Avaluació i diagnòstic psicològic II: Avaluació i psicopatologia en adults

 EXPLORACIÓ PSICOPSTOLOGICA
CONCEPTES

 Afecte:
- Eutimia/ Hipotimia/Hipertimia subjectiva.
- Afecte congruent o apropiat/incongruent o inapropiat
- Afecte adequat/inadequat (afecte expressat de manera exagerada o
desproporcionada.
- Afecte aplanat/embotat
- Indiferència afectiva
- Humor reactiu/hiporeactiu/arreactiu. Humor expansiu. Humor
irritable/disfòric. Humor mòrid o moria (eufòria buida, insulsa, amb escassa
irradiació afectiva + desinhibició conductual).
- Ansietat psíquica/ somàtica
- Labilitat emocional  quan les emocions fluctuen, molt reactiu a l’entorn
(per exemple: TLP, bipolaritat, en estats d’estrès...).
- Anhedonia/ hipohedonia. Apatia.

 Llenguatge:
- Llenguatge espontani
- Llenguatge pobre: la producció quantitativa de paraules esta disminuïda.
- Intensitat: augmentat o disminuït.
- To: llenguatge monòton.
- Ritme: taquifèmia o taquifàgia o verborrea o logorrea (parla rapida, es
correspon amb un pensament accelerat o taquipsíquia (pròpia de la mania/
estats maniàtics).

En el llenguatge ens podem trobar:

- Articulació: dislàlia, disàrtria, tartamudeig.

- T. Iteratius: perseveració, estereotípia verbal (o palilàlia), ecolàlia.
- Alteracions del model: circumstancial, llenguatge vago, empobrit,
descarrilament (toca temes, però no profunditza), tangent...
- Alteracions de la comprensibilitat: neologisme, llenguatge disgregat,
incoherent, alògic.
- Afàsies.

Trastorns del contingut

Contingut del pensament

- Idees delirants
- Idees sobrevalorades
- Intuïció delirant
- Interpretació delirant
- Falses identificacions
- Falsos reconeixements negatius (capgras: la persona coneguda ha sigut
reemplaçada per un impostor).
Avaluació i diagnòstic psicològic II: Avaluació i psicopatologia en adults

- Falsos reconeixements positius (Fregoli: el pacient identifica falsament

persones conegudes en desconeguts).
 Percepció sensorial:
- Al·lucinacions auditives (intra/extra-psíquiques, pejorativa, imperativa,
dialogant), olfactives, gustatives, tàctils (referides a la pell: formigueig,
prurit...), cenestèsies: sensació de moviment d’alguna part del cos...(tacte,
temperatura, pressió).
- Hiperestèsia sensorial (alta sensibilitat en tots els sentits) la més típica es la
baixa. Exemple: pacients que venen amb abrics de pell però suant, no ho
noten).
- Des-realització / despersonalització.
- Al·lucinosis: es percep alguna cosa que no existeix però t’enadones que no
existeix, que no es real.
- Il·lusió: deformació en la percepció de un objecte existent.

 Moviment:
 Psicomotricitat: - Inquietud, símptomes extrapiramidals (trastorns
provocats) i manierisme, estereotípies, ecopràxies.
 Bioritmes:
 Ritmes biològics
 Insomni: de conciliació (>30´), de manteniment, despertar precoç
(depressions endògenes), son no reparador.
 Parasòmnies, malsons, bruxisme, enuresis.
 Apetito: hiporexia/anorèxia, hiperorexia. Ingesta disminuïda, hiperfàgia.

* L’alimentació i el son es trastoquen per diferents motius, pot ser per ansietat,
depressió, conducta alimentaria...

TEMA 5: EVALUACIÓ DE TRANSTORN DEPRESSIU

 TRANSTORN DEPRESSIU MAJOR (TDM)

Criteris:

A. Cinc (o més de) dels símptomes següents han estat presents

durant el mateix període de dues setmanes i representen un canvi
del funcionament previ; almenys un dels símptomes és 1) estat d'ànim deprimit o 2)
pèrdua d'interès o de plaer.
B. Els símptomes causen malestar clínicament significatiu o deterioració en el social,
laboral o altres àrees importants del funcionament.
C. L'episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics d'una substància o d'una altra afecció
mèdica.
D. L'episodi de depressió major no s'explica millor per un trastorn esquizoafectiu,
esquizofrènia, un trastorn esquizofreniforme, un trastorn delirant, o un altre trastorn
especificat o no especificat de l'espectre de l'esquizofrènia i altres trastorns psicòtics.
E. Mai hi ha hagut un episodi maníac o hipomaníac.

Símptomes:

1. Estat d'ànim deprimit la major part del dia, gairebé tots els dies, segons es desprèn de la
informació subjectiva (p. ex., se sent trista, buit, sense esperança) o de l'observació per part
d'altres persones (p. ex., se li veu plorós).
Avaluació i diagnòstic psicològic II: Avaluació i psicopatologia en adults

2. Disminució important de l'interès o el plaer per totes o gairebé totes les activitats la major
part del dia, gairebé tots els dies (com es desprèn de la informació subjectiva o de
l'observació).

3. Pèrdua important de pes sense fer dieta o augment de pes (p. ex., modificació de més del
5% del pes corporal en un mes) o disminució o augment de l'apetit gairebé tots els dies.

4. Insomni o hipersòmnia gairebé tots els dies.

5. Agitació o retard psicomotor gairebé tots els dies (observable per part d'uns altres; no
simplement la sensació subjectiva d'inquietud o d'alentiment).

6. Fatiga o pèrdua d'energia gairebé tots els dies.

7. Sentiment d'inutilitat o culpabilitat excessiva o inapropiada (que pot ser delirant) gairebé tots
els dies (no simplement l'autoretret o culpa per estar malalt).

8. Disminució de la capacitat per a pensar o concentrar-se, o per a prendre decisions, gairebé

tots els dies (a partir de la informació subjectiva o de l'observació per part d'altres persones).

9. Pensaments de mort recurrents (no sols por de morir), idees suïcides recurrents sense un pla
deteminat, intent de suïcidi o un pla específic per a dur-lo a terme.

 DISTIMIA
Criteris:
Avaluació i diagnòstic psicològic II: Avaluació i psicopatologia en adults

A.- Estat d'ànim deprimit la major part del dia, presenti més dies que els que està absent,
segons es desprèn de la informació subjectiva o de l'observació per part d'altres persones,
durant un mínim de dos anys.

Símptomes: Poc aguda de forma crònica.

B.- Presència de dues (o més) dels següents símptomes:

Símptomes: Poc apetit o sobrealimentació – Insomni o hipersòmnia – Poca energia o fatiga –

Baixa autoestima – Falta de concentració o dificultat per a prendre decisions – Sentiments de
desesperança.

C.- Durant el període de dos anys (un any en nens i adolescents) de l'alteració, l'individu mai ha
estat sense els símptomes dels Criteris A i B durant més de dos mesos seguits.

D.- Els criteris per a un trastorn de depressió major poden estar contínuament presents durant
dos anys.

DISTIMIA : especificar característiques:

Tipus: amb ansietat, amb característiques mixtes, amb característiques melancòliques,

característiques atípiques, amb característiques psicòtiques congruents amb l’estat d’ànim,
amb característiques psicòtiques no congruents amb l’estat d’ànim i inici en peripart.

Especificar: en remissió parcial/total, inici d’hora i tardà, amb síndrome distimic pur, amb
episodis de DM persistent, intermitents amb episodi actual o no actual, lleu/moderat/ greu.

Distímia  no oblidar-se de valorar la personalitat.

 MELANCOLÍA

Símptomes de melancolia  Humor depressiu marcat per la gravetat de la culpabilitat i de la

desvaloració, el pessimisme i el dolor moral. – Intens alentiment psicomotor o agitació ansiosa -
Intens síndrome somàtica amb anorèxia, aprimament, despertar precoç – Anhedonia, anestèsia
afectiva, millora vespertina, risc de suïcidi (Vigilar moment de més risc?).

Tres formes

 Estuporosa: inhibició psicomotriu, mutisme, falta de reactivitat, negativisme

dolorós.
 Ansiosa: agitació, sol·licitació reactiva incessant, esterilitat dels interrogatoris i
risc de suïcidi.
 Delirant: deliri pobre, monòton, monotemàtic. Viscut passivament amb
resignació dolorosa i penosa. Temes delirants congruents amb l'humor: culpa i
càstig, hipocondria, ruïna, negació, de catàstrofe, duel.

Valorem severitat del episodi:

 Els inclosos en ¨amb característiques melancòliques¨, ¨amb característiques

psicòtiques¨ i ¨amb catatonia¨.
 Pèrdua important de pes.
 Agitació o inhibició psicomotriu.
 Sentiments de inutilitat i culpabilitat excessius o inapropiat (poden ser delirants)
 Disminució de la capacitat de pensar.
 Pensament recurrents de mort, idees o intents de suïcidi.

 TRANSTORN DISFORIC PREMENSTRUAL (SDP)

Avaluació i diagnòstic psicològic II: Avaluació i psicopatologia en adults

Criteris :
A. En la majoria dels cicles menstruals, almenys cinc símptomes han de ser presents en
l'última setmana abans de l'inici de la menstruació, començar a millorar uns dies
després de l'inici de la menstruació i fer-se mínims o desaparèixer en la setmana
després de la menstruació.
B. Un ( o més) dels símptomes següents:
1- Labilitat afectiva intensa.
2- Irritabilitat intensa
3- Estat d’ànim interessant deprimit, sentiment de desesperança o idees
d’autodespreci.
4- Ansietat, tensió i/o sensació intensa de estar excitada o amb els nervis en punta.
C. Un ( o més) dels símptomes següents també han d’estar presents, fins arribar a un total
de cinc símptomes quan es combinen amb símptomes del criteri B.
Símptomes:
1. Disminució de l'interès per les activitats habituals
2. Dificultat subjectiva de concentració.
3. Letargia, fatigabilitat fàcil o intensa falta d'energia.
4. Canvi important de l'apetit, sobrealimentació o anhel d'aliments específics.
5. Hipersòmnia o insomni.
6. Sensació d'estar atabalada o sense control.
7. Símptomes físics com a dolor o tumefacció mamària, dolor articular o muscular,
sensació de “inflor” o augment de pes.
D. Interferència funcional.

Si sospites de TDP:

- Explora que no sigui una exacerbació de TDM o distímia

- S’ha de registrar durant mesos
- Estabilitat de símptomes durant un any
- Pregunta per medicaments que poden inferir (anticonceptius)
- Descarta un episodi depressió breu recurrent (2-13 dies per lo menys una vegada
al mes, no associats al cicle menstrual, durant un mínim de dotze mesos).

 AUTOINFORMES, TEST I ESCALES:

Avaluació i diagnòstic psicològic II: Avaluació i psicopatologia en adults