Annex 4 Transcripció Grup Focal

1 Moderador: Bueno, doncs res. Ara que ja ens hem presentat tots, us faig la primera
2 pregunta, es una pregunta com més més global, perquè us podeu expressar a la
3 vostra manera. Com considereu que fan l’abordatge les infermeres del dolor crònic en
4 els pacients crònics complexes? Com, com creieu que actuen les infermeres en quant
5 el dolor, el dolor crònic? (Totes fan una respiració profunda, es queden totes durant
6 uns breus segons pensatives, despres comencen a parlar).

7 Infermera 2: Bueno, jo crec que depèn del... de la consulta que estàs fent. Ho sigui,
8 en quin àmbit t’estàs movent com a infermera. Jo penso que per exemple una
9 infermera de PADES, una gestora de casos, que fan més domiciliària de cronicitat,
10 potser tracten i viuen el dolor una infermera a consulta de primària que potser no
tenim.
11
12 Infermera 1: Bueno, és el que comentava, a primària potser no veus aquests casos
de, del dolor crònic.
13
Infermera 5: O els veus o potser no tens el temps suficient a la consulta.
14
Infermera 1: Correcte, sí.
15
16 Infermera 5: Com per abordar-lo com ens agradaria. Jo crec que és una qüestió més
17 d’això, no? Que et venen a lo millor a la consulta per anar al podòleg i diuen que tenen
allà dolor, però no, no tenim el temps suficient com per abordar-lo com ens agradaria.
18
19 Infermera 1: És un problema de col·laboració, vull dir, realment necessites el metge
20 pel, pel control del dolor. Sinó es que l’agafes, si tinguéssis temps el que podries fer és
21 pues una consulta per dolor o amb teràpies alternatives, però no, no tenim aquest
temps per plantejar-nos-ho.
22
23 Infermera 2: O a vegades una simple anamnesi, no? Des de quan? Com caniva
24 aquest dolor? Com afecta emocionalment? Valorar si l’emoció està afectant al dolor.
25 No tens aquesta, aquest temps per fer aquest anàlisi i a vegades no tenim present
tampoc, és la, és la realitat, no?
26
27 Infermera 3: A més, en el pacient jove, que és el que ve aquí a la consulta, és
28 probable que sigui un pacient que encara estigui en estudi, que vagi molt als
29 especialistes. Que només et vingui per una vacunació o per un control de pes o un
control de crònics, no? Les receptes les farà amb el metge a lo millor el temps és el
que dieu, són 2 minuts i no hi ha temps per fer tot aquest abordatge que com a
infermeres podríem fer, que és l’abordatge psicològic, l’abordatge de… de com
assolim aquest dolor crònic, el tema d’altres coses, no? Emmm el tema de, de salut en
general, de la relació amb el pes, l’alimentació, l’exercici. Perquè hi ha molts factors
que estan vinculats al dolor crònic. Però clar…

Infermera 6: De si dorm bé, també és important.

Infermera 3: Exacte.

Infermera 1: Lo de l’exercici, lo de l’exxercici també és important sí. Hi ha moltes

altràlgies, vull dir, amb exercici físic, la musculatura està bé i aguanta bé amb
l’articulació. No, no arribes a tenir el dolor que tenen. També és una mica, ja quan et
fas gran, sedentarisme, una mica això. Però, això també ho podríem fer d’exercici físic.

Infermera 6: Bueno això ho fem, o almenys ho treballem a la consulta ehh, insistim,

preguntem.

Infermera 1: Jo sí! Faig el que puc.

Infermera 1: Lo que jo veig també és que la gent mmm, no està massa predisposada
a fer un canvi per millorar.

Infermera 1: No.

Infermera 2: Encara que tu li expliques, que li dius que tindrà un benefici, és molt… hi
ha molta resistència.

Infermera 5: Volen, volen la píldora màgica, no? Jo penso. Igual que quan volen
deixar de fumar, no? Venen pel todacitan, i ja volen que això els hi tregui el desig. Amb
el dolor volen la pastilla directament i tots els hàbits que poden canviar per millorar la
seva i la qualitat de vida els hi costa més, perquè això els hi requereix un esforç de la
persona, no? (totes asenteixen amb un si, varies vegades)

Infermera 3: Mmm, (assenteix amb el cap). Perquè s’ha d’assumir, s’ha d’assumir
aquest dolor i quines, i quines parts de la vida t’està afectant i el que s’ha de, s’ha
d’entrendre que el dolor és que, el dolor sí és important, però és com es viu, és el
patiment del dolor. El patiment és lo, és l’important en el assumir el dolor crònic. Que
el dolor no el vivim igual, tots els que estem aquí, no? (Sona una trucada del seu
telèfon). Disculpeu eh, es que estic pendent d’un tema. (s’aixeca de la cadira,
contesta a la trucada i surt de la taula per no molestar a la resta de companyes).

Infermera 2: No s’accepta igual en emmm, un dolor agut, no? Que un dolor crònic. I
no s’accepta igual que. Vas a visitar-te al metge per exemple, i et diu: “Hauràs de
conviure tota la vida amb aquest dolor. Hi haurà alguns dies que estaràs més bé,
altres dies que estaràs més malament, però has de conviure amb aquest dolor.”

Infermera 3: Si? Diga’m. Escolta’m, ara estic a una reunió important, em pots fer un
correu? Perfecte, gràcies. (Torna a asseure’s a la cadira)

Infermera 2: Clar, la gent això mmm no no, es que mira, a vegades a la consulta
d’infermeria i et diuen: “Es que mira que m’ha dit la doctora, que hauré de conviure
amb aquest dolor i es que no m’ha fet cas”. I és això, no? Que costa acceptar,
acceptar, acceptar això i adaptar-te.

Infermera 6: Avui venim de, d’un curs, la Infermera 5 i jo de traumatologia d’aquí

l’hospital. I deien que els pacients que els operen de la columna, emmm… de una…

Moderador: D’una fractura?

Infermera 4: D’una hèrnia?

Infermera 6: D’una hèrnia! Ehh, que a l’any desapareix la hèrnia perquè els operen i
després s’absorbeix, no? Encara tenen dolor, tindran dolor crònic lumbar aquests
pacients.

Infermera 5: Que era com un dolor residual, no?

Infermera 6: Que era com un dolor residual i fins que s’adapten, fins que ho integren,
clar són moltes, són moltes consultes que arriben al final. Tant al a dermatologia, com
a medicina, en general.

Infermera 3: Jo dono fe d’això. Fa 15 anys vaig fer una fractura de sacre i porto 15
anys amb dolor crònic. El dolor no ha marxat, el dolor està allà.

Infermera 6: Però és constant?

 Infermera 3: És constant? És constant, sí. Que passa que, consegueixo oblidar-me en
86 segons quins moments. Quan estic sentada, em fa mal i el dormir és lo pitjor. La nit és
87 lo pitjor. De dia consegueixo distreure’m. La intensitat varia una mica perquè, perquè
88 és així, no? Vull dir, et distreus, t’estàs pendent d’una cosa i estàs pendent d’allò, no?

89 Infermera 6: Quan estàs en silenci, quan escoltes realment la teva…

90 Infermera 3: Quan escoltes realment el teu cos, el notes, el notes.

91 Infermera 1: Jo tinc un dolor crònic, és una risoartrosis aquí i vaig estar temps que em
92 feia molt de mal, perquè és va complicar amb una tendinitis. Bueno, fins al punt de que
93 jo treballo com a infermera i i has d’agafar unes pinces, per exemple, per exemple per
94 treure punts, jo no podia, jo no tenia força, vale? És la mà esquerra, em vaig apanyar
95 com vaig poder, de les dos feines que tenia vaig tenir de deixar una, que era la que
96 més feia anar. I ara poc a poc veig que segueix estant el dolor, però… Bueno, vaig fer
97 una infiltració, vaig fer una rehabilitació, bueno, és una artrosi, vull dir, ho tindré
98 sempre. Lo que passa que, que és lo que diu ella (senyalant a la Infermera 3), que hi
99 ha un moment que ho has integrat. Jo vaig passar un dol ehh, vull dir, jo de cop vaig
100 pensar que havia perdut, que havia perdut algo. Vull dir, de ser jove i pensar que tot
101 funciona, de cop, donar-se compte de que no es així i que això és lo mínim que podia
perdre…
102
Infermera 5: Com un dol, clar.
103
104 Infermera 2: I això és important, el dolor crònic també s’associa, no? A l’edat més
avançada i i adaptar-te a que al teu…
105
106 Infermera 1: I que avui en dia no és així, perquè el perfil de pacients que no són
d’edat avançada…
107
Infermera 2: Ja, però…
108
Infermera 5: Però clar, suposa un canvi a la teva vida, no?
109
Infermera 1: Sii…
110
Infermera 5: I és una adaptació i et costa, no? Jo crec.
111
Infermera 1: Si si!
112 Infermera 3: També hi ha, hi ha el tema dels efectes secundaris de la medicació, que
113 això la gent gran et pot afectar molt. (Totes volen parlar).

114 Infermera 1: Això és un altre tema, això és un altre tema.

115 Infermera 3: A la gent gran, que se’ls hi dóna tractaments importants, que poden
116 arribar fins a fentanils i tot, no? Poden haver-hi risc de caigudes, moltes situacions que
117 poden
empitjorar la seva mobilitat.
118
Infermera 1: I addicció, adicció al fentanil.
119
Infermera 3: Addicció al fentanil.
120
121 Infermera 1: Jo tenia una amiga, que per cert, es va suicidar no fa tant de temps i en
122 part crec que tenia a veure això, que li afectés el dolor crònic. Havia passat dos
123 càncers, li havien operat de l’esquena, coixa pel tema de l’esquena. Bueno, a mida
124 dels anys, pues clar, cada vegada tenia més dolor i cada vegada feia més demanda
125 del dolor fins que va anar, va anar fent l’escala aquesta d’analgèsia i va arribar al
126 fentanil, no? I era jove, era jove relativament, tenia la meva edat, tenia 60. Pues es va
127 enganxar, es va enganxar al fentanil i se’l prenia. Cada vegada anava a la farmàcia a
128 demanar-ne, no li donaven perquè ja li havien donat. I li deien: “No te’l podem donar”.
129 No se que, bueno, va haver un moment que va ser conscient, li va dir al metge, que
130 l’havien enganxat amb una droga, que l’havien enganxat i que què feia? I no li van
131 donar cap solució, vatenir que pagar-se una clínica de deintoxicació particular. És molt
132 for això ehh! Perquè la gent gran de 80 anys, tu no ho penses que els pots enganxar,
133 perquè és igual tenir un dolor i ja els hi dones tot lo que té. Però una persona
134 relativament jove que, que tenia una vida amb limitacions, però es troba amb això, es
troba amb una addicció al fentanil molt forta.
135
136 Infermera 4: Però jo el que veig és que hi ha molts casos que van posant, van posant,
137 van pujant dosis, van posant altres fàrmacs i continuan amb dolor. I dius, mmm…?
138 Això, es que… es que hi ha algo més, hi ha algo més amb el que no es treballa. Penso
139 que no hi ha temps, penso que és molt de comunicar-te amb la persona, i dedicar
140 temps, dedicar temps. Perquè molts cops és preguntar, portar una conversa, es que
això a primària és inviable.
141
142 Infermera 1: Jo també ho penso això, que hi ha dolors que no es solucionen amb la
 medicació. Són dolors de l’ànima, del cos.

143 Infermera 4: Dolors emocionals, emocionals que no els treus amb medicació, hi ha
144 una part emocional que no es treu, penso jo ehh, que molts cops surt quan parles molt
145 amb la persona. Però clar, necessites temps i parlar, i això a consulta ho veig molt
complicat.
146
147 Infermera 5: I tal com està montat el sistema també, no també? Perquè clar, tenim a
148 l’abast prescriure medicaments, no? Això és un moment. Però clar, no tenim a l’abast
una psicòloga, un especialista, una infermera naturopata. No!
149
Infermera 6: Teràpies, teràpies…
150
151 Infermera 5: Tots aquests recursos, teràpies naturals, teràpies alternatives,
complementàries, psicoconductuals, no les tenim.
152
Infermera 1: Ara no.
153
154 Infermera 4: I en general, en general, no dic en tothom, però penso que no s’escolta
155 al pacient. Pues per aquest motiu, perquè hi ha molt poc temps. Perquè “el seguent!”,
156 “porto ja una demora!”, “Si miri, prengui això i ja està, adéu! Vull dir… Bueno es que,
es que és això: “medicació, medicació, medicació, parxe, parxe, parxe, parxe”.
157
158 Infermera 2: Sí, però… si deixes que parli el pacient, a vegades, si deixes que parli,
dirà, dirà, dirà i dirà i es que no tinc temps.
159
Infermera 4: També, també. Clar! Sí! Per això… a consultes ho veig més complicat.
160
Infermera 5: Hem d’anar més endins, no? Nosaltres.
161
162 Infermera 1: Per exemple, el típic cas d’algú que emmm, se li ha mort un fill, o un
163 familiar molt proper i desenvolupen tot un dolor, saps? Que és el que et dic, que és
més una altra cosa que ja ho veus.
164
165 Infermera 6: O dones, o dones grans de 70 anys que em trobo jo a la consulta que
166 estan… Bueno, que a lo millor en aquell moment no els hi agrada la seva vida, que
167 estan fartes de tenir el seu marit. T’ho juro que és, és una passada, a mi és que em
168 parlen d’això a lo millor comencen amb el dolor i m’acaben parlant de que estan
agobiades, que no volen… que és una merda de vida que tenen…
169
170
 Infermera 4: Somatització de coses de la teva vida, que que assumeixes sense voler
assumir, i això està així.

171 Moderador: Com a infermeres, quan us heu trobat davant d’aquestes situacions d’un
172 dolor mal controlat, ja sigui per qualsevol de les situacions que heu explicat: Com ho
173 heu gestionat com a infermeres? Com en aquest poc temps que teniu, que dieu que us
174 falta molt de temps, creieu que ho podríeu fer millor? En alguns casos de dolor mal
175 controlat: Què us comenta el pacient? Com ho heu gestionat com a infermeres?

176 Infermera 6: Li passo al metge perquè li faci la identificació o li doni medicació, i em

177 poso una telefònica per trucar-la d’aquí una setmana per veure com ha evolucionat el
178 dolor.

179 Infermera 5: Jo crec, que és important saber, no? Quan comença el dolor, quan
180 s’accentua, no? Sapiguer una mica lo que ella ha dit (assenyalant a la Infermera 2), fer
181 una bona anamnesi.

182 Infermera 1: I fer una escolta activa, realment.

183 Infermera 5: Fer una escolta esctiva, sí. I saber quines coses poden accentuar aquest
184 dolor, no? Perquè a vegades, no? És important conèixer això, per veure per on podem
185 encaminar-ho, no? I depenent de quin tipus de dolor, també és poden donar uns
186 consells i unes mesures ambientals, no farmacològiques. Si et fa mal el cap i tens
187 unes migranyes cròniques, doncs, no se pots dir doncs que sigui una llum no tant
188 artificial intensa, no? Sorolls no estridents, que sempre pots mirar de donar altres
opcions.
189
190 Infermera 3: És veritat que quan nosaltres fem visites domiciliàries mmm, visualitzes
191 també l’entorn. L’entorn familiar també és molt important. Si és un entorn que li està
donant suport o és un entorn que li dóna pel sac.
192
Infermera 6: Tu ja ho veus això allà.
193
Infermera 4: Si, si, totalment!
194
195 Infermera 3: És així, vull dir, no? És lo que expliques tu (mirant a la Infermera 6), a
196 vegades són persones, dones grans que a lo millor han tingut una evolució de vida
197

198
 complicada, no? I que sense volguer, no s’en donen compte que estan tenint un
problema 201 degut això, no? Degut a la seva desil·lusió per la vida o…

Infermera 6: Sí sí! (Assentint amb el cap).

199 Infermera 3: O a lo millor, són persones que han treballat molt dur físicament per, a lo
200 llarg de la seva vida. Pues persones que han treballat en la construcció o a la pagesia,
201 o dependentes o de perruqueres, que són feines amb…

202 Infermera 6: Amb molta dedicació…

203 Infermera 3: Sí! Feines molt patidores.

204 Infermera 6: Nosaltres també patirem, penso jo… (Totes les infermeres riuen pel
205 comentari. I es fa un breu slienci.) Perquè també hi ha una infermera, que vaig anar a
206 casa seva, i també té un dolor crònic que no se sap encara d’on ve aquest dolor. Està
207 pel Garraf, i quan vaig anar a casa seva emmm, em vaig plantejar…

208 Infermera 4: Vas entendre d’on venia el dolor, o no?

209 Infermera 6: No no, emmm, no, no, em vaig plantejar, o sigui, jo crec que aquest dolor
210 li ve per haver-se carregat tant… Saps això que diuen a vegades que et carregues tant
211 d’energies dels altres… no se.

212 Moderador: Considereu que amb les visites a domicili es fa un millor abordatge del
213 dolor, doncs? (totes s’emocionene i responen a l’hora, totes volen respondre)

214 Infermera 4: Home! (Exclama) Per suposat! Tens més temps, el temps el marques tu.

215 Infermera 5: I més detalls també, és lo que deia ella (assenyalant a la Infermera 3).

216 Infermera 3: I el visualitzes. Veus com s’aixeca de la cadira, veus com va al lavabo,
217 veus com t’ha obrit la porta. Són detalls.

218 Infermera 4: I lo no verbal, mentres tu estableixes una conversa. A consulta, amb

219 l’ordinador, que molts cops et diuen: “No m’has mirat ni a la cara”. Doncs no puc, no
220 puc ni mirar-te a la cara. No verbal, no veus res en la consulta. Mentre fas els
221 registres, mires l’ordinador, i està allà parlant-te i tu vas apuntant, es que clar, a veure!
222 Es que surt i entra un altre! I tens que acabar lo que has posat de l’altra persona!

223
224
 Infermera 5: I la percepció del pacient, no? Que estàs tu allà teclejant. Que jo intento
sempre mirar-los, ehh. Igualment la percepció no ha de ser igual que quan vas a un
domicili.

226 Infermera 6: Seus al seu costat on no hi ha una barrera. És, és important això.

227 Infermera 4: I la comoditat del pacient, la comoditat del pacient en consulta no és la

228 mateixa que a casa seva. A casa seva està en la seva zona de confort.

229 Infermera 3: Veus com ho solventa a casa, que a lo millor a casa té escales i dius
230 home, aquesta persona no pot sortir en tot el dia de casa, per lo tant no li pots estar
231 demanant que surti a passejar. no li pots demanar el no se que…

232 Infermera 1: A lo millor no té ascensor…

233 Infermera 6: Si si si. Jo vaig atendre a una pacient que venia 3 vegades a la consulta i
234 per no va venir un dia perquè li feia molt de mal la cama. Jo anava, venia a curar-se.
235 Quan a vaig anar a casa seva, vivia en un quart pis sense ascensor i jo em vaig
236 quedar… I això només a l’entrar, les sensacions que que reps, no? Si tot està tancat, o
237 sinó si tens claredat, si tenen ventilació, no se, ventilació, il·luminació, no?

238 Moderador: Les condicions en les que viuen poden influir en el dolor. (asenteixen
239 totes amb el cap dien que si)

240 Infermera 3: Poden influir, sí! Negativament o positivament en la, en l’assumir el dolor.

241 Infermera 5: L’entorn com també pot influir, les relacions que tinguis amb els
241 cuidadors, no?

242 Infermera 6: Com parla amb el seu home o amb el seu fill. Com li parlen a ella… (es
243 fa un breu silenci)

244 Moderador: Vale, aquí farem un incís en un apartat més d’opinió en quant al dolor. En
245 quant als factors que influeixen en el dolor. Considereu que el dolor és solament físic?
246 (responen alhora)

247 Infermera 1 + Infermera 2 + Infermera 3 + Infermera 4: No, no, per res!

248

249
 Infermera 4: Si solament fos físic posaries l’analgèsia i marxaria.

251 Infermera 3: Hi ha algun component, clar, parlem diferent quan és d’un dolor agut que
252 d’un dolor crònic. Un dolor agut, si prens un paracetamol o un ibuprofeno, o si tens un
còlic nefrític, algo molt més fort. I saps que al cap d’unes hores estaràs bé. Amb un
253 dolor crònic, mmm… És el peix que es mossega la cua, has d’estar sempre…
254
255 Infermera 1: I la medicació del dolor crònic és molt més forta i té molts més efectes
secundaris, que prenent-te un enantyum per exemple. O el tramadol que hi ha gent
que li senta bé o no i ja entres en una altre, en un altre estil de vida…
256
257
258 Moderador: El dolor crònic considereu que és més, té més a veure altres factors que
no tant el físic i l’agut en canvi sí que amb un tractament farmacològic es podria curar
259 d’immediat i ja està.
260
Infermera 3: Sí, però és que clar, el dolor crònic és aquell dolor que està més enllà de
261 “x” dies, no?

262 Infermera 6: Als 6 mesos són, no?

263
264 Infermera 3: Sí, però és que clar, poden passar, poden passar moltes coses, no? Hi
ha dolors crònic que es poden modificar bé i hi ha alguns que a lo millor encara
265 empitjoren fins arribar a la vellesa i depèn de les causes, són moltes coses.
266
267 Infermera 5: S’ha de mirar de forma més holística, no? No som només físics, sinó que
268 som físics, no? Emocions, ànima, que pot venir de, de moltes coses, no? I s’han de
morar tots els factors, i no només mirar la cama que et fa mal, no? Mirar més endins,
269 més capes.
270
Moderador: Com considereu que influeixen els factors psicològics, aquests que
271 comentes, els emocionals, en el dolor crònic, com com poden influenciar?

272 Infermera 1: Com no ho sabem, tant de bo ho sapiguéssim, com.

273 Moderador: Com, com poden influir? En els casos que heu vist…
274
275 Infermera 1: Una persona que està, que que està deprimida, el seu sistema
276 immunològic està molt baix. És un peix que es mossega la cua i al revés, si tens el
 sistema immunològic baix per lo que sigui, perquè el teu entorn no tens els estímuls
que necessites, també fas una depressió. Penso que la gent en depressió, tenen més
dolor.

277 Infermera 2: Jo la majoria de pacients que he tingut en la consulta amb repercussions

278 emocionals amb el seu dolor, ha anat a pitjor. No m’he trobat gairebé cap cas que em
279 digui: “Miri que m’ha passat una cosa bona i estic, i estic la mar de bé! He millorat!” La
280 majoria de vegades són etapes vitals o circumstàncies vitals que fan empitjorar.

281 Infermera 5: I a més, és lo que jo deia abans, lo del peix que es mossega la cua, no?
282 Tens dolor, et poses trist, no? I t’estàs trist perquè tens dolor i et costa sortir d’aquest
283 espirall. I és molt important tenir un entorn que t’entengui, no? Que ho, que ho accepti,
284 no? I t’entengui i respecti els teus temps, no? Crec que és molt important tenir un
285 recolzament d’amistats i familiars. La meva mare té fibromiàlgia per exemple i els dies
286 que venen a veure-la les amigues i tot això, sembla que no ho tingui, perquè està
287 distreta. és lo que ella parlava de la distracció (assenyalant a la Infermera 3). Quan
288 estem distrets, no? O quan estem alegres, la felicitat també, no? Aquelles coses que
289 ens fan sentir feliços, les endorfines, el xut d’endorfines, tot això…

290 Infermera 1: I no centrar-te en aquell dolor, perquè quan només dius: “Aii es que tinc
291 mal aquí!” “Aii, es que a veure!”. El focus aquest, fa que tinguis més dolor. Quan et
292 distreus, això que deies (Mirant a la Infermera 5), t’en oblides.

293 Infermera 5: Fer coses que ens agradin, penso, no? Penso, que, que pot ajudar.

294 Infermera 1: I que cadascú ha de trobar la seva, vull dir, hi ha tots uns recursos de, no
295 tothom té els recursos personals per veure què és el que li pot anar bé, ni té la
296 confiança en qui li està recomanant les coses. Però bueno, al final cadacsú ha de
297 trobar la… la seva via, no? A través de l’exercici, dels passeigs, de quedar amb els
298 amics. Llavors encara hi ha més dificultats, vull dir, que hi ha… això que deiem, no? La
299 medicació la pujes i llavors tens més efectes secundaris i és el que deia, que segons
300 quina edat de la vida passi, doncs en la gent gran, o en pacients que comentaveu
301 vosaltres, els pacients crònics complexos, que ja prenen molta medicació, no? Perquè
302 a lo millor prenen com a mínim 10 o 12 fàrmacs! Doncs tot això encara es complica
303 més, i tots tenen efectes secundaris, que afecten a… A l’equilibri, a la coordinació, a
304 la… a la hipertensió, a moltes coses.

305 Moderador: Creieu que els pacients estan molt medicats?

306

307
 Infermera 1: Els del dolor crònic? I tant!

Infermera 3: Hiper-medicats!

308 Infermera 4: Exageradament medicats!

309 Infermera 2: Vivim en una societat en la que les coses es volen ràpid i la solució
310 ràpida és la pastilla.

311 Infermera 6: I els joves anem a pitjor!

312 Infermera 5: Jo crec que igual que es prescriu, no? A la vegada que es prescriu per
313 un dolor crònic una medicació, també s’haurien de prescriure no? Això, no? Doncs un
314 psicòleg, però clar, no tenim els recursos, es que seria ideal.

315 Infermera 4: Clar! Si és que el problema és el sistema!

316 Infermera 5: Cada dimarts, doncs un psicòleg, no? A més de prescriure doncs
317 l’analgèsia que… sí això! Doncs, no ho tenim, no ho tenim bé.

318 Infermera 1: Tenim una infermera que fa gestió emocional, i jo molts molts els hi
319 passo, ehh, que veig que hi ha algo més.

320 Infermera 6: Sí! Pot assistir pacients tots junts en teràpies grupals.

321 Infermera 1: A veure, que hi ha dolor emocional també, vull dir, que no és un dolor
322 que és d’un lloc en concret, però és un dolor!

323 Moderador: El seguiment del dolor crònic en pacients crònics complexes, considereu
324 que es fa de forma multidisciplinar? Per exemple tu deies ara que sí, que es fa
325 aquesta gestió… (assenyalant a la Infermera 1)

326 Infermera 1: Jo crec que sí.

327 Infermera 5: Jo crec que no ehh, jo crec que queda un camí llarguíssim, que no estem
328 ni al principi. (debat entre la infermera 1, 4 i 5, mouen el cap dient que no, i es mostren
329 exaltades)

330 Infermera 1: Jo penso que anem cap aquí. Al principi potser sí!

331
 Infermera 4: Jo penso que es pot fer molt millor del que es fa.

332 Infermera 1: Vam fer una classe de pilates abans d’ahir i avui també…

333 Infermera 5: Clar, però això és pel personal! Que està molt bé això, sí, però…

334 Infermera 1: I es vol posar un cop al mes. Clar, i això és una miqueta que nosaltres
335 mateixos experimentem els beneficis. Després de la classe surts com eufòric!

336 Infermera 5: Sí, però em refereixo a que el sistema de salut, el sistema de salut no ho
337 permeteix perquè no estan contractant un munt… No se… Si que i ha aquestes
338 medicaments, la facilitat per prescriure, però no tenim a l’accés a aquests psicòlegs o
339 aquests naturòpates. I això no se si hi arribarem alguna vegada.

340 Moderador: Considereu que es podria arrbiar a fer això?

341 Infermera 5 i 6: Sí!

342 Infermera 4: Bueno…

343 Infermera 3: Jo si em permeteu explicar aaa… conec molt bé el cas perquè el meu
344 marit és psicòleg a una unitat de dolor crònic.

345 Infermera 1 + Infermera 5: Ostres!

346 Infermera 6: Ah si?

347 Infermera 3: I resulta que la seva dona doncs mira hahaha (riu)... Hem fet un bon
348 “pack”! I només hi ha dos hospitals, en l’entorn d’aquí de metropolitana que tinguin
349 psicòleg dins de la seva unitat de dolor.

350 Infermera 6: Alt Penedès i Garraf, vols dir?

351 Infermera 3: No, no, aquí no n’hi ha! A l’Alt Penedès i al Garraf no hi ha psicòleg a la
352 unitat de dolor. Només hi ha a Vall d’Hebron, a Can Ruti i a Sant Pau. Als altres llocs,
353 no n’hi ha, n’han tingut un temps, després no n’han tingut… Emm.. I realment és
354 interessantíssim que n’hi hagi, gairebé fan sempre tractament de grup. És lo que els hi
355
356
357
dóna més eficiència. Fan visites personalitades per conèixer i adaptar-los als grups. I
en els grups la gent reconeix aquestes coses, no? Tothom parla de les seves… de la
seva situació, de les seves mancances, de la seva situació familiar, de com viuen, com
viuen el dolor. Que és el més important, com el viuen i quins aspectes relacionen ells
amb el dolor. I sempre quan acaben aquests grups que són de 12 o 15 sessions,
bueno, sempre hi ha un feedback de després de veure com ha anat i hi ha gent que
després s’apunta a un segon grup. Per com de, de manteniment, perquè veuen que a
la seva vida els hi ha anat bé això. Però no hi ha, aquí hi ha un tema polític doncs del
departament de salut que no afavoreix això. (Totes es mostren molt interesades pel
que esta explicant)

Infermera 4: No interessa això!

Infermera 1: No interessa la teràpia alternativa davant la teràpia famacològica vols

dir?

Infermera 4: No, no, no. Tothom ho creu que el tractament psicològc és important
aquesta... Consideren que és important, però sempre hi ha altres prioriats en el cas
dels diners. “Que hem de comprar una màquina per fer això”, o “que hem de posar
més infermeres o més metges per lo altre”, no? i sempre doncs n’hi ha un tipus de, de,
de treballs que potser, o de professionals que no es beneficien de que això es pugui
implementar i s’ha intentat implementar més, ehh!

Infermera 1: Un psicòleg a cada equip de teràpia del dolor?

Infermera 4: Sí, sí, sí. I no s’aconsegueix. És molt difícil.

Infermera 2: Bueno, ara als ambulatoris, a atenció primària s’està reforçant el tema
comunitari, no?

Infermera 4: I seria una possibilitat poder-ho fer.

Infermera 2: Hi ha varies persones que tenen aquest rol comunitari que és un grup
motor i jo penso que sí, que nosaltres en aquest CAP per lo menys hem tingut sort i
estan fent, estan fent treball…

Infermera 5: Nutricionistes… Sí, que potser estem començant, no? Però que encara
queda molt ja a tot el nivell, s’ha de fer un exercici.
 Infermera 3: No, ara tenim una oportunitat de canvi, tenim una oportunitat de canvi
ara des de la primària. Perquè quan els pacients no arriben a l’hospital, ja han passsat
un llarg trajecte. Ells agafen les persones quan ja han passat 2 o 3 anys des de que
se’ls hi ha diagnosticat el dolor crònic. I proves i proves i proves i van passant els
mesos.

386 Moderador: Des de comunitària es fa aquest seguiment del pacient amb dolor crònic,
387 no?

388 Infermera 3: Em… Sí! Perquè l’atenció primària és la que està, els que estem més al
389 costat del pacient.

390 Infermera 1: Quan et trobes malament, vas a primària, vas al metge a veure què et
391 trobes allà.

392 Infermera 5: Fem seguiments, bueno trucades de seguiment…

393 Infermera 1: Com el feu vosaltres aquest seguiment? O sigui, el seguiment del pacient
394 crònic complexe amb dolor crònic, com el feu? Ja que heu dit que de forma
395 multidisciplinar no el podeu fer, com el feu? Abans la Infermera 6 comentava que
396 s’apuntava una telefònica…

397 Infermera 5: Sí! Telefònic ho fem molt, si hi ha un canvi de medicació o si té té més

398 dolor o lo que sigui, o sigui, no els deixem només un pastilla i ja està, no no! Fem
399 trucades telefòniques…

400 Infermera 6: Estem a vegades parlant mitja hora amb el pacient, això sí que es fa si…

401 Infermera 5: Molta contenció…

402 Infermera 2: Jo penso que lo del multidisciplinar sí que ho fem, sí que ho fem en part
403 el treball multidisciplinar. Potser no som conscients que ho estem fent dirigit al dolor.
404 Però aquella persona que té dolor, que normalment té una circumstància al voltant
405 diferent, si una persona està vivint en aquestes circumstàncies doncs potser li dic a la
406 gestora de casos, o potser li dic a la treballadora social, o… Sí que fas xarxa o treball
en equip.
407
408 Moderador: No únicament centrat en el dolor crònic, però sí que es fa un seguiment
llavors? (es mostren dubitatibes per començar a respondre)
409
410
411
 Infermera 2: És això, l’etiqueta de… “De per què aquesta persona té això?” I és com
que infermeria té aquesta missió jo crec. Segur! Aquesta visió holística del pacient i fer
un treball multidisciplinar gairebé sempre.

412 Infermera 5: Sí, això és veritat. El que farien falta més professionals, ehh jo també
413 penso ehh. Farien falta més psicòlegs, més fisioterapeutes que s’encarreguessin de la
414 higiene postural, infermeres naturalistes, no? Que jo que se, aromoteràpia, relaxació,
415 tècniques, etc. Altres tècniques…

416 Moderador: Potser es podrien fer altres estratègies per abordar el dolor. I a part us
417 agradaria que vosaltres puguéssiu delegar aquestes teràpies. (tornen a exaltarse,
418 totes assenten amb el cap)

419 Infermera 1 + Infermera 4 + Infermera 5 + Infermera 6: Sí, sí!

420 Infermera 2 + Infermera 3: Sí, Oi tant!

421 Infermera 3: Sí, perquè nosaltres com a infermeres les podem assumir, però algunes
422 no perquè si hi ha altres professionals que estan ben preparats, doncs… Hem estat
423 molts anys que les infermeres teniem moltes subfeines, moltes… Arreplegavem moltes
424 parts de l’atenció de la salut a la persona. Però ara, doncs, existeixen altres
425 professionals que estan preparats per fer-les, per lo tant, aquí estem tots i cadascú
426 aporta el seu granet de sorra, no? I em refereixo doncs això, nutricionistes,
427 fisioterapeutes, els podòlegs… Ho sigui, moltes especialitats que ajuden. I sempre
428 parlo des dels grups professionals ben preparats, no? També hem de fugir una mica
429 penso… Hi ha, hi ha teràpies altrenatives que són molt bones i que són de gent molt
430 ben preparada i que s’ha format per això, però hi ha gent que pesno que han fet
431 “cursillos”, no? I que potser no estan preparats per a la persona que està en aquell
432 moment molt apurada. No tothom té els recursos per adonar-se que l’estan enganyant.

433 Infermera 1: Però per exemple, tu consideraries l’acupuntura com a alternativa?

434 Infermera 5: Com a complementària!

435 Infermera 3: Sí! Però no tothom s’ha format en fer acupuntura. Vull dir, les persones
436 que s’han format doncs 4 anys en una escola homologada per fer acupuntura, em
437
438

439
 sembla bé! Però la persona eu ha anat a fer un curs de sis mesos, no? Perquè hi ha
molts així!

Infermera 5: Així com massatgistes i de tot! Això hauria d’estar regulat, però el
sistema, que és el que jo havia dit, que no, que el sistema ara mateix…

441 Infermera 1: No se si existeix cap unitat d’acupuntura, hi ha algun hospital que no si

442 era el Vall d’Herbon, hi ha un hospital que té una unitat.

443 Infermera 5: Estaria bé que hi hagués una unitat que estigués regulada, no? I que
444 estiguéssin formats de forma homologada, no? No a qualsevol cursillo, sinó a
445 universitats, ben formats i que això estigués estipulat als centres de salut, no? També
446 que integréssin aquestes teràpies complementàries al centre de salut i de medicina
447 convencional. Perquè penso que són més opcions i obrim el ventall de…

448 Infermera 3: Que tingui una bona formació i que sàpiga fer. Pues hi ha coses que et
449 podrien fer mal, clar! I no prendre’t el pèl. Però jo hi crec en les, en les… no en les
450 alternatives, sinó en les complementaries, no?

451 Infermera 1: Si si si, no? Mira, jo conec a una infermera que es va posar pel seu
452 compte ja farà uns 30 anys, fa com una acupuntura, però una mica és fer-te un
453 diagnòstic, un diagnòstic i després lo que et fa és complements alimenticis. A mi em va
454 funcionar, jo vaig tenir un problema així amb el ronyó, no estava bé, estava com a molt
455 baixa d’energia, vaig anar allà i em va dir això és el ronyó i tal i qual. Jo després d’anar
456 amb ella em vaig fer una anaítica i em va sortir un diagnòstic que ella m’havia dit,
457 sense, només així. No ho se, hi ha coses d’aquestes, que a mi em va servir més que
458 que el metge, perquè jo quan li vaig comentar amb el metge em va dir: “Noo dona no,
459 això fins que no arribis als 50 no t’as de preocupar!”

460 Infermera 2: Això és com tot, això és com: “El filtrat glomerular és de 80, és normal” I
461 tu li dius i no.

462 Infermera 1: Doncs en serio, va funcionar!

463 Infermera 2: Arribem fins on arribem aquí…

464 Infermera 5: L’aromoteràpia per exemple. Hi ha una gestora de casos també de la

465 zona que també es dedica a fer això i fa cursos…

466

467
 Infermera 3: És del Garraf?

Infermera 5: Sí! Doncs a mi em va anar super bé! L’aromoteràpia per exemple per
deixar de fumar, no? L’ansietat, lo que sigui…

Infermera 1: Per l’ansietat va molt bé!

470 Infermera 5: Sí! Hi ha moltes coses… I és lo que deia ella (assenyalant a la Infermera
471 3) a cadascú li anirà bé una cosa. No això li anirà bé a tothom, però un tractament més
472 individualitzat, que cadascú busqui lo que li va bé, no?

473 Moderador: I si tot això estigués reunit en els vostres centres que teniu aquí…

474 Infermera 1: Si si, perquè al final és lo que deia ella (assenyalant a la Infermera 3),
475 que acabes fent moltes coses, lo dels peus, lo de les dietes, saps? I si hi hagués gent
476 formada que tu ho puguéssis delegar…

477 Infermera 2: El que passa, el que penso també és que per arribar aquí a tenir tanta
478 diversitat, també hem de fer un canvi nosaltres de paradigma com a professionals.
479 Que potser infermeria estem un pas endavant en això, però clar tenim altres
480 professionals al costat que, hi ha gent que…

481 Infermera 5: Que els hi costaria.

482 Infermera 4 + Infermera 6: Uff sí, els hi costaria moltíssim.

483 Infermera 6: Mira, el meu treball de final de grau anava sobre les benzodiacepines.
484 Són pastilles per l’insomni i per l’ansietat, per l’insomni fins a 3 mesos i per l’ansietat
485 fins a un mes, mes i mig, dos mesos… Això és el que posa a la fitxa tècnica. Quantes
486 persones coneixes, bueno no se si coneixes. Però quants pacients coneixem que
487 prenen medicació per a dormir i porten 20 anys? Doncs encara no veig una atenció
488 primària per exemple, una em… una bueno, una teràpia alternativa grupal per fer
489 teràpia del son. Però es que si li dius al pacient: “Podem intentar posar música
490 relaxant”, “Posa’t una espelma aromàtica” i es riuen a la teva cara! Perdó que ho digui
així.
491
Infermera 2: Volen la pastilla, és això clar!
492
493

494
495
 Infermera 6: Em dóna igual el que diguis, vull que li diguis al metge que em doni
diazepam. O sigui, encara ens queda un llarg camí.

Moderador: El que voleu dir amb això és que més enllà d’aquests recursos que
podríem arribar a tenir també és important la implicació del pacient.

Infermera 6: També tenen a veure les generacions, perquè sí que és cert que ara la
gent jove i adulta si que tendeixen a tenir la ment més oberta a… crec jo vaja.

498 Infermera 4: Ara és l’aquí i l’ara. Aquest problema el vull ja solucionat.

499 Moderador: Clar i considereu que aquestes teràpies esmentades no van acord amb
500 això.

501 Infermera 4: Clar, la via més ràpida és la pastilla.

502 Moderador: Parlant del tractament. Creieu que hi ha una bona adherència al
503 tractament en el dolor crònic? Ara que parlaveu de l’adherència en el cas de les
504 benzodiacepines, considereu que hi ha una bona adherència al tracament
505 farmacològic en el dolor crònic?
(comencen a debatir, alcen la veu i parlen a l’hora)
506
Infermera 1 + Infermera 2 + Infermera 3 + Infermera 6: No!
507
508 Infermera 4 + Infermera 5:
No hi ha una bona adherència.
509
510 Infermera 3:
511 Jo crec que hi ah molta gent que s’equivoca. Emm.. és allò de la comparació del
512 paracetamol amb el gelocatil, no? En els domicilis et trobes que persones que tenen el
513 paracetamol en la recepta i tenen el gelocatil en la farmaciola. I dius: “I això?” I et
514 diuen: “No perquè quan no se que, l’altre”. I dius: “Però si és el mateix!” A vegades hi
515 ha persones que no fan bé els tractaments, o per equivocació. Crec que els genèrics
516 crec que ens van fer mal, ens van fer mal perquè moltes persones que estaven
517 acostumades a unes marques i van continuar duplicant-li. Com que ho pots comprar
518 lliurement a la farmàcia, no passa res. I en medicacions més complicades, amb els
pegats o així, doncs…
519
Infermera 4: Ja… Però jo adherència jo crec que sí que hi ha, en general ehh…
520

521
 Infermera 5 + Infermera 6: Sii!

Infermera 4: Hi ha el que és cumplidor i és cumplidor amb tot, en medicació, en dieta,

en no sortir, en tot. Però en principi, jo penso que sí, que quan la gent li dius de
prendre i pren, penso ehh.

Moderador: Com valoreu l’adherència al tractament? Ho sigui, entenc que al domicili

es pot valorar millor…

523 Infermera 2: I aquí a vegades també els hi diem: “Porteu totes les caixes de
524 medicaments perquè a vegades no és lo mateix”. Perquè a vegades no et saben dir
525 que prenen. Però si la porten a la cosnulta amb una bossa: “Aquesta per l’esmorzar”. I
526 amb la recepta electrònica anem mirant lo que prenen, lo que no prenen, lo que
527 prenen bé.

528 Infermera 1: Doncs jo i pregunto. Dic: “Que prens pel dolor tu?” I tens tu allà davant la
529 mediació a la recepta electrònica, per anar comprovant. I et diuen: “Ah jo pel matí em
530 prenc això, després em prenc això”. I dic: “Vale, saps que entre aquest i aquest si tens
531 mal també et pots prendre un altre d’aquests?” I et contesten: “Ah vale, doncs no,
532 doncs no ho sabia.” I els hi dius: “Doncs sí clar!”

533 Infermera 5: I també important, no? Que a vegades esperen molt, no? No us passa
534 això? Que ja estem farts de dir-lis: “No us donarem medalles”, “No heu d’aguantar tant,
535 perquè després costa més baixar el dolor”. I hi ha pacients que aguanten i aguanten,
536 no? I ens trobem de tot, no? Els que aguanten…

537 Infermera 4: Sí, sí. Això potser sí, sí.

538 Infermera 3: Es que és molt personal això ehh, realment, com es viu. Depèn.

539 Infermera 5: I hi ha altres persones que no volen prendre medicació, també n’hi ha i
540 també joves. No volen prendre medicació perquè no es volen acostumar.

541 Infermera 1: Pues aquí el que podríem recomanar és fitoteràpia, que també és una
542 teràpia alternativa, però també la podríem tenir a l’abast i no la tenim la fitoteràpia.

543
544

545
 Infermera 3: La fitoteràpia fins ara ha sigut privada… Els que l’hem utilitzat, ha sigut
privada.

Infermera 1: Sí, també ho podríen oferir, també s’hauria d’integrar.

Infermera 5: Fitoteràpia, l’aigua de mar, l’aromoteràpia… Aquí hi ha un munt de coses

que estaria molt bé… Més! (Es perd el fil de la pregunta i es fa un breu silenci)

Moderador: Quins problemes heu vist en l’adherència al tractament? Aquí hem

comentat per exemple la…

549 Infermera 3: El tema dels genèrics per exemple, jo penso que ara ens hem anat
550 acostumant, però quan van sortir van donar molts problemes de duplicació de
551 medicació.

552 Infermera 2: Jo m’he trobat que hi ha bastanta gent que no sap lo que pren, no sap
553 per quin motiu pren aquella pastilla i això… “A veure diga’m la teva medicació”. Primer
554 que els noms a vegades ja no te’ls saben dir. I després: “I això per què serveix?” “Pues
555 no ho se”. Igual s’estan prenent la sinvastatina i la sinvastatina es pensen que és per
556 la pròstata que a mi m’ha passat. Mmm no… Suposo que en el seu moment quant
557 se’ls hi explica no… Jo cada consulta ho repasso, cada consulta… Has de saber lo
558 que t’estàs prenent i per què t’ho estàs prenent.

559 Infermera 6: I afegir que hi ha persones que el paracetamol no els hi agrada, no li fan
560 res.

561 Infermera 1: Sí! Diuen que no els hi fan res.

562 Infermera 3: Sí, diuen que no els hi fan res, però realment si es prenen la pauta
563 mínima que són tres pastilles al dia, fan que tinguis un nivell de, de dolor, ja, que
564 permet almenys moure’t. Si ho deixes, has d’anar amb coses molt més grosses.

565 Moderador: Com ho, com ho gestioneu com a infermeres quan algun pacient us diu:
566 “Això no em funciona bé”?

567 Infermera 6: Li expliquem, li expliquem…

568
569

570
571
 Infermera 1: Comproves que s’ho estigui prenent bé primer, perquè igual només
s’està prenent un! I a més per no enredar-te molt els hi dic: “T’en pots prendre més
ehh”.

Infermera 6: Li expliques que dura 6 o 8 hores, li expliques que pot prendre un pel
matí, un per la nit i al migdia un més elevat com un nolotil. Que la medicació augmenti
una miqueta el…

577 Infermera 3: O saber qui li prepara la medicació. Si és ell mateix o té un cuidador, o

578 potser segons quina edat tingui dir-li que vagi a la farmàcia que li prepararan el
“blister” setmanal, o que un familiar que un famliar que un dia a la setmana li pugui
579 preparar el caixetí, perquè la majoria prenen vuit, deu, dotze pastilles i algunes un cop
al dia, algunes dos i realment és un xou, és un xou… I això que els hi costa, els hi
580 costa assumir que arriba un moment que necessites que algú et prepari la medicació.
581
582 Infermera 5: Sí! És un canvi per ells.

583 Infermera 3: Un cop ho han fet, després ja està, però que fins que no els hi passa això
584 és com que li diuen que no pot conduir més. Poden passar uns mesos o uns anys fins
que no entenguin que és un benefici per aquesta persona.
585
586 Infermera 5: Costa setmanes que vagin a la farmàcia a per un blister, no us ha passat
sempre? No és que li diguis i ja al dia següent, no? És com un procés d’adaptació.
587
588 Infermera 3: “És que no sóc capaç”. “Em consideren incapaç per fer això”, no? És
com si ja estiguéssis mermant les teves aptituds, no?
589
Infermera 5: Clar, és això, no? A lo millor un dia ja li diuen que no pot conduir més, un
590 dia que ja no pot ni preparar la medicació, i clar, tot això…
591
Moderador: Està perdent l’autonomia…
592
593 Infermera 1: Ja et dic, a veure: “Si em tinguéssis de contar del 1 al 10 quant dolor
tindries?”
594
595 Infermera 5: Clar amb l’escala EVA i després veure quins factors fan que tinguis més
596 dolor, quan comença, per veure la intensitat, també s’exacerba amb l’exercici, etc.

597

598
599
 Infermera 6: Té que veure molt amb la sedestació perquè les persones no es
mobilitzen gaire. Les persones que tenen molt de dolor no surten molt al carrer. Des
de la pandèmia també hi ha persones que no surten casi al carrer també i quan em
venen a consulta…

Infermera 2: Si… El tema de la pandèmia ha fet des del confinament, molt.

Infermera 6: O la persona de 70 anys que després ve a la consulta i veu al metge i

torna a casa seva.

Infermera 5: I és l’excursió que fa al mes. A mi hi ha una filla que em va dir: “Siusplau

cita’l més perquè així surt més de casa”. Clar, això no ho podem fer. (Totes les
infermeres riuen).

603 Moderador: Això que comentava la Infermera 2, des d’aquesta pandèmia des del
604 2020, considereu que hi ha hagut algun canvi en l’abordatge, com a infermeres?

605 Infermera 2: Bueno, jo crec que hi ha hagut un canvi sobretot emocionalment,

606 sobretot les persones que patien sol·litud i les persones amb deteriorament cognitiu o
607 alguna demència. Les persones amb alguna malaltia mental, amb un inici de… El
608 confinament ha fet que…

609 Infermera 1: I no penseu que hi ha gent amb més ansietat des de la pandèmia?

610 Infermera 4: Amb patologia mental en general.

611 Moderador: I això repercuteix en el dolor crònic?

612 Infermera 4: Totalment! Totalment sí! I negativament, obviament.

613 Infermera 2: Tot això no ajuda si tens un dolor.

614 Infermera 5: Es que ha sigut fortíssim, ha sigut… Jo crec que ja no serem ja els
615 mateixos, no? (Es fa un silenci llarg)

616 Infermera 3: Sí. Ha sigut un abans i un després. Quan pensem en coses que hem fet,
617 diem: “Ah no! Això va ser abans del confinament”.

618 Infermera 5: És com abans de crist i després de crist.

619
 Infermera 3: És una fita realment universal.

Infermera 6: Ja no solament infermeria, medicina o personal sanitari, sinó les

persones en general ara veus no normal, però veus més normal que una persona de
30 anys li hagi donat una parada cardíaca i es mori (Es fa un silenci).

Infermera 1: Ai, no ho entenc això que vols dir.

Infermera 3: Jo no ho he visualitzat això, perquè no he tingut cap experiència.

Infermera 6: Vaig conèixer fa poc una noia que amb 22 anys li va donar una parada i
es va morir.

627 Infermera 2: Que hi ha casos, que hi ha més mortalitat en persones joves et

refereixes.
628
Infermera 1: I que la gent ho ha normalitzat.
629
Infermera 6: Exacte, que la gent ho ha normalitzat.
630
631 Infermera 3: Jo crec que el confinament ha fet que la gent entengués que som molt
632 vulnerables davant de molts factors de l’univers. I que som una, una puça, som un
granet de sorra i que bueno…
633
634 Infermera 1: I que som tots iguals eh, perquè això li pot passar a tothom. Saps, a tots
635 els països, a gent jove, pobres, si. Qui hagi volgut fer aquesta reflexió saps. Qui no,
no. (Es fa un silenci).
636
637 Moderador: Per reconduir una mica amb l’abordatge d’infermeria envers al dolor
638 crònic m’agradaria que cadascú individualment, fes un breu resum. Com resumirieu en
639 poques paraules l’abordatge de la infermera comunitària envers al dolor crònic en el
pacient crònic complexe? Després de tot el que hem parlat…
640
641 Infermera 2: Jo en el meu cas, en la consulta que treballo, ho resumeixo en que és un
642 repte, és complicat, és difícil, que la persona que ve queixant-se de dolor crònic a la
643 consulta dia rere dia és un pacient que molesta, que molesta el teu company metge i
644 que tu dius: “Tant de bo pugués fer algo, però si li dic: Fes això, fes allò, fes allò per
645
646
 intentar millorar, aquesta persona tampoc t’ho posa fàcil per poder-la ajudar, i… I jo
penso que és això, que necessitem un canvi tant en la societat com en nosaltres coma
professionals.

658 Infermera 3: Sí, dic que la institució nostra, la de l’ICS a primària o des de l’atenció
659 hospitalària qui decideixin que ha d’abordar més això. Que s’han de donar més
660 recursos, perquè el tant per cent de persones en dolor crònic és molt elevat. Jo ara no
661 ho recordo, no se si vosaltres ara ho teniu escrit aquí, però hi ha molta gent amb
dolor crònic amb diferents estadis ehh, amb diferentes intensitats del dolor. Realment
662 és una, és una malaltia important, i que ens afecta a molts espais de la salut. Un espai
663 que… És una falca ehh, que no ho hem comentat i ho se perquè ho he parlat amb el
meu marit i ell m’ha comentat que ho fan amb els grups focals que fan allà. Una part
664 important és la sexualitat, perquè les medicacions que prenen poden afectar molt a
665 aspectes sexuals de la, de les persones i sobretot en persones joves potser si parlem
666 de pacients domiciliaris o pacients grans potser ja no és una part important de la seva
667 vida, potser, ho dic entre cometes. Però en persones joves que tenen altres patologies
668 i que prenen medicacions d’aquestes fortes pot afectar molt a la seva manera, a la
669 seva manera de percebre l’afectivitat i les relacions personals amb la seva parella i en
moltes coses. I és un tema tabú que no acabem de parlar.
670
671 Infermera 5: Sí que és veritat que la salut sexual, no? És veritat que també falta molt,
no? Que és això.
672
Infermera 3: Les persones grans, sobretot les dones no ho verbalitzen. Els homes
673 potser ho verbalitzen perquè tenen més problemes d’impotència acudeixen al, al
674 metge per buscar solució. Les dones potser estan… No ho parlen tant. I en aquests
675 grups focals que hi ha a Can Ruti ho parlen molt. I les persones que són la majoria
entre els 60 i els 70 anys hi han de 50 o més joves també… Confirmen que mai han
676 parlat d’aquest tema obertament amb ningú.
677
678 Infermera 1: Però saben que això pot ser un efecte secundari de la medicació que
689 estan prenent?

680 Infermera 3: Bueno es parla, en aquests moments es parla, sí.

681 Infermera 5: Potser d’això. Potser també de que si tens dolor clarament, doncs
682 segurament el teu desig minva. Si d’això, tens un dolor no estaràs pensant, perquè la
683 teva prioritat és que s’alleugi el dolor, no?

684

685
 Infermera 3: Sí, sí. Clar, també depèn de com s’alleugi el dolor i de lo que
comentaves tu. (Mirant a la Infermera 6). Que hi ha persones que tenen relacions de
vida molt complicades, no? Algunes tenen aspectes traumàtics realment des de la
seva infantesa o adolescència i això també repercuteix en aquest tema.

Infermera 6: Sí sí sí.

Infermera 5: I a lo millor la millora de la sexualitat, també ajudaria no? Al control del

dolor. Ara m’ho estic jo inventant, vull dir que potser… (Tots els participants del grup
focal esclaten a riure)

Infermera 1: Si aconseguissis que féssin exercici també els hi aniria molt bé!

Infermera 3: Clar, són endorfines el positiu, el negatiu també pot actuar.

686 Infermera 5: Podríem recomanar, una vida sexual… (Es fa un silenci). Jo crec que sí
687 ehh, que l’orgasme en comptes de medicina, no? Tanta pastilla… (Tothom segueix
rient)
688
689 Infermera 1: Jo llegeixo un llibre que me’l van recomanar que es diu: No prenguis
pastilles, pren decisions.
690
Infermera 3: És molt bona frase aquesta.
691
692 Infermera 1: A lo millor enlloc de recórrer a pastilles, a lo millor has de prendre
693 decisions de responsabilitzar-te tu de la teva de les coses que t’agraden, de les qeu no
t’agraden, de lo que vols tragar i de lo que no vols tragar. I no són pastilles, ehh.
694
695 Infermera 4: Això és el que em referia abans, la base emocional, no? Que molts cops
va junt, però bueno que va allí i arriba un moment en que estàs desbordat, no?
700
701 Moderador: Tornant als petits resums, que hem fet aquesta pausa aquí. Emm..
Infermera 1, tu mateixa, com ho resumiries tu?
702
703 Infermera 1: Jo ja fa temps que dic, que hi hacoses com importants que seria
704 aquesta, doncs bueno quan veus que hi ha una cosa important doncs saps que els
705 demés hauran d’esperar. I a aquesta persona li dediques més temps i a l’altra li hauràs
706 de dedicar-li menys. I a vegades lo que has de fer és aquesta escolta activa perquè
707 puguin explicar, a veure que els hi passa, el dolor que és. I moltes vegades veuràs que
708
709
710
 no és un dolor físic, que es reflexa ehh a nivell físic. És un dolor que porten a dins i
aquí els hi pots oferir això, vull dir, un psicòleg, no ho se, si tinguéssim més coses per
oferir també estaria bé perquè ja saps que amb la medicació no, no li solucionaràs. O
potser sí, però a dosis altes que tindrà tots aquests altres efectes que a mi em fa mal
al cor de pensar de dir, que li donguin la pastilla i ja està. M’agradaria poder tenir més
solucions a oferir. (Es fa un silenci).

Moderador: Vosaltres com ho resumirieu l’abordatge d’infermeria envers al dolor

crònic. (Mirant a les infermeres 4, 5 i 6)

721 Infermera 4: Jo és una mica el que s’ha dit, no? Un repte evidentment. La falta de
722 comunicació que hi ha perquè no hi ha els espais per escoltar el pacient, bàsic. I fer un
723 enfoc multidisciplinar per poder abordar els diferents aspectes que estan allà ajudant a
724 que a que aquest dolor no desaparegui. Però això jo penso que això es veu, perquè es
725 veu, però es manté. Per què? No ho se, no, no ho se el motiu. Però suposo que hi ha
interessos, com a tot, i bueno. El pacient ja està ficat amb aquest d’això i lo que veu és
726 medicació. Lo altre és com si parléssis de coses extraterrestres. Jo penso que també
està ficat en aquesta línia, perquè el pacient vol la pastilla que li curi tot, el doctor que li
727 donarà això, però bueno després tornes a parlar amb aquella persona i veus que
728 estem igual, que continua amb dolor. I dius, bueno “Què hem de posar més?” No? Vull
729 dir, que hi ha algo que està clar que no funciona.
730
731 Moderador: Com una sensació d’impotència.

732 Infermera 4: Si. Bueno, que veus que estàs allà i vas donant, continuen amb dolor,
suposo que en certa manera s’adaten a viure amb aquell dolor, perquè no hi ha més.
733 Però després mires les llistes de medicació i dius: “Això és impossible! És impossible
734 que tinguin dolor”. Però clar, t’estan dient que tenen dolor! Llavors hi ha algo que no
735 funciona, hi ha algo que falla.
736
737 Moderador: Tu Infermera 5 com ho veus? Com ho resumiries?
738
739 Infermera 5: Sí, és lo que estem dient tots bàsicament. Veure la persona com un ser
740 holístic, no? I no només veure-li que l’esquena lo fa mal, no? Sinó endinsar-nos més
741 cap endins i jo crec que és això, no? Que s’hauria de canviar el sistema però a nivell
global, no? Ja sense tenir dolor s’hauria de fer molt més aquests hàbits saludables que
742 ja ho fem, ehh, però més encara de com previndre, no? I fomentar tot això abans de
que ja estigui el problema. Més encara, de que ho fem i que tenim una mica més
743 recursos, lo que deiem ara, una mica més de ventall. Però sí, jo crec que ho fem lo
744
745
746
 millor que podem, no? Ho fem lo millor que podem i lo que ens falta és temps,
recursos i un canvi a nivell generacional de també de responsabilitat, no? No creieu?

Infermera 1: Sí! I educació sanitària!

Infermera 5: Sí! I els pacients una mica més de tenir cura de responsabilitat en un
mateix, no? De dir: “Doncs no fumaré” o “caminaré cada dia”, no? La importància
també de l’activitat física, si no ens movem més sedentarisme, més rigidesa, més
dolor, no? Que costa, però petits canvis faran una gran… Un gran canvi finalment, no?
Poc a poc i amb bona lletra.

Infermera 6: Jo crec que amb una mica més de temps en la consulta, fer una mica
d’escolta activa i teràpies… Teràpies grupals, crec que aniria bé. Des de la fomentació
de la higiene del son, explicar per exemple el que acabem de parlar aquí doncs en una
teràpia grupal.

752 Infermera 2: Que el mateix pacient vegi que nosaltres ho estem tractant d’una altra
753 manera, que estem abordant el tema des d’un altre enfoc.

754 Infermera 6: Una cosa que podríem fer, et pots especialitzar en això mirant
755 bibliografia i estudiant-ho, fent-ho dos dies a la setmana una teràpia. I el pacient
756 sentiria que no està sol i que també els hi passa a altres persones. Que és un
757 problema ealment que es senten sols.

758 Infermera 3: Això és molt important!

759 Moderador: Amb aquests petits resums hem fet una mica d’autocrítica, però bé, ara
760 m’agradaria preguntar-vos, com a conclusió, considereu que des d’infermeria es fa un
761 bon maneig del dolor crònic?

762 Infermera 1: Com dius, perdó?

763 Moderador: Si considereu que es fa un bon maneig del dolor crònic.

764 Infermera 4: No, clar que no. Evidentment.

765 Infermera 3: S’aborda farmacològicament.

766 Infermera 4: S’aborda el dolor crònic com si fos un dolor agut, ja està, físic!

767
 Infermera 5: Es que la medicina està molt enfocada cap aquí, no?

Infermera 4: El dolor emocional no es valora, i jo per mi és més emocional que físic.

Infermera 1: I els efectes secundaris tampoc!

Infermera 4: Per res, per res.

Infermera 1: Perquè si li donen una pastilla i et diuen: “Segueixo tenint mal”. Doncs
ara un altre i pot arribar a un punt que pots crear addicció.

Infermera 5: El sistema de salut està molt centrat en lo físic, en lo físic, en lo agut en

el… Sí! I en el patiment d’aquest dolor no es fixen, no interessa o no s’hi fixen tant es
podria millorar amb això.

776 Observadora: Vosaltres com a última pregunta, vosaltres penseu que teniu bons
777 coneixements en el tema? Us falta ampliar, o potser ja l’estudi em refereixo. Per saber
778 com abordar, per per saber el maneig que necessita el pacient teniu totes les eines?

779 Infermera 5: Jo crec que estem formades, però jo sempre penso que més formació
780 mai va malament. O sigui, crec que estem formades, sempre podem aprendre de
781 moltes coses.

782 Infermera 1: La teràpia del dolor la hem fet.

783 Infermera 2: La formació la tenim, sí.

785 Observadora: Però les eines de la consulta quan, quan us ve el pacient.

789 Infermera 1: Si dono pastilles, sí.

790 Moderador: No, no, si teniu…

791 Infermera 1: Aquesta formació és la que ens han donat a nosaltres realment, el
tractament farmacològic.

792 Infermera 4: Clar!

793

794
 Infermera 1: Heu fet alguna teràpia vosaltres d’abordatge al dolor crònic?

Infermera 5: Jo sí que la vam fer a la universitat.

Infermera 1: Jo de teràpia que no sigui farmacològica, jo no la he fet.

Infermera 2: Tens la formació i tens l’experiència. Perquè l’abordatge del dolor crònic
no deixa de ser el que hem comentat, una escolta activa, un tractament emocional,
no?

Infermera 1: Un suport emocional.

Infermera 2: Un suport emocional, sí! I uns bons hàbits de vida saludables. I això ho
tenim les infermeres de sobres. Lo que potser ens falta és…

Infermera 3: El temps!

802 Infermera 5: Més que la formació, el temps sí!

803 Infermera 2: Un toc de sensibilització de dir: “Ostres, això no ho estic fent, ho he de

804 fer.” Perquè tens tanes coses a la consulta que a vegades això, mmm… passes ho
805 passes una mica per sobre.

806 Infermera 3: Ens hem o ens han fet preocpuar per fer grups en persones amb
807 diabetes i en canvi aquest tipus de grups no s’ha creat en el dolor crònic.

808 Infermera 2: De la diabetes fins aquí estem! (Assenyalant amb la mà fent un gest per
sobre del cap).

809 Infermera 6: I estan ben controlats i és eficaç! Perquè hem insistit molt!

810 Infermera 3: Bueno, perquè molts objectius i moltes coses estan relacionades amb
811 aquesta patologia.

812 Infermera 4: Clar!

813 Infermera 3: Perquè realment és una patologia que amb els cap dels anys pot
814 desencadenar situacions molt complicades, també no? Però amb el tema del dolor
815
816

817
 crònic també es podria fer. Ara s’estan posant en els dolor aguts, en els dolors
d’esquena o bueno està el començament.

Moderador: Molt bé! Algú vol comentar alguna cosa més?

Infermera 2: Bueno, jo crec que aquesta xerrada qeu hem fet ens tocarà una mica de
fibra. Segur qeu demà a la consulta totes estem allà a veure que… (Totes riuen).

Infermera 1: No i ens donarà idees. Perquè jo ja estic pensant de de fer aquest tema
de rutes saludables que que, que es fa en altres CAPs. Perquè hi ha molta població
que no surt a caminar. Vull dir, enganxar-los en un grup a una hora i dir, anem a fer
una ruta saludable, que l’ajuntament t’ha de marcar.

Infermera 4: Jo això ja ho vaig fer en el seu moment a Martorell i són interessos de

l’Ajuntament.

826 Infermera 1: Ja… Seria una manera de treure’ls del sedentarisme, aniria molt bé el
827 dolor articular.

828 Infermera 3: Bueno, la setmana que ve hi ha l’Àrea Bàsica Penedès Rural, el dijous i
829 el divendres, no, és aquesta setmana! El dijous i el divendres fan rutes saludables en
830 tots els municipis i els qu estan l’un al costat de l’altre, van a un lloc comú es troben i
831 no ho han organitzat els ajuntaments, ha estat l’Àrea Bàsica.

832 Infermera 4: No… No, no, no. Jo comento lo que és una activitat mantinguda en el
833 temps.

834 Infermera 3: Ah, vale.

835 Infermera 4: No que diguis un dia, no. Doncs dius: “Cada setmana que es surti amb
836 un grup”, tal qual i això. Lo primer que et deia: “Que guanyo jo sortint amb vosaltres.”
Doncs clar: “Jo puc sortir sola, per què he de sortir amb tu?”

837 Infermera 1: Perquè no surten, a vegades sols no ho fan.

838 Infermera 4: No, no, no. Llavors l’ajuntament era el que deia: “Doncs mira, regalarem
839 una quota al gimnàs” o algun interès secundari.

840
841
 Infermera 1: Però ara que tenim infermeria bé, seria una possible activitat a plantejar-
se, ehh.

Infermera 5: Jo crec que ens barallariem per veure a qui li toca sortir a caminar.

Infermera 1: Bueno, doncs una setmana cada una.

Infermera 2: Els recursos moltes vegades no els coneixem els que tenim. Hi ha
moltes rutes i activitats, que existeixen moltes a Vilafranca. I existeixen grups que les
fan. Passa que a vegades no coneixem tot el que hi ha. Però bueno, per això penso,
que el tema que hi hagi un grup motor comunitari jo crec que ara ho tenim una mica
muntat.

Infermera 6: Que alguna s’especialitzi amb això.

Infermera 1: Alliberes endorfines, et fan sentir bé, et sents part d’un grup, vull dir…

850 Infermera 5: Conèixer les xarxes és molt important també. Igual que coneixem la
851 posologia, els efectes secundaris, els efectes adversos. Conèixer les xarxes socials
852 és molt important.

853 Infermera 3: Bueno, tenim un recurs a l’àrea d’atenció social, és un recurs que el
854 tenim, que està en l’eCAP. I que algú s’ha preocupat d’anar introduint tots els recursos
855 que hi ha a cada poble que uns tenen per exemple: “Les caminades del dilluns”, “Els
856 escacs dels dimarts”, “Les manualitats del dimecres”. En l’Àrea Bàsica Rural, algú es
857 va preocupar de posar això. Llavors, pots fer transcripció social, parles amb algun
858 pacient, li dius: “Recomano que facis no se que”. I tu pots tocar el botonet de l’eCAP
859 qeu et surt a les activitats i li entregues al pacient.

860 Infermera 5: I aquí també ho tenim?

861 Infermera 3: Jo no ho se. Jo no ho he utilitzat perquè ho utilitzen els meus companys,

862 però conec que existeix.

863 Infermera 2: Sí… Quan va sortir això va ser: “Uh que guai! Transcripció social!” Però
864 que passa? Que sí, que tens la pantalleta a l’eCAP, però això necessita mantenimenti
865 que algú vagi actualitzant les coses.

866
867

868
 Infermera 4: Però això és aquell plantejament de la generalitat que era el “Mou-te”? O
alguna cosa així?

Infermera 2 + Infermera 3: Mmm… No.

Infermera 3: Hi ha des dels tallers de memòria, les caminades, els grups de gimnasia
per a persones grans, els grups de Taichi… Hi ha moltes coses, però algú s’ha de
preocupar de mantenint les activitats.

Moderador: Dins de la mateixa àrea bàsica hi ha diferències.

Infermera 3: Sí.

Moderador: La “Rural” tenen aquesta eina i aquí és diferent.

Infermera 5: I també hi ha molta solitud. Heu escoltat lo típic que hi ha molts tipus de
gana? Doncs jo crec també que hi ha molts tipus de sol·litud i hi ha un dolor de solitud.
(Es fa un silenci).

878 Moderador: Doncs res! Nosaltres ja ho tenim! Moltes gràcies per venir, de veritat.

879 Infermera 1 + Infermera 3 + Infermera 4 + Infermera 5: A vosaltres!

880 Infermera 2 + Infermera 6: Sí! A vosaltres!