2-Cargas Térmicas EPSEB (2021) PDF

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 16

Climatización

Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas

18 Condiciones de confort, según ISO


7730, para PPD entre 10÷15%
16

Época V HR Clo Te
14

12 45 0,5 23÷25
Verano
Invierno Verano <0,25 ÷
10
60 0,05 26÷29
8
40
6 Invierno <0,20 ÷ 1 21÷23
4
50

2
Actividad sedentaria (met ≤ 1,2)
0
15 20 25 30
Toperativa ºC
Rafael Ruiz
Òscar Ribé 2

Cargas térmicas Cargas térmicas

Condiciones exteriores e interiores. ver Número de ocupantes y actividad que realizan.


Planos del edificio, vivienda, local. Luces, motores, maquinaria en general que
produzca calor.
Orientación y ubicación geográfica. Ventilación necesaria en función de la actividad.
Aplicación del edificio o local. Materiales constructivos: paredes, techos,
suelos y vidrios: determinación conductancias
Materiales empleados en la construcción. de transmisión “U ”.
Intermitencia de funcionamiento. Posición de la habitación con respecto al resto
de habitaciones.
Tipo de instalación.
Dimensiones del local.
Entorno, etc. Etc.
Rafael Ruiz 3 Rafael Ruiz 4
Òscar Ribé Òscar Ribé
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

Condicions exteriors de disseny:


- Dades meteorològiques recollides durant últims 5 anys (mínim) Condicions exteriors de disseny:
http://www.darrera.com/red-estaciones.php - Normativa: A dia d’avui no hi ha una normativa específica on s’indiqui les dades a considerar
http://www.meteo.cat/servmet/index.html en els projectes.
http://www.meteoclimatic.com/?screen_width=1280
Fins aleshores diferents normes havien existit:
- Nivell percentil: el percentatge del nombre d’hores durant les quals la temperatura exterior
• Norma UNE 24045 ( 1959 ) : Condicions exteriors
mesurada és igual o superior al valor indicat
• Nivell percentil estacional ( NPE ) • Norma UNE 100001 ( 1985 ) : Climatització. Condicions climàtiques per a projectes
Hivern: Referit als mesos de desembre, gener i febrer ( 90 dies = 2160 hores ) • Norma UNE 100001 ( 2001 ) : Climatització. Condicions climàtiques per a projectes
Estiu: Referit als mesos de juny, juliol, agost i setembre ( 122 dies = 2928 hores )
Actualment s’acostumen a utilitzar les dades extretes de les diferents estacions
• Nivell percentil anual ( NPA )
meteorològiques reconegudes o dels diferents serveis meteorològics: METEOCAT, AEMET, ...
Referit als 365 dies de l’any ( 8760 hores )
- Dia de disseny o prototipus d’estiu:
Exemple:
Localitat : Barcelona ( Aeroport ) Exemple:

Condicions d’hivern ( temperatures mínimes ): NPE 99,0 % / Tseca = +0,1 ºC Localitat : Barcelona

Durant el 99,0 % de les hores d’hivern (1944 hores) estadísticament la temperatura exterior és igual o Temperatura seca : Tmax = 31 ºC ( Temp màxima del dia de disseny )
superior a +0,1 ºC, la resta d’hores 1,0 % ( 216 hores ) és inferior a aquest valor. Variació diürna :
Condicions d’estiu ( temperatures màximes ) : NPE 1,0 % / Tseca = +29,3 ºC T =  Tmax = Tmax – Tmin = 8 ºC  Tmin = 31 – 8 = 23 ºC ( Temp mínima del dia de disseny)
Durant el 1,0 % de les hores d’estiu (292,8 hores) estadísticament la temperatura exterior és igual o superior Temperatura mitjana: Tmed = ( Tmax + Tmin ) / 2 = 27 ºC
a +29,3 ºC, la resta d’hores 99,0 % ( 2635,2 hores ) és inferior a aquest valor.

Rafael Ruiz Rafael Ruiz


Òscar Ribé 5 Òscar Ribé 6

Cargas térmicas Cargas térmicas

Condicions exteriors de disseny: Dia de disseny o prototipus d’estiu: Evolució horària


Algoritme proposat per ASHRAE, que relaciona la fracció de la variació diürna ( f = T / Tmax ) amb l’hora
solar Condicions exteriors de disseny:

Correlación ASHRAE ( 1 ) Datos Barcelona : Tmax = 31 ºC /  Tmax = 8 ºC


- Temperatures mitjanes mensuals
Hora solar Fracción f  T = f  Tmax T = Tmax -  T
1 0,88 7,0 24,0 Per a l’estimació del consum d’energia ( electricitat, combustibles, etc... ) de les instalꞏlacions de
2 0,92 7,4 23,6 climatització és necessari disposar, entre altres dades, de les temperatures mitjanes diàries de la localitat
3 0,95 7,6 23,4 d’on es trobi ubicada aquesta instalꞏlació.
4 0,98 7,8 23,2

5 1,00 8,0 23,0 En aquest sentit pot comprovar-se fàcilment, per exemple, que la temperatura mitjana diària del mes
6 0,98 7,8 23,2 prototipus d’estiu de Barcelona no és coincident amb la temperatura mitjana mensual del mes de juliol per
7 0,91 7,3 23,7 aquesta ciutat.
8 0,74 5,9 25,1

9 0,55 4,4 26,6

10 0,38 3,0 28,0

11 0,23 1,8 29,2 Exemple:


12 0,13 1,0 30,0

13 0,05 0,4 30,6 Condicions exteriors de disseny ( estiu )


14 0,00 0,0 31,0

15 0,00 0,0 31,0 Barcelona : Tmed = Temp mitjana del dia prototipus d’estiu= Tmax – T/2 = 31 – 8/2 = 27 ºC
16 0,06 0,5 30,5

17 0,14 1,1 29,9 Temperatures mitjanes mensuals


18 0,24 1,9 29,1

19 0,39 3,1 27,9 Barcelona : Tmed = 24,4 ºC ( mes de juliol )


20 0,50 4,0 27,0

21 0,59 4,7 26,3


Dia prototipus d’estiu de Barcelona 22 0,68 5,4 25,6

23 0,75 6,0 25,0

24 0,82 6,6 24,4

Rafael Ruiz Rafael Ruiz


Òscar Ribé 7 Òscar Ribé 8
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

En general se sitúan en los siguientes límites


Estación Temperatura Velocidad media Humedad relativa
(ºC) del aire (m/s) (%)

Verano 23 a 25 0.18 a 0.24 45 a 60


Invierno 21 a 23 0.15 a 0.20 40 a 50

Verano Invierno
Valores que se suelen
T HR T HR
adoptar en la práctica (ºC) (%) (ºC) (%)
Confort general 24 55 21 40
Tiendas comerciales 25 55 20 40
Aplicaciones con alta carga latente 25 60 20 40

Rafael Ruiz Rafael Ruiz 1


9
Òscar Ribé Òscar Ribé 0

Cargas térmicas Cargas térmicas

Cargas exteriores. Sensibles


Transmisión. Transmisión de calor por cerramientos
Radiación directa y difusa. (conducción, convección y radiación)
Infiltración. Radiación directa y difusa
Ventilación.
Cargas internas (personas y equipos)
Cargas interiores.
Personas.
Infiltraciones y/o ventilación
Alumbrado. Latentes
Máquinas y motores eléctricos. Cargas internas (personas y equipos)
Otras fuentes de calor. Infiltraciones y/o ventilación
Rafael Ruiz Rafael Ruiz 1
11
Òscar Ribé Òscar Ribé 2
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

Refrigeración Refrigeración Refrigeración Calefacción Objetivo:


DIA: HORA: q SENSIBLE q SENSIBLE
RADIACIÓN Dimensionar instalaciones de calefacción
TRANSMISIÓN U S T T

qcalef  qcerramientos  qvent+infiltrac


PAREDES EXT.
PAREDES INT.
PAREDES MED.
TECHO
SUELO Consideraciones:
Estudio para las condiciones más desfavorables.
VIDRIO
LUCES
MOTORES
MÁQUINAS
Y q LATENTE Régimen estacionario (no considerar inercia
PERSONAS térmica).
TOT.INTERIOR
VENTILACIÓN
No considerar cargas interiores ni radiación
TOTAL solar.
Rafael Ruiz Rafael Ruiz 1
13
Òscar Ribé Òscar Ribé 5

Cargas térmicas Cargas térmicas

26 e 4 1,5
Pérdidas por cerramientos: T
Interior Ti
q  U Ti  Te 

Cálculo del coeficiente de transmisión “U” AR
Influencia del tipo de aislamiento 1
U K 
Cálculo de la carga debida a cerramientos 1 e 1
 i 
Métodos de cálculo hi i i he
Tablas hi Coeficiente convección interior
Exterior Te
Normativa ei Espesor material i
i Conductividad material i
Pérdidas por renovación de aire:
Aislante Yeso
he Coeficiente convección exterior
Cálculo de la carga de infiltración y ventilación Ladrillo hueco
Ladrillo
Normativa macizo
Estacionario: q = UꞏAꞏ(Ti-Te)
Rafael Ruiz 1 Rafael Ruiz 17
Òscar Ribé 6 Òscar Ribé
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

26 e 4 1,5
Exterior Te 31,5
1 26 4 1,5 Elemento i Ri unitaria (m2·K/W)
Radiación U K 
1 1
ei
 
solar Aire exterior vertical 0,04

h1 i i h2 Ladrillo macizo 0,17

Tabique gran formato 0,18


Estacionario: Enlucido de yeso 0,026

Interior Ti
q  U A T Aire interior vertical 0,13

ΣRi= 0,546
Aislante Yes Inercias térmicas:
Ladrillo hueco
Ladrillo
o • Radiación
macizo • Variación Text Yeso
U =1,86 W/(m2·K)
Rasilla
M =600 kg/m2
q  U A Tcorregida Ladrillo macizo
GRUPO B
Rafael Ruiz 18 Rafael Ruiz
Òscar Ribé Òscar Ribé 19

Cargas térmicas Cargas térmicas

26 a 4 1,5 Ri unitaria 26 e 4 1,5 Ri unitaria


Elemento i Elemento i
(m2·K/W) (m2·K/W)

Aire exterior vertical 0,04 Aire exterior vertical 0,04

Ladrillo macizo 0,17 Ladrillo macizo 0,17


PUR Proyección con HFC
Cámara de aire vertical (20 mm) 0,17 1,429
[0.028 W/(K m)] 40 mm
Tabique gran formato 0,18
Tabique gran formato 0,18
Enlucido de yeso 0,026
Enlucido de yeso 0,026
Aire interior vertical 0,13
Aire interior vertical 0,13
ΣR= 0,716 ΣR= 1,975
Cámara Yeso
Rasilla
U =1,396 W/m2·K Aislante Yeso
Rasilla
U =0,506 W/m2·K
Ladrillo macizo
M =600 kg/m2 Ladrillo macizo M =602 kg/m2
GRUPO A GRUPO A
Rafael Ruiz 2 Rafael Ruiz
Òscar Ribé Òscar Ribé 21
0
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

 Calcular el coeficiente global (conductancia) de la Comparativa muros


pared siguiente
Temp. exterior = 2 ºC
ei i Ri unitaria Temp. interior = 20 ºC
Elemento i
(mm) W/(ºC m) (m2K/W) Superficie = 30 m2
q  U A T
Mortero para enlucido
20
[1400]
Muro U (W/m2·ºC) q (W) Ahorro
Ladrillo 1/2 pie LM (G=50) 125
Muro sin aislamiento 1,860 1004 -
Poliestireno expandido 50 0,029

Tabicón LH triple 100 Muro con cámara de aire 1,396 754 25 %


Aislante
Rasilla Yeso
Enlucido de yeso [1200] 10 Ladrillo macizo Muro con aislamiento térmico 0,506 273 72,8 %
Mortero de cemento

Σ=

Rafael Ruiz 22 Rafael Ruiz


Òscar Ribé Òscar Ribé 23

Cargas térmicas Cargas térmicas

 Método 1: Balance calor en local no calefactado

q  Ui Ai Tint T 
minf , Text minf , T *
*
T*
q1* local no calefactado q2*

q1 q2 q3
 infCp T * Te 
q  q*  m
Tint Tint Tint

Ui Ai Ti T *   Ue Ae  m


 inf Cp  T * Te 

Locales calefactados

de donde la temperatura del local no calefactado será:

 Ui AT   
i i    Ue Ae  minf Cp  Te
T* 
Fuente: Informe CTE plus (CENER) 
 Ui Ai   Ue Ae  minf Cp
Rafael Ruiz Rafael Ruiz 25
Òscar Ribé 24 Òscar Ribé
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

 Método 2: Cálculo de la Keq Locales sin calefacción


Temp. exterior de proyecto (ºC)

minf , Text minf , T * +3 0 -4 -8

T* Locales rodeados de otros con calefacción 12 10 8 5


q1* local no calefactado q2*
Sótanos 13 13 10 7

q  Ueq Ti  Te   Ai 12 10 8 5
Terreno debajo de la solera del sótano
q1 q2 q3
Tint Tint Tint Terreno contiguo a muros de contención sótano 7 5 2 0
Terreno debajo de la solera planta baja 7 5 2 0
Locales calefactados
Ático con forjado plano y cubierta inclinada 13 10 8 5
Ático con terraza y cámara 13 10 8 5
Siendo
1
  Ai   Ai Ático con forjado inclinado 10 8 5 0
Ueq  Ui Ai  Ue Ae  m inf Cp Ático con terraza y sin cámara 10 8 5 0

Rafael Ruiz 26 Rafael Ruiz 27


Òscar Ribé Òscar Ribé

Cargas térmicas Cargas térmicas

Banda con aislamiento Solera enterrada

Muro en contacto
terreno

q  U A (Ti  Tt )
V W X Y Z
Temperatura del terreno (ºC) 12 8 7 6 5 Muro enterrado Cubierta enterrada

Rafael Ruiz 2 Rafael Ruiz 2


Òscar Ribé 8 Òscar Ribé 9
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

Viviendas, almacenes de residus, trasteros, aparcamentos y garajes (HS‐3, tabla 2.1 y 2.2)
Caudal mínimo(qv en l/s)

Consideraciones Tipo de vivienda Dormitorio 


Locales secos (1) (2)
Resto de 
Locales húmedos (2)
Salas de estar  Mínimo en  Mínimo por 
principal dormitorios y comedores total local

Calidad aire aportado 0 ó 1 dormitorios


2 dormitorios
8
8 4
‐ 6
8
12
24
6
7
3 ó más dormitorios 8 4 10 33 8

Materiales de construcción Locales


Caudal mínimo(qv en l/s)
2
Por m  útil Otros parám.
Trasteros y zonas comunes 0,7

Actividades desarrolladas Aparcamientos y garajes


Almaces de residuos 10
120 por plaza

(1) En los l oca les s ecos  de la s vi vi endas  des ti na dos a vari os  us os  se cons i dera  el  ca udal  corres pondiente al  us o pa ra 

Ocupación por personas


el  que res ulte el  mayor ca uda l
(2) Cuando en un mis mo l oca l  s e den us os  de l oca l  s eco y húmedo, ca da  zona  debe dotars e de su ca udal  
corres pondiente
(3) Otros  l oca l es  perteneci entes  a l a vi vi enda  con s us  usos  s i mi la res  (s al a s de juego, des pa chos, etc.)

Temperatura Resto edificios con actividad humana (RITE)


Método de cálculo
Categoría 3 3 2

Humedad
dm /s/persona (1) Decipols (dp) (2) Conc CO2 (ppm) (3) dm /s/m (4)
IDA 1 20 0,8 350 -
IDA 2 12,5 1,2 500 0,83
IDA 3 8 2 800 0,55
Velocidad IDA 4
IDA 1:
5 3 1200
Aire de calidad óptima (hospitales, laboratorios,...)
0,28

IDA 2: Aire de buena calidad (oficinas, residencias, aulas, ...)


IDA 3: Aire de media calidad (cines, restaurantes, gimnasios,...)
IDA 4: Aire de baja calidad
(1) Para locales donde esté permitido fumar, estos caudales se habrán de
multiplicar, como mínimo, por 2
(2) Calidad del aire percibido, método olfativo, según informe CR-1752
(3) Concentración de CO2 (en partes por millón en volumen) por encima de la
concentraciónen el aire exterior
(4) Para locales no dedicados a ocupación humana permanente
NOTA: En hospitales y clínicas son válidos los valores de la norma UNE-100713
Rafael Ruiz Rafael Ruiz
Òscar Ribé 33 Òscar Ribé 34

Cargas térmicas Cargas térmicas

Qinf +vent
qsens.vent 
Qvent
Cpa  w eCpv  (Ti  Te ) qinf +vent   hs  hl 
v esp v esp

Rafael Ruiz 3 Rafael Ruiz 3


Òscar Ribé 6 Òscar Ribé 7
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

140

qvent  qsensible  qlatente Q = 10000 m3/h


Condiciones interiores:
120

T = 24 ºC 100

C
HR = 50% 80

 weCpv  (Te Ti ) 


Q

qvent (kW)
 vent Condiciones exteriores: 60

qvent pa • Barcelona: T = 32 ºC 40

vesp HR = 68% 20
Barcelona


Alicante

 we  wi  Hlg  Cpv Ti Tliq.cond  


d = 8 0

• Alicante: T = 31 ºC -20
HR = 60% -40
d = 13 7 9 11 13 15 17
Hora solar

qvent Qvent é1,23(Te -Ti ) +3010(we -wi )ù


(m3/s)
ë (kg H O/kg as)
û 2
Corrección Te en función de la hora solar y la variación
(ASHRAE Load Calculation Manual)
diurna

Hora 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
5,6 5,0 4,4 3,9 3,3 2,2 1,1 0,6 0,0 0,0 0,0 0,6
8,3 7,8 7,2 6,1 4,4 3,3 1,7 1,1 0,0 0,0 0,0 1,1
Variación 11,1 10,6 9,4 7,8 6,1 4,4 2,8 1,1 0,6 0,0 0,6 1,1
diurna 13,9 12,8 11,7 10,0 7,8 5,6 3,3 1,7 0,6 0,0 0,6 1,7
16,7 15,6 13,9 11,7 9,4 6,7 3,9 1,7 0,6 0,0 0,6 1,7
19,4 18,3 16,1 13,9 11,1 7,8 4,4 2,2 0,6 0,0 0,6 2,2

Rafael Ruiz 3 Rafael Ruiz 3


Òscar Ribé 8 Òscar Ribé 9

Cargas térmicas Cargas térmicas

30
Mezcla en sala
V
Determinar la carga de ventilación sensible y latente
I
MezclaM en
R
climatizador 90 25 en una sala de conferencias con capacidad para 300
q
V personas (no se puede fumar). La sala se encuentra
T
VERANO
70
20 ubicada en Tarragona y las condiciones interiores de
Ventilación
Mezcla en climatizador
directa en local
FCSt diseño son: 24 ºC y 50%
15
FCSt
50
I M
FCSi
S 10
30 R
10 S I 5

0
0 5 10 15 20 25 30 35

Con mezcla en sala la temperatura de impulsión y de la batería son


menores por lo que el rendimiento será menor
Rafael Ruiz 40 Rafael Ruiz
Òscar Ribé Òscar Ribé 41
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

Pérdidas por cerramientos: Ganancias a través de cerramientos:


Transmisión a través de cerramientos Transmisión por paredes, suelo, techo y
(qtrans) ventanas
Pérdidas por renovaciones de aire: Radiación por ventanas y claraboyas
Carga debida a la ventilación (qvent) Aportaciones de equipos, iluminación y
Carga total de calefacción: personas
Ganancias por infiltraciones y ventilación
qcalef  qtrans  qvent
qrefr  qtrans qrad qpers qequip qilu qvent
Rafael Ruiz 4 Rafael Ruiz 4
Òscar Ribé 2 Òscar Ribé 4

Cargas térmicas Cargas térmicas

Factores Método de la función de transferencia


Variación de la radiación solar incidente
(TFM): El más preciso y complejo
Variación de temperatura diurna
Inercia térmica de la masa del cerramiento CLTD: Una simplificación del método
26 e 4 1,5 anterior, pero también preciso
Exterior Te 18

Radiación
16
Grupo A (m=635 kg/m²)
Grupo C (m=440 kg/m²)
Grupo E (m=145 kg/m²)
Método de las diferencias finitas: más
sencillo de implementar numéricamente que
14
solar Grupo G (m=30 kg/m²)
12

la TFM
10
kW

Método de la diferencia de temperatura


6
Interior Ti 4

Aislante Yeso
Ladrillo hueco
Ladrillo macizo
2

0
muro sur, color oscuro, mes de julio equivalente: una simplificación de la CLTD
7 9 11 13 15 hora 17

Rafael Ruiz 4 Rafael Ruiz 4


Òscar Ribé 6 Òscar Ribé 7
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

Diferencia de Temperatura para la Carga de Condiciones de validez de los valores de las tablas
Refrigeración (CLTD) Superficies oscuras
Radiación soltar típica: L 40º N, 21 julio
Sistema de cálculo sencillo de utilizar Ti = 25,5 ºC, d = 11,6 ºC
manualmente Corrección de la CLTD

Ecuación básica de cálculo CLTDcorr  CLTD  LM  k   25,5 - TR   To - 29,4   f


LM : corrección latitud, mes y orientación. Tabla 12.4
qtrans  U ꞏA ꞏCLTDcorr k : corrección por color o polución
(0,65 poca o claro, 0,83 normal o medio, 1 mucha u oscuro)
CLTD tabulado para muros y cubiertas TR : temperatura interior
Tabla 12.1: cubiertas planas TO : temperatura exterior media: T0 = Tmax – (d / 2)
Tabla 12.2: muros soleados f: corrección para cubiertas planas (=0,75 si el cielo raso
se utiliza como plénum de ventilación)
Tabla 12.2: vidrios

Rafael Ruiz 4 Rafael Ruiz 4


Òscar Ribé 8 Òscar Ribé 9

Cargas térmicas Cargas térmicas

M (kg/m2) U (W/m2 ºC) Grupo


U < 1,7 A  Para paredes en sombra, se considera que
M  600
U  1,7
U  0,65
B
A están orientadas al Norte
600 > M  450 0,65 < U  1.5
 T0 = Tmax – (d / 2)
B
U  1,5 C
U  0,99 B LM
450 > M  400 0,99 < U  2,1 C (muros y cubiertas en latitud 40º Norte)
U  2,1 D Junio Julio Agosto Septiembre
U  0,57 B
400 > M  340 0,57 < U  1,33 C
N 0,5 0 -1,1 -2,2
NE 0,5 0 -1,1 -2,7
U  1,33 D
E 0,5 0 0 -1,6
U  1,1 C
340 > M  300 1,1 < U  2 D SE 0 0 1,1 2,2
U 2 E S -0,5 0,5 2,2 5,5
U  1,68 D SW 0 0 1,1 2,2
300 > M  192
U > 1,68 E W 0,5 0 0 -1,6
U 1 E NW 0,5 0 -1,1 -2,7
192 > M  100
U>1 F HOR 1,1 0,5 1,6 -4,4
M < 100 --- G
Rafael Ruiz 5 Rafael Ruiz 52
Òscar Ribé 0 Òscar Ribé
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

 Comportamiento de la radiación incidente qcristal =qtransmision  qradiacion


I (W/m2)      1 qcristal =U  A  CLTDcorr  A   SHGF 0  SC  CLF
: fracción absorbida
CLTDcorr  CLTD   25,5 - TR   To - 29,4    f

 : fracción reflejada
A  Área del cristal irradiada (m2)
  : fracción que atraviesa
 U  Coeficiente global de transmisión (W/(m2·K)) - Tabla 14
 Radiacion transmitida =  I A CLTD  Para cristales (ºC) - Tabla 12.2
h h
f  Factor marco (1 madera ó 1,17 metálico)
 
SC  Shading coefficient - Tablas 15
 Cálculo de la carga de refrigeración
CLF  Cooling Load Factor - Tabla 13
qcristal =qtransmision  qradiacion SHGF0  Máximas ganancias de calor por el cristal (W/m2) -
Tabla 13
Rafael Ruiz Rafael Ruiz 5
53
Òscar Ribé Òscar Ribé 4

Cargas térmicas Cargas térmicas

hora 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
Aportaciones a través de Jun 62 69 80 89 98 106 110 113 115 112 113 CLTD : conducción a través de vidrios.
vidrio ordinario simple, sin
Jul 49 55 64 71 78 84 88 90 91 89 90
N
Ago 45 51 58 65 72 77 80 83 84 81 83 Ti = 25,5 ºC, d = 11,6 ºC
protección interior en latitud Set
Jun
39
195
44
239
50
244
56
217
62
195
67
179
69
168
71
163
72
152
70
141
71
125 Hora 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
40º N (W/m2) Construcción NE
Jul
Ago
185
153
226
187
231
192
206
170
185
153
170
141
159
132
154
128
144
119
134
111
118
98 CLTD -1 0 1 2 4 5 7 7 8 8 7
tipo media. Set 99 121 123 110 99 90 85 82 77 71 63

U : W/(m2·K).
Jun 225 300 341 347 313 266 238 211 197 177 157
Jul 225 300 341 347 313 266 238 211 197 177 157
E
Ago
Set
225
211
300
282
341
320
347
326
313
294
266
250
238
224
211
198
197
186
177
166
157
147
Marco no metálico. Valores usuales. Tabla 14
600
Jun 132 193 244 274 284 259 229 203 183 168 147 Vidrio ordinario simple 5,10
N Jul 139 204 257 289 300 273 241 214 193 177 155
SE
E Ago 161 235 297 334 346 315 278 247 222 204 179 Vidrio absorbente 4,70
S Set 185 271 342 385 399 364 321 285 257 235 207
500 O Jun 33 42 63 93 126 156 171 174 159 141 123 Doble vidrio ordinario 2,90
Radiación mes de junio (W/m )

HOR Jul 38 48 72 107 144 179 196 200 182 162 141
2

S
Ago 52 66 99 146 197 244 268 273 249 221 193 Doble vidrio (exterior absorbente) 2,70
400 Set 69 88 133 196 265 328 360 366 334 297 259 Triple vidrio ordinario 2,10
Jun 51 61 66 76 86 117 168 224 269 295 300
Jul 54 64 70 80 91 123 177 236 284 311 316
SC Persiana Persiana
SO
Ago 62 74 80 93 105 142 204 272 328 358 365
300 Set 71 86 93 107 121 164 235 314 378 414 421 Sin Cortina Cortina Cortina veneciana veneciana
Jun 61 68 75 82 89 95 129 197 272 341 381 Factor de corrección por tipo de persiana interior interior transparente interior interior
Jul 61 68 75 82 89 95 129 197 272 341 381
200
O
Ago 61 68 75 82 89 95 129 197 272 341 381 vidrio y protección solar. ni cortina oscura clara clara clara media
Set 58 64 70 77 83 90 122 186 256 320 358
Jun 54 60 71 76 87 92 98 114 163 228 277 Vidrio ordinario simple 1,00 0,59 0,25 0,39 0,55 0,64
Jul 51 57 67 72 82 87 93 108 154 216 262
100 NO
Ago 43 47 55 60 68 72 77 89 128 179 217 Vidrio absorbente 0,69 0,45 0,30 0,36 0,53 0,57
Set 27 30 36 38 44 47 49 58 82 115 140 Doble vidrio ordinario 0,81 0,60 0,25 0,37 0,51 0,57
Jun 135 202 278 362 438 497 539 564 556 522 472
0 HOR
Jul 132 198 273 356 430 488 529 554 546 513 463 Doble vidrio (exterior absorbente) 0,55 0,40 0,22 0,30 0,36 0,39
Ago 125 187 257 335 405 460 499 522 514 483 436
7 9 11 13 15
Hora solar
17
Set 108 163 224 292 353 400 434 454 447 420 380 Triple vidrio ordinario 0,71 0,45 0,30 0,36 0,53 0,57

Rafael Ruiz 55 Rafael Ruiz 56


Òscar Ribé Òscar Ribé
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

La potencia de las unidades terminales es la


Actividad: potencia generada (W) Descripción qs ql
Sentados Teatro, cines 60 40
Trabajo sedentario
Sentado, comiendo,....
Oficinas, hoteles, apts. 65
75
55
95
calculada para cada estancia
Restaurantes
Sentado con actividad ligera
De pie, andando lentamente
Oficinas, hoteles, apts.
Bancos, tiendas
75
90
75
95 Sólo en las condiciones extremas de cálculo se
Trabajo ligero Fábricas 100 130 requerirá dicha potencia, solicitando
Andando deprisa o trabajo moderado 100 205
habitualmente cada local una carga parcial
Fábricas, talleres
Jugando a bolos Boleras 100 180
Baile moderado Salas de baile 120 255
Trabajo intenso, levantando pesos Fábricas 165 300 Previsiblemente la carga máxima no se presenta
de forma simultánea en todos los locales
Trabajo intenso, atlético Gimnasios 185 340

Potencia de iluminación Potencia de equipos (W) Sensible Latente


Tipo luz Ganancia calor
Cafetera
Ordenador
800
225
730
0
La potencia total del equipo de producción a
Incandescente qilu = W Fotocopiadora 250 0 instalar será inferior a la suma de potencias,
Fluorescente qilu = 1,25 * W Fax
Impresora
60
150
0
0
reduciéndose por el llamado factor de
Parrilla 3625 925 simultaneidad qEQUIPO = fSIMULTANEIDAD ꞏå qi
Nevera 250 0
Equipo hi-fi 200 0 i
Aparatos diversos 500 400
Rafael Ruiz 5 Rafael Ruiz
Òscar Ribé 7 Òscar Ribé 60

Cargas térmicas Cargas térmicas

åq i ³ qequipo
i Julio, 14 h (solar)
Color Oscuro
Orientación: NE
q1 (kW) q2 q3 q4
U = 0,506 W/m2 ºC
3m Grupo C
q5 q6 qi 1,8 m L = 10 m
Te = 32ºC Ti = 24ºC
d= 8ºC

Rafael Ruiz Rafael Ruiz 6


61
Òscar Ribé Òscar Ribé 2
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

qtrans  A ꞏU ꞏCLTDcorr CLTDcorr  CLTD  LM  k   25,5 - TR   To - 29,4   qtrans  A ꞏU ꞏCLTDcorr CLTDcorr  CLTD  LM  k   25,5 - TR   To - 29,4  

Parte soleada: Parte en sombra: se considera como si estuviera


CLTD (tabla 12.2)= 11 orientada al norte
LM (tabla 12.4)= 0 CLTD (tabla 12.2)= 5
k = 1 (color oscuro) LM (tabla 12.4)= 0
(25,5 – TR) + (To – 29,4) = 1,5 -1,4 = 0,1 ºC k = 1 (color oscuro)
(25,5 – TR) + (To – 29,4) = 0,1 ºC

CLTDcorr = 5 + 0,1 = 5,1 ºC


CLTDcorr = 11 + 0,1 = 11,1 ºC qtrans_sombra = (3*L*0,4)*0,506*5,1 = 31,0
qtrans_sol = (3*L*0,6)*0,506*11,1 = 101,1 W
qtrans = qtrans_sol + qtrans_sombra = 132,1 W

Rafael Ruiz 6 Rafael Ruiz 6


Òscar Ribé 3 Òscar Ribé 4

Cargas térmicas Cargas térmicas

qcristal =qtransmision  qradiacion


Junio, 12 h (solar)
qtransmisión:
U (tabla 14) = 4,7 W/m2 ºC qtrans  A ꞏU ꞏCLTDcorr
CLTD (tabla 12.2)= 5 CLTD  CLTD   25,5 - T   T - 29,4    f
Orientación: S  corr R o

f=1
Vidrio absorbente
(25,5 – TR) + (To – 29,4) = -3,4 ºC
2x4 m
Cortina interior oscura
Sin marco metálico

Te = 30ºC Ti = 24ºC
d= 11ºC CLTDcorr = 5 – 3,4 = 1,6 ºC
qtransmisión = 8 * 4,7 * 1,6 = 60,2 W

Rafael Ruiz 6 Rafael Ruiz 6


Òscar Ribé 5 Òscar Ribé 6
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas Cargas térmicas

qradiación: qradiacion =A   SHGF 0  SC  CLF Partimos de la hoja de cargas: qsi qli qsv qlv
SC (tabla 15)= 0,45 V
30

(SHGF)0·CLF (tabla 13)= 156 W/m2 I M R


90 25

q
V
VERANO 20
70
qradiación = 8 * 156 * 0,45 = 561,6 W La temperatura
Ventilación
Mezcla directa en local y el
en climatizador
caudal de impulsión FCSt
15
NO son libres en verano 50
FCSi
M 10

qvidrio = 60,2 + 561,1 = 621,8 W


30
I R
S
5
10

0
0 5 10 15 20 25 30 35

Rafael Ruiz Rafael Ruiz 68


Òscar Ribé 67 Òscar Ribé

Cargas térmicas Cargas térmicas

o Suponer I Determinar las condiciones y caudales de aire en un climatizador que ha de


acondicionar una sala cuyas cargas interiores sensible y latente son
o Calcular FCSi y dibujar la recta pasando por el retorno R respectivamente 20 y 3 kW y a través del cual se introducen 1000 m3/h de aire de
o Localizar gráficamente las condiciones de impulsión I ventilación. Suponer un 90% de HR a la salida de la batería.

o Calcular los caudales de impulsión y retorno T seca


ºC
H relativa
%
H abs
g/kg a.s.
3
V esp.
m /kg a.s.
Entalpía
kJ/kg a.s.
T de rocío
ºC
T húmeda
ºC
qsi  qli  QI  m I I Vent. 31,0 70,0% 19,9 0,889 82,17 24,9 26,4
I 
m  m M  
hR  hI  QR  m R  R  m  V  R
I  m Retorno 24,0 50,0% 9,3 0,854 47,80 12,9 17,1
Mezcla 25,2 55,4% 11,1 0,860 53,54 15,6 18,9
o Calcular gráficamente punto de mezcla  V TV  m RTR
m Imp. 13,5 90,0% 8,7 0,823 35,46 11,9 12,5
(intersección FCSt con segmento VR,… o TM  mI Superf. 10,9 100,0%
o Obtener TS en la intersección de FCSt con la saturación FBP
by-pass
qsi
kW
qli
kW
qsv
kW
qlv
kW
qtotal
kW
FCStotal FCSinterior

Comprobar el FBP (si procede) T  TS 17,9% 20,00 3,00 2,24 8,50 33,73 0,6592 0,8696
o FBP  I
TM  TS Qventilación Qimpulsión Qretorno Qmezcla mcondens % caudal de ventilación
o Caudal de agua condensada 3
m /h
3
m /h
3
m /h
3
m /h kg H2O/h directo por infiltraciones
m cond  m I w M  w I   m V wV  w R   m I w R  w I  1000,0 5524,4 4771,8 5771,5 16,21 0,0 0%

Rafael Ruiz 69 Rafael Ruiz 70


Òscar Ribé Òscar Ribé
Climatización
Prof. Rafael RUIZ / Òscar RIBÉ

Cargas térmicas

Según normativa: UNE 100-001-85


Datos climáticos de la zona

Entalpía máxima coincidente = 62 kJ/kg


Entalpía con Tmáx y HRmáx = 96 kJ/kg

Rafael Ruiz 7
Òscar Ribé 1

You might also like