IVET AVILÉS GIL

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

“- Vet aquí que nosaltres —vaig concretar— en aquest tema pensem així, en el cas que el que hem
exposat sigui vertader: l’educació no és el que proclamen alguns que és, tot sostenint que quan en
l’ànima no hi ha saber ells li posen com si posessin vista en uns ulls cecs. [...] Però el raonament d’ara
—vaig apuntar— indica que aquesta potència inherent a l’ànima de cadascú, i l’òrgan amb què
tothom aprèn, tal com un ull, no és possible girar-lo de les tenebres a la llum sinó és amb tot el cos,
igualment ha de ser retreta del que esdevé junt amb tota l’ànima, fins que sigui capaç de convertir-se
permanentment a la contemplació del ser, i el que és més clar del ser, que diem que és el bé: no fa?

- Sí.

- Per tant –vaig dir— hi pot haver un art de descobrir la manera com serà més fàcil i eficaç perquè
aquest òrgan es giri, un art, dic, no pas d’infondre-li visió, sinó de procurar que s’esmeni la que ja té,
però que no s’adreça cap on cal ni mira on hauria de mirar.”

PLATÓ, República, 518cd

1.- Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com apareixen
relacionades. [2 punts]: En aquest fragment, Plató parla sobre l’educació i la seva opinió en
aquesta; no està d’acord amb la definició que alguns (els sofistes) li atorguen. Per ell, l'educació no
és, doncs, l’eina que dona coneixement on no n’hi ha, sinó que aquest coneixement ja és existent
(idees), i l'educació el que fa és desenvolupar-lo en la consciència d’un, ja que l’ànima ha oblidat
aquestes idees però ja les coneix, i no simplement implantar-lo o crear-lo. Per tant, tal com aquest
mateix indica en les últimes línies ( ‘procura que s’esmeni la que ja té, però que no s’adreça cap on
cal ni mira on hauria de mirar’), l’educació guia i desenvolupa coneixements, però aquests
coneixements ja són existents, i no depenen de ser pensats per existir.

2.- Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els
mots següents: [1 punt]

a) «el ser» : l’ésser és la Idea del Bé. És fix, immutable, etern i independent de ser pensat per
existir. És essencialment el contrari de l’esdevenir.
b) «ànima» : és el principi vital que regeix un cos. Pot ser utilitzada com a sinònim
d’intel·ligència.

3.- Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «hi pot haver un art
[...] no pas d’infondre-li visió, sinó de procurar que s’esmeni la que ja té». Feu esment dels aspectes
de la filosofia platònica que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3
punts]

Segons Plató, les ànimes provenen del món de les Idees, però eventualment van caure i es van unir
amb un cos terrestre, oblidant la Idea del Bé. Tot i això, a través de l’educació es poden recordar
les idees oblidades, i per tant, l’afirmació dels sofistes és errònia al dir que l’educació dona vista als
ulls cega perquè segons Plató, els ulls no són cecs, sinó que només cal enfocar-los perquè sàpiguen
on mirar.

4.- Compareu la concepció de l’educació que es desprèn d’aquest fragment amb la de la sofística. [2
punts]
 IVET AVILÉS GIL

Pels sofistes, l’educació dona vista als ulls cecs, mentre que per Plató aquests ulls ja veuen, però el
que fa l’educació és guiar cap a on aquests miren, ja que pels sofistes les ànimes no coneixen i el
coneixement és trasmesible i per Plató les ànimes ja coneixen pero no recorden.