L’ORIGEN DE LES PLANTES

El regne de les plantes agrupa més de 250000 espècies de plantes. Les primeres plantes
terrestres van aparèixer fa uns 440 milions d’anys a partir d’un grup d’algues verdes i
actualment sabem que varen ser els avantpassats de les molses actuals. Temps després,
fa uns 420 milions d’anys, van aparèixer les primeres plantes amb vasos conductors de
la saba. Aquestes petites plantes no feien més de 10 cm. d’altura i no tenien arrels ni
fulles. Es reproduïen mitjançant espores, que es formaven en unes càpsules apicals.

Cooksonia caledonica Fòssil de Cooksonia

Els primers arbres apareixen molts milions d’anys després, fa uns 385 milions d’anys
originant els primers boscos. Aquests arbres, parents de les falgueres actuals, ja
disposaven d’arrels i fulles però no de llavors de manera que continuaven reproduint-se
mitjançant espores.
La importància de les plantes és fonamental al nostre món ja que, en fer la fotosíntesi,
les plantes absorbeixen diòxid de carboni contribuint a frenar el canvi climàtic. A més,
mitjançant la fotosíntesi s’allibera l’oxigen necessari per a la respiració de tots els
éssers vius de la Terra.

Com a éssers pluricel·lulars que són, les seves cèl·lules s’especialitzen en diverses
funcions i formen tota mena de teixits: teixits de les arrels, els vasos conductors de la
saba o els variats teixits de les fulles.

L’ EPIDERMIS, el teixit més superficial que té una funció similar a la nostre pell. És
un teixit format per una única capa de cèl·lules unides entre sí, sense deixar espais
intercel·lulars. Es troba en les fulles, tiges i arrels (de les plantas joves). Les seves
cèl·lules no tenen cloroplasts i acostumen a estar recobertes externament per una capa
impermeable anomenada cutícula. La cutícula impideix el necessari intercanvi d’aigua
i gasos amb l’atmosfera, raó per la qual apareixen, especialment en el revers de les
fulles, unes estructures anomenades estomes que fan possible aquest intercanvi. Els
estomes posseixen un mecanisme que regula la seva obertura i tancament.

L’epidermis és un teixit protector. La seva funció és la de protegir a la planta de la

dessecació i de l’agressió dels agents externs. En l’arrel permet l’absorció d’aigua i sals
minerals.

L’ esquema mostra un tall transversal d’una fulla de pomer.

1.- Cutícula. 2.- Epidermis. 3.- Teixit parenquimàtic. 4.-Teixit parenquimàtic. 5.- Espais
intercel·lulars. 6.- Cambra subestomàtica. 7.- Cèl·lulas estomàtiques amb cloroplasts.
8.- Estoma. 9,10 y 11.- Vasos conductors. 12.- Cloroplasts.
Estoma obert Epidermis amb estomes

Estoma tancat
 ESTUDI D’UNA FLOR

Introducció

En aquesta pràctica estudiarem diversos tipus de flors d’angiospermes (plantes vasculars, amb
llavors i fruits). Farem una descripció completa de la flor identificant cadascuna de les seves parts: peduncle,
periant, androceu i gineceu. Aprendrem a identificar diversos tipus de flor i ens iniciarem en la manipulació i
maneig de la lupa binocular.

Mètode

 Fer una observació general de la flor tractant d’identificar les seves parts. A continuació fer
un dibuix de la flor.
 Identificar quin tipus de flor és la flor que estudiem. Les flors es poden classificar en
diversos tipus segons quina característica estudiem:

TIPUS DE FLORS

Segons el nombre i tipus d’òrgans sexuals

Unisexual ♀ Unisexual ♂ Hermafrodita

Segons el tipus de pol·linització

Entomògama Anemògama

Segons el tipus de calze i corol·la

Pètals i se`pals soldats Pètals i sèpals lliures

Segons el tipus de simetria

Radial Bilateral

 Com es disposen les flors a la tija? Inflorescència : Agrupacions de flors en ramificacions

que surten d’una mateixa tija.
 TIPUS D’INFLORESCÈNCIES

ESPIGA

RAÏM

CAPÍTOL

UMBEL·LA

CORIMBE

PANÍCULA

 Estudi del periant. El calze: nº de sèpals, dibuixar la forma observant un sèpal amb la lupa,
color, sèpals lliures-dialisèpals-, sèpals concrescents (soldats entre si a partir de les seves
bases) –gamosèpals. Corol·la: nº de pètals, color, observació i dibuix amb la lupa d’un
pètal, pètals lliures – dialipètales- pètals concrescents-simpètales.

 Observació i estudi de l’òrgan masculí. Els estams: nº d’estams, indicar si estan lliures o
soldats per la base, observar i dibuixar amb la lupa un estam (identificar el tipus d’estam),
tallar en secció transversal l’estam a l’alçada de l’antera. Observar els grans de pol·len i
l’interior de l’antera. Habitualment cada estam porta 4 esporangis, osigui 4 sacs pol·línics,
dos a cada costat.

 Observació i estudi del’òrgan femení. El pistil: repetiu el procediment anterior, fent un tall
transversal a l’alçada de l’ovari. Indiqueu la posició de l’ovari i la placentació. La
placentació correspon a la disposició dels òvuls.