir a totes les dones, ja que considera que són les que el
porten mal de caps.
18. La influència d'Henrik Ibsen en el teatre modernista, en especial en el teatre regeneracionista,

també es va deixar sentir en la formació dels personatges, molts dels quals estan inspirats
directament en protagonistes dels seus drames. Alguns d’aquests personatges van esdevenir
arquetips que es repeteixen en diversos drames d’autors com Joan Puig i Ferreter, Ignasi Iglésias o bé
Santiago Rusiñol. Identifiqueu a Aigües encantades els personatges que s’adeqüen als arquetips
següents i, sobretot, destaqueu els fragments de diàleg que millor els caracteritzen. GRUPAL
● L’artista o l’intel·lectual regeneracionista. → el Foraster

És un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa. Aquelles aigües
són vives, abundants… i se’n tornen estèrilment a les profunditats de la terra
perquè vosaltres voleu. Van de nou a la vena mare, al riu d’aigua que es perd en lo
profund. Oh, poble!, abandona la llegenda i entra a la realitat. Doneu-me la vostra
confiança i de tot el que us he dit jo en responc amb la vida…!
● La dona forta i independent. → la Cecília

La meva obra, abans que tot, és la meva vida! (se’n va decidida per la porta del
fons)
● L’opositor a l’acció regeneradora. → El Pere Amat

Calla! Prou! Les dones a la cuina i no a discutir!
● El dèbil i poruc, a qui la covardia no deixa decidir-se ni actuar. → El Vergés

És igual. Els que no som forts, els que no sentim un gran ideal dins de nosaltres…
potser necessitem que una dona ens assenyali el camí…
● El mesell, sense voluntat, que canvia d’opinió segons les circumstàncies. → el Joan
Gatell
Ens hem portat malament, molt malament tots junts, senyor rector.
● L’ignorant, dominat per la superstició. → la Juliana / el Mossèn Gregori
No hi ha res més horrible que el dubte! Amb el cor net de dubtes se pot viure
ditxós enmig de la més gran pobresa!
19. Cecília és la protagonista d’un segon conflicte a Aigües encantades, entre ella i el seu pare, com a
representant d’una societat immobilista i tradicional. S’ha observat que Cecília Amat presenta punts
de contacte amb Nora Helmer, la protagonista de Casa de nines d'Henrik Ibsen, però també moltes
divergències. Feu una comparació de l’escena final d’ambdós drames, per mitjà de les similituds i les
diferències de les seves protagonistes. GRUPAL
En l’escena final d’Aigües Encantades la Cecília acaba marxant de casa fugint de la “presó” que
mica en mica li ha anat construint i la vol continuar mantenint el seu pare. Fuig del sentiment de
captivitat i privadesa de llibertat en el qual se sent Cecília quan està amb la seva família i busca la
realització personal i experimentar sensacions diferents i totalment noves amb la seva vida. Una
gran part de la personalitat de la Cecília es basa en la seva necessitat d’acabar amb la ignorància
del seu entorn per tal de sentir-se realitzada, per la qual cosa aquesta autorealització necessita de
la interacció exterior i dels altres.
En l’escena final de Casa de nines Nora també marxa de casa en unes circumstàncies semblants a
les de Cecília, provocades però, pel seu marit, i deixa enrere tot aquest ambient encarcarat i
conservador de la seva família. En aquest cas, potser, la Nora no busca provocar un canvi de
mentalitat col·lectiu i obrir els ulls a la societat, sinó que busca un canvi més íntim i fuig per fer
introspecció i trobar-se a ella mateixa, descobrir-se per convertir–se en la dona que ella vol ser. La
Cecília, això, ja ho té clar, ella ja sap el que vol i marxa per arribar a més gent, mentre que la Nora
marxa per arribar-se a ella mateixa.
Per tant, l’aspecte similar d’ambdós finals és que les protagonistes, personatges femenins forts i
empoderats que contrasten amb el perfil que es coneixia llavors de la dona, aconsegueixen escapar
de l’entorn que les reduïa per tal d’acabar d’alliberar-se i poder manifestar la seva consciècia
pròpia i individual. Es diferencien, però, en que els seus objectius finals no són els mateixos; la
Cecília busca provocar un canvi en la societat amb la que ella mateixa contrasta, mentres que la
Nora busca un alliberament més personal.
4.Anàlisi de l’obra.
4.1 Tema i subtemes:
El paper de la dona en la societat de principis del s.XX
El progrés de la societat com a conjunt gràcies a individus que es diferencien d’aquesta i que
acaben portant a l’evolució
4.2 Argument
El problema de sequera d’un poble de principis de s.XX a Tarragona, que per la seva ideologia
conservadora, religiosa i tradicionalista es limita a resar a Déu que plogui i no busca solucions
alternatives, i fins i tot les rebutja.
Hi ha dues contraposicions principals; la de l’individu i la multitud, i la de la ciència i la religió. La

protagonista, que sí que té una consciència pròpia, contrasta amb el poble i durant l’obra tracta
d’acabar amb la ignorància que l’envolta, però com que no ho aconsegueix acaba marxant del
poble a conèixer món en busca de l’alliberament i l’autorealització.
4.3 Personatges
Cecília: protagonista
Pere Amat: pare de Cecília. Rol patriarcal
Juliana: mare de Cecília i esposa de Pere
Vergés: mestre del poble
el Foraster: amant de Cecília
mossèn Gregori: rector del poble
Joan Gatell: el batlle del poble. Dels únics personatges rodons
Trinitat: esposa de Joan
Romanill: pastor d’ovelles
Bràulia: esposa de Romanill
Senyor Vicenç: veterinari
Bartomeu: jornaler
Manso: jornaler
4.4 Estructura i simbologia: 3 actes.
Simbologia→l’obra és una metàfora de la contraposició entre l’artista modernista i la societat
representada per Cecília i el poble, principalment.

Ivet AIGÜES ENCANTADES de J

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Ivet AIGÜES ENCANTADES de J

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ivet AIGÜES ENCANTADES de J

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CURS 22-23 2n BAT IB

LITERATURA CATALANA Ivet Avilés

DOSSIER D’AIGÜES ENCANTADES de J. Puig i Ferreter

1.2 El teatre modernista: decadentisme i regeneracionisme. Principals autors de cada tendència.

2. Aigües encantades: lectura.

3. Activitats a propòsit de la lectura.

Aquestes dues posicions segueixen el model que sorgeix durant el modernisme, on hi ha un

Moral catòlica (visió més religiosa i conservadora):

En aquesta escena hi apareixen Juliana, el Mossèn i Trinitat. En un principi es troben a casa la

Activitat grupal. Recurs: En aquest enllaç (https://parles.upf.edu/llocs/cr/catacd/desct.htm ) trobareu

La seva personalitat es basa únicament en les característiques ja esmentades, a més de les

adéu-siau paraula d’acomiadament, sinònim d’adéu

al diable expressa rebuig cap a una persona o cosa

fer-ne una de grossa fer un disbarat

me’n fum expressa sentiment d’irrellevància cap a quelcom

estar pelat pobre, sense diners

carlinot ser carlí

l’amo de la gresca persona coneguda per ser l’ànima de la festa

cau de raons sinònim de ser un cas

quatre perdularis expressió semblant a ‘quatre gats’

banyut insult utilitzat amb regularitat en l’obra. No és de gran

biliós una persona irritable i amb mal geni, pessimista i

moure brega sinònim a fer / armar un escàndol

obert de bat a bat obert completament

no sentir-lo ni del coll de la camisa parlar molt fluix

imbècil insult utilitzat encara avui en dia

Caracterització del personatge Senyor Vicenç

Vergés: I no obstant, me pot creure, Cecília, era [...]

[...] Cecília (amb certa ironia): Vol dir que no hi ha

[...] Cecília: No toqueu el seu Déu…! Qui és? Qui

Vergés: I a on va… no es pot saber? [...]

El diàleg segueix així:

‘Amat: Doncs, quina casta d’home és aquest?

Durant la discussió conjunta, s’enfronta en alguns moments al seu amic, Amat:

Individu / multitud Cecília i el Foraster / el poble

Raó / religió Cecília i el Foraster / el poble

Ciència / obscurantisme Cecília i el Foraster / el poble

Feminisme / patriarcat Cecília / Pere Amat

Evolució de la societat (modernitat) / Cecília i el Foraster / el poble i Pere Amat.

Amor sa / amor condicionat Cecília / els pares

Rebuig / poder el Foraster / Mossèn Gregori

Recerca del coneixement / permanència a la Cecília / els pares

Vida / mort Aigües en vida →el Foraster / aigües mortes

Camp / ciutat - poble Cecília / Vergés, la resta del poble

poble. Aquest, que té com a principal creença la fe en la natura i, sobretot, la pluja,

- En aquest cas, no hi ha un element escènic sobrevingut per assenyalar la tensió dramàtica,

Moments de Joan Gatell que denoten espurnes de revolta

Moments de Juliana que denoten espurnes de revolta

18. La influència d'Henrik Ibsen en el teatre modernista, en especial en el teatre regeneracionista,

● L’artista o l’intel·lectual regeneracionista. → el Foraster

● La dona forta i independent. → la Cecília

● L’opositor a l’acció regeneradora. → El Pere Amat

● El dèbil i poruc, a qui la covardia no deixa decidir-se ni actuar. → El Vergés

Hi ha dues contraposicions principals; la de l’individu i la multitud, i la de la ciència i la religió. La

You might also like