Seminari Utopies Reals, capítol IV Guillem Jené

Faré un breu resum de les cinc tesis del Marxisme per després comentar la part del capítol que
m’ha semblat més interessant.

Tesi 1: el capitalisme no és sostenible perquè té un seguit de contradiccions internes que

acabaran per destruir-lo. Marx parla de la llei del guany decreixent: segons la teoria del valor-
treball, el treball és l’única mercaderia que genera valor de per si. Però el capitalisme necessita
augmentar sempre el capital per guanyar productivitat i això fa que després de cada crisi
produïda pel subconsum o excés de producció els beneficis seran menors.
Tesi 2: la proporció de població que és classe treballadora i que, per tant, pateix els perjudicis
del capitalisme augmenta. Això fa que augmenti la capacitat col·lectiva de lluita contra el
capitalisme i la seva intensificació. El capitalisme produeix els seus propis enterradors.
Tesi 3: el capitalisme cada cop és més dèbil (tesi 1) i la classe que es pot alçar en la seva contra
(tesi 2) és cada cop més gran. Les institucions que sustenten el sistema (superestructura i
hegemonia cultural) acabaran sent derrocades.
Tesi 4: una societat postcapitalista hauria superat l’escassetat i una distribució més equitativa
de la renda seria més fàcil de mantenir. Aleshores la gent tindria temps per a la gestió de
l’economia d’una forma democràtica. Tesi 5: el destí comunista es resumeix així: a cada un
segons les seves necessitats, de cada un segons les seves capacitats.

Segon paràgraf de la pàgina 120 i primer paràgraf de la pàgina 121

L’estratègia de Marx té alguns defectes (que no resumiré) perquè, en part, és molt ambiciosa.
És una teoria de la trajectòria dinàmica, és a dir: intenta predir certs aspectes del curs futur del
canvi social sobre la base d’una comprensió de mecanismes causals que impulsen la societat a
una determinada direcció. L’Autor ens proposa, en canvi, parlar d’estratègies de possibilitats
estructurals. La metàfora del mapa de carreteres és molt il·lustradora i la comparteixo: Marx
intenta crear un mapa amb una via determinada, més o menys llarga i només cal preparar el
vehicle i omplir el dipòsit per a arribar al punt desitjat.

Però hem de ser més realistes, aquest mapa no el tenim, l´única cosa que podem fer és valer-
nos d’una brúixola socialista per anar explorant les vies possibles de les que disposem i anar
avançant a cegues, sense garanties d’èxit.

Per una banda, pot arribar a ser descoratjador saber que els anticapitalistes no disposem d’una
estratègia clara per a canviar el sistema, però per l’altra això ens ha de donar l’impuls necessari
per a crear-les i aplicar-les. El primer pas per a canviar les coses és adonar-nos d’això i a partir
d’aquí actuar.