La comunicación humana

La comunicació humana és un procés històric, simbòlic i interactiu pel qual la realitat social
és produïda, compartida, conservada, controlada i transformada.

Gifreu, Josep(1991) Estructura general de la comunicació pública.

● La comunicació no és un fet, és un procés que té un inici i un final. Hi ha vegades que

s’intenta trencar això.
● La comunicació és un procés que es produeix i s'emmarca en un moment històric,
cultures i moments determinats. Com que hem anat acumulant aconteixements hi han
textos que s’interpreten diferents, això és diu intertextualitat.
● És un procés interactiu, és a dir, posa en contacte subjectes.
● Es un procés simbòlic. Transmet símbols cónics o verbals. El producte comunicatiu és
simbòlic.
● La realitat social és produïda, és a dir, que quan us diguin que la realitat és natural, és
un error, ja que està produïda per subjectes.
○ També és compartida, encara que no sigui compartida totalment.
○ També és conservada, ja que la societat la reprodueix. La socialització és la
reproducció
○ També és controlada
○ També és transformada. Està en permanent transformació i . Es produeix una
realitat de tensió entre la permanència i el canvi.

La comunicació de masses
● Wright (1959) 3 criterios definitorios (actualment estan sobrepassats, ja que
s’aplicaven abans de la era digital):
○ Naturaleza de la audiencia:
■ Grande
■ Heterogénea → Ara és homogenia
■ Anónima → Actualment és coneguda mitjançant els comptes d’usuari
que permeten una experiència més personalitzada.
○ Experiencia comunicativa:
■ Pública
● Cada vegada la tendència va cap a la individualització de la
comunicació
■ Rápida → una de les poques característiques que es manté.
■ Transitoria → actualment es poden recuperar en serveis a la carta.
○ El comunicador:
■ Organización compleja y costosa → La comunicació gràcies a les
tecnologies actuals no resulta costosa.

1
Comunicación intercultural e integración
● Los modelos de relaciones sociales
○ # Asimilación → no té en compte la diversitat cultural
○ # Multiculturalismo → implica multilingüisme, coexistència cultural… però a
vegades pot portar a la segregació o la guetització.
○ # Mestizaje → la convivència de cultures i l’integració d’aquestes
● La comunicació intercultural com a condició necessària, però no suficient, ja que per
integrar-se necessites tenir les necessitats bàsiques cobertes.

Què és comunicació?
● Transmisión de información
● Producción/interpretación de sentido → quan es rep un missatge es donen 3 fases: la
primera és la identificació del codi, la segona és la interpretació, i finalment tenim la
valoració, cosa que fa afegir informació al procés i el fa més complexe (deduir el
nivell cultural de la persona, el seu origen o la seva ideologia). No sempre s’interpreta
tota la significació del missatge.
● Negociación de significado → quan rebo un missatge la lectura és negociada per qui
ho envia i qui ho rep. D’acord a la circumstància personal tenim una interpretació
diferent d’un mateix missatge.
● Malentendidos →Dins de la comunicació també hi han malentesos, fins i tot entre
persones de la mateixa cultura, per tant, la comprensió és limitada, un clar exemple és
l’humor.
● Comprensión limitada → limitada per la cultura.

¿Qué es comunicación intercultural?

● La comunicación entre personas de distintas culturas. → depèn d’on posem el llindar.
● La toma de conciencia del proceso comunicativo
● La ausencia o limitación de referentes compartidos

Diferencias culturales
● Individualismo (la identitat del civil és la seva individualitat (Suecs)) versus
comunitarismo (la identitat es la pertinença a un grup determinat (Gitanos)).
● Culturas de alto contexto (la major part de la informació forma part del context, és
implícit, allò que no es diu és fonamental (Japó)) y de bajo contexto (tota la
informació està en el missatge, ha de ser directe (EUA, hi han masses cultures i no es
pot donar res per suposat)).
● Culturas de tiempo monocrónico (és aquella en que la puntualitat és imprescindible i
el temps és or, controlen el temps, és important treballar i ser productiu, però no tant
socialitzar) y de tiempo policrónico (és aquella on la puntualitat no es requereix, el
treball és important, però també socialitzar).

2
Què es una comunicación eficaz?
● Tener la comunicación suficiente para llevar a cabo una actuación de cooperación.
● Para conseguirlo debemos superar la ansiedad. Si no existe, la comunicación es
aburrida, pero si es muy frecuente puede resultar letal.
● Superación de la incertidumbre, ya que cuando te comunicas interculturalmente no
podemos estar seguros de hacer la interpretación correcta, de que el receptor
interprete bien el mensaje.

La comunicación intercultural verbal y no verbal

● Importancia de la comunicación verbal
○ Diferencias culturales
○ Variaciones históricas
○ La lengua como poder
○ La lengua internacional vehicular
● Importancia de la comunicación no verbal
○ La vista
○ El tacto
○ El gusto
○ El olfato

Importancia de la comunicación verbal

● La lengua como elemento cultural, aunque en algunas culturas no la aceptan como tal,
este es el caso de los países latinoamericanos que se diferencian mediante otros
elementos; históricamente la identidad se diferenciaba mediante los estamentos y las
clases sociales. Aun así la lengua es un rasgo identificatorio.
● Las lenguas en contacto: inventar paraules que s’assemblen a un altre idioma, però en
realitat se l’ha creat des d’un idioma diferent (footing no és una paraula anglesa, ja
que ha sigut inventada pels espanyols i els catalans).
○ El sabir
○ El pidgin (spanglish)
○ El creole (barreja francès i un idioma africà)
● La lengua innata o adquirida (debat): Chomsky estudia quan un nen comença a
estudiar la seva llengua materna. A partir dels 4 mesos un bebé estableix la seva
llengua materna i detecta les altres com soroll, inteligibles.

Diferencias culturales
● La lengua como espíritu nacional. Al segle XIX a Alemanya consideren que la
llengua no reflectia el pensament de la gent, si no que la creava.
● La hipótesis Sapir-Whorf (relativismo lingüístico)
○ Principios (la lengua como cosmovisión) → diuen que la llengua determina la
nostra percepció de la realitat, una visió.

3
 ○ La intraducibilidad de las lenguas → Això planteja alguns problemes: primer
la dificultat de reduir les llengües; es pot produir que la realitat en una llengua
no es pugui traduir a una altra.
○ Críticas la relativismo lingüístico → tot passa per la llengua, però aleshores,
què passa amb el pensament inefable? Aquelles paraules que no podem
expressar perquè no existeixen.
○ La convencionalidad lingüística → com és el cas de les onomatopeies (gos
català = bub bub, gos castellà = guau guau)
○ El silencio

Variaciones históricas
● El apoderamiento (empowerment) en el habla → No sempre tothom ha tingut dret a la
paraula, a parlar.
● Formas históricas de hablar
● La lengua como una realidad cambiante → s’ha hagut d’adaptar a les noves realitats.

La lengua como poder

Parlar una llengua li dona poder, serveix per crear i reafirmar identitats, però també serveix
per discriminar.
● La discriminación por la lengua
○ Las lenguas coloniales → és possible que la independencia de molts països
sigués possible gràcies a les llengües colonials, ja que es va convertir en molts
territoris en llengua comuna i van poder fer entendre diverses parts per
combatre el poder colonial.
● La discriminación en la propia lengua
○ Nombrar la alteridad → la dona com a propietat = mujer del ministro, mujer
del presidente… / a vegades s’utilitzen també noves paraules, per exemple
“moro” que s’utilitza per definir des d’un marroquí fins a un turc. Només els
col·lectius que tenen poder podrán desfer-la i utilitzar-la a favor. → Al
catalans se’ls hi deia “polacs” perquè deien que parlaven raro el castellà i com
que és un col·lectiu amb poder van resemantitzar la paraula i crear el
programa còmic “Polònia” a TV3.
● La lengua como forma de ocultar la realidad → per exemple quan a història es parla
de la Reconquesta. Un altre exemple és quan es parla de la “descoberta” d’Amèrica, o
la referència al continent europeu com a “el vell continent”.
● La lengua como creadora de “realidades” → el concepte de “raça”, el qual en un
primer moment es referia a les grans dinasties europees i posteriorment es va utilitzar
per classificar els humans.

4
La lengua internacional vehicular
● La lengua auxiliar (por ejemplo: esperanto)
○ Sus posibilidades de implantación → S’han creat perquè no hi hagi el domini
d’una sola llengua al món, per tant, no pertanyen a cap país.
● La lengua vehicular (por ejemplo: inglés)
○ Tendencias → Al haver-hi dos imperis seguits de dominació anglesa (Regne
Unit i EUA) es va implantar l’anglès com a llengua vehicular mundial.
● Una situación ideal (Eco) → sería suficient una europa en que un coneix la llengua de
l’altra i tu coneixes la seva llengua sense saber parlar-les gairebé. Que ningú hagués
de sentir-se obligat a canviar la llengua amb què parla.

La comunicación intercultural no verbal

● Importancia de la comunicación no verbal → aquesta és molt imprecisa, i per tant, no
és internacional. La llengua verbal s’ensenya acadèmicament, però la no verbal
s’aprèn interactuant socialment.
● La vista
● El tacto
● El gusto
● El olfato

Importancia de la comunicació no verbal

● Comunica actitudes y emociones → normalment, si el teu llenguatge verbal diu una
cosa i el teu llenguatge no verbal diu una altra, el receptor tendirà a fer més cas a la no
verbal, ja que aquesta no es pot controlar.
● Apoya la comunicación verbal
○ Completa + Ilustra → com és el cas de les mans
○ Controla → els torns de paraula
○ Feedback → resposta al missatge → per saber si l’altre està d’acord, molest o
enfadat.
○ Mantiene la atención → mirant-lo de cara
● Sustituye al lenguaje verbal → un bon exemple és el llenguatge dels muts, el qual està
format per gestos.

La vista: la cinésica
● Clasificación → del gest que es fa de manera més intencional al que es fa de manera
menys intencional
○ Emblemas → gest que té el mateix significat que una paraula
○ Ilustradores → gestos que van relacionats amb la parla, no tenen significat per
si mateixos i il·lustren el que jo dic.
○ Muestras afecto → el rostre transmet emocions

5
 ○ Reguladores → aquells gestos que mantenen i regulen la conversa.
○ Adaptadores → gestos que fem per descarregar tensió, per sentir-nos més
segurs, pot ser que ho descarreguem cap a nosaltres mateixos, cap a altres o
cap a objectes.
● Diferencias culturales → un quart de població mundial descansa sense cadira, a
bulgària els gestos de sí i no amb el cap signifiquen el contrari.
● Variaciones históricas → al llarg de la història hi han hagut llibres de costums (guies
de gestos i educació d’època), tanmateix, aquests han anat variant.

La vista: lo prosémica
● Definició → estudi de l’espai, com aquest comunica
● Clasificación → feta per Edward Hall
○ Distancia íntima: fases cercana (menys de 15 cm) / lejana (de 15 a 45 cm).
Amb la distància íntima la vista no funciona. Amb les distàncies íntimes no
volgudes tendim a mirar amunt.
○ Distancia personal: fases cercana (45 cm) / lejana (a partir de 120 cm) →
percebem les característiques facials. → és la distància amb que dues persones
van parlant pel carrer.
○ Distancia social: fases cercana (a partir 45 cm) / lejana (3 m) → com més
lluny més formal és la situació.
○ Distancia pública: fases cercana (3 m ) / lejana (6 m) → el discurs oral canvia,
un mateix projecta la veu i parla més a poc a poc, els gestos són més amplis.
● Diferencias culturales → cada país té unes normes de l'espai del que és nostre i què és
d’un altre, a més a més de la distància a l’hora de parlar (normalment els països
nòrdics tenen més distància que els països del sud).
● Variaciones históricas → a l’edat mitjana el sentit de privacitat no existia, per
exemple, tothom podia dormir en una mateixa habitació. No va ser fins més tard, al
segle XIX, no comencen a haver habitacions especialitzades (cuina, lavabo, sala
d’estar, menjador…).

El tacto
Ho aprenem segons el que ens ensenyen què es pot tocar i què no.
● Clasificación → de més a menys codificat. Tot i així és incompleta perquè pressuposa
que les relacions sexuals no estan codificades, quan també hi han un certs límits, a
més a més hi han diferències culturals.
○ Funcional-profesional → tocar sense tocar → quan un metge et fa una revisió
o una exploració i està protocolaritzada.
○ Social-cortés → Les salutacions són un bon exemple: a Espanya ens donem la
mà o ens fem dos petons, en canvi al Japó fan una reverència a certa distància.
○ Amistad-calidez
○ Amor-intimidad → situacions íntimes
○ Relaciones sexuales

6
 ● Diferencias culturales
● Variaciones históricas

EL GUSTO
● La simbolización de los alimentos → van relacionats amb la cultura de cada país.
● Diferencias culturales → cada cultura té aliments comestibles i no comestibles, tot i
així, països propers poden tenir els mateixos aliments comestibles. Un bon exemple és
el “Halal” el menjar del marroc molt condicionat per la religió.
● Variaciones históricas → Anteriorment, abans del descobriment d’Amèrica per
exemple, hi havien plats que no es podien preparar, ja que aliments com les patates i
els tomàquets encara no havien arribat.

EL OLFATO
● La importancia del olfato → Oliver Sacks estudia les funcions neurològiques i ens
mostra que està relacionat amb altres sentits per donar una experiència completa de la
realitat. El sentit més important a occident és la vista, ja que l’olfacte s’ha convertit en
un sentit poc fiable, per aquest motiu se li ha associat a la dona.
● Diferencias culturales → A occident considerem que la nostre olor personal no és
compartible socialment, però sí en la intimitat. En canvi en altres països té molta més
importància, com pot ser a Mali, Nova Guinea o els països aràbics.
● Variaciones históricas → Anteriorment tenia molta importància, ja que per l’edat
mitjana les defecacions es tiraven al mig del carrer. Banyar-se era un divertiment i
només uns pocs s’ho podien permetre, ja que no tothom tenia accés a aigua calenta ni
calefacció, cosa que també passava en els segles anteriors. Les olors fortes i
“malolientes” eren soportables perquè la gent les olorava tot el dia i el nas
s’acostumava. També es dona el cas que l’olor del tabac, al haver-se limitat, s’ha
tornat més insuportable.

LA INTERCULTURALIDAD
Aspectos negativos Aspectos positivos

● Inseguridad → amb la gent d’una ● Educa la diversidad: tolerancia y

altra cultura.
● Estrés
● Ausencia de referentes → no
compartim coses evidents i potser
les veiem diferents (hàbits familiars,
socials o higiènics)
● Propicia la comparación
(etnocentrismo) → Quan trobes una
persona d’una altra cultura la
compares amb la teva, a vegades es
respeto → d’aquesta manera aprens
sobre les altres cultures i intensifica
la tolerància i el respecte vers
aquestes.
● Fomenta comprensión cultura propia
y externas → és una bona estratègia
per repensar la pròpia cultura, se’ns
posa un mirall davant que ens fa
veure com allò que pensàvem que
era universal o natural no

7
 fa de manera inconscient.
● Tendencia a utilizar prejuicios
● Aumentan los malentendidos
necessàriament ho és.
● Incentiva la curiosidad: aprendizaje
● Aumenta nuevos recursos y
habilidades
● Desarrolla el pensamiento complejo
→ consisteix en acceptar
contradiccions que poden ser veritat,
només en un sol context o en
diversos, al contrastar dues cultures.
● Facilita la globalización

DECÁLOGO PARA UNA COMUNICACIÓN

INTERCULTURAL EFICAZ
1. Una lengua común → és interessant perquè la llengua és un poder i ens permet posar
solució a les diferències culturals.
a. Diferencias culturales
b. Variaciones históricas
c. La lengua como poder
2. Competència comunicativa no verbal → Tot això ens ajuda a solucionar les
limitacions culturals entre dues cultures, que poden actuar diferent en quant als gestos,
etc.
a. El gesto
b. El espacio
c. El tacto
d. El gusto
e. El olfato
3. Conocimiento de la cultura ajena → Sabem molt poc sobre els milers de cultures que
existeixen a arreu del món.
a. interés → no només per lo exòtic.
b. Respeto
c. Estar dispuesto a aprender → ha d’haver un cert reconeixement de cultura
aliena, perquè si no la infravalores.
d. Reconocimiento de la cultura ajena
4. Re-conocimiento de la cultura propia → posar-se en el lloc de les altres cultures i
mirar la nostra a través dels seus ulls.
a. Toma de conciencia de nuestra cultura
b. Repensar nuestra cultura
c. Un cierto relativismo cultural → tota cultura te unes certes normes a seguir,
però no son importants, ja que moltes vegades fem una pràctica que es fa en
moltes cultures, però de maneres diferents.
5. Control de los prejuicios

8
 a. Toma de conciencia de los prejuicios y estereotipos → en tenim perquè som
molt explicatius, és a dir, busquem o donem explicacions a qualsevol situació.
b. Eliminación de los prejuicios y estereotipos negativos

6. Ser capaz de empatizar → per això fer-los iguals que nosaltres.

a. Superar las emociones negativas
b. Compartir las emociones
7. Saber metacomunicarse
a. Utilizar la redundancia: la metacomunicación semántica→ parlar sobre la
propia comunicació, és a dir, per exemple utilitzar la redundància, repetir el
mateix amb sinònims.
b. Anticipar los efectos y explicar las intenciones: metacomunicación pragmática
→ explicar les intencions de la comunicació i anticipar els efectes (no vull que
t’ofenguis, no és la meva intenció molestar-te…).
8. No sobredimensionar las diferencias
a. El diferente no es deficiente
b. Abrir puertas a la identificación
c. No caer en el culturalismo → NO TOT ÉS CULTURAL, pot ser algo del
caràcter de la persona.
9. Superar un cierto etnocentrismo
a. El etnocentrismo inevitable
b. El etnocentrismo superable → No cal menystenir les altres cultures per
ratificar la nostra com a superior.
10. Cambiar la mirada
a. Hacia una mirada intercultural