ACTIVITAT 1:

​ ‐ Llegeix atentament els següents casos d’accidents produïts per agents mecànics.
​ ‐ Indica:
● De quina lesió es pot tractar
● Protocol d’actuació (que s’ha fe fer, què no s’ha de fer i què hem de tenir en compte)
1. Un nen que juga en uns gronxadors rep un cop fort al cap. El cop li fa molt de mal i li surt una
bossoga.

Es tracta d’una contusió de segon grau. S’ha d’aplicar fred per tal de reduir la inflamació i
l’extravasació de la sang (mai aplicar fred directa, sinó que s’ha d’embolicar el gel en un drap
o plàstic);en alguns casos és convenient prendre un analgèsic via oral al presentar inflamació
o dolor (en format pediàtric). En tot cas convé portar-lo a un servei mèdic perquè l’hi revisin.
En el tractament d’una contusió, i en general, de qualsevol traumatisme, s’ha de tenir en
compte el següent:

1) No aplicar calor, perquè augmenta la inflamació

2) No aplicar gel directament sobre la zona lesionada perquè pot provocar lesions per
fred. Si s’usa gel, s’ha de posar dins una bossa i embolicar aquest amb un drap. Si no
s’en disposa de bosses, embolicar-lo sempre amb un teixit.
3) L’aplicació de gel s’ha de fer en períodes curts de temps, no més de 15 minuts, per
tal d’evitar lesions per fred.
4) No mobilitzar la zona lesionada, perquè augmenta la inflamació i pot agreujar les
lesions.
5) No aplicar medicaments tòpics com ara locions, pomades….
6) No punxar hematomes

2. Una noia es torça el turmell mentre juga a bàsquet. Li fa molt mal i se li infla molt.

Sembla a ser un esquinç (1r o 2n grau). L’actuació davant un possible esquinç és:

1) Aplicar fred per a reduir la inflamació i dolor.

2) Immobilitzar l’articulació afectada amb un embenatge compressiu, controlant els
polsos (distals) i deixant lliures les zones distals, tenint en compte que l’articulació ha
de mantenir-se en la seva posició natural, en aquest cas, el turmell ha de mantenir-se
a uns 90º.

No s’ha de fer davant un possible esquinç:

1) No se li ha de moure l’extremitat afectada, ja que es podria empitjorar la lesió.

1
 2) La víctima no ha d’estar dreta, per així no apoiar el peu a terra.

En aquest cas també és convenient portar la noia a un servei mèdic.

3. Caminant per l’habitació, un senyor gran s’ha donat un cop al sec de la cama amb un calaix
obert i li ha sortit un blau.

Es tracta d’una contusió lleu, en aquest cas s’ha d’aplicar fred per tal de reduir la inflamació i
l’extravasació de la sang (mai aplicar fred directa, sinó que s’ha d’embolicar el gel en un drap
o plàstic); en alguns casos és convenient prendre un analgèsic via oral al presentar inflamació
o dolor. En tot cas convé portar-lo a un servei mèdic perquè l’hi revisin. En el tractament
d’una contusió, i en general, de qualsevol traumatisme, s’ha de tenir en compte el següent:

1) No aplicar calor, perquè augmenta la inflamació

2) No aplicar gel directament sobre la zona lesionada perquè pot provocar lesions per
fred. Si s’usa gel, s’ha de posar dins una bossa i embolicar aquest amb un drap. Si no
s’en disposa de bosses, embolicar-lo sempre amb un teixit.
3) L’aplicació de gel s’ha de fer en períodes curts de temps, no més de 15 minuts, per
tal d’evitar lesions per fred.
4) No mobilitzar la zona lesionada, perquè augmenta la inflamació i pot agreujar les
lesions.
5) No aplicar medicaments tòpics com ara locions, pomades….

4. Una dona ha caigut contra un esglaó i s’ha donat un cop molt fort al braç, que sembla que li farà
una ferida i tot.

Sembla a ser que la dona ha patit una contusió de segon grau amb l’aparició de ferides.

La contusió cal tractar-la de la següent manera:

1) PAS (Protegir, Avisar i Socórrer)

2) Treure objectes o peces de roba que puguin fer una compressió directa sobre la zona
afectada (com ara per exemple: joies, jersei, cinturó….)
3) Aplicar fred local per tal de reduir la inflamació (no aplicar gel directament sobre la pell, sinó
embolicar-lo en un drap o plàstic).
4) Si és possible, immobilitzar la zona amb un embenatge compressiu (evitar que la compressió
dificulti la circulació, comprovant el pols distal).
5) Acudir als serveis mèdics per tal de fer una valoració

En el tractament d’una contusió cal tenir en compte:

1) No aplicar calor, perquè augmenta la inflamació

2
 2) No aplicar gel directament sobre la zona lesionada perquè pot provocar lesions per fred. Si
s’usa gel, s’ha de posar dins una bossa i embolicar aquest amb un drap. Si no s’en disposa de
bosses, embolicar-lo sempre amb un teixit.
3) L’aplicació de gel s’ha de fer en períodes curts de temps, no més de 15 minuts, per tal
d’evitar lesions per fred.
4) No mobilitzar la zona lesionada, perquè augmenta la inflamació i pot agreujar les lesions.
5) No aplicar medicaments tòpics com ara locions, pomades….
6) No punxar els hematomes

Segons el tipus de ferida que manifesti (oberta o tancada i simple o complicada) cal actuar de la
següent manera:

1) Avaluació inicial del ferit

2) Avaluació de la gravetat, considerant els següents factors: extensió, profunditat, localització i
contaminació; tenint en compte alhora les possibles complicacions.

En cas que:

- Ferida lleu:
3) Detenir l’hemorràgia
4) Aplicar aigua abundant o sèrum fisiològic, del centre cap a fora, per tal d’eliminar possibles
cossos estranys (mai retirar objectes enclavats).
5) Desinfectar la ferida: amb una gasa i povidona iodada (antisèptic via tòpic).
6) Col·locar un apòsit estèril o un drap net.
7) No donar a la víctima de menjar o beure

- Ferida greu:

3) Avisar als serveis d’emergència

4) Tranquil·litzar al ferit

5) Detenir l’hemorràgia aplicant pressió segons el sagnat

6) Cobrir la ferida amb gases o compreses estèrils

7) Tapar la ferida amb gases o compreses estèrils fins a l’arribada dels professionals

sanitaris

8) Mantenir la pressió de la nostra mà sobre les gases i, si queden xopes de sang, no es retiren,
sinó que es col·loquen més gases sobre les primeres. No s’han de retirar les gases perquè
s’arrossegarien amb elles els primers coàguls que es formen per a tapar la ferida.

En el tractament d’una ferida, mai:

3
 1) Usar alcohol
2) Usar cotó ni teixits que desprenguin fibres
3) Aplicar pomades
4) Retirar l’apòsit d’una tirada
5) Manipular la ferida
6) Retirar cossos estranys enclavats

5. En una excursió de muntanya un infant ha caigut des d’una certa altura i la cama li ha picat contra
una roca. Diu que no pot aguantar el mal que li fa i que ha sentit un cruixit. La zona està inflamada i
la veus deformada.

Sembla ser que es tracta d’una fractura tancada.

El protocol a seguir és:

1) Determinar els signes vitals, valorar el pols i sensibilitat.

2) Tranquil·litzar al ferit (pateix de molt dolor i pot estar nerviós) i explicar-li les maniobres que
realitzarem.
3) Immobilitzar la fractura amb la tècnica més adequada per tal de prevenir complicacions
musculars, vasculars o nervioses, reduir el dolor i prevenir el shock. Si la fractura està oberta,
cobrir-la fent una lleugera compressió en cas d’hemorràgia.

Els passos a seguir per a una correcta immobilització són els següents:

1. Treure tot allò que pugui comprimir quan es produeixi la inflamació (anells, braçalets…)
2. Immobilitzar amb material rígid (fèrules) o bé amb aquell material que, un cop col·locat,
compleixi la mateixa funció que el rígid (mocadors triangulars).
3. Encoixinar les fèrules que s’improvitzin (fustes, troncs….)
4. Immobilitzar una articulació per sobre i una altra per sota del punt de fractura.
5. Immobilitzar en posició funcional (si és possible) i amb els dits visibles.
6. Mai reduir una fractura (no posar l’os en el seu lloc).

4) Protegir l’accidentat mentre s’espera el seu trasllat, mantenint la calor. Durant l'evacuació
s’han de vigilar les constants vitals i l’acondicionament de la fractura.

Mai (si hi ha la sospita d’una luxació o fractura):

- Col·locar l’os en el seu lloc, perquè les maniobres per tal d’assolir-ho poden lesionar
vasos sanguinis o nervis i agreujar la situació.

6. Una dona gran ha relliscat i ha caigut cap endavant sobre la mà estesa. Li fa molt mal el colze i el
notes diferent de l’altre.

Podem veure clarament que es tracta d’una luxació.

El protocol a seguir és el següent:

4
 1) Tranquil·litzar a l’accidentat
2) Aplicar fred local amb gel embolicat en un drap o plàstic
3) Immobilitzar l’extremitat afectada en la posició en que es trobi.
4) Preparar l’accidentat per a ser traslladat a un centre sanitari, sobretot si hi ha la sospita de
l’existència de compromís circulatori o compressió nerviosa.

Mai (si hi ha la sospita d’una luxació o fractura):

- Col·locar l’os en el seu lloc, perquè les maniobres per tal d’assolir-ho poden lesionar
vasos sanguinis o nervis i agreujar la situació.

ACTIVITAT 2:

‐ Llegeix atentament els següents casos d’accidents i respon les preguntes plantejades

1. En Marc està preparant el sopar i, mentre tallava la tomata per l’amanida, s’ha fet un tall
profund al dit índex de la mà esquerra. A la farmaciola de casa en Marc hi té cotofluix,
gasses, alcohol, povidona iodada i una pomada per a les cremades.
● Quin tipus d’hemorràgia ha patit en Marc? Segons el tipus de vas sanguini trencat,
serà una hemorràgia arterial, venosa o capil·lar. Podem veure clarament que tracta
d’una hemorràgia externa, on la sang surt cap a l’exterior a través d’una ferida
visible.
● Com haurà d’actuar? En Marc haurà d’actuar de la següent manera:
1) Rentar-se les mans amb aigua i sabó
2) Administrar aigua abundant i/o sèrum fisiològic sobre la ferida per a expulsar
possibles cossos estranys (del centra cap a fora)
3) Desinfectar la ferida: amb una gasa i povidona iodada (antisèptic via tòpic)
4) Taponar la ferida fent pressió directa sobre l’orifici sagnant amb compreses o
apòsits estèrils. Si no deixa de sagnar, seguir posant gases, sense retirar les
anteriors.
5) Col·locar un embenatge compressiu per a produir el tancament dels vasos
sagnants (però sense que el pols es vegi afectat).
6) Elevar la zona sagnant, ja que l’hemorràgia afecta a un dels membres
superiors (en aquest cas la mà esquerra, ja que la sang surt pel dit índex
d’aquesta última).
7) Si malgrat les recomanacions anteriors continua sagnant, acudir ràpidament
als serveis mèdics.
2. La Paula i l’Adrià juguen a pales a la sorra de la platja. Són les 12h del migdia d’un dia del mes
de juliol i, de sobte, l’Adrià es mareja i s’asseu a terra. Té la cara molt vermella, suada i
calenta.
● Què li ha passat? L’Adrià ha patit una insolació, ja que l’organisme ha sofert una
alteració com a conseqüència d’una exposició prolongada als raigs del sol, sobretot
en hores centrals del dia (11:00-17:00). També ha aparegut de manera sobtada i la
seva durada sol ser curta.
● Es podria haver evitat? Sí que es podria haver evitat; simplement haver evitat
l’exposició excessiva al sol, principalment en hores de major calor (al migdia).

5
 ● Com ha d’actuar la Paula? La Paula hauria d’actuar de la següent manera:
1) Moure l’Adrià en una zona amb ombra, fresca i
ventilada.
2) Refredar el cos amb un ventall o objecte similar.
3) Aplicar compreses mullades amb aigua freda o gel
embolicat en una tela o gasa en el front, el clatell,
les aixelles i els engonals.
4) Hidratar l’Adrià amb petits xarrups d’aigua fresca o
begudes isotòniques, de forma periòdica.
5) Traslladar-lo a un centre sanitari per a la seva
observació i tractament, si fos necessari.

Mai:

1) Continuar amb l’activitat

2) Refrescar amb aigua gelada
3) Donar begudes molt fredes
4) Deixar la víctima exposada al sol

3. L’Agustí viu amb el seu pare de 80 anys, que pren antidiürètics perquè té problemes de cor.
Fa uns dies que estan passant una onada de calor i ahir, el pare de l’Agustí es va començar a
trobar malament: se sentia dèbil i amb mal de cap. Avui es troba pitjor ja que està una mica
desorientat i molt calent; en mesurar‐li la temperatura, aquesta és de 41oC.
● Què li passa al pare de l’Agustí? El pare de l’Agustí ha patit un cop de calor, ja que la
seva temperatura corporal passa dels 40º, i, a més a més, ha succeït com a
conseqüència d’una exposició prolongada a altes temperatures (“Fa uns dies que
estan passant una onada de calor”). També cal dir que el pare de l’Agustí presenta els
signes i símptomes més freqüents d’un cop de calor: debilitat, cefalea,
desorientació/confusió, pell calenta, entre d’altres. Una altra dada important és la
sensibilitat de l’acció de calor en persones que prenen antidiürètics i/o amb
problemes cardiovasculars.
● Explica, de manera ordenada, quina hauria de ser l’actuació de l’Agustí.

Cal actuar de la següent manera:

1) Traslladar la víctima a un lloc fresc, amb ombra i ventilat.

2) Trucar al 112
3) Mullar el cap i aplicar compreses d’aigua freda en el front i el clatell. També
es pot humitejar el cos amb aigua o compreses humides fins que la
temperatura axil·lar se situï per sota dels 37,5ºC (s’hauria de mesurar
freqüentment amb un termòmetre). També es podria submergir a la víctima
en una banyera amb aigua temperada i anar refredant-la a poc a poc.
4) Realitzar un massatge manual per afavorir el retorn de la sang perifèrica i
disminuir la vasoconstricció provocada per la fred.

6
 5) Rehidratar la víctima donant petits xarrups d’aigua fresca.
6) Controlar els signes o constants vitals.
7) Si és necessari, traslladar la víctima a un centre sanitari.

Mai:

1) Refredar la víctima bruscament

2) Donar de beure aigua excessivament freda
3) Deixar la víctima exposada a la font de calor
4) Tractar de manera incorrecta les possibles convulsions (en cas que
apareguin)
4. La Laia està bullint pasta per dinar i l’Eloi; el seu fill de 5 anys ha entrat a la cuina jugant a
pilota. En un moment de distracció, i sense saber molt bé com ha succeït tot, cau l’olla sobre
el braç de l’Eloi amb l’aigua bullint.

a. Com haurà d’actuar la Laia? Tracta d’una cremada de 1r grau. No sabem quin nivell de gravetat es
tracta, ja que no sabem l’extensió de la cremada, ni la localització ni la profunditat; el que sí sabem
que els nens són més sensibles a l’acció de la calor. Suposem que tracta d’una cremada lleu, llavors,
l’actuació serà la següent:

1) Aplicar compreses fredes i humides, submergir la zona o aplicar sobre ella aigua abundant
freda durant 10 o 15 minuts fins a desaparèixer el dolor.
2) Si la cremada és de primer grau, pot aplicar-se crema hidratant.
3) Treure cinturó, rellotge o roba que pugui pressionar o comprimir el nen.
4) Si presenta butllofes i estan trencades, cobrir-les amb apòsits estèrils per evitar infeccions i
no aplicar pomades.
5) Donar de beure (si la víctima està conscient) petits xarrups d’aigua amb sal i bicarbonat cada
15 minuts (solució antishock).
6) Traslladar el nen a un centre hospitalari per al seu tractament, en cas que presenti cremades
a la cara, les mans, les aixelles, els peus, la zona genital i altres plecs corporals, també en cas
que presenti cremades de divers grau de profunditat o de segon grau amb una extensió
superior al 10% (en cas de nens).

Mai s’ha de fer en cas de cremades:

1) Aplicar pomades, cremes, pastes dentífricies….

2) Donar aigua, alcohol o analgèsics per via oral (si la víctima està inconscient)
3) Trencar les butllofes
4) Deixar sola la víctima

5. En l’escola d’eduació especial on treballa en Guillem, un alumne de 4t de primària ha caigut d’una

de les rodes que hi ha al pati on hi poden jugar. Plora de dolor i es queixa molt de dolor al peu
esquerre. A l’apropar‐te sembla que pot haver‐hi un esguinç.

a. Quina serà la teva actuació? Primerament he de calmar al nen i, seguidament, procediré a aplicar
fred per tal de reduir la inflamació i dolor. També he d’immobilitzar l’articulació afectada amb un

7
embenatge compressiu, controlant els polsos i deixant lliures les zones distals, tenint en compte que
l’articulació ha de mantenir-se en la seva posició natural. Finalment, portaré el nen a un servei mèdic.

No s’ha de fer davant un possible esquinç:

1) No se li ha de moure l’extremitat afectada, ja que es podria empitjorar la lesió.

2) La víctima no ha d’estar dreta, per així no recolzar el peu a terra.

6. La Oumaima treballa en un SAD i té al seu càrrec la Carme i en Martí. La casa on viuen és vella i la
instal∙lació elèctrica està en mal estat. Quan la Carme ha endollat la batedora per triturar la verdura,
s’ha produït un curtcircuit i la Carme s’ha enrampat, fet que li ha provocat una cremada a la mà dreta
i contraccions musculars incontrolades.

a. Com ha d’actuar la Oumaima?

La Oumaima ha d’actuar de la següent manera:

1) Tallar el corrent elèctric

2) Apartar l’accidentat de la font elèctrica
3) Si no es pot tallar el corrent, allunyar la víctima protegint-nos amb material aïllant no
conductor (guants aïllants, pals o paper periòdic). Agafar-la per la roba, no per una zona
corporal descoberta.
4) Tapar els orificis d’entrada i sortida del corrent elèctric.
5) Mullar la zona cremada, en aquest cas la mà dreta amb aigua corrent freda fins que cessi el
dolor.
6) Tractem la cremada: treure joies, i tot aquells objectes que puguin mantenir la calor.
Seguidament, cobrim la zona cremada amb apòsits estèrils, per tal d’evitar infeccions, usant
en tot moment uns guants de làtex o vinil d’un sol ús.
7) Traslladar la víctima a un centre especialitzat.

ACTIVITAT 3:

‐ Llegeix atentament les següents notícies i respon les preguntes plantejades

Notícia 1:

Cinc excursionistes es van perdre aquest dissabte al Puigmal. Quan baixaven van trobar una tempesta
de neu i amb la mala visibilitat es van desorientar. Tot i trucar a emergències amb els telèfons mòbils,
el rescat va ser molt difícil, pel fort vent i la dificultat de la zona on eren. Durant la nit van haver de
suportar temperatures de ‐4 oC i un vent de 70 km/h, que junts donaven una sensació de
temperatura de ‐25 oC. Dues dones del grup les van trobar mortes per congelació, i les altres dues i
un home patien hipotèrmia i congelacions. Afortunadament, aquests darrers es recuperen a l’hospital
i no necessitaran amputacions.

Notícia 2:

8
Una dona gran en un estat general i mental acceptable va sortir d’un poblet a fer un passeig un matí
de primavera. Volia xerrar amb una amiga que feia uns dies havia anat a estar‐se en un mas a un
parell de quilòmetres. Encara que la nit havia estat fresca, a mig matí feia bona temperatura i la
dona vestia una brusa, sense cap altra roba d’abric. Però la dona es devia equivocar de camí i es va
desorientar i, tota neguitosa, es va perdre pels camins del terme i no va trobar ningú per preguntar‐li
on era el mas que buscava. En fer‐se de nit la temperatura exterior va baixar fins als 5 oC. Al cap
d’uns quants dies la van trobar morta, a uns cinc quilòmetres del poble.

1. Quins són els motius d’aquestes morts?

Notícia 1: Les dues dones van morir a causa de congelació. La gravetat de les lesions per
congelació depenen de l’acció de les baixes temperatures sobre l’organisme i d’altres factors
com el grau d’humitat, l’existència de vent, la compressió de la roba, el temps d’exposició,
l’edat, l’estat de nutrició, la constitució física, la resistència o sensibilitat individual…. Podem
veure clarament les baixes temperatures a les quals van estar sotmeses les dues víctimes
(més els 3 excursionistes),-4ºC, i el fort vent de 70 Km/h, que ambdós factors donaven una
sensació tèrmica de -25ºC, al llarg de la nit; fet que va provocar la mort de les dues dones.

Notícia 2: La dona va morir per una suposada hipotèrmia. Aquella mateixa nit la Tº va baixar
fins a uns 5ºC, i, a més a més, la dona no portava la roba més adient (només vestia una
brusa, sense cap altra roba d’abric).

2. En el primer cas, quines actuacions de primers auxilis calia donar a les persones que van
sobreviure?

Davant d’una congelació cal actuar de la següent manera:

1) Rescatar la víctima lo més ràpid possible

2) Portar la víctima a un lloc més càlid
3) Retirar amb molta cura els objectes que puguin comprimir (cinturó, anells,
rellotge…)
4) Treure la roba humida i canviar-la per roba seca
5) Donar-li per beure (si està conscient) líquids ensucrats i calents.
6) Si presenta lesions de primer grau, embolicar la zona amb un embenatge i cotó per a
proporcionar calor.
● En cas de presentar una congelació de segon grau i de tercer grau hem de fer, a més:
7) Calentar progressivament la zona afectada, banyant-la amb aigua tèbia (20-40ºC).
8) Secar i embolicar la zona congelada.
9) Mantenir elevat el membre afectat per a disminuir l’edema.
10) Evacuar a l’accidentat a un centre sanitari, tombat i tapat amb mantes per a evitar la
pèrdua de calor.

*Mai (congelació local):

- Exposar la zona a la calor directa

- Fregar la zona congelada
- No donar alcohol a la víctima

9
 - Retirar el calçat, si la lesió afecta als peus
- Trencar les butllofes

Davant d’una hipotèrmia cal actuar de la següent manera:

1) Retirar a la víctima del focus de fred i portar-la a un lloc càlid.
2) Avisar al 112.
3) Tenir cura amb els moviments bruscos: poden provocar arrítmies i convulsions.
4) Fer una valoració inicial de la víctima.
5) Iniciar maniobres de RCP (en cas que presenti aturada cardiorespiratòria).
6) Si no és necessària una actuació d’emergència, afluixar-li la roba; si està mullada, treure-la-hi
i canviar-la per una altra de seca.
7) Escalfar a la víctima de manera progressiva i abrigar-la bé. Pot aplicar-se calor en les zones on
hi ha pols (coll, cames, braços i engonals).
8) Controlar els signes vitals durant l’escalfament.
9) Si està conscient, donar per beure líquids calents, però mai alcohol.
10) Si hi ha risc vital, evacuar a la víctima urgentment a un centre sanitari.

10