Revolució Russa

You might also like

Download as docx, pdf, or txt
Download as docx, pdf, or txt
You are on page 1of 6

Tema 4 .

La revolució russa (1917) .

ANTECEDENTS

Rússia era un país endarrerit i pràcticament agrícola i tercermundista. Els pagesos vivien en molt
males condicions. Hi havia poca industrialització (una mica a St.Petersburg i moscow). La capital era
St.Petersburg en aquell moment però tenia el nom de Petrograd.
L’autocràcia eres tsarista. El tsar té un poder absolut i compte amb el suport de l'església i de
l'exèrcit.

ㅤ → L’autocracia es una familia que tenia tot el poder. (absolutisme)

1r intent de revolució

Per primera vegada a la història al 1905, un exèrcit de blancs perd contra una altre raça (la
asiàtica). Derrota contra el Japó. Hi ha una manifestació pacífica per demanar millores a la vida
dels russos (llibertats, democracia, millores laborals…) La manifestació va ser reprimida durament
(diumenge sangrant +200 morts)
Aquesta revolució comporta conseqüències com que el tsar permeti la duma. A partir de tots
aquests successos es crea un consell d’obrers i de pagesos nomenat soviets.

ㅤ → La duma es una asamblea legislativa.

Revolució 1917

La 1ra G.M va ser un desastre Durant l’abril Lenin torna del


per Russia, van haber mes de seu exili (defensava el
2 millons de morts, i una socialisme i el comunisme.) Al
crisis econòmica (fam, falta veure que no surten de la
d’aliaments…) guerra torna de suica i publica
La pressó del govern i de la “Tesi d’Abril”. El partit
l’exercit a sortir de la guerra Bolxievic agafarà cada cop
provoca l’abdicació del Tsar mes importància gràcies a
(va martxar). Lenin. Aixó provoca un cop
d’estat per part del partit
República democràtica Bolxievic, ademès d’un assalt
Burgesa, Això va portar al palau d’Hivern (el seu
grans reformes polítiques govern.) I la fugida de
(democràcia)econòmiques… Kerenski.
La República democràtica El soviet de la capital de
Burgesa era liderada per Luor St.Peteresburg (Petrograd), es
i Kerenski. El primer ministre una associació d’obrers que
era un aristocrata. es fan amb el control de la
L’error va ser que no van capital i de la seu del govern.
sortir de la 1ra guerra
mundial.. Això dona peu a
que els bolxievics canviesin
les coses.
Primeres Mesures (després de la revolució) .

Expropiació de les terres de l'església i la noblesa a la pagesia. Les empreses que tenien més de
5 treballadors, les controlaven els obrers. Les Finances se les quedava l’estat, s’elimina la
propietat privada.
Surten de la primera guerra mundial amb, la pau de Brest-Litov (1918). pero no gratuïtament; amb
aquesta sortida van perdre gran part del territori que havia format part de Rússia, a canvi de
consolidar la revolució Russa i per mantenir l’estat dels Bolxevics.

Guerra Civil russa (1917-1921) .

L'exèrcit blanc estava format per les tsaristes, els propietaris burgesos i estrangers de França i Gran
Bretanya. Estaven en contra de l’exèrcit roig (bolxevics), Leon Trotsky va ser la figura clau per aquest
exèercit. Va establir disciplina firme, una bona organització i els comissaris polítics.
El comunisme de guerra era la nacionalització total de l’economia (guerra) i l’escassetat de productes,
la gent ho va passar molt malament.

ㅤ → els comissaris polítics estaven infiltrats a l'exèrcit roig i vigilaven que no hi hagués gent que anava en contra
del partit bolxevic.

Unió Soviètica .

ORGANIGRAMA DE LA URSS

Tothom podia formar part dels soviets sempre i quan participen en les candidatures PCUS (partit comunista). Els
ciutadans soviets triaven dos grups, els nacionalistes i els de la unió.
Un cop elegit, es triava el soviet suprem que son els que legislan. (El partit comunista de la unió
soviètica era tan gran que té un suborganisme, politburó.) També elegira el consell de comissaris del poble
(poder executiu.)

ㅤ politburó → Màxim organisme, format per poques persones que manaven. La màxima figura de la unió soviètica
era el secretari general (Stalin per exemple.)

Plans Quinquennals .

Plans econòmics planificats 5 anys, l’objectiu era convertir la unió soviètica que era un país atrassat, en
un país avançat i industrialitzat. Aquest sistema económic es la economía planificada, tots som iguals i
tot és de tots. És el contrari de l’economia de mercat és a dir la nostra.
I la indústria lleugera (és la industria que fabrica una cosa i va directament al consumidor, industria
textil.) En canvi, la indústria pesant (no va directament al consumidor, industria metal·lúrgia.) va ser
un èxit.

Gosplan (organisme planificador)

És un organisme planificador, el sistema es imperatiu és a dir és una obligació total dels treballadors
complir els plaços i la producció demanda. Els treballadors tenien una pèrdua de drets i de llibertats.
El sistema planificat va ser un fracàs, en termes de l’agricultura (no la van arribar a controlar mai.)
Conclusió

La Unió soviètica, Rússia és convertirà en una gran potència mundial. Però el poble rus li falten productes,
llibertats…

Vocabulari Soviètic .

ㅤ → Kulaks: Pagesos lliures.

ㅤ → Kohoz: Cooperativa mixta, els pagesos poden quedar-se una part de la producció.

ㅤ → Solkhoz: Granja Soviètica, totes les terres, les granges i la producció pertany a l’estat.

ㅤ → Komintern (1919): 3ra internacional o internacional comunista, l'expansió del comunisme arreu del món.
Trotsky creia que s'havia d’expandir per tot el món, mentres que Stalin volia consolidar-lo a Rússia i després si
funcionava continuar.

Crack 1929 .

Al 1918, acaba la 1ra guerra mundial i Estats Units pasa a ser la 1ra potencia mundial. Es crea el
“Pla Dawes”, amb l’objectiu de recuperar econòmicament a Europa.
Es fan préstecs a Gran Bretanya, França i Alemanya. Que passen a dependre dels Estats Unints.

Estats Units als anys 20 .

→ Hi ha una sobreproducció agrícola, molta d’aquesta anava a Europa perquè no hi havien recursos, i
quan Europa es recupera, l’oferta de productes queda dins del mercat intern de EUA.
Hi han masses ofertes, baixen els preus i els préstecs no poden tornar-se (els pagesos s’arruinen).

→ Es produeix sobreproducció industrial, passa el mateix i molts empresaris acaben arruinats.

→ En relació al banc, hi ha facilitat d'accés al crèdit de préstecs a la població i hi ha concessió de


préstecs per comprar accions. S’inverteix en la borsa amb diners irreals que desprès els bancs no
poden tornar.

Conseqüències .

El crac borsari de wall street. Durant el dijous negre (24 d’octubre) i el diumenge negre (29 d’octubre).

Milers d’accions es posen a la venda de cop per uns valors mínims. Això fa que:
→ faltin diners
→ fallin els bancs
→ s’arruinin milers d’empresaris.

Els preus cauen i la gent no consumeix degut a això hi ha:

→ Baixada de la producció
→ L’atur puja
→ Es tanquen les empreses

Textos .

Durant el govern provisional es publica la tesis d’abril. On es proposa pasar el poder al proletariat i als
pagesos, volen sortir de la guerra i trencar amb el capitalisme.
Al 2n punt parla sobre que a la segona etapa el poder hauria de passar al proletariat i a la pagesia.
Al tercer la única cosa que admet poder als soviets el partit obrer. Creu en els soviets no en el parlament
Volen que totes les terres siguin reparitdes i del estat. Tota la banca nacionalitzada
Gràfiques .

Hi ha preus i estocs (un color cadascun)


Quan es dispara, els preus baixen molt (va lligat amb el consum i la deflació), mentres que els estocs
pugen molt. L’agricultura no anava bé ja que europa que estaba derruida després de la primera guerra
mundial es va recuperant, i no necesita les exportacions de estats units (anys 20).
Durant el crac del 29 la baixada de preus s’accentua i als anys 30, comença “La gran depressió.”
Els estocs s’acumulen ja que no es venien, a vegades els destruien, es feien malbé o els regalaven.

Indica com els països França i Gran Bretanya estaven molt endeutats amb els Estats Units, mentres que a
Alemanya se li fa un préstec. Quan als estats units pasa la gran depressió, el préstec a Alemanya es talla.
El paper dels bancs, deixaven diners a gent senzilla perquè cotitzes o invertir en borsa, invertien per poder
treure les accions ràpidament. Quan la gràfica puja és perquè donen molts credits degut a l’especulació
borsària i al joc ràpid. Quan la gràfica baixa es degut al dijous i dimarts negre, que es quan la borsa explota.

You might also like