Toni Vivar Prior Filosofia text Setmana Santa pg 253

1_ Explica les idees del text i com es relacionen.

Kant afirma en el text que quan alguna persona intenta suïcidar-se s’ha de preguntar si
la seva màxima pot esdevenir un llei universal. Expressa que si aquesta persona se
suïcida perquè no suporta la situació en què es troba, està utilitzant-se com un mitjà
per aconseguir el fi de allunyar-se de la situació. Segons l’autor, les persones no es
poden utilitzar com a mitjans, sinó com fins en si, per tant, aquesta acció no és moral
perquè jo també soc una persona i no m’estaria tractant com a fi.
2_ Defineix els conceptes següents:
a) Fi en si: finalitat i intenció amb què es fa una acció.

b) Cosa: Objectes o elements que s’utilitzen per dur a terme una acció.

3_Explica el significat de la frase del text “jo no puc disposar de l’home en la meva
persona”?
Per explicar el significat d’aquesta frase que menciona Kant en el text, primer
mencionaré l’evidència de la moral, els tipus d’accions i de voluntats, tipus
d’imperatius i, finalment, els deures.

En primer lloc, Kant afirma que la moralitat és un fet perquè l’ésser humà és un ésser
moral.
Ell vol distingir i concretar les accions i determinar quines en són bones i quines no.
Respecte això, afirma que les accions no poden ser bones o deixar de ser-ho pel seu
resultat, ja que pots tenir una mala intenció i obtenir un bon resultat. Llavors, allò que
determina la validesa de les accions és la voluntat (les intencions). La voluntat és allò
que fa que actuem d’acord amb certes lleis.
Una bona acció és aquella que té una bona voluntat. La bona voluntat és allò que fa
que actuem d’acord amb la llei moral, la que actua per deure moral.
El deure és una obligació que es realitza per respectar una llei. El deure moral és
l’obligació que es realitza per respectar la llei moral.
Amb aquestes breus definicions es poden diferenciar diferents tipus d’accions:
- Acció en contra del deure: Són il·lícites. És una acció que va en contra d’allò
que dicta la llei moral.

- Acció conforme el deure: Són lícites. És una acció que realitza allò manat per la
llei moral, però no es realitza per deure. Kant distingeix dos tipus d’accions
conforme el deure: Les que executem perquè sentim inclinacions natural (com
Toni Vivar Prior Filosofia text Setmana Santa pg 253

per exemple, viure) i les que executem encara que no tinguem aquestes
inclinacions. En l’últim cas, l’acció es pot realitzar per por o per interès.

- Acció per deure: Són les accions morals. Són accions que es realitzen
únicament per deure, respecten la llei moral.

Tots aquests conceptes depenen de la llei moral. Què és el que diu la llei moral?
Doncs Kant expressa que la llei moral diu que només són bons els actes que obeeixen
principis que són vàlids per tot ésser humà. Per l’ésser humà aquesta llei té forma
d’imperatiu, ja que la nostra voluntat no és santa, és a dir que no som purament
racionals, tenim inclinacions que afecten el judici de les nostres accions. Actuar per
deure – conforme la llei moral – hem de renunciar a aquestes inclinacions egoistes. La
raó és qui imposa la llei moral a la voluntat.
Kant defineix els diferents tipus d’imperatius:
- Imperatius hipotètics: Són els que representen la necessitat pràctica d’una
acció com a mitjà per a aconseguir quelcom que es vol. Estan condicionats pels
nostres interessos. Tenen la forma següent: “Si vols A, fes B”. Es poden
considerar consells.
Kant en distingeix dos tipus: Els problemàtics, són aquells en què pots voler o
no el fi (regles d’habilitat). I els assertoris, són aquells en què el fi és volgut per
tothom i el seu fi últim és la felicitat (consells de prudència).

- Imperatius categòrics: Són aquells que representen una acció per sí mateixa,
sense referenciar cap altre fi. És incondicionat. Té la forma següent: “fes A”. Es
poden considerar un manament.

La frase del text afirma que jo no puc disposar de l’home en la meva persona, és a dir,
que no ens podem utilitzar a nosaltres mateixos com a mitjans. El mòbil d’una acció ha
de ser la acció en si mateixa i, en cas que jo m’utilitzi com a mitjà per un altre fi, no
estaré seguint aquesta regla que ens imposa la llei moral.

4_ Compara la concepció de la moral de Kant amb la de qualsevol altre autor.

Kant defensa que la moral és objectiva i universal, ja que només defensa són bons els
actes que obeeixen principis que són vàlids per tot ésser humà. Per l’ésser humà
aquesta llei té forma d’imperatiu, ja que la nostra voluntat no és santa, és a dir que no
som purament racionals, tenim inclinacions que afecten el judici de les nostres accions.
Actuar per deure – conforme la llei moral – hem de renunciar a aquestes inclinacions
egoistes. La raó és qui imposa la llei moral a la voluntat.
Kant defineix els diferents tipus d’imperatius:
Toni Vivar Prior Filosofia text Setmana Santa pg 253

- Imperatius hipotètics: Són els que representen la necessitat pràctica d’una

acció com a mitjà per a aconseguir quelcom que es vol. Estan condicionats pels
nostres interessos. Tenen la forma següent: “Si vols A, fes B”. Es poden
considerar consells.
Kant en distingeix dos tipus: Els problemàtics, són aquells en què pots voler o
no el fi (regles d’habilitat). I els assertoris, són aquells en què el fi és volgut per
tothom i el seu fi últim és la felicitat (consells de prudència).

- Imperatius categòrics: Són aquells que representen una acció per sí mateixa,
sense referenciar cap altre fi. És incondicionat. Té la forma següent: “fes A”. Es
poden considerar un manament.

En canvi, Plató defensa que l’ètica està subordinada a les virtuts de l’ànima. Allò moral
és allò que és just. Una persona justa és aquella qui té totes les virtuts de l’ànima
desenvolupada. L’ànima consta de tres parts: la racional, la irascible i la concupiscible.
Cadascuna té una funcionalitat i per evitar que aquestes es descontrolin, existeixen les
virtuts, que les regulen. Les virtuts s’entrenen individualment. A la part racional li
correspon la prudència (saviesa), a la part irascible, fortalesa mental i a la
concupiscible, temprança. Totes aquestes juntes formen la justícia.

En totes dues concepcions, la moral existeix i per arribar a assolir-la, cal que l’individu
es “controli”: en la concepció de Kant, hem de renunciar a les nostres inclinacions i en
la de Plató ens hem d’educar i entrenar les nostres facultats anímiques (per exemple la
concupiscible, hem de renunciar als nostres impulsos).

D’altra banda, Plató no defineix ni classifica les accions ni profunditza tant com ho fa
Kant. A més, Per Kant, la moral és clarament objectiva i no depèn de l’individu, cosa
que a la concepció de Plató no es dona, ja que la moral depèn directament de les
virtuts individuals.

5_ Digues quina és la teva opinió sobre la frase “La meva vida és meva i, per tant,
tinc dret a disposar-ne fins i tot, si és la meva decisió, per treu-me-la”.
Segons el meu parer, estic d’acord amb aquesta afirmació, ja que els éssers humans no
han donat el seu consentiment de vida, aquesta és la clau per entendre que si una
persona no vol viure, té el dret de treure’s la vida. Aquest fet és moral, no pel fet que
faci “feliç” a l’individu, sinó perquè no hi ha cap motiu que es contraposi a aquesta
decisió. Kant exposaria que la moral és universal i que no es pot voler que la màxima
que impulsa aquesta acció sigui una llei universal, però no hi estic d’acord, ja que la
moral no la considero universal, sinó particular. Amb això no vull dir que el que està bé
Toni Vivar Prior Filosofia text Setmana Santa pg 253

per a mi podria no estar bé per a tu, dic que allò moral depèn de les circumstàncies,
però bàsicament és allò que causi la menor quantitat malestar en general. Si una
persona es troba en unes circumstàncies que per a ella són insuportables, té el dret de
treure’s la vida, ja que això disminuirà molt el seu malestar. Encara que a la gent del
voltant que l’estima li causés malestar, no seria comparable el malestar generat amb el
malestar alliberat.