Història econòmica unitat 2: “La Revolució Industrial”

0. Glossari
 Input: element o factors que participen en un determinat procés productiu
 Output: producte que resulta de la combinació dels diversos factors o inputs de producció
 Macroinversió: invent que comporta un canvi en el paradigma tecnològic

1
1. Les dues Revolucions Agràries
1.1. Primera Revolució Agrària britànica (1600-1700)
 Consisteix en la difusió de les innovacions agràries en els camps oberts entre 1600 i 1700
- Increment dels rendiments i de la productivitat del treball
 Característiques:
- Eliminació guaret i difusió plantes lleguminoses i farratgeres
- Augment dotacions de bestiar i de l’oferta d’adobs
- Selecció de llavors, encreuament d’espècies ramaderes
- Noves tècniques de drenatge
- Introducció noves espècies per consens
 Resultats:
- Increment dels rendiments, de 10hls./ha > 20hls./ha
- Increment productivitat del treball
- Millora benestar pagesos
*(Entremig hi ha una revolució política i institucional 1640 – 1688, que afebliria a la noblesa feudal però enfortiria als terratinents i comerciants en
front dels pagesos i menestrals)*

1.2. Segona Revolució Agrària britànica (segle XVIII)

 Consisteix en el tancament dels camps, la creació de les grans explotacions i progressiva proletarització de la mà d’obra rural
- Major eficiència de classe i redistribució de la renda a favor dels terratinents
 Característiques:
- Profunda transformació estructura de la propietat de la terra
 Predomini de grans hisendes i grans explotacions
- Model d’explotació agrària en el qual predominen grans explotacions gestionades per arrendataris amb mà d’obra assalariada > “capitalisme
agrari”
- Tancaments de terres (enclosures) > procés de “proletarització” d’una població agrària en creixement. Com a conseqüència:
 Eliminació dels comunals i, per tant, disminució d’ingressos dels pagesos amb poca terra
 Augment classe jornalera que per subsistir ha de combinar: ingressos procedents del treball agrícola + de la manufactura rural +
assistència parroquial (Poor Laws)
 Canvis en modalitats d’arrendament: pas d’arrendaments llargs > curts i augment de les rendes
 Apropiació beneficis de les innovacions tècniques experimentades en els camps oberts
 Introducció noves innovacions: drenatge dels camps en terres pesants
 Economies d’escala en la utilització del capital i del treball
 Increment productivitat del treball: nivells similars als de les principals zones de Xina
o Però des del 1600 la productivitat creixerà a Anglaterra i Holanda i s’estancarà a la Xina
 Canvis en agricultura britànica generaren resultats econòmics divergents respecte les altres economies de base orgànica avançada
- Rendiments de la terra se situaven a un nivell similar als d’Holanda, Bèlgica i algunes zones de França
- Increment de la productivitat del treball entorn un 40% més que França

1.2.1. Comparacions Holanda, França i Anglaterra

 Holanda: desenvolupa gran creixement
- La quantitat de població urbana depèn de la població agrària > quan la productivitat és baixa = no hi ha població urbana
- Menys agrícoles poden alimentar cada vegada a més urbans gràcies a la producció agrària
- Arriba un moment en què ja no pot produir més > estat estacionari
 França: feix tecnològic no es pot estendre per tot el territori
- Hi ha poca massa orgànica necessària pel sòl
- Poca pluviometria
- Capacitat d’incrementar els rendiments és baixa
- Manté gran quantitat de treballadors al camp
 Anglaterra: condicions bioclimàtiques semblants a Holanda
- Diferències a causa de la productivitat del treball
 Holanda: granges petites i petits i mitjans propietaris
 Anglaterra: granges grans i grans propietaris
- També està arribant als seus límits pel fet que la innovació tecnològica esdevé impossible en una economia orgànica sense imputs
- Fet diferenciador: a Anglaterra hi ha carbó des del segle XVI (diferència amb Holanda)

2
3
2. Alts salaris i energia barata: inicis de la Revolució Industrial
 Definició: Revolució Industrial britànica (1760 – 1830) és el procés pel qual s’adopten noves tecnologies i fonts d’energia que propicien una nova
organització en els mètodes de producció emprats a la indústria
 Aquestes noves tecnologies són principalment:
- Invenció de la filadora mecànica al sector tèxtil cotoner
- Alts forns que fan servir carbó de coco per a la fosa i elaboració de ferro colat
- Màquina de vapor
 Les noves tecnologies permeten mecanitzar processos de producció substituint:
- Treballadors > màquines
- Força muscular > fonts d’energia inanimada
 Això produeix increment de la producció per hora treballada
 Canvi tècnic esdevindrà la causa del creixement econòmic
 Factors que expliquen l’inici de la Revolució Industrial a Gran Bretanya:
Salaris elevats + disponibilitat d’energia barata en forma de carbó = incentius per invertir i descobrir noves tècniques que substituïssin factor
de producció més car (treball) pels factors més barats (capital o energia)
 Aquestes característiques eren només presents a Anglaterra a finals del segle XVIII
 Important! La demanda de la tecnologia no depèn del preu absolut dels inputs emprats en la producció, sinó del preu relatiu en aquests inputs
- Per això, cal analitzar quina va ser a la Gran Bretanya l’evolució del preu relatiu entre treball i capital, i entre treball i energia, per entendre
quan i com es comença a formar l’estructura de preus relatius
 Evolució de la ràtio entre treball i capital a Anglaterra de 1630 a 1790:
- 1630: petites diferències entre Anglaterra, Àustria i França
- 1650: divergència en l’evolució de les sèries > a Gran Bretanya el preu relatiu del treball respecte al capital va augmentar a causa de
l’increment en els salaris
 En canvi, a Àustria i França: estabilitat en el preu relatiu entre el treball i el capital
- A partir de 1650: incentius per substituir treball per capital van augmentant gradualment a GB
 Evolució de la ràtio entre salaris i preu de l’energia a principis segle XVIII
- Elevat preu del treball respecte al de l’energia en l’economia britànica a causa dels salaris elevats i cost reduït de l’energia
 A GB l’escassetat de boscos fa augmentar el preu relatiu de llenya i carbó vegetal des del segle XVI > això va estimular l’explotació
dels dipòsits de carbó mineral i aviat va superar l’aportació de la llenya o el carbó vegetal com a font primària
- Durant segle XVIII: carbó mineral ja cobreix la meitat de la despesa energètica del país > sobretot a Newcastle, on el preu del carbó mineral
era el més reduït a causa d ela proximitat de la ciutat a les mines de carbó del nord-est del país
 També ho era a Londres
 Des d’un punt de vista microeconòmic:
- Desenvolupament i aplicació de noves innovacions només es duu a terme quan aquestes activitats reporten un benefici empresarial
- Si la innovació és aplicada amb èxit, l’obtenció d’una patent permet assegurar uns ingressos que han de compensar els costos en què s’ha
incorregut per a desenvolupar la invenció
- Segons Robert Allen, les macroinvencions típiques de la R.I es van produir a la G.B perquè era aquest l’únic país on econòmicament eren
profitoses
 Conclusió: R.I es va produir per l’estructura de preus relatius dels factors de producció a G.B que van generar un canvi en la proporció d’ús dels
factors (que permetien reduir la utilització de mà d’obra i augmentar la utilització dels inputs amb un preu relatiu més reduït: capital i energia
fòssil)

4
 2.1. Causes de l’èxit britànic en l’estructura de preus relatius
 Partida inicial:
- Salaris reals a l’Europa nord-occidental es van situar per damunt de la capacitat de compra dels treballadors a la resta d’Europa, excepte
Londres i Amsterdam, on es mantenen alts
- Creixement continu de la població, va motivar un deteriorament de la ràtio terra/treball
- Oferta d’aliments ja no és tan dinàmica
- Preus dels aliments augmenten i salaris reals disminueixen
 Causes que expliquen com la Gran Bretanya va esdevenir durant l’edat moderna una economia caracteritzada per salaris elevats i energia barata
> el creixement econòmic
- 1. L’augment de la demanda de treball va superar els increments de la població
- 2. Expansió comercial, lligat a l’aparició de la “nova draperia” des del segle XVI >
 Gran Bretanya s’imposa en el comerç intraeuropeu ja al segle XVII
 També domina el comerç internacional a partir del segle XVIII per l’adopció de polítiques mercantilistes i amb el colonialisme
- 3. Creixement de la ciutat de Londres, a causa de l’arribada a Europa de nous productes vinculats a l’expansió comercial
 Amb això es desenvolupen altres activitats: transport, assegurances i finances que generen:
o Augment de la demanda de treball urbà
o Augment de l’oferta de capital a tipus d’interès menors
o Aprofundiment en la divisió del treball
o Economies d’escala afavoreixen salaris elevats
- 4. Preu relatiu reduït de l’energia respecte el treball, a causa de:
 Context:
o Amb el creixement de Londres augmenta la demanda d’energia fortament concentrada a l’espai, que inicialment es va cobrir amb
fusta
o Però a mesura que s’anaven exhaurint les reserves de fusta i s’havia d’obtenir de boscos més allunyats de la ciutat, el preu final
era més elevat
o Conseqüència: s’acaba substituint la llenya o carbó vegetal per combustible fòssil
o Es produeix el boom en la construcció i les noves inversions es duen a terme per adequar l’estructura de la llar al nou carbó
mineral
 En aquest context, a finals del segle XVIII al comtat del Lancahire, l’accés al carbó mineral de les mines de l’oest del país, de Gal·les i
d’Escòcia generen un avantatge comparatiu respecte altres regions britàniques, gràcies a la proximitat a aquelles àrees amb carbó
mineral > s’aconsegueix carbó fòssil a preu molt barat i inferior al preu del combustible a Londres
o En aquesta regió és on comença la Revolució Industrial
 Holanda, tot i que també tenia salaris elevats, s’utilitzava un altra font d’energia com la torba, llenya o carbó vegetal que importaven > això
implica que no hi va haver incentiu a consumir carbó mineral i, per tant, tampoc per dur a terme la invenció de màquines que funcionessin amb
carbó mineral
 Xina: tenia salaris baixos a causa d’una densitat de població molt elevada i un cost d’energia elevat
- Per tant, l’estructura de preus relatius entre salaris i energia no va induir el desenvolupament de tecnologies estalviadores de mà d’obra >
tot el contrari: l’objectiu era estalviar en l’ús d’energia, l’input més escàs i, per tant, més car
- 5. Oferta de tecnologia
 Sense inventors capaços de desenvolupar les innovacions típiques de la R.I, aquesta no hagués estat possible
 Té molt a veure amb la Revolució Científica de segles anteriors > connexió entre aquestes dues revolucions ha estat considerada una
“Il·lustració industrial”
- 6. Transició des d’institucions feudals cap a un nou marc institucional més o menys capitalista
 Feudalisme associat a les monarquies absolutes era fort impediment al progrés econòmic
 A Anglaterra, l’abandonament de les institucions feudals va fer possible l’adopció del poder del parlament on els grans comerciants i
financers estaven àmpliament representats
 Amb aquests canvis es garanteixen els drets de propietat, s’ordenen les finances del Govern britànic, augmenta la llibertat d’empresa,
s’intenta mantenir les guerres lluny del propi territori i la inversió en infraestructures que redueixen costos de transport.

5
3. Creixement econòmic, canvi estructural, i canvi tècnic i organitzatiu
3.1. Creixement econòmic
 Efecte de la Revolució Industrial sobre creixement de l’economia britànica a nivell agregat, i en els nivells de vida de la població des de finals del
segle XVIII fins al primer terç del segle XIX
 Estimacions de Crafts i Herley: economia britànica va experimentar des de mitjan segle XVIII un creixement continu amb taxes positives i
creixents però moderades, però més elevades que les que s’estaven donant en qualsevol altre país o moment històric anterior
 Per què la R.I no va ser un període de ràpid creixement econòmic? I per què el seu impacte sobre el creixement del PIB va ser inicialment tan
reduït?
- 1. Perquè el progrés tecnològic i, per tant els guany en productivitat, es van donar inicialment només en alguns sectors relativament petits
 Es va desenvolupar un sector dinàmic (cotó, ferro i producció de maquinària), però la majoria dels altres sectors industrials o
manufactureres més tradicionals no van disposar en canvi d’innovacions tecnològiques > dinamisme econòmic més petit
 A més, s’ha de tenir en compte que el 1770, el pes dels sectors dinàmics era reduït fins i tot dins el sector industrial; cap al 1831, el
seu pes va augmentar però encara era baix en comparació amb altres sectors
- 2. Perquè les taxes d’increment de la productivitat agregada van ser minses
 La productivitat, vinculada a l’aplicació de noves tecnologies, no va tenir un paper rellevant abans de 1780, quan va començar a
augmentar però modestament
 Proporció del PIB generat a la indústria es va mantenir estable entre 1760 i 1800
 Cap el 1840 la contribució de la indústria a l’output total havia augmentat, mentre l’agricultura va reduir la seva contribució
- 3. Inici del procés de transformació econòmica, una part important de l’activitat industrial es continuava realitzant a petita escala > l’ús del
vapor no s’havia generalitzat
 Els canvis es van anar estenent per tota l’economia a mesura que s’anava produint la difusió de nova tecnologia que permetria
obtenir guanys més destacables en la productivitat
 Sembla ser que els anys de la R.I haurien estat un període d’incubació inicial, i les transformacions van trigar una generació a tenir efectes sobre
el conjunt de l’economia
- Però una vegada el procés es va completar, G.B va esdevenir la fàbrica del món i la principal potència econòmica mundial fins a
començaments del segle XX

3.2. Comerç exterior

 Les activitats industrials més tradicionals estaven destinades al mercat domèstic britànic, mentre que els sectors més dinàmics i amb
productivitat més elevada es van orientar cap a l’exportació
 Durant els anys de la Revolució Industrial es va consolidar pauta de comerç que s’havia anat generant a l’economia britànica durant el segle XVIII:
- Exportació de manufactures (1831: 91%)
 Concentració de les manufactures en nombre reduït d’articles, principalment teixits > hegemonia del tèxtil
 Mitjan segle XVII: llana > relació amb la nova draperia i protoindustrialització
 A partir del 1800: cotó
- Importació de matèries primeres i aliments (1831: 98%)
 D’una banda, els teixits de cotó britànics representaven prop del 80% de les exportacions mundials
 D’altra banda, la branca llanera més tradicional del sector industrial no va participar tant de l’auge en el comerç exterior
 Causes del creixement del comerç:
- 1. Especialització de l’economia britànica en la producció en massa que es va generar principalment en el sector cotoner
- 2. i que va permetre satisfer la demanda creixent que s’estava donant en els mercats internacionals
 Això porta a una altra característica de la Revolució industrial: canvi organitzatiu en la producció

6
 3.3. Canvi tècnic i organitzatiu
 S’adopta el sistema de fàbrica que permet l’aparició de la producció en massa
- La fàbrica es va anar imposant gradualment al sistema d’encàrrec domiciliari
- Producció es trasllada des dels petits tallers i domicilis particulars > cap a la concentració del treball a la fàbrica
 Avantatges de la fàbrica respecte al treball domiciliari:
- Des del punt de vista de l’empresari:
 Exercir més control sobre el treball: pel fet de tenir concentrats els treballadors en un mateix espai sotmesos a una disciplina i
vigilància
 Incórrer menys costos de transport: les fàbriques tendien a situar-se prop dels rius, carbó o ferrocarril
 Possibilitats de guanys d’eficiència en la producció gràcies a l’especialització: perquè els obrers feien només una petita part del procés
productiu
 Introducció de màquines mogudes per l’energia hidràulica o el vapor
 Aprofitament d’economies d’escala, que oferien uns establiments de dimensió més gran
 Inconvenients de la fàbrica respecte al treball domiciliari:
- Des del punt de vista de l’empresari:
 Inversió més forta en capital fix amb la construcció de la fàbrica, adquisició de maquinària, i pagament de salaris per hora en lloc d’un
tant la peça
 Fer front a riscos superiors
 Causes que expliquen l’adopció del sistema de fàbrica:
- Factors tecnològics: la fàbrica permetia la incorporació de màquines propulsades per energia que produïen a un ritme constant > això
significava en termes d’eficiència tècnica: avantatges per als empresaris
- Factors organitzatius: la fàbrica permetia a l’empresari controlar millor el procés productiu i els mateixos treballadors > s’assegurava el
control i supervisió directa de la producció, i obtenia poder disciplinant sobre el treballador
 Conseqüències de l’adopció del sistema de fàbrica (pas del putting-out system > fàbrica):
- Sobre les condicions de vida dels treballadors:
 La mà d’obra passa a aportar només la seva força de treball a canvi d’un salari per hora treballada, en un context marcat per
l’allargament de la jornada laboral > ara el treballador ja no decidia quantes hores treballava, sinó que el ritme de treball l’imposaven les
màquines i el patró: deixava de ser amo del seu temps i de com repartir-lo entre feina i lleure
 Nou obrer industrial treballava exclusivament per l’empresari en feines que requerien menys qualificació i que, normalment, eren
més monòtones
 Obrers s’havien de traslladar a les ciutats prop de les fàbriques, on hi havia escassa higiene i salubritat
 Amb això sorgeix una consciència de classe que donà lloc al llarg del segle XIX a l’aparició de moviments socials i polítics importants
que van millorar la situació de la classe obrera

7
4. Industrialització, nivells de vida i desenvolupament humà
4.1. Industrialització
 La industrialització va donar lloc a llarg termini a una acceleració del creixement econòmic > increment del nivell de vida
 Però els efectes de la industrialització sobre les condicions de vida dels treballadors a la Gran Bretanya durant els anys de la Revolució Industrial,
segueixen dues posicions contràries:
- Optimistes: pensen que el nivell de vida va millorar
- Pessimistes: pensen que el nivell de vida va empitjorar, si més no inicialment (Friederich Engels)
 Friederich Engels considera que les causes de l’empitjorament del nivell de vida eren:
- 1. Increment de les aglomeracions urbanes
- 2. Explotació dels obrers (inclòs treball femení i infantil)
- 3. Desemparament
- 4. Augment desigualtat entre noves classes socials
- 5. Empitjorament general respecte condicions de vida prèvies del món rural
 En general el pessimistes ho pensen a causa de:
- 1. Fort creixement de la població
- 2. Massificació urbs industrials
- 3. Males condicions sanitàries i higièniques
- 4. Carestia de l’habitatge
- 5. Manca d’accés a l’aigua potable
- 6. Aglomeracions de persones
- 7. Augment dels preus relatius dels aliments i substitució d’hidrats de carboni per proteïnes
- 8. Intensificació del treball
- 9. Augment desigualtat social

4.2. Nivells de vida

 Per analitzar les condicions de vida dels treballadors durant la R.I, s’ha observat l’evolució dels salaris reals britànics (sèries de salaris de Lindert-
Williamson i Feinstein)
- (X) Sèrie de salaris de Lindert-Williamson (1980): tendència que reforçava posicions optimistes > entre 1781 i 1850 els salaris reals s’havien
quasi doblat a la Gran Bretanya
- () Sèrie de salaris de Feinstein (1990): tendència que reforçava posicions pessimistes > revisa la sèrie anterior i apunta un creixement molt
més modest dels salaris reals
 Tot i així, les dues sèries mostren estancament en les primeres dècades de la R.I
 També es pot analitzar les condicions de vida amb altres indicadors:
- Nutrició
- Durada de la jornada laboral
- Aspectes demogràfics com mortalitat o esperança de vida
- Desigualtat social
- Educació
 Si salari real és un input (o mitjà que permet assolir un millor nivell de vida a les famílies), la resta de variables són outputs (mostren l’evolució del
benestar)

4.2.1. Nutrició
 En relació amb la nutrició trobem l’estatura, que ofereix possibilitat d’estudiar si hi va haver una millora en les condicions de vida i, per tant,
millora del benestar físic o biològic de la població
 Augment en la ingesta de calories prepara el cos contra les malalties i contra el treball > cal esperar un augment de l’alçada en societats més
avançades
 Dinàmica:
- 1. Entre 1760 – 1800: forta caiguda de la mida mitjana dels homes
- 2. Entre 1800 – 1820: recuperació
- 3. Entre 1820 – 1850: nou descens

8
 Aquest indicador reforça les posicions pessimistes dels historiadors

4.2.2. Durada de la jornada laboral

 La jornada laboral es caracteritzava per un augment de les hores treballades, vinculat a l’aparició del sistema fabril
 Dinàmica:
- Abans de la Revolució Industrial les hores treballades anuals eren de 2.500h (superiors als estàndards actuals de 1.500h)
- Segona meitat del segle XVIII: augmenten
- Primeres dècades del segle XIX: increment modest, que afecta principalment el treball femení i infantil, que tenien molta presència a la
indústria tèxtil perquè els empresaris els pagava salaris més baixos
- A partir del pic de 1830: nou període de reducció progressiva
- Cap al 1850: tot i el descens del treball infantil, encara el 36% dels nens i nenes britànics

4.2.3. Aspectes demogràfics com mortalitat o esperança de vida

 Taxa de mortalitat infantil:
- Últims anys del segle XVIII: es va mantenir en nivells elevats i va haver una lenta millora
- Primera meitat del segle XIX: va augmentar a causa de la forta presència de treball infantil a les fàbriques
 Esperança de vida:
- Dècades finals s. XVIII: millora notable
- Primera meitat del segle XIX: estancament
- Variació regional: diferències entre el camp, la gran ciutat de Londres i les concentracions industrials principals
 Àrea rural de Surrey (sud-est d’Anglaterra): esperança de vida el 1841 arribava als 45 anys > dades que avalen l’afirmació d’Engels
quan proclamava que a mitjan segle XIX les condicions de vida al camp eren millors que a les ciutats
 Gran ciutat de Londres se situaven per sota de la mitjana
 Ciutats industrials del nord d’Anglaterra i Escòcia (Manchester) era de les més baixes

9
 4.2.4. Desigualtat social
 Context: increment de la productivitat però salaris reals propers a l’estancament > significa que els guanys d’eficiència generats durant els anys
de la Revolució Industrial haurien anat a parar als beneficis dels capitalistes
 Acumulació dels guanys per part de la nova burgesia industrial + estancament ingressos dels treballadors = augment de la desigualtat entre 1780
i 1840
 Però a partir de 1840 i fins a finals de segle: productivitat del treball i salaris van créixer a un ritme similar i van posar fre a l’augment de la
desigualtat entre capitalistes i treballadors
 Augment de la desigualtat vinculat a la situació de la Gran Bretanya en termes de drets civils i polítics:
- Liberalisme econòmic propugnat per Adam Smith
- Economistes clàssics defensaven disminució de la participació del Govern en l’economia
 No va ser una època propícia a l’adopció de polítiques públiques que podrien haver intentat reduir la desigualtat transferint una part
de l’ingrés a les classes més pobres
- Limitació sufragi censatari (menys del 10% de la població masculina amb tenia dret a votar)
- Manca de drets civils
 Aquestes dues últimes restringeixen la capacitat de la classe obrera per articular les demandes que permetessin millorar la seva
situació i van motivar les primeres reaccions col·lectives (revoltes luddites)

4.2.5. Educació
 Millora continuada durant tot el període, tant de la taxa d’alfabetització com dels anys de mitjana d’escolarització infantil a la Gran Bretanya
 Tot i així, taxes d’alfabetització a altres països europeus superaven les taxes britàniques cap al 1820:
- Poc més de la meitat de la població adulta era capaç d’escriure i llegir (54,5%)
- Alemanya (65%)
- Holanda (67%)
- Suècia (75%)

4.3. Desenvolupament humà

 L’índex de desenvolupament humà és un indicador de benestar, compost que inclou tres components:
- L’ingrés (PIB per càpita)
- Longevitat (esperança de vida)
- Educació (alfabetització-escolarització)
 De l’IDH es té una imatge positiva sobre la Gran Bretanya:
- Tot i que al 1850 el valor era similar al d’Haití l’any 2010, va augmentar quasi un 50% entre 1780 i 1850
 Els optimistes en el debat sobre el nivell de vida es basen en aquest indicador per defensar la seva posició
 Els pessimistes posen més èmfasi en els factors anteriors
 Conclusió: tenir o no tenir una política social redistributiva és resultat d’una elecció social, i depèn molt més de qui pren les decisions, i amb
quines prioritats o criteris, que del nivell de renda assolit per un país

10