Recus 1r - Empresa

TEMA 1: Empresa i entorn

L’evolució històrica de les empreses
- Fins l’any 1500 hi havia el feudalisme. A les ciutats hi havien petits tallers.
- Amb el descobriment d’Amèrica es crea la navegació i les societats anònimes.
- “Gran moment”: Rev. Ind (1780), Anglaterra. James Watt va descobrir la màquina de
vapor. Com que tenen molts diners comencen a desenvolupar la indústria a gran
escala i les ciutats creixen.
- Segona Rev. Ind (1880): el món comença a ser com és ara perquè es descobreix
l’electricitat, el petroli, el formigó armat, es fan grans avenços en la física i la
química…
- Amb el Crack del 29 la borsa de Nova York se’n va anar per terra i va haver-hi una
depressió econòmica.

Departaments d’una empresa

1. Departament de producció: on manen els enginyers.
2. Departament comercial: l’objectiu és vendre i que cada vegada hi hagi més vendes.
3. Departament de magatzem: hi ha primeres matèries i productes acabats.
4. Departament de facturació i finançament: porten la comptabilitat i la relació amb els
bancs.
5. Departament d’informàtica: és el més important pels bancs.
6. Departament de manteniment.

Sinergia
- Dos departaments que treballen junts, produeixen més del que produïrien per
separat.
- El departament de producció i comercials han de treballar junts.
- El departament comercial i de finançament també han de treballar junts.

Anàlisi D.A.F.O. (Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats)

Els punts forts i dèbils que venen de dins els poden controlar, en canvi, els que venen de fora
no els controles però els has de conèixer.

Pròpia de l’empresa Entorn

Dolentes Debilitats: Amenaces

Poca experiència Pandèmia

Bones Fortaleses Oportunitats

Bon producte Turisme
Recus 1r - Empresa

TEMA 2: Classes d’empreses

La legislació mercantil
- Vivim en un món on la llei ho regula tot.
- Llei molt important. Codi de comerç.
- Llei concursal: situació d’una empresa quan entra en substranció de pagament.
- Reglament del registre mercantil: regula el registre mercantil1.
- Llei de patents i marques: fa que les empreses no es copiïn les coses que inventen.
- Llei general de la publicitat: regula la publicitat.
- Llei de la competència deslleial.
- Llei de les Societats anònimes.
- Llei de les Societats de capital risc.

Classificació de les empreses

1. Microempreses: [0-10] treballadors
menys de 2 milions d’euros de facturació anual.
menys de 2 milions d’euros de total actiu.
2. Petites: [10-50] treballadors
menys de 10 milions d’euros de facturació anual.
menys de 10 milions d’euros de total actiu.
3. Mitjanes: [50-250] treballadors
menys de 50 milions d’euros de facturació anual.
menys de 43 milions d’euros de total actiu.
4. Grans: [250-infinit] treballadors
més de 50 milions d’euros de facturació.
més de 43 milions d’euros de total actiu.

Rotació de les vendes: Comprar vendes amb l’actiu

Segons la forma jurídica

- Empresa individual o autònum
- Propietat d’una sola persona.
- Nom de l’empresa: Nom del propietari.
- No hi ha capital mínim.
- El propietari respon als deutes de l’empresa amb totalitat del seu patrimoni.
Té responsabilitat il·limitada.
- Tributació beneficis: IRPF.
- Són els que dirigeixen l’empresa.

1
Registre mercantil: Lloc on han d’estar registrades totes les empreses.
Recus 1r - Empresa

Societats grans (forma legal)

- Societat limitada
- No són tan grans com a les societats anònimes.
- Són de caire familiar.
- Més d’un soci (excepcionalment un soci).
- Responsabilitat limitada al capital aportat.
- Tenen un consell d’administració o un administrador. Els que estan en aquest
consell son els mateixos socis.
- El capital està dividit en participacions perquè la venda de les participacions
no és lliure.
- S’hi et vols vendre les teves participacions els altres hi han d’estar d’acord,
anar al notari i fer una escriptura de venda.
- Capital mínim: 3.000 euros.
- La fundació ha de ser simultània: en el moment de fundar la societat el capital
ha d’estar subscrit i desemborsat
- Nom de l’empresa: únic i acabat en “S.L”.

ÒRGANS DE LA SOCIETAT:
1. Junta General d’Accionistes: és ordinària, els socis s’han de reunir mínim un
cop l’any. Si han de fer decisions molt important és extraordinària..
2. Administradors: pot ser una persona o un grup de persones (consell
d’administració). Tenen un president. No cal que siguin socis.

DRETS DELS SOCIS:

- Rebre els dividends proporcional a les participacions que tinguis.
- Dret de tempteig.
- Participar en la Junta General de Socis i votar.
- Participar en les ampliacions de capital.

- Societat anònima
- Un o més socis.
- Societats unipersonals: només un soci.
- La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat.
- Capital mínim: 60.000 euros.
- Es pot crear mitjançant:
● Fundació simultània: tot el capital és subscrit i desemborsat.
● Fundació successiva: en fer l’escriptura el capital ha d’estar tot subscrit
i el 25 % desemborsat. El que queda per desemborsar s’en diu
dividend passiu.
Recus 1r - Empresa

Ex: Capital: 1.000.000 €

CAPITAL SOCIS 25% DIVIDEND 40 % D.P 60% D.P

DESEMBORSAR PASSIU 25/1/22 26/6/22

300.000 A 30 % 75.000 225.000 90.000 135.000

200.000 B 20 % 50.000 150.000 60.000 90.000

400.000 C 40 % 100.000 300.000 120.000 180.000

100.000 D 10 % 25.000 75.000 30.000 45.000

- Nom de l’empresa: únic i acabat en “S.A”.

- La transmissió (venda) és totalment lliure.
- Especular: comprar una cosa per tornar-la a vendre quan hagi pujat de preu.
- Tributació beneficis: Impost de Societats.

CONSTITUCIÓ:
- S’ha de fer una escriptura al notari on s’ha de posar: l’objecte social, el domicili social,
el nom dels socis fundadors, el capital social, si ho fan per fundació simultània o
successiva, la part de diners que s’ha quedat cadascú, número d’accions en què es
divideix el capital, els estatuts…
- Un cop s’ha fet tot això s’ha de portar al registre mercantil.

ÒRGANS:
- Junta General d’Accionismes.
- Administradors.

ACCIONISTES:
- Tenen dret en el repartiment de beneficis socials (dividends).
- Dividends: part dels beneficis.
- Dret a la compra de noves accions.
- Dret d’assistència i vot a les juntes.
- Dret a estar informats.
Recus 1r - Empresa

EXERCICI DEL DRET A REBRE DIVIDENDS:

Una empresa té:
- 2 M de beneficis.
· 30 % Impost de Societats.
· 10 % Reserva Legal.
· 20 % Reserva Estatutària.
· El que queda són els dividends.
- 4 socis.
- 18 M capital.
- Valor nominal accions: 100 €
- Ampliació de capital: 4 M

Quant Número % Número Valor Dividend

valen? accions accions accions s

120.000 1.200 3% a 5.400 540.000 29.400

280.000 2.800 7% b 12.600 1.260.000 68.600

1.600.000 16.000 40 % c 72.000 7.200.000 392.000

20.00.000 20.000 50 % d 90.000 9.000.000 490.000

180.000 18.000.00 980.000

0

Número accions : 18.000.000/100 = 180.000 accions

B.A.I 2.000.000
I.S 30 % 600.000

B.D.I 1.400.000
R.L 10 % 140.000
R.E 20 % 280.000
DIVIDENDS 70 % 980.000

DIFERÈNCIA ACCIONS I PARTICIPACIONS:

- Accions: societat anònimes, no són de lliure transmissió i poden ser títols físics o
anotacions en compte.
- Participacions: societat limitada, són de lliure transmissió i només poden ser títols físics.
Recus 1r - Empresa

TEMA 4: La presa de decisions

Matriu de decisió
És una taula que serveix de punt de partida per trobar una solució a un problema a partir de
diferents alternatives. S’utilitza quan s’ha de prendre una decisió única que no està
condicionada a cap altra o quan, d’aquesta, no en depenen decisions posteriors.

ELEMENTS DE LA MATRIU DE DECISIÓ

- Estratègies (E): alternatives o opcions que es poden triar.
- Estats de la natura (N): possibles situacions en les que es pot trobar la decisió.
- Desenllaços (D): resultats esperats en cadascuna de les estratègies.
- Probabilitats (P): plantejar les diferents prediccions de probabilitats que es poden
donar en cadascun dels estats de la natura.

Exemple:
Una emprenedora ha de decidir entre comercialitzar sabates, bosses de pell o bé cinturons.
La decisió l’ha de prendre tenint en compte la demanda dels diferents articles que la
competència ha tingut el darrera any.
Ha fet un estudi dels beneficis que obtindria en cas que la demanda fos alta, normal o bé
baixa. Ha fet les prediccions següents:
- Demanda alta: sabates, 100€; bosses de pell, 140€; cinturons, 40€.
- Demanda normal: sabates, 70€; bosses de pell, 90€; cinturons, 50.
- Demanda baixa: sabates, 50€; bosses de pell, 60€; cinturons, 70€.
També sap que les probabilitats del comportament de la demanda són: alta, 30%; normal,
50% i baixa, 20%.

Elabora la matriu de decisió

N D. Alta D. Normal D. Baixa

P 30% 50% 20%

Sabates 100 70 50

Bosses de pell 140 90 60

Cinturons 40 50 70

DECISIONS EN SITUACIÓ DE RISC

VALOR ESPERAT
El valor esperat (V) de cada estratègia serà el resultat de la suma del producte de cada
probabilitat de l’estat de naturalesa (P) pel resultat esperat (D.?) que correspon en aquests
estat a cada estratègia.
VESabates = PD. Alta · SabatesD. Alta + PD. Normal · SabatesD. Normal + PD. Baixa · SabatesD. Baixa
VEBosses = PD. Alta · BossesD. Alta + PD. Normal · BossesD. Normal + PD. Baixa · BossesD. Baixa
VECinturons= PD. Alta · CinturonsD. Alta + PD. Normal · CinturonsD. Normal + PD. Baixa · CinturonsD. Baixa

Un cop calculats els valors esperats s’opta per l’alternativa el valor de la qual sigui més
alt.
Recus 1r - Empresa

DECISIONS EN SITUACIÓ D’INCERTESA

LAPLACE
Consisteix en seguir aquest raonament: si no es coneixen les probabilitats de cada estat de la
naturalesa, el decisor assigna a cada un d’ells la mateixa probabilitat (equiprobabilitat).

Equiprobabilitat = 1/n → sent “n” el nombre d’estats de la naturalesa possibles.

Seguint aquest raonament, es calculen els valors esperats de cada estratègia ponderats a
l’equiprobabilitat i es tria aquella que el tingui més elevat.

N D. Alta D. Normal D. Baixa

Sabates 100 70 50

Bosses de pell 140 90 60

Cinturons 40 50 70

VESabates = (⅓ · 100) + (⅓ · 70) + (⅓ · 50) =

VEBosses = (⅓ · 140) + (⅓ · 90) + (⅓ · 60) =
VECinturons = (⅓ · 40) + (⅓ · 50) + (⅓ · 70) =

HURWICZ
Aquest criteri es basa en definir un coeficient d’optimisme (α) entre 0 i 1.
Consegüentment, també hi ha un coeficient de pessimisme (1-α).

Seguint aquest criteri, es consideren de cada estratègia només els valors màxims i
mínims i es ponderen respectivament coeficient d’optimisme i de pessimisme,
obtenint-se uns valors esperats.

L'estratègia triada serà la que presenti el valor esperat més alt.

ESTRATÈGIES MÀXIM MÍNIM

Sabates 100 50

Bosses de pell 140 60

Cinturons 70 40

Imaginem que el decisor és més aviat optimista i assignem un coeficient d’optimisme α =

0,7. Lògicament això implica que el decisor té un coeficient de pessimisme (1-α) = 0,3.

VESabates = (0,7 · 100) + (0,3 · 50) =

VEBosses = (0,7 · 140) + (0,3 · 60) =
VECinturons = (0,7 · 70) + (0,3 · 40) =
Recus 1r - Empresa

SAVAGE
Es tracta de replantejar la matriu de decisió en termes de cost d’oportunitat, es a dir,
considerant les pèrdues o perjudicis que es presanterien per no haver elegit la millor
alternativa. En altres paraules, són les pèrdues o costos d’oportunitat per no haver
elegit correctement.

El procediment per aplicar aquest criteri és el següent:

● Primer s’ha de confeccionar una nova matriu denominada matriu d’oportunitat
que reflecteixi les dades en termes de costos d’oportunitat. Per això:
○ es dona al valor màxim de cada estratègia el valor 0. Això vol dir que
si encertem amb la millor estratègia no perdem res.
○ a cada valor màxim restarem els altres resultats possibles per a
cada estat de la naturalesa. Així representarem en cada valor anotat el
que s’ha deixat de guanyar a causa d’haver-se equivocat d’estratègia.

ESTRATÈGIES D. Alta D. Normal D. Baixa

Sabates 0 30 50

Bosses de pell 0 50 80

Cinturons 30 20 0

● en segon lloc s’aplica el criteri mini - max donat que estem treballant amb dades
que representen pèrdues: es selecciona de cada estratègia el pitjor resultat i es tria
aquella que suposi la mínima pèrdua d’entre els pitjors resultats.

ESTRATÈGIES Pitjor resultat (cost d’oportunitats)

Sabates 30 (D.Normal)

Bosses de pell 50 (D.Normal)

Cinturons 20 (D.Alta)

Arbres de decisió
És un graf on s’expliquen les diferents seqüències de les decisions que s’han de prendre i els
diversos esdeveniments o successos que es poden presentar.
Recus 1r - Empresa

TEMA 5: Departament de recursos humans

Funcions de la gestió dels recursos humans
1. Organització i planificació de personal: recull l’organització de les plantilles de
l’empresa, la descripció dels llocs de feina i la planificació de noves necessitats de
força de treball.
2. Reclutament: procediments encaminats a atraure candidats per un lloc de treball
determinat de l’empresa i llavors seleccionar-los. (Recollir candidats que volen venir
per llavors seleccionar-los.)
3. Selecció: consisteix a escollir un dels candidats, mitjançant unes proves de selecció.
S’intenta triar el que més ens convé (és difícil). Depèn de la feina ens hi hem de mirar
més o menys.
4. Plans d’acollida: actuacions per afavorir la integració d’un treballador (amb els
valors i objectius de l’organització).
5. Plans de carrera i promoció professional: programes als quals les persones
puguin adquirir l’experiència necessària per estar després en condicions de
progressar en l’estructura de l’organització.
6. Formació: objectiu corregir els desajustos entre les competències del treballador i
les exigides pel lloc de treball. S’ofereixen cursets.
7. Avaluació de l’exercici: comparar el rendiment de la persona amb el que s’exigeix
pel lloc que ocupa (activitat dutes a terme, deures, responsabilitats...)
8. Clima i satisfacció laboral/ Relacions laborals: detectar la satisfacció del
treballador (se seti bé) per aplicar-hi mesures correctores. També promoure la
relació entre l’empresa i l’empleat (a traves dels representants sindicals).
9. Administració del personal: s’encarrega de tots els tràmits i processos
administratius necessaris per una bona gestió.
10. Prevenció de riscos laborals: implementació de mesures per la prevenció
(d’accidents) i la protecció dels treballadors (mantenir la seva salut).

La motivació
Motivació laboral: conjunt d’estímuls que rep el treballador que la guien a actuar d’una
manera determinada en l’àmbit del treball.
Com podem fer per tenir els treballadors motivats:
1. Els diners: (qualsevol feina hi ha un sou mínim fixat pel conveni). Buscar un
equilibri entre el teu benefici i la seva motivació.
2. El bon tracte laboral: que no abusin de tu (si demanes hores de festa te’n donin...)
si hi ha tracta laboral favorable, que hi ha comunicació i que potencia les relacions
humanes, obtindrà més satisfacció de la feina.
3. Expectatives de futur: possibilitats de millorar i ascendir el lloc de treballs i
repercussió professional dels seus esforços (et donen més responsabilitat...)
4. Reconeixement de la feina: que tinguin en compte el teu esforç i el treball fet,
que t’ho agraeixin et facin un reconeixement (si fa falta recompensar-ho).
5. Col·laboració de la feina: que et donin responsabilitat, en comptes de manar-te
(poder d’organitzar).
Recus 1r - Empresa

TEMA 7: La funció productiva i els costos de

l’empresa
CÀLCUL DEL PUNT MORT: falta part pràctica
- És la quantitat mínima que has de fabricar per no tenir pèrdues.
- També se’n diu llindar de la producció.
- En el punt mort: ingressos = costos.

LA DECISIÓ DE COMPRAR O PRODUIR: falta part pràctica

- Les empreses es plantegen què els hi surt més a compte, comprar els productes o
fer-los ells. Això depèn de la quantitat de productes que necessitin, del preu que els
fan pagar, del cost variable unitari i dels costos fixos.
- Si la quantitat és baixa el millor és comprar-ho fet, però a partir d’una certa quantitat
serà millor fabricar-ho.
- Es calcula amb la mateixa fórmula del punt mort.

DIRECT COSTING I FULL COSTING: falta part pràctica

- Són dues maneres de calcular el resultat de la venda d’uns productes que hem
fabricat.
- Si el que produim i venem és el mateix el resultat dels dos mètodes seria igual, però si
és diferent el resultat hi ha una petita diferència.
- Els dos mètodes estan acceptats legalment.
- Consisteix en dir quants diners hem guanyat.

TEMA 8: La direcció de la producció

Organització de la producció (Mètodes)
- La gràfica Gantt
La gráfica Gantt és un mètode de planificació de la producció que consisteix en
una representación gráfica amb la qual es realitza de manera simultânia un
control de totes les activitats d'un projecte. Aquesta gràfica permet verificar el
grau de compliment de l'execució de les activitats.
Recus 1r - Empresa

- El mètode de Pert - CPM

L'eina básica d' aquest mètode es la técnica de grafs, mitjançant la qual
s'esquematiza la realització d'un projecte en diferents situacions i activitats.

S'estableixen les relacions entre les situacions i l'ordre de precedència. S'

assiona en temps de durada a cada activitat. Es poden determinar diferents
elements temporals que ajuden a interpretar la representación gráfica:

- Temps early d'una situació (E). Temps mínim que es necessita per
arribar a aquesta situació; la data més propera a la qual es pot arribar.
- Temps last d'una situació (L). Temps màxim que es necessita per
arribar a aquesta situació; és a dir, la data més tardana a la qual es pot
arribar.
- Temps total d'execució d'un projecte (T). El temps early o el
temps last de la situació final, ja que sempre són iguals.

Quan s'han calculat tots els indicadors temporals (E, L i T) es determina el camí
crític: procés més llarg entre la situació inicial i la situació final, i coincideix
amb la durada mínima d'execució de tot el projecte.

La qualitat
Consisteix en definir exactament com volem que sigui el producte.

Gestionar bé la qualitat vol dir (decidir) fer un producte amb el grau de perfecció que volem i
tenir l’empresa organitzada per obtenir el producte sempre igual ( No si és més bo o més
dolent).
Amb això aconseguim reduir costos, reduir errors, aconseguir complir terminis.

Si no gestionem bé la qualitat, un dia donariem un producte bo(haurem gastat més diners) i

un altre dia dolent (la gent no compraria).

La certificació de la qualitat
Consisteix en que hi ha unes empreses externes que et certifiquen (AENOR). Et diu com as
de fer la gestió de la qualitat (vene a fer una inspecció)

S’ha de tenir per escrit tot el que es fa (tot el procés).

Hi ha de haver registres de control, per certificar que estas fent tot el que està escrit
(comprovació). Quan la mostres i tot és correcte et donen la certificació. Aquesta es renova
cada 3 anys, però cada any fan una revisió.

No és obligatori tenir certificació de la qualitat, però aporta molt prestigi i ens assegura que
fem les coses bé.
Recus 1r - Empresa

TEMA 9: L’aprovisionament de les existències

Just in time
Sistema de gestió de magatzem, inventat pels japonesos. Tracta de no tenir magatzem o
tenir-lo mini. Això es magnific pels costos, però és perillosisim per l’empresa. Així que et
portarien tot de fora pel moment, per aquell dia→ necesita tenir uns proveïdors que no
fallin, tenir super calculat amb antelació per saber que necessites cada dia de la setmana i
sobretot que no hi hagi bagues de transport. I quan tenim el producte acabat, ja ha de
sortir de la fàbrica, per vendre “inmadiatament”.

La venda és tonta? És una frase que solen dir el botigues, significa que penses que hi
ha haurà unes vendes tal dia i no, tot el contrari .

Model ABC de gestió d’existències

Càlcul pensat més que res per les primeres matèries.
Hi ha coses que compren les empreses, en algunes coses s’hi gasta molts diners i en d’altres
materials gasten menys diners (ja sigui perquè siguin més barats o en gasten menys).
Nosaltres com a empresa hem de tenir proveïdors

- Tipus A: Materials que en gasta molt. (S’ha de vigilar el preu i la qualitat)(pasta:

blat)
- Tipus B: que no en gastem tan (pasta: embas)
- Tipus C: en gastem una quantitat insignificant. (pasta: boli)

TEMA 10: Valoració de les existències de magatzem

Sistema fifo i preu mitjà ponderat (PMP)
Són dos sistemes aprovats pel pla general contable. Aquests sistemes són per valorar el que
tenim a magatzem→ els necessitem perquè el preu pot variar i a final d’any s’ha d'establir un
preu a través d’un d’aquests sistemes. I s’ha de fer una taula per cada producte, et permetrà
saber que tens a magatzem (queda registrat cada compra i el que gastem) i saber que val el
que tenim.

Exemple (empresa de mercaderies)

Mètode FIFO (el primer que ha entrat també serà el que primer surtirà)
1. Les existències inicials eren 100 unitats a 50€/u
10/1 compra de 400 unitats a 60€
20/2 venda de 450 unitats a 100€(preu de venda)
20/3 compra de 500 unitats a 70
20/4 compra de 400 unitats a 80
30/5 venda de 420 a 110
Recus 1r - Empresa

TEMA 11: La funció comercial i l’anàlisi del mercat

La quota de mercat

S'entén com a demanda total d’un determinat producte la quantitat total de compres
d’aquest producte que es fa en un període. Es troba sumant les vendes totals de totes les
empreses que es dediquen a comercialitzar-lo.

La quantitat de compres d’un producte a una determinada empresa durant un període de

temps determinat rep el nom de demanda d’empresa; és a dir, és una part del consum
total d’un producte.

Estudi de mercat
Consisteix a recopilar, elaborar i analitzar informació sobre l’entorn general, la competència i
el consumidor.

Segmentació de mercat
És la divisió d’aquest en grups més o menys homogenis de consumidors, amb diferents
necessitats característiques o comportaments que poden, per tant, requerir productes de
característiques diferents.
Recus 1r - Empresa

TEMA 12: El màrqueting i els seus elements

El màrqueting
- El màrqueting és el conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa per satisfer les
necessitats i els desitjos dels consumidors, i per tant, vendre més i obtenir un
benefici.
- Les empreses que tenen èxit són es que s’adapten a les necessitats dels consumidors i
ho fan de la manera més eficient possible.
- Les empreses també han de saber què els podria agradar als consumidors, què podria
ser negoci.
- El màrqueting es va implantar d’una forma generalitzada després de la Segona
Guerra Mundial perquè les empreses produïen molt més del que es consumia.

1. Producte
- El producte ha d’estar molt ben estudiat per satisfer el consumidor.
- És la primera variable del màrqueting.

Gamma i línia de producte:

- Gamma de productes: conjunt de productes que ven una empresa.
- Línia de productes: conjunt de productes amb característiques homogènies.
- Amplitud de la gamma: número de línies diferents que integren la gamma.
- Profunditat de la línia: número de models de productes que s’ofereixen dins
d’una línia.

Cicle de vida d’un producte:

- Introducció: sortida al mercat d’un nou producte. Pot ser un producte nou o
bé una innovació d’un producte ja existent.
- Creixement: el producte comença a ser conegut i les vendes experimenten un
fort creixement.
- Maduresa: la velocitat de creixement de les vendes comença a estabilitzar-se i
es mantenen més o menys constants durant un temps.
- Declinació: les vendes cauen de manera considerable. L’empresa s’ha de
plantejar si reactiva el producte, si busca nous usos i utilitats, si es concentra
en un segment de mercat o si deixa de comercialitzar-lo.

L’envàs, l’etiqueta i la marca:

- L’envàs a vegades és important abans de la compra del producte i a vegades,
després de la compra.
- Marca: nom que ve acompanyat d’un logotip.
- Les marques estan registrades, hi ha un registre de patents i marques.
Recus 1r - Empresa

ESTRATÈGIA DE MARCA:
- Marca única: utilitza el mateix nom per a tots els productes que fabrica
l’empresa.
- Marques múltiples:
● Estratègia de marques individuals: utilitza un nom diferent per a cada
producte.
● Estratègia de marques per línia de producte: utilitza el mateix nom per
als productes que tenen una relació entre si.
● Estratègia de segones marques: utilitzada per empreses que tenen al
mercat una altra marca de prestigi.
- Marca de distribuïdor: marques fabricades per un industrial determinat, o
sigui, marques blanques.

2. Preu
Factors que condicionen a l’hora de triar el preu:
- La demanda.
- La imatge que es vol donar del producte.
- L’elasticitat de la demanda.
- Els costos de producció.
- El què fa la competència.
- La diferenciació del producte.
- La reduflació: el que varia és la quantitat.
Mètode de fixació de preus
- Fixació de preus basada en l’oferta i la demanda: preu d’equilibri.
- Fixació de preus basada en els costos.
- Fixació de preus basada en la competència: depèn del producte es fixa un preu
similar, per sota o per sobre de la competència.
- Altres tècniques de fixació de preus:
● Estratègia de preus màxims o desnatat de preus: començar amb un
preu molt alt (per dirigir el producte a un sector molt reduït) i mé
endavant rebaixar el preu per arribar a altres segments de mercats.
● Estratègia de preus de penetració: introduir el producte amb un preu
més baix que el de la competència i un com s’assoleix aquest segment
de mercat apujar el preu fins igualar-lo amb la competència.
● Estratègia de preus psicològics: preu acostumat o habitual, preu de
prestigi (preu alt perquè és un producte de qualitat), preu arrodonit
(per donar la sensació que val menys), preu segons el valor percebut
(quin preu assigna un consumidor a un producte amb relació a la
satisfacció) i preu de referència (preu estàndard).
● Estratègia en funció del cicle de vida del producte.
Recus 1r - Empresa

3. Promoció
La promoció és el conjunt d’eines que utilitza l’empresa per donar a conèixer el seu
producte per incentivar la compra amb l’objectiu d’incrementar les vendes.

LA PUBLICITAT
- La publicitat és l’acció de transmetre un missatge determinat utilitzant un mitjà de
comunicació (televisió, ràdio premsa, l’exterior…).
- La publicitat té una legalitat i aspectes ètics que s'han de cumplir.

LA PROMOCIÓ DE LES VENDES

- La promoció de les vendes és el conjunt d’activitats que fa l’empresa amb l’objectiu
d’incrementar les vendes del producte durant un període curt de temps.
- Les promocions es fan quan es vol donar a conèixer un producte nou, quan hi ha una
acumulació de productes, quan l’empresa necessita finançament…
- Tècniques de promoció:
● Rebaixes temporals de preu.
● Oferir més quantitat al mateix preu.
● Regals que acompanyen el producte.
● Demostració de les característiques del producte en el mateix punt de venda.

LA VENDA DE PERSONAL
- Té com a objectiu informar i convèncer el client perquè compri el producte, i es fa a
partir del contacte directe amb el venedor.
- La venda personal és necessària per vendre productes molt cars.

LES RELACIONS PÚBLIQUES

Les relacions públiques són el conjunt d’activitats que du a terme l’empresa per crear
bona imatge.

EL MARXANDATGE
- Conjunt de mitjans que ajuden a donar sortida al producte al punt de venda.
- Serveixen perquè el producte es vengui sol.
- Tècniques de marxandatge:
● Ús de cartells.
● La situació del producte.
● La quantitat de productes.
● La presentació en piles de productes.
Recus 1r - Empresa

4. Distribució
- La política de distribució permet que el producte es trobi en el lloc i moment
adequats per poder passar a mans del consumidor.
- Inclou tot el conjunt de processos que condueixen el producte dels de l’empresa fins
al consumidor.

CANAL DE DISTRIBUCIÓ
El canal de distribució és qualsevol dels mitjans que s’utilitzen per aconseguir que els
productes recorrin el camí des del productor fins al consumidor.
- Canal curt: el producte passa del productor al detallista i del detallista al
consumidor.
Ex: concessionari de cotxes.
- Canal llarg: el producte passa del productor al majorista, del majorista al
detallista i del detallista al consumidor.
Ex: botiga de roba.

CANAL DE DISTRIBUCIÓ ALTERNATIU

- LA FRANQUÍCIA
- És un particular que demana de vendre un determinat producte. Ex:
Mcdonald's
- Les franquícies han d’estar ben situades, ser espaioses, el producte ha
de ser el de la marca, han de posar el preu que correspon…
- El que li han donat la franquícia ha de fer les inversions tal i com li
diguin.
- Avantatges: el franquiciat ven un producte amb èxit i no ha
d’inventar res.
- Inconvenients: limitació de la independència empresarial,
dependència total del franquiciador…

- VENDA ON-LINE
- El consumidor no té contacte físic amb el producte.
- Aporta grans desavantatges a les botigues físiques.

- VENDA EN MÀQUINES EXPENADORES

Les màquines automàtiques són molt utilitzades per vendre tabac, begudes, o
fins i tot entrades.