El Muntatge Audiovisual

El muntatge pot ser definit com l’ordenament narratiu i rítmic dels elements del
llenguatge audiovisual que conformen el nostre relat. Consisteix en escollir, ordenar i
unir una selecció de plans segons una idea i una dinàmica determinada, a partir del guió,
la idea del director i la tasca creativa del muntador.

1+1=3
El muntatge no es una suma de plans. Si es compleix, hi ha un tercer significat que
connota.

1 significat + 1 significat = 3r significat

L’efecte Kuleshov

Quan hi ha muntatge, sempre hi ha efecte kuleshov. Comença a experimentar amb

imatges

Es un efecte mental:
Quan dos imatges es contraposen en el mateix espai, l’espectador tendeix a associar
aquestes imatges entre sí i atorgarà un significat específic a l’escena
Aquesta associació permet construir narratives amb una total independència de
restriccions d’espai i temps.

Es la màgia del cinema. Pots haver gravat una escena en 5 dies, però que aquesta sigui
amb el mateix temporal. El muntatge ens permet aquest tipus de coses

Ex: jo rodo el personatge “A” dilluns i “B” diamarts i els poso en la mateixa escena
(mateix espai temporal) i no es nota.

El muntatge ens dona moltes possiblitats

SÍNCRESI = SÍNTESI + SINCRONISME

És un efecte psicològic quasi involuntari que fa l’espectador: fusiona un amb un element
visual de manera automàtica si aquests es desenvolupen simultàniament.

El muntatge per síncresi permet centrar l’atenció en uns elements de l’acció, en

detriment dels altres

Teoritzat per Michael Chion

RACCORD:
Concepte que significa “Continuïtat”
Es el que dona coherència i credibilitat a la vinculació entre els plans de qualsevol
producte audiovisual.

Quan jo munto he d’assegurar-me que entre un pla i un altre a d’haver coherència per
mantenir la il·lusió espai temporal.
Fallo de raccord: Tinc un element que m’enganya i es pot veure el truc del muntatge.

Quan torno a rodar, ha d’estar tot totalment com estava per tal de tenir continuïtat.

Els raccords els podem complicar

Tipologia de raccords:
- Tècnic (il·luminació, so, format…)
- Físic (Vestuari, Atrezzo…)
- Interpretació
- Temporal: Tenir en compte que el temps real no és so mateix que el temps fílmic,
en molts casos. (Ha de ser coherent, creïble)
- Espaial
- De direcció: concepte eix d’acció

(El més complicat de rodar). Tu sempre pots saltar l’eix.

Fent un salt de 180º. Dir-li a l’espectador i donar-li un moviment per a que no es perdi.

Raccords intencionals
- De color: es passa d’una escena a un altra estèticament, amb el color
- De forma: un personatge va caminant i de fons canvia (ex: de ciutat)
- Conceptual: Entre un pla i un altre pla, hi ha intenció de denuncia política o
expressiva

Es poden combinar. Un raccord internacional pot ser el color i conceptual, per exemple.
Unió de dos plans en què jo ho he pensat que rodaré això per algun motiu determinat.

Muntatge dialèctic
Eisetntstein. La vaga, 1924. Paral·lelisme.- Missatge polític clar. (Conscienciar al
poblerus. Utilitzen al cinema perquè arriben molt bé a les masses, propaganda política.

- Raccord de direcció: (no es intencionat, es un error força freqüent)

- Com no saltar-nos l’eix d’cció i no fer raccords de direcció:

CONCEPTE EIX D’ACCIÓ

És una línia imaginària al llarg de la qual es desenvolupa l’acció dels personatges
al’espai. Aquest eix ve determinat, en les accions estàtiques, per la direcció de
lesmirades dels personatges. En les accions dinàmiques l’estableix la direcció
delmoviment dels personatges i la seva coherència amb l’espai fílmic.

El recurs s’utilitza, sobretot, per no desorientar l’espectador.

La regla dels 180º

Estableixo la línia imaginària. Decideixo col·locar les càmeres a un costat o a un altre
però mai saltar-me l’eix

Si em salto l’eix, l’espectador es fa un embolic.

Si a futbol ens saltéssim l’eix al futbol

(15 càmeres per banda) General i depsprés al camp, però sempre donant la
referència (Pla General). A l’espectador se li ha de donar la idea de que s’enquadrarà
l’altre costat. Gairebé tot, sempre s’enquadra a un costat

A les tertulies, a vegades posen una càmera al mig de la conversa. Amb un

tràvellingtambé es pot donar una referència o fent un salt de180º i no de 360º. La idea
és quel’espectador es quedi on està.

Si seguim al personatge, ha de ser amb l’àmbit de 180º (mitja circumferència,

semicercle).

Laberint mental: Saltant l’eix expressament per generar una sensació de confusió.

Cadira A i Cadira B es poden moure si no hi ha espai per posar les càmeres. S’ha de
reorganitzar. O canvies l’eix totalment i els personatges de direcció o pot ser complicat.

Compte amb això: es molt subtil

La regla es que l’espectador no es perd

Si estic en una cuina de dos metres quadrats, és igual que ens saltem l’eix. En general, la
norma diu que, tot i així, s’ha de respectar l’eix.

Concepte de ritme
- no vol dir ritme ràpid
- Tu estàs rodant al ritme que vols explicar aquesta història
- No necessàriament un ritme lent es un mal ritme. És segons la historia.
- Hi ha d’haver un ritme adequat a allò que s’està mostrant a l’espectador.
- Si hi ha un ritme lent és que es vol explicar alguna cosa.
 - Ritme intern: ve donat pels moviments interns del pla.
- Moviment de la càmera
- Moviments del subjecte
- Diàlegs
- Combinació de 3 elements
- Música
El ritme intern no ve donat pel muntatge. No l’acconsegueixo
mitjançant el muntatge, sinó pel que passa al pla. Dona ritme el
traveling de seguiment, per exemple.

- Ritme extern:
El que creem mitjançant el muntatge: (Muntatge, tot el que ve de fora, tot
amb el que jugo una vegada he filmat)

Ritme visual
Ritme sonor (La música ajuda a marcar el ritme del muntatge)

Es poden combinar dos ritmes. Hi pot haver un ritme exter lent i un ritme intern
ràpid o al revés

Com jugar amb el ritme

- Aspectes mètrics: combinació de la durada dels plans. Gag d’humor
(Ritme habitual 1, 2, 3,) al 3 es quan l’espectador espera l’acudit.

- Aspectes plàstics: combinació de diferents encuadraments a nivell rítmic.

Es juga amb la durada dels plans. Ex: pel·lícules de terror.
- Transicions (o figures del muntatge): Talls, fa de in, fade-out, cross disolve

- Quan montes per talls, el ritme extern es molt més lent

- Cada producte, genera una manera de muntar. Una mala decisió de ritme pot fer
malver el producte.

- El fora de camp es una forma de generar tensió.

Concepció de ritme: Estirament de temps a través del muntatge.

Tipologies de muntatge

- En funció de la relació entre el temps diegètic i el temps extradiegetic

 - En funció d’altres elements no temporals

- En funció de l’estil look&feel

Hi ha muntatges que són purament estètics.

Segons el temps (tipologies en funció del temps)

1. Muntatge linial continu:

- Quan el temps real i el temps fílmic coincideixen
- Quan hi ha una progressió cronològica lineal

Hi pot haver una escena amb muntatge línia l continu. Una escena es lineal continu

5 escenes per explicar 40 min no és muntatge lineal

2. Muntatge lineal discontinu o “Condensat”

De present a futur. No hi ha salts hi ha elipsis

Faig salts de temps però sempre endavant. Segueixo una cronologia

Tot i que el temps real i el temps fílmic no coincideixen, la progressió de l’acció

del film és cronològica

La figura que s’utilitza per condensar la historia i portar-nos als moments

narratius més rellevants és l’el·lipsi

3. Muntatge de temps alterats

Quan no és una progressió cronològica en el desenvolupament de la historia i es

produeixen salts temporals

Flash Back i Flash Forward

Tipologies Segona les elements:

1. Muntatge en paral·lel
Diverses històries o línies narratives intercalades pel muntatge. Per no aburrir,
salto el clot. No depen del temps, depen dels clots tinc i com els combino.

2. Muntatge composat sicrètic

Muntatge exclusivament basat en la banda sonora
 Ex: el videoclip (que se solen muntar rítmicament) A la pel·licula hi ha banda
sonora però la escena ha de ser una mena de videoclip. Fas el muntatge
prioritàriament pel so.

3. Muntatge conceptual o dialèctic

Muntatge basat en la relació conceptual entre les imatges

Ex: Muntatge propagandístic o propaganda

Es poden combinar muntatges:

Ex: Muntatge en paral·lel però amb la intenció de muntatge conceptual o
dialèctic.
La naranja mecànica: baralla amb vals (música expressiva) - Muntatge compassat
o sincrètoc i a la vegada muntatge conceptual o dialèctic.

Tipologies en funció de l’estil:

1. Muntatge Instrumental o Funcional

Muntatge en funció de la historia o la narrativa
Explicar alguna cosa de la forma més eficient possible

Ex: Documental, entrevista

2. Muntatge Artístic o Expressiu

Muntatge en funció de l’estètica, l’estil o el look&feel

Ex: escena psicosis a la dutxa

On vull que l’espectador es centri?

PRODUCCIÓ

Etapes de la producció: Pre-producció

Preparació del producte audiovisual:

Preparar tota la feina i gestió de recursos: abans, durant i després d’acabar el projecte
audiovisual (Quins diners tinc, quines càmeres tinc, com ho distribueixo, en
quant de temps tindré disponible el material, etc)

Equip de persones que gestionen els recursos. El productor mira si es pot fer, si val la
pena fer-ho, si hi ha un públic que rebrà aquest producte.
Gestiono tots els recursos que tinc per a que no hi hagi problemes, siguin recursos
humans etc…

Per-producció, producció o post-producció

- Estudiar la idea, el projecte, el públic destinatari i el seu guió previ

- Preparar el rodatge
- Preveure les localitzacions
- Preparar mitjans tècnics i artístics (quantes càmeres necessito, com distribueixo
l’equip?)
- Elaborar un pla de rodatge (Quan? Amb qui? Quins dies? No és un guió) Es por
rodar amb un criteri d’estalvi.
- Demanar permisos
- Encarregar el material necessari
- Contractar personal

Tot això, abans de rodar

Crinlight: Es pot assegurar que els recursos són consistents per dur a terme el projecte

(Exemple de Pla Rodatge) Planificar com és gravarà segons els recursos. El pla de
rodatge pot ser o no ser cronològic. A vegades es pot posar tot.

Factors a tenir en compte abans de rodar:

- Pressupost disponible, recursos disponibles (col·laboracions, material tècnic,
espais…) dimensió del projecte
- Tecnologia a l’abast (quins formats i suports tencològics) que puc fer amb el que
tinc?
- Qui ens encarrega el producte, en quines condicions i amb quines expectatives,
quin format a de tenir (per exemple quin look ha de tenir, quina periodicitat)
- Target al que destinem el producte (Hem de tenir en compte el target, ja que
aquest cop comprarà o consumirà el nostre producte)
- Tenir en compte els tractaments rutinaris de producció: el concepte dels formats,
els gèneres

A partir d’aquí, es passa de la total espontaneïtat a la planificació acurada. (Tot depèn

del tipus de producte)

Tipus de pressupost:
- Below de line: Les despeses s’ajusten al que jo puc prevenir
- Above de line: Les despeses estan per sobre del que jo puc prevenir
Quan més pre-producció es faci millor

Rols professionals en una producció audiovisual

Departaments Artístics
- Direcció
- Director de fotografia
- Assistents i auxiliars de direcció
- Assistents i auxiliars de fotografia
- Art
- Director d’art
- Escenògrafs, maquillatge, atrezzo, vestimenta, decorats…

Departaments tècnics (durant el rodatge)

- Càmeres
- Operadors de vídeo
- Operadors d’il·luminació
- Operadors de so
- Efectes especials

Rols de producció:
- Productora (l’empresa o la persona): aquí neix la idea, estan des-del primer
moment fins a l’últim.

- Productora executiva: la que busca o dona finançament per fer possible el

projecte. Normalment són gent molt influent. És interessant pels productors
tenir diversos projectes.

- Cap de producció (producer): la persona que gestiona i coordina tots els recursos
tècnics, econòmics i humans. Un cop tinc els diners, faig el pressupost, faig el pla
de rodatge, etc…

- Direcció de producció (durant el rodatge) (line producer):

producciópròpiament dita (logística del rodatge) i control del pla de rodatge.

- Auxiliars i meritoris de producció

Productor

1. Pot ser la persona que controla els recursos econòmics.

2. Treballador que gestiona tota la logística QL voltant d’un programa de televisió o

de ràdio.
 - Persona encarregada de contactar amb els personatges que entrevistarem, sigui
per un enregistrament en directe o per un enregistrament.
- Persona encarregada de reservar el material tècnic
- També recull informació bàsica del convidat per elaborar el guió de l’entrevista.
- Important tenir una bona agenda de contactes.
- Cafès, gestió de trasllats, dietes, despeses corrents vinculades al funcionament
del programa.

- Pot ser més petita o més gran

- Tipus de contingut (Gent potent de perfils potents i si tens continguts extern:

tens diners i et pots permetre tenir moltes coses al teu abast). Exemple: El
Hormiguero.

- Els documentals són molt cars.

- Temps = diners

- Tot el temps de postproducció que es necessiti

Fer contingut extern és molt difícil. Seria molt car

Gran part de la nostra feina és agafar el telèfon i saber què estem buscant de la seva
col·laboració. No tan sols és necessari enviar un correu electrònic. S'ha de trucar per
telèfon. No contestaran mai per correu. Si vols algú, no envies acap e-mail. Truques per
telèfon

Coses a tenir en compte:

- Qui paga per aquest producte (productores, crow-funding, projectes
autofinançats.

Idea Central:
Producció = Gestió de recursos d’una producció
(econòmics, tècnics, humans, relacionals)

Producció en Ràdio i Televisió (Diari: producció informativa)

- Com omplo la graella de la ràdio i la televisió?

- Com facturo? Com m’organitzo empresarialment?

Treball: fer títols de crèdits, producció

Darrere d’un producte audiovisual, hi ha molta gent treballant

Totes les coses que poden arribar a anar malament en una producció gravació.

Quan un fa producció, passen coses. Es difícil quadrar el pla de rodatge

Es molt recomanable guardar contactes

Si es fa producció política, costa molt més. Amb els partits polítics és més fàcil,sobretot
si son minoritaris i també si estan en campanya electoral o no.

Tasques de l’àrea de producció

1. Localitzacions i permisos

2. Pressupost (o en tot cas, gestió de recursos gratuïts)

3. Elaboració i control del Pla de rodatge:

- Dates/Hores/Localització
- Escenes que es rodaran
- Actors i figurants per a l’escena
- Atrezzo, vestuari i decorats a tenir en compte
- Menjar i transports
- Altes

Com ho faig factible amb els recursos que tinc.

Introducció al Guió per a la Producció audiovisual

Introducció al guió:

Definició de guió: es la forma escrita de qualsevol espectacle audiovisual

Tipus de guions:

En el món de l’audiovisual, parlem de diferents tipus de guió:

1. En funció del tipus de producte format: guió original, guió adaptat, guió seriat.

2. En funció de la fase de realització del producte.

Tipus de guions:
- En funció de la fase de producció:
1. Idea, Storyline i sinopsi
2. Bíblia de personatges
3. Guió literari (Guió teatral amb l’especificació d’esmenes
4. Guió tècnic o escaleta (amb la tipologia de plans)
5. Guió gràfic (storyboard) Hi ha molta gent que treballa amb storyboards
previs abans de dur a terme el guió tècnic

Idea

Principi i motiu de l’obra audiovisual

D’on surt? De qualsevol lloc (experiència personal, alguna cosa vista)

A partir de l’idea, s’elabora un primer desenvolupament argumental, el story-line i

posteriorment la sinopsi i el guió literari.

Storyline:
- Consisteix en explicar en un paràgraf la historia de la pel·lícula (introducció, nus i
desenllaç i un principi dels personatges.
- En aquestes cinc fases, s’ha de resumir la obra dividida en tres actes:
plantejament, nus i desenllaç.
- Es descriu denotant, com evoluciona la trama i els personatges, i quin és el final
de la historia. En alguns storylines comercials no es descriu el desenllaç

Sinopsis:
Es fa tot el recorregut per l’acció. Em servirà per redactar la macroestructura i la
microestructura (resum llarg de la pel·licula explicant les escenes i seqüències.
Explicant-ho tot.)

- Narració completa, però breu i concisa, de la historia fins al final. Primera

presentació dels personatges. La sinopsis ha d’ocupar màxim una pàgina.

- Totes les trames argumentals han de quedar resoltes perquè no quedin llacunes
quan ampliem aquesta sinopsi i en el posterior guió.

Construcció de personatges (Bíblia de personatges(

Tenir en compte l’adequació del personatge a la historia

- Factor físic
- Factor social (En quin context es mouen: tenen diners, on viuen etc…)
 - Factor psicològic
- Aquests factors han d’anar en conjunt

Com és el personatge, descripció de la seva personalitat / D’on ve, que l’hi ha passat
anteriorment / Com pensa i com parla / On viu amb qui / en quines circumstàncies? /
Treballa? De que viu? / Com es el seu context social? / Té alguna particularitat: tics,
manies, frases recurrents…

Els rols dels personatges:

- Protagonistes / Antagonistes
- Personatges secundaris: poden haver-hi molts de potents que desenvolupin
l’acció. Podem ser persones o no. A Titànic l’antagonista es l’Iceberg
- Components dramàtics: S’utilitzen com elements explicatius, de connexió,
detonants o de conclusió (el carter que porta una carta) no necessiten
desenvolupament psicològic

La construcció de guió literari

El Tractament: Desenvolupament complet de la trama, especificant temporalitat,

localització, curs de l’acció i perfil dels personatges. (On vull rodar, com ho vull rodar)

Clot: línia argumental

Les trames narratives sempre es divideixen en tres parts clares: presentació o

plantejament del problema / desenvolupament de l’acció fins al clímax / resolució de la
situació.

Qualsevol historia comença amb un CONFLICTE que afecta als protagonistes: conflicte
amb altres persones, amb elements naturals, conflicte interior.

Amb tots aquests elements s’arriba al cor de la historia, el pilot o línia argumental (pot
haver-hi més d’un plot en una història)

Ha se ser visual per a que així el guió tècnic sigui molt més fàcil de construir

L’escaleta

Macroestructura: Es defineix com la relació ordenada de seqüències del futur guió. Les
seqüències són com capítols d’un llibre.

Es fragmenta el tractament, es descriu cadascuna de les seqüències i es decideix en

quantes seqüències es desenvoluparan les parts de la narració:
INTRODUCCIÓ / NUS / DESENLLAÇ

La macroestructura ens donarà el producte final. A la televisió, si es tracta d’una sèrie,

dividim el guió en capítols, o cada capítol en les corresponents seqüències.

Es pot escriure ina seqüència per pàgines o treballar amb fitxes. Actualment, hi ha molts
tipus de software i aplicacions (apps) per automatitzar aquest procés.

- Estructura: dividit en seqüències

- L’acció ha de ser visible

Macroestructura: Es tracta de dividir les seqüències en escenes (Desgloç del guió)

Guió Literari

Fase final de creació de guionista:

- Els personatges han d’estar distribuïts per escenes
- Els diàlegs han d’estar distribuïts per escenes

Inclou dades com:

- Interior / Exterior
- Localització
- Moment del dia

Si construeixo un bon guió literari, després fer el tècnic ja no costa tant.

El guió no és una cosa tancada, es pot adaptar. Ha de funcionar. Ha de ser un element
únic de treball. El guió s’ha de traduir bé amb imatges. El guió literari també és la
historia que vols rodar.

El guió tècnic

El guió final (amb indicacions tècniques)

- Es la suma del guió literari i totes les consideracions tècniques

- Es una eina per a que tothom tingui clar que s’ha de fer
- Es aquí on trobem informació amb la tipologia de plans, nombre de càmeres que
utilitzarem, punt de vista de les càmeres, tipus d’il·luminació
- Hi ha una gran diversitat de guions tècnics, de més senzills a més complexos,
però tots ells han de tenir una característica comuna: han d’estar ben ordenats i
ser sistemàtics.

Elements del guió tècnic

 - Divisió de plans, escenes, seqüències i blocs d'enregistrament segons el pla de
rodatge
- Numeració cronològica dels plans
- Definició de la imatge de cada pla
- Assignació funcions a cada càmera
- Transicions entre plans
- Indicacions de so
- Indicacions d’Efectes especials

Exemple de guió tècnic senzill

Croquis de plans (Dibuixar el set de rodatge) amb una columna al costat amb tots els
moviments de càmera

Altes elements que podem fer servir per complementar el guió tècnic

Storyboard (Es una eina)

Pot ser fet en:

- Fotografies
- Dibuixos

És la representació il·l’ús traca d’una pel·licula abans de la seva realització.

Per incloure tota mena d’Indicacions tècniques que ajudin a entendre aquesta
representació visual prèvia de la pel·licula

Tot i que tradicionalment l’story-board són dibuixos, també es pot portar a terme a
través de fotografies.

L’story-Boada pot anar sol o bé vinculat en l’estructura del guió tècnic

Quina diferencia hi ha entre el guió tècnic i el pla de rodatge?

El guió tècnic segueix un ordre cronològic i pla de rodatge no