PRÀCTICA 2 Andrea Barreres, Anca Beldea i Laia Brugat

CONTEXT HISTÒRIC - BRUTALISME

Al finalitzar la II Guerra Mundial, Gran Bretanya havia patit molts danys materials en
gran quantitat dels edificis escolars existents, degut als bombardejos aeris
alemanys.
Posteriorment, va haver una reconstrucció social de postguerra que va ser
recolzada per dos lleis parlamentaries molt importants, la llei d’educació de 1944
que feia obligatòria l’ensenyança fins als 15 anys, i la llei de noves ciutats de 1946
que va promoure la construcció d’unes 2500 escoles en la dècada dels anys 50.
Principalment aquest nou estil d’arquitectura va sorgir en resposta a la destrucció de
moltes ciutats d’Eurpoa i que havien de ser reconstruides ràpidament i de manera
econòmica, també per la falta de materials degut a la guerra.
D’aquesta manera, es caracteritza principalment per l’ús de formigó vist i altres
materials de construcció barats com son els maons i l’acer.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL BRUTALISME

L’arquitectura Brutalista es caracteritza principalment per l’ús de materials
econòmics deixant una aparença tosca de l’edifici, amb la textura dels materials
emprats, ja sigui el formigó vist, l’acer o els maons.
Aquests edificis normalment són masius en tema d’escala, amb un énfasis en els
plans verticals i horitzontals. També presentaven un enfocament en les formes
simples i línees netes, mitjançant un ús de patrons repetitius i tècniques de
construcció modular.
Aquest estil emfatitza la funcionalitat sobre l’ornamentació, ja que estan dissenyats
amb un propòsit concret i dictat principalment per les necessitats dels ocupants.
Aquests arquitectes van rebutjar els elements decoratius de l’arquitectura
tradicional, ja que ho veien com a innecessaris i malbaratadors.

SHEFFIELD UNIVERSITY
L'ampliació de la Universitat de Sheffield va ser dissenyada per Alison i Peter
Smithson l’any 1953, complementant així un conjunt d’edificis existents, es un dels
exemples més significatius del Brutalisme a Anglaterra. L’edifici havia de donar
resposta a un nou programa funcional destinat a l'aprenentatge i havia d’incloure
PRÀCTICA 2 Andrea Barreres, Anca Beldea i Laia Brugat

nous sectors
d’especialització, i per tant,
el arquitectes es van
enfocar en crear un
disseny eficient que
satisfés les necessitats
dels ocupants d’aquesta.
Aquest consta d’una sèrie
de blocs connectats entre
si, que estan col·locats en
forma de C al voltant d’un
espai verd, en condició de
pati central. Aquests blocs
estan dissenyats per ser
flexibles i així adaptar-se
fàcilment als diferents usos
que se’ls hi pugui aplicar.
La flexibilitat es una
caracteristica tipica del Brutalisme, per així permetre que els edificis es
modifiquessin i s'adapten a les possibles necessitats canviants dels usuaris.

El disseny de la Universitat
de Sheffield també mostra
l'interès que tenien els
Smithson en el concepte
de “carrers al cel”, on
mitjançant uns passadissos
elevats respecte el nivell
del terra, creaven uns
espais de comunicació i
relació per les persones
que conviuen en un espai.
Aquest recurs es pot veure
PRÀCTICA 2 Andrea Barreres, Anca Beldea i Laia Brugat

en el passadís de la coberta, com en les diferents comunicacions entre blocs que

apareixen en el conjunt total del disseny. Els blocs interconnectats de l'edifici estan
dissenyats per a crear una sensació de comunitat i promoure la interacció entre els
seus ocupants.

Mentrestant, el pati central verd proporciona un espai compartit a nivell terrenal, on

els estudiants i el personal es pot reunir i socialitzar amb més intenció. Aquest
conjunt de blocs, passarel·les i espais com el arc verd, funcionen com un conjunt
únic i, per tant, tenen la lògica de funcionar com a una unitat, ja que per separat no
donen cap resposta a les necessitats dels usuaris.

L’interior de l’edifici està organitzat de forma modular, amb pensament d’elements

prefabricats i un sistema de portes mòbils que permiten la flexibilitat en l'ús de
l’espai. Tant les aules, com les oficines estan disposades al voltant del pati central,
cosa que permet una facil circulació i una sensació de connexió entre les diferents
zones de l’edifici. L'ús de la llum natural també es una característica important del
disseny de l’edifici, amb grans finestrals i lluernaris que il·luminen els espais
interiors.
PRÀCTICA 2 Andrea Barreres, Anca Beldea i Laia Brugat

CONCLUSIONS

En conclusió, la Universitat de Sheffield d’Alison i Peter Smitshon exemplifica l’enfoc

brutalista en la funcionalitat i honestedat en l’expressió estetica, també reflexa
l’autenticitat i la simplicitat que desafia els ideals tradicionals de la bellesa i de
l'estètica. Per tant eliminar els excessos de ornamentació i la decoració. La
Universitat de Sheffield reflexa una tensió entre la funcionalitat i l'estètica, i ens
desafia a repensar les nostres nocions tradicionals de la bellesa i el disseny.