La Revolta dels Remences va ser un moviment social que va tenir lloc a Catalunya durant el

segle XV, en el context de la Baixa Edat Mitjana.

El terme "remença" es referia als pagesos lliures que estaven sotmesos a una gran càrrega
fiscal per part dels senyors feudals. Aquests pagesos no tenien prou terres per a subsistir i
havien de treballar per als senyors, a canvi d'un salari molt baix i de pagaments en especies.
La situació dels remences va empitjorar a mesura que la crisi agrícola del segle XV va afectar
les collites i va reduir els ingressos dels pagesos. Això va portar a un augment de les taxes i
les càrregues fiscals, cosa que va provocar la indignació dels remences.
La revolta dels remences va començar el 1484, quan un grup de pagesos va enviar una carta
al rei Joan II de Catalunya, demanant que es limitessin les càrregues fiscals i que s'abolissin
les pràctiques feudals que els afectaven. Davant la falta de resposta del rei, els remences es
van organitzar per a fer front als senyors feudals i van protagonitzar diverses revoltes.
El 1486, els remences van formar una lliga per a defensar els seus drets i van lluitar contra
les tropes del rei Joan II en la Batalla de Montcada. La revolta dels remences va acabar amb
la derrota dels pagesos i la repressió per part de les autoritats, però va suposar un
precedent en la lluita pels drets dels pagesos i va influir en altres moviments socials
posteriors a Catalunya i altres països europeus.

La Revolta de les Germanies va ser un moviment social que va tenir lloc a la Corona d'Aragó
durant el segle XVI. Aquest moviment va ser protagonitzat per les classes populars de les
ciutats, que es van organitzar per a defensar els seus drets i interessos contra l'opressió dels
poders establerts.
La situació social i econòmica de les ciutats de la Corona d'Aragó en el segle XVI era molt
difícil. Les taxes i els impostos eren elevats i les classes populars es trobaven en una situació
de misèria i explotació. Al mateix temps, la noblesa i l'Església tenien privilegis i beneficis
que les classes populars no tenien accés.
Els gremis artesans van començar a organitzar-se per a lluitar contra l'opressió dels poders
establerts. La revolta va començar a València el 1519, amb la rebel·lió dels carnissers, i es va
estendre ràpidament per altres ciutats com ara Barcelona, Mallorca, Saragossa i Terol.
Les Germanies van formar una estructura organitzativa complexa, amb una sèrie de
comissions que es dedicaven a la gestió de les ciutats, la defensa dels interessos dels gremis
i la persecució dels corruptes i els enemics dels moviments populars. També es van crear
milícies populars per a defensar les ciutats de les possibles amenaces dels poders establerts.
La revolta de les Germanies va ser violenta i es va produir un enfrontament entre les classes
populars i les autoritats establertes, incloent la noblesa, l'Església i el rei Carles I. La revolta
va acabar amb la derrota de les Germanies el 1523, i les autoritats van reprimir durament
als rebel·les, amb càstigs que van incloure l'execució de molts líders del moviment.

L'evolució de la població catalana entre els segles XIV i XVI va ser complexa i està influïda
per diversos factors, com ara les crisis econòmiques, les guerres, les epidèmies i els canvis
en les estructures socials.
Durant el segle XIV, Catalunya va viure un període de creixement demogràfic, impulsat per
l'expansió de la producció agrícola i l'augment del comerç. Això es va traduir en un augment
de la població de les ciutats i també en la colonització de nous territoris.
No obstant, el segle XV va ser marcat per una sèrie de crisis econòmiques i socials que van
afectar greument la població catalana. La crisi agrícola que va començar a mitjan segle XV va
reduir les collites i va provocar una pujada dels preus dels aliments, cosa que va afectar
especialment la població rural.
A més, les guerres i les epidèmies van provocar una disminució de la població. Així, durant el
segle XVI, la població catalana va començar a disminuir.

El comerç a Catalunya durant els segles XV i XVI va experimentar un gran creixement i va ser
una de les fonts de riquesa més importants per al país.
El comerç marítim va ser una de les activitats més importants, ja que Catalunya tenia unes
bones infraestructures portuàries i una posició geoestratègica privilegiada en el Mediterrani.
Els catalans van participar en el comerç de la seda, les espècies, el vi, el sucre, el peix i altres
productes, establint relacions comercials amb països com Itàlia, França, el Magrib, Egipte,
Turquia i la Xina.

La Casa de la Contractació de les Índies va ser una institució creada a Sevilla el 1503 per la
Corona d'Espanya per a controlar el comerç amb les colònies americanes. La seva funció
principal era controlar el tràfic marítim entre Espanya i les colònies espanyoles a Amèrica i
les Filipines, i vetllar per la legalitat i la seguretat dels viatges.
La Casa de la Contractació es va encarregar de concedir les llicències i els permisos
necessaris per a la navegació cap a les Índies, així com d'organitzar les expedicions
comercials. També tenia la responsabilitat de controlar els productes que importaven i
exportaven, com ara or, plata, sedes, especies i altres mercaderies.
A més, la Casa de la Contractació va tenir un paper important en el desenvolupament de la
cartografia i la nàutica, ja que era responsable de la formació dels pilots i dels cartògrafs que
havien de dirigir els vaixells cap a les Índies.

El testament d'Isabel I de Castella, més coneguda com a Isabel la Catòlica, és un document

escrit que va deixar la reina poc abans de morir el 1504. El testament es va redactar a
Medina del Campo, una de les seves ciutats preferides, i consta de cinc parts.

El decret de l'Alhambra va ser una ordenança dictada per els Reis Catòlics, Isabel I de
Castella i Ferran II d'Aragó, el 31 de març de 1492 a l'Alhambra de Granada, poc després de
la seva entrada triomfal a la ciutat. Aquest decret obligava a tots els jueus que viuen a
Espanya a convertir-se al cristianisme o a abandonar el país en un període de quatre mesos.
Els qui optessin per la conversió eren anomenats "cristians nous" o "conversos". Aquesta
mesura va ser el resultat de la combinació d'una sèrie de factors, entre els quals es troben la
creença en una Espanya cristiana unida, la creença en l'existència d'una conspiració jueva
per subvertir el regne i la necessitat de consolidar el poder de la Corona sobre tot el
territori.
Les conseqüències del decret de l'Alhambra van ser dramàtiques per als jueus que vivien a
Espanya. Molts van optar per la conversió, però van ser objecte de sospites i persecucions
per part de la Inquisició espanyola, que es va establir l'any següent. Els que van decidir
abandonar el país es van enfrontar a una vida difícil a l'estranger, i molts van ser víctimes de
pirates i corsaris. La seva expulsió va suposar una pèrdua important per a l'economia i la
cultura espanyola, ja que molts jueus eren comerciants i artesans destacats.

Els decrets d'expulsió dels moriscos van ser una sèrie de mesures dictades pel rei Felip III
d'Espanya a finals del segle XVI per obligar els moriscos (musulmans convertits al
cristianisme) a abandonar el país. Els motius d'aquesta expulsió es basaven en la
desconfiança cap als moriscos, a qui se'ls considerava potencials agents dels turcs i dels
pirates que amenaçaven la costa mediterrània espanyola. Els moriscos van ser expulsats en
tres fases: 1609, 1610 i 1614.
Les conseqüències dels decrets van ser dramàtiques per a la població morisca i per a
l'economia espanyola. Molts moriscos van ser obligats a abandonar les seves terres i els
seus béns, i van haver de marxar a països del nord d'Àfrica, com el Marroc o Tunísia, on la
seva situació va ser precària. Això va suposar una pèrdua important per a l'economia, ja que
els moriscos eren importants productors agrícoles i artesans. La seva expulsió també va
suposar una pèrdua important per a la cultura espanyola, ja que molts moriscos van
contribuir de manera significativa a la literatura i la ciència.
Les torres de guaita o torres costaneres, l'orde dels mercedaris i els pirates del Mar
Mediterrani tenen una relació directa amb la defensa de la costa mediterrània espanyola en
èpoques passades.

Les torres de guaita o torres costaneres eren construccions defensives situades al llarg de la
costa mediterrània, que van ser erigides a partir del segle XVI per la Corona d'Espanya per
prevenir els atacs pirates. Elles van ser situades estratègicament a la línia de costa i així es
van comunicar entre si per alertar de la presència de pirates i així poder mobilitzar les forces
de defensa. Aquestes torres van ser una mesura eficaç per protegir les costes espanyoles de
les incursions pirates.
L'orde dels mercedaris va ser fundat a Barcelona l'any 1218, amb l'objectiu de rescatar
cristians capturats per musulmans a la Península Ibèrica. L'orde va ser reconeguda pel papa
Gregori IX el 1230 i es va expandir per la península i després per Europa. Els mercedaris van
fundar el primer hospital psiquiàtric del món a Valencia i també van tenir un paper
important en l'evangelització de les terres conquistades pels cristians. Els mercedaris van
estar involucrats en la defensa de la costa mediterrània espanyola i van ser una part
important de les forces de defensa contra els pirates.
Els pirates del Mar Mediterrani eren bandes de corsaris que saquejaven les costes
mediterrànies, especialment les costes espanyoles. Els corsaris van ser una amenaça
constant per a la seguretat dels ciutadans i van causar pànic entre la població. La majoria
eren musulmans que actuaven des de bases al nord d'Àfrica, com ara Tunísia i Algèria.
Les conseqüències socials i econòmiques de la presència de pirates van ser importants. Els
ciutadans van viure en un constant estat de por i incertesa, i les incursions pirates van
portar a la pèrdua de vides i béns materials. Això va provocar una disminució del comerç i
de l'economia en general, ja que les rutes marítimes van ser menys utilitzades a causa de la
inseguretat. Així, la construcció de torres costaneres i la defensa de la costa per part dels
mercedaris van ser crucials per mantenir la seguretat dels ciutadans i l'estabilitat de
l'economia.

El bandolerisme a Catalunya va tenir nombroses conseqüències socials i econòmiques

Inseguretat i por entre la població, especialment en les zones rurals. Dificultats per al
comerç i les activitats econòmiques, ja que els bandolers atacaven les carreteres i els camins
per on circulaven les mercaderies. Deteriorament de la imatge de Catalunya a nivell nacional
i internacional, ja que el bandolerisme era considerat com una mostra de la inestabilitat i la
violència en la societat catalana. Mala reputació per a les zones on hi havia activitat
bandolera, el que dificultava el desenvolupament econòmic i turístic d'aquestes zones. En
alguns casos, els bandolers eren considerats com a herois populars, el que podia generar
conflictes entre la població i les autoritats.

El trasllat de la cort a Castella va suposar una pèrdua important per a la cultura i la llengua
catalanes, ja que molts dels seus representants van abandonar Catalunya i l'ús del català
com a llengua de cultura i de comunicació va ser suplantat pel castellà.
L'aplicació dels Decrets de Nova Planta després de la Guerra de Successió va tenir un
impacte profund en la llengua i la literatura catalana. Aquests decrets van suprimir les
institucions polítiques catalanes i van imposar el castellà com a llengua administrativa i
judicial a Catalunya, deixant el català en una posició secundària.

Les conseqüències per a la llengua catalana van ser notables. L'ús del català va ser prohibit
en molts àmbits de la vida pública, el que va reduir el nombre de persones que el parlaven i
va limitar la seva capacitat d'ús en la cultura i la literatura. A més, molts textos i documents
en català van ser destruïts o eliminats.

Els Decrets de Nova Planta van ser una sèrie de disposicions legals que van suprimir les
institucions polítiques i judicials pròpies de la Corona d'Aragó i van imposar la llei i
l'administració castellanes a tot Espanya. Això va suposar una pèrdua important
d'autonomia i de drets per a Catalunya i va provocar moltes protestes i revoltes populars.